Dr. MARCOS EGUIGUREN.<\/span> Director associat de projectes estrat\u00e8gics de la UPF-Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting <\/strong><\/h4>\n
\nSense haver llegit jo mateix \u00edntegrament la resta d\u2019articles d\u2019aquest especial, estic m\u00e9s que conven\u00e7ut que els meus col\u00b7legues analitzaran temes de gran import\u00e0ncia com l\u2019acc\u00e9s al finan\u00e7ament, els mercats de capitals, l\u2019exc\u00e9s de burocr\u00e0cia, les infraestructures, el desenvolupament de talent, les tecnologies i la digitalitzaci\u00f3, el repte de l\u2019efici\u00e8ncia, la cultura d\u2019innovaci\u00f3 i molts altres etc\u00e8teres. I, sens dubte, aquests s\u00f3n temes d\u2019extrema rellev\u00e0ncia i factors que, treballats adequadament i amb una perspectiva de molt llarg termini, poden portar les pimes espanyoles a noves cotes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia i a una major capacitat competitiva. Quanta ra\u00f3 tenen, els meus col\u00b7legues! Per tot plegat, m\u2019hauran de disculpar si jo decideixo no desgranar en aquesta columna factors espec\u00edfics i em dedico a divagar en aquestes breus p\u00e0gines entre la realitat, la ci\u00e8ncia i la literatura<\/span>. De fet, per a aix\u00f2 soc aqu\u00ed, per escriure qualsevol ximpleria i que sembli una reflexi\u00f3 intel\u00b7ligent.<\/p>\nFa pocs dies estava parlant amb un petit empresari que durant bastants anys es va fer fort en el sector de les instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques. Em va explicar la seva hist\u00f2ria, probablement la t\u00edpica hist\u00f2ria d\u2019una pime tradicional: la vocaci\u00f3 juvenil, la consecuci\u00f3 dels primers contractes, la construcci\u00f3 d\u2019un equip fidel, el creixement i la rendibilitat<\/span>, la reinversi\u00f3 de beneficis, l\u2019estabilitat i el prestigi d\u2019una empresa mitjana, una bona quota de mercat en el sector d\u2019instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques per a naus industrials, manteniment i nova construcci\u00f3 en determinada zona del nostre pa\u00eds, l\u2019arribada de la gran crisi 2008-2011, l\u2019intent d\u2019augmentar la diversificaci\u00f3 i mantenir-se dempeus, la impossibilitat d\u2019adaptar-se a la velocitat d\u2019un mercat en caiguda, la fugida d\u2019un finan\u00e7ament que en altre temps va ser gener\u00f3s, la rigidesa de la legislaci\u00f3 i de la normativa per adaptar l\u2019estructura a la nova situaci\u00f3 del mercat a un cost raonable, la p\u00e8rdua al final de gaireb\u00e9 tot el seu patrimoni i\u2026 tornar a comen\u00e7ar.<\/span><\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/ICONO-1-2.jpg\")
Ara, aquest petit empresari, despr\u00e9s d\u2019uns anys de nova singladura, amb enorme sacrifici i assumint gran risc, ha recuperat una petita part de la seva antiga activitat <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nAra, aquest petit empresari, despr\u00e9s d\u2019uns anys de nova singladura, amb enorme sacrifici i assumint gran risc, ha recuperat una petita part de la seva antiga activitat. Mai recuperar\u00e0 aquell patrimoni, per\u00f2 pot viure una vida tranquil\u00b7la i mitjanament acomodada. Ja no t\u00e9 centenars d\u2019empleats, nom\u00e9s dos, selecciona detingudament els projectes i no vol cr\u00e9ixer.<\/span> Mai tornar\u00e0 a passar per all\u00f2. Em diu que la rigidesa actual de la legislaci\u00f3 i la tirania de les molt diverses normatives que l\u2019afecten com a empresa s\u00f3n molt superiors a les que es trobava fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada. Aix\u00f2 l\u2019espanta. Em diu que \u00e9s dificil\u00edssim trobar personal raonablement qualificat i amb ganes de progressar, que abans de la crisi tenia a l\u2019empresa programes d\u2019aprenentatge que permetien que gent molt jove creix\u00e9s professionalmenti, sobretot, culturalment, amb gran rapidesa. Eren les persones que despr\u00e9s portarien el pes de la companyia amb \u00e8xit i aconseguirien retribucions significatives. Avui l\u2019evoluci\u00f3 normativa ho fa impossible. Em diu que, a m\u00e9s, ha de suportar estoicament la infinitat de traves i tramitacions poc comprensibles que tot tipus d\u2019administracions imposen a la seva petita empresa<\/span> mentre que ha d\u2019aguantar amb vergonya i en silenci espor\u00e0diques declaracions de responsables p\u00fablics i politicastres que tracten de \u201criques\u201d persones de la seva ocupaci\u00f3 o classe social. Em diu una de coses\u2026<\/p>\nLa hist\u00f2ria d\u2019aquest empresari, anomenem-lo \u201cSr. A\u201d, em transporta cap al segle XIX i a pensar en les teories de la selecci\u00f3 natural defensades pel naturalista brit\u00e0nic Charles Darwin. Una lectura adaptada d\u2019aquestes tesis de Darwin a la situaci\u00f3 del Sr. A podria portar-me a pensar que la seva empresa no va sobreviure davant la gran crisi perqu\u00e8 no estava prou preparada per a una gran hecatombe, potser perqu\u00e8 no estava prou capitalitzada (la qual cosa no era certa en aquest cas) o perqu\u00e8 la seva estructura era massa gran, o perqu\u00e8 les circumst\u00e0ncies externes no li permetien ajustar-se amb rapidesa a l\u2019evoluci\u00f3 del mercat. En qualsevol cas, la selecci\u00f3 natural va actuar, l\u2019empresa va morir i el Sr. A va haver de reinventar-se. <\/span><\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/ICONO-2-2.jpg\")
Abans de la crisi tenia a l\u2019empresa programes d\u2019aprenentatge que permetien que gent molt jove creix\u00e9s professionalment i, sobretot, culturalment, amb gran rapidesa<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nEl problema central potser no va ser exclusivament que el nostre Sr. A, igual que molt\u00edssims altres senyors i senyores A, B o C d\u2019aquest pa\u00eds, sucumb\u00eds a la selecci\u00f3 natural, sin\u00f3 que, tal vegada, el Sr. A, en el marc competitiu de la seva activitat empresarial, es va veure obligat a nedar amb les mans lligades perqu\u00e8 la c\u00e0rrega normativa i reguladora que suposadament \u00e9s la mateixa per a tots els competidors no representa de facto el mateix esfor\u00e7 per a tots ells. No \u00e9s el mateix ser una empresa amb mil col\u00b7laboradors en plantilla que una que en tingui cinquanta. <\/span>L\u2019esfor\u00e7 relatiu que representa el compliment normatiu, la capacitat per esquivar regulacions inc\u00f2modes o el poder de negociaci\u00f3 amb l\u2019administraci\u00f3 no s\u00f3n els mateixos per molt que la norma sigui te\u00f2ricament la mateixa per a tothom.<\/p>\n\u00c9s cert que la normativa i la llei generen cultura<\/span>, per aix\u00f2 podem afirmar que l\u2019exc\u00e9s de normativa, l\u2019ultraproteccionisme i, en l\u00ednies generals, la regulaci\u00f3 excessiva tamb\u00e9 generen cultura. De fet, generen una cultura inadequada que, en el m\u00f3n de l\u2019empresa, especialment entre la petita i mitjana empresa, es transforma en fastig i en por i en el creixement d\u2019una mentalitat timorata en la qual el veritable risc no es visualitza nom\u00e9s al voltant de com evoluciona la meva posici\u00f3 competitiva en el mercat, sin\u00f3 en com puc sobreviure a la nova vel\u00b7le\u00eftat que afecti el meu sector d\u2019activitat i al que se li pugui oc\u00f3rrer a l\u2019administraci\u00f3 de torn per protegir de qu\u00e8 a qui sap qui.<\/p>\nAl meu entendre, sens dubte, el factor m\u00e9s important d\u2019\u00e8xit de la pime a Espanya \u00e9s la necess\u00e0ria evoluci\u00f3 de la mentalitat de l\u2019empresari<\/span>. Aquesta ha d\u2019evolucionar cap a la d\u2019un empresari modern amb grans ambicions, que s\u00e0piga captar talent, amb la sana ambici\u00f3 de cr\u00e9ixer i de fer que la seva empresa tingui gran rellev\u00e0ncia en el futur, per\u00f2, perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, la pime no pot nedar amb les mans lligades. L\u2019estat no sols no fa res per donar suport a la selecci\u00f3 natural, anomenem-la en el nostre cas el paper del mercat, sin\u00f3 que fa tot el possible per interferir-hi i dificultar l\u2019evoluci\u00f3 sana d\u2019aquells m\u00e9s petits i capacitats alhora que genera una mentalitat empresarial totalment inadequada.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/ICONO-3-2.jpg\")
Podem afirmar que l\u2019exc\u00e9s de normativa, l\u2019ultraproteccionisme i, en l\u00ednies generals, la regulaci\u00f3 excessiva tamb\u00e9 generen cultura<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nAquesta pol\u00edtica d\u2019hiperregulaci\u00f3 nom\u00e9s provoca que els m\u00e9s grans cada vegada siguin m\u00e9s grans i que a l\u2019ascensor empresarial que fa que alguns dels petits puguin fer el salt d\u2019ambici\u00f3 i grand\u00e0ria sigui cada vegada m\u00e9s car d\u2019accedir-hi. \u00c9s a dir, l\u2019estat fa just el contrari del que hauria de fer, evitar l\u2019excessiva concentraci\u00f3 en l\u2019economia per facilitar la compet\u00e8ncia i que la ciutadania no caigui en mans de monopolis i oligopolis<\/span>.<\/p>\nHi ha maneres d\u2019incidir en la modernitzaci\u00f3 de la mentalitat de l\u2019empresari: f\u00f2rums d\u2019intercanvi, programes formatius, canvis en el model de govern de les pimes, participaci\u00f3 en les organitzacions empresarials, etc. Tot aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 la millor forma que el petit empresari espanyol pugui adoptar la mentalitat i la sana ambici\u00f3 de creixement adequada per sustentar un teixit empresarial m\u00e9s resilient \u00e9s el foment intel\u00b7ligent de la lliure compet\u00e8ncia i una retirada gradual de l\u2019estat del seu afany normatiu. Deixem que el mercat actu\u00ef.<\/p>\n
Potser si aix\u00f2 pass\u00e9s en aquest pa\u00eds, despr\u00e9s d\u2019un parell de generacions, la cultura empresarial mutaria prou per tenir aquest ascensor empresarial funcionant a tota velocitat. Els empresaris amb mentalitat moderna i adequada, preocupant-se del que en realitat cal preocupar-se, agafarien aquest ascensor per cr\u00e9ixer. Uns altres no ho farien i es mantindrien en nivells m\u00e9s discrets. Aquesta seria la seva elecci\u00f3, per\u00f2, almenys, la selecci\u00f3 natural funcionaria adequadament i el perfil mitj\u00e0 de les empreses espanyoles incrementaria la grand\u00e0ria i el nivell de resili\u00e8ncia<\/span>.<\/p>\nPermeti\u2019m acabar, estimat lector, amb una nota de realisme, encara que sense baixar del segle XIX. Quan un rellegeix els Episodios nacionales del nostre insigne Sr. Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s i se submergeix en la hist\u00f2ria novel\u00b7lada d\u2019aquella \u00e8poca, a m\u00e9s de trobar-se amb una magna obra d\u2019enorme qualitat liter\u00e0ria, topa amb la trista realitat de la hist\u00f2ria i davant l\u2019evid\u00e8ncia que els canvis de cultura, tamb\u00e9 en una comunitat o en una naci\u00f3, requereixen molta feina per part de tots els seus membres durant molt\u00edssims anys. \u00c9s cert, han canviat molt les coses en gaireb\u00e9 dos-cents anys, per\u00f2, cregui\u2019m, si decideix tornar a llegir aquesta obra, hi trobar\u00e0 moltes de les claus culturals que fan que l\u2019estat adopti avui el rol que denunciem en aquestes p\u00e0gines i que la mentalitat i l\u2019estructura empresarial espanyola siguin manifestament millorables. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 dos segles, potser ens toca accelerar aquest canvi cultural. \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Quan vost\u00e8 fixi la vista en aquest article, estimat lector, probablement ja deu haver fullejat, o fins i tot llegit en profunditat, algunes destacades reflexions emeses pels meus molt doctes col\u00b7legues al voltant del tema central que ens ocupa en aquest n\u00famero de la magn\u00edfica publicaci\u00f3 que t\u00e9 entre les seves mans, el nostre M\u00f3n empresarial, i que no \u00e9s un altre avui que els \u201cfactors de creixement de la pime\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":47062,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10826,10828],"tags":[180,1865,11412],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47064"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47066,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064\/revisions\/47066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Fa pocs dies estava parlant amb un petit empresari que durant bastants anys es va fer fort en el sector de les instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques. Em va explicar la seva hist\u00f2ria, probablement la t\u00edpica hist\u00f2ria d\u2019una pime tradicional: la vocaci\u00f3 juvenil, la consecuci\u00f3 dels primers contractes, la construcci\u00f3 d\u2019un equip fidel, el creixement i la rendibilitat<\/span>, la reinversi\u00f3 de beneficis, l\u2019estabilitat i el prestigi d\u2019una empresa mitjana, una bona quota de mercat en el sector d\u2019instal\u00b7lacions el\u00e8ctriques per a naus industrials, manteniment i nova construcci\u00f3 en determinada zona del nostre pa\u00eds, l\u2019arribada de la gran crisi 2008-2011, l\u2019intent d\u2019augmentar la diversificaci\u00f3 i mantenir-se dempeus, la impossibilitat d\u2019adaptar-se a la velocitat d\u2019un mercat en caiguda, la fugida d\u2019un finan\u00e7ament que en altre temps va ser gener\u00f3s, la rigidesa de la legislaci\u00f3 i de la normativa per adaptar l\u2019estructura a la nova situaci\u00f3 del mercat a un cost raonable, la p\u00e8rdua al final de gaireb\u00e9 tot el seu patrimoni i\u2026 tornar a comen\u00e7ar.<\/span><\/p>\n Ara, aquest petit empresari, despr\u00e9s d\u2019uns anys de nova singladura, amb enorme sacrifici i assumint gran risc, ha recuperat una petita part de la seva antiga activitat. Mai recuperar\u00e0 aquell patrimoni, per\u00f2 pot viure una vida tranquil\u00b7la i mitjanament acomodada. Ja no t\u00e9 centenars d\u2019empleats, nom\u00e9s dos, selecciona detingudament els projectes i no vol cr\u00e9ixer.<\/span> Mai tornar\u00e0 a passar per all\u00f2. Em diu que la rigidesa actual de la legislaci\u00f3 i la tirania de les molt diverses normatives que l\u2019afecten com a empresa s\u00f3n molt superiors a les que es trobava fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada. Aix\u00f2 l\u2019espanta. Em diu que \u00e9s dificil\u00edssim trobar personal raonablement qualificat i amb ganes de progressar, que abans de la crisi tenia a l\u2019empresa programes d\u2019aprenentatge que permetien que gent molt jove creix\u00e9s professionalmenti, sobretot, culturalment, amb gran rapidesa. Eren les persones que despr\u00e9s portarien el pes de la companyia amb \u00e8xit i aconseguirien retribucions significatives. Avui l\u2019evoluci\u00f3 normativa ho fa impossible. Em diu que, a m\u00e9s, ha de suportar estoicament la infinitat de traves i tramitacions poc comprensibles que tot tipus d\u2019administracions imposen a la seva petita empresa<\/span> mentre que ha d\u2019aguantar amb vergonya i en silenci espor\u00e0diques declaracions de responsables p\u00fablics i politicastres que tracten de \u201criques\u201d persones de la seva ocupaci\u00f3 o classe social. Em diu una de coses\u2026<\/p>\n La hist\u00f2ria d\u2019aquest empresari, anomenem-lo \u201cSr. A\u201d, em transporta cap al segle XIX i a pensar en les teories de la selecci\u00f3 natural defensades pel naturalista brit\u00e0nic Charles Darwin. Una lectura adaptada d\u2019aquestes tesis de Darwin a la situaci\u00f3 del Sr. A podria portar-me a pensar que la seva empresa no va sobreviure davant la gran crisi perqu\u00e8 no estava prou preparada per a una gran hecatombe, potser perqu\u00e8 no estava prou capitalitzada (la qual cosa no era certa en aquest cas) o perqu\u00e8 la seva estructura era massa gran, o perqu\u00e8 les circumst\u00e0ncies externes no li permetien ajustar-se amb rapidesa a l\u2019evoluci\u00f3 del mercat. En qualsevol cas, la selecci\u00f3 natural va actuar, l\u2019empresa va morir i el Sr. A va haver de reinventar-se. <\/span><\/p>\n El problema central potser no va ser exclusivament que el nostre Sr. A, igual que molt\u00edssims altres senyors i senyores A, B o C d\u2019aquest pa\u00eds, sucumb\u00eds a la selecci\u00f3 natural, sin\u00f3 que, tal vegada, el Sr. A, en el marc competitiu de la seva activitat empresarial, es va veure obligat a nedar amb les mans lligades perqu\u00e8 la c\u00e0rrega normativa i reguladora que suposadament \u00e9s la mateixa per a tots els competidors no representa de facto el mateix esfor\u00e7 per a tots ells. No \u00e9s el mateix ser una empresa amb mil col\u00b7laboradors en plantilla que una que en tingui cinquanta. <\/span>L\u2019esfor\u00e7 relatiu que representa el compliment normatiu, la capacitat per esquivar regulacions inc\u00f2modes o el poder de negociaci\u00f3 amb l\u2019administraci\u00f3 no s\u00f3n els mateixos per molt que la norma sigui te\u00f2ricament la mateixa per a tothom.<\/p>\n \u00c9s cert que la normativa i la llei generen cultura<\/span>, per aix\u00f2 podem afirmar que l\u2019exc\u00e9s de normativa, l\u2019ultraproteccionisme i, en l\u00ednies generals, la regulaci\u00f3 excessiva tamb\u00e9 generen cultura. De fet, generen una cultura inadequada que, en el m\u00f3n de l\u2019empresa, especialment entre la petita i mitjana empresa, es transforma en fastig i en por i en el creixement d\u2019una mentalitat timorata en la qual el veritable risc no es visualitza nom\u00e9s al voltant de com evoluciona la meva posici\u00f3 competitiva en el mercat, sin\u00f3 en com puc sobreviure a la nova vel\u00b7le\u00eftat que afecti el meu sector d\u2019activitat i al que se li pugui oc\u00f3rrer a l\u2019administraci\u00f3 de torn per protegir de qu\u00e8 a qui sap qui.<\/p>\n Al meu entendre, sens dubte, el factor m\u00e9s important d\u2019\u00e8xit de la pime a Espanya \u00e9s la necess\u00e0ria evoluci\u00f3 de la mentalitat de l\u2019empresari<\/span>. Aquesta ha d\u2019evolucionar cap a la d\u2019un empresari modern amb grans ambicions, que s\u00e0piga captar talent, amb la sana ambici\u00f3 de cr\u00e9ixer i de fer que la seva empresa tingui gran rellev\u00e0ncia en el futur, per\u00f2, perqu\u00e8 aix\u00f2 passi, la pime no pot nedar amb les mans lligades. L\u2019estat no sols no fa res per donar suport a la selecci\u00f3 natural, anomenem-la en el nostre cas el paper del mercat, sin\u00f3 que fa tot el possible per interferir-hi i dificultar l\u2019evoluci\u00f3 sana d\u2019aquells m\u00e9s petits i capacitats alhora que genera una mentalitat empresarial totalment inadequada.<\/p>\n Aquesta pol\u00edtica d\u2019hiperregulaci\u00f3 nom\u00e9s provoca que els m\u00e9s grans cada vegada siguin m\u00e9s grans i que a l\u2019ascensor empresarial que fa que alguns dels petits puguin fer el salt d\u2019ambici\u00f3 i grand\u00e0ria sigui cada vegada m\u00e9s car d\u2019accedir-hi. \u00c9s a dir, l\u2019estat fa just el contrari del que hauria de fer, evitar l\u2019excessiva concentraci\u00f3 en l\u2019economia per facilitar la compet\u00e8ncia i que la ciutadania no caigui en mans de monopolis i oligopolis<\/span>.<\/p>\n Hi ha maneres d\u2019incidir en la modernitzaci\u00f3 de la mentalitat de l\u2019empresari: f\u00f2rums d\u2019intercanvi, programes formatius, canvis en el model de govern de les pimes, participaci\u00f3 en les organitzacions empresarials, etc. Tot aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 la millor forma que el petit empresari espanyol pugui adoptar la mentalitat i la sana ambici\u00f3 de creixement adequada per sustentar un teixit empresarial m\u00e9s resilient \u00e9s el foment intel\u00b7ligent de la lliure compet\u00e8ncia i una retirada gradual de l\u2019estat del seu afany normatiu. Deixem que el mercat actu\u00ef.<\/p>\n Potser si aix\u00f2 pass\u00e9s en aquest pa\u00eds, despr\u00e9s d\u2019un parell de generacions, la cultura empresarial mutaria prou per tenir aquest ascensor empresarial funcionant a tota velocitat. Els empresaris amb mentalitat moderna i adequada, preocupant-se del que en realitat cal preocupar-se, agafarien aquest ascensor per cr\u00e9ixer. Uns altres no ho farien i es mantindrien en nivells m\u00e9s discrets. Aquesta seria la seva elecci\u00f3, per\u00f2, almenys, la selecci\u00f3 natural funcionaria adequadament i el perfil mitj\u00e0 de les empreses espanyoles incrementaria la grand\u00e0ria i el nivell de resili\u00e8ncia<\/span>.<\/p>\n Permeti\u2019m acabar, estimat lector, amb una nota de realisme, encara que sense baixar del segle XIX. Quan un rellegeix els Episodios nacionales del nostre insigne Sr. Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s i se submergeix en la hist\u00f2ria novel\u00b7lada d\u2019aquella \u00e8poca, a m\u00e9s de trobar-se amb una magna obra d\u2019enorme qualitat liter\u00e0ria, topa amb la trista realitat de la hist\u00f2ria i davant l\u2019evid\u00e8ncia que els canvis de cultura, tamb\u00e9 en una comunitat o en una naci\u00f3, requereixen molta feina per part de tots els seus membres durant molt\u00edssims anys. \u00c9s cert, han canviat molt les coses en gaireb\u00e9 dos-cents anys, per\u00f2, cregui\u2019m, si decideix tornar a llegir aquesta obra, hi trobar\u00e0 moltes de les claus culturals que fan que l\u2019estat adopti avui el rol que denunciem en aquestes p\u00e0gines i que la mentalitat i l\u2019estructura empresarial espanyola siguin manifestament millorables. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 dos segles, potser ens toca accelerar aquest canvi cultural. \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan vost\u00e8 fixi la vista en aquest article, estimat lector, probablement ja deu haver fullejat, o fins i tot llegit en profunditat, algunes destacades reflexions emeses pels meus molt doctes col\u00b7legues al voltant del tema central que ens ocupa en aquest n\u00famero de la magn\u00edfica publicaci\u00f3 que t\u00e9 entre les seves mans, el nostre M\u00f3n empresarial, i que no \u00e9s un altre avui que els \u201cfactors de creixement de la pime\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":47062,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10826,10828],"tags":[180,1865,11412],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=47064"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47066,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/47064\/revisions\/47066"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/47062"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=47064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=47064"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=47064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Ara, aquest petit empresari, despr\u00e9s d\u2019uns anys de nova singladura, amb enorme sacrifici i assumint gran risc, ha recuperat una petita part de la seva antiga activitat <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n
Abans de la crisi tenia a l\u2019empresa programes d\u2019aprenentatge que permetien que gent molt jove creix\u00e9s professionalment i, sobretot, culturalment, amb gran rapidesa<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n
Podem afirmar que l\u2019exc\u00e9s de normativa, l\u2019ultraproteccionisme i, en l\u00ednies generals, la regulaci\u00f3 excessiva tamb\u00e9 generen cultura<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n