{"id":4735,"date":"2015-05-19T08:00:45","date_gmt":"2015-05-19T06:00:45","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=4735"},"modified":"2025-09-16T12:02:09","modified_gmt":"2025-09-16T10:02:09","slug":"objectiu-2020-industria-es-progres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/05\/19\/objectiu-2020-industria-es-progres\/","title":{"rendered":"Objectiu 2020:<\/span> Ind\u00fastria \u00e9s progr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

Una an\u00e0lisi emp\u00edrica del que ha passat a la Uni\u00f3 Europea en els \"Antoni\u00faltims 25 anys evidencia la p\u00e8rdua de pes de la manufactura en el PIB dels pa\u00efsos que la configuren. Una p\u00e8rdua que ha estat un fenomen generalitzat a la Uni\u00f3, seguint la tend\u00e8ncia quant al pes de la ind\u00fastria en el PIB mundial. Un fet originat per l’increment de la demanda de serveis en augmentar els nivells de renda. Una disminuci\u00f3 del pes industrial amb notables asimetries en el si de la Uni\u00f3, com es despr\u00e8n de l’an\u00e0lisi de les dades. Als pa\u00efsos del Nord d’Europa, especialment a Alemanya, el pes del VAB de la manufactura sobre el PIB \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix des d’inicis de la d\u00e8cada dels 90, mentre que al centre i al sud de la Uni\u00f3 ha decrescut de forma continuada.
\nI no haur\u00edem d\u2019oblidar que s\u00f3n precisament els del sud els qui presenten les majors xifres d’atur i on la destrucci\u00f3 del teixit productiu i del benestar social ha estat m\u00e9s significatiu.<\/h4>\n

Text:\u00a0Antoni Garrell,<\/span>\u00a0vicepresident de la Fundaci\u00f3 per la Ind\u00fastria.<\/h4>\n
\n

LA CRISI HA EVIDENCIAT <\/b>l’obsolesc\u00e8ncia i la fragilitat dels models d’expansi\u00f3 basats en les activitats a curt termini i la rendibilitat dels recursos financers en lloc dels processos industrials basats en la qualitat, l’adaptaci\u00f3, la innovaci\u00f3, el talent i la internacionalitzaci\u00f3. I \u00e9s que despr\u00e9s de set anys de devastadora recessi\u00f3, dubtar de la import\u00e0ncia de la ind\u00fastria \u00e9s no recon\u00e8ixer que les societats que han minimitzat la destrucci\u00f3 de llocs de treball, que no han redu\u00eft les prestacions socials, han conservat una bona base productiva i han crescut de forma estable i continuada s\u00f3n aquelles que se sustentaven en un model productiu basat en una aportaci\u00f3 molt significativa de la ind\u00fastria. O el que \u00e9s el mateix: en models econ\u00f2mics que promouen el treball qualificat, la innovaci\u00f3, els serveis complexos i d’alt valor, i les exportacions. I que assoleixen \u00f2ptims nivells de productivitat, implementen les infraestructures log\u00edstiques adequades i potencien la cooperaci\u00f3 intersectorial, tot generant interconnexions estables i \u00edntimes, actuant com a tractor de l’economia en general.<\/p>\n

Els desafiaments del segle XXI<\/span>
\nEn aquest sentit, la Comissi\u00f3 Europea (CE) (en reconeixement de l’estabilitat i la capacitat de futur que aporta la ind\u00fastria) ha expressat de manera reiterada que “l’Europa del segle XXI necessita revertir la tend\u00e8ncia a la p\u00e8rdua de pes de la ind\u00fastria en el total del PIB dels pa\u00efsos de la Uni\u00f3, com l’\u00fanica soluci\u00f3 per aconseguir un creixement sostingut amb m\u00e9s ocupaci\u00f3 i de millor qualitat”, tot fitxant l’objectiu que l’aportaci\u00f3 de la ind\u00fastria al PIB sigui del 20% en el conjunt de la Uni\u00f3 al 2020 (actualment \u00e9s d\u2019un 16%).
\nEs busca potenciar, doncs, una ind\u00fastria canviant que superi els desafiaments associats a l\u2019escassetat de recursos naturals, al deteriorament del medi ambient i el canvi clim\u00e0tic, i que, alhora, detecti i afronti les oportunitats arrelades en els aven\u00e7os cient\u00edfics, les eines tecnol\u00f2giques i la capacitat integradora del disseny. Aquest proc\u00e9s de canvi del model productiu d’acord amb els nous reptes de la UE va adre\u00e7at a tots els estats, si b\u00e9 la seva consecuci\u00f3 hauria de ser m\u00e9s abordable per a aquelles economies que disposen, com \u00e9s el cas de Catalunya, d\u2019una significativa capacitat industrial.<\/p>\n

\n

Reindustrialitzar esdev\u00e9 un objectiu indefugible, fet que obliga a superar alguns problemes cr\u00f2nics com ara la competitivitat, els baixos increments de productivitat originats per la baixa dotaci\u00f3 de capital hum\u00e0, la insuficient inversi\u00f3 tecnol\u00f2gica i els elevats costos de l\u2019energia, les telecomunicacions i els recursos financers<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Efectes multiplicadors<\/span>
\nSegons dades de la Fundaci\u00f3 per la Ind\u00fastria, a Catalunya la ind\u00fastria -m\u00e9s enll\u00e0 del que s’ent\u00e9n avui per ind\u00fastria- representava el 39% de l’activitat el 1972; el 1980 havia baixat al 25%, i el 2013 no arribava al 14%. L’objectiu europeu \u00e9s arribar al 20% el 2020 i partim d\u2019una p\u00e8rdua de llocs de treball industrial que ha estat tamb\u00e9 not\u00f2ria, amb gaireb\u00e9 uns 300.000 llocs de treball menys des del 2008. Ara b\u00e9, malgrat la important destrucci\u00f3 de capacitat industrial, no es pot oblidar que per cada euro de PIB generat directament per la ind\u00fastria es creen 1,14 euros addicionals de forma indirecta, i 0,47 euros m\u00e9s de manera indu\u00efda. Com explic\u00e0 fa uns mesos la consultora PwC, els efectes multiplicadors expliquen que la ind\u00fastria sigui responsable del 25,8% del PIB i del 23,4% de l’ocupaci\u00f3 a Espanya.
\n\"InfografiaAcabar amb els problemes cr\u00f2nics<\/span>
\nReindustrialitzar esdev\u00e9, doncs, un objectiu indefugible, fet que obliga a superar alguns problemes cr\u00f2nics com ara la competitivitat, els baixos increments de productivitat originats per la baixa dotaci\u00f3 de capital hum\u00e0, la insuficient inversi\u00f3 tecnol\u00f2gica i els elevats costos de l\u2019energia, les telecomunicacions i els recursos financers; sense oblidar la necessitat d\u2019augmentar el volum de les empreses i d\u2019integrar-se en cadenes de valor internacionals.<\/p>\n

Un conjunt de fets, en definitiva, que haurien de guiar la pol\u00edtica industrial, que hauria de posar l\u2019\u00e8mfasi a oferir un suport selectiu dirigit a aquelles empreses amb capacitat de generar valor i afrontar els condicionants de la internacionalitzaci\u00f3, aix\u00ed com facilitar l’acc\u00e9s als recursos financers, ja sigui per la via de l\u2019endeutament o per ajudes directes o indirectes a la seva activitat. Una pol\u00edtica industrial encaminada tamb\u00e9 a preservar tant les eines de creixement i de generaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, com a afrontar el problema de la balan\u00e7a comercial facilitant-ne l’expansi\u00f3, posant, per a aix\u00f2, especial atenci\u00f3 en els mercats asi\u00e0tics, que actualment mostren un major nivell de dinamisme i fortalesa per l’increment de la seva demanda interna.
\n\n\n\n\n\t\n\n\t
CR\u00c9IXER, S\u00cd,<\/span> PER\u00d2 GENERANT LLOCS DE TREBALL<\/span>
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n

\nCAL MIRAR EL PRESENT I EL FUTUR<\/b> amb actuacions encaminades a potenciar tant les empreses amb una bona base exportadora -amb independ\u00e8ncia del seu volum- com aquelles amb productes susceptibles de ser reconeguts i aceptats pels mercats mundials.
\n
\nReptes indefugibles quant a creixement i generaci\u00f3 de llocs de treball, ja que, es miri com es miri, cr\u00e9ixer sense ocupaci\u00f3 no \u00e9s cap bona noticia, ja que no aporta progr\u00e9s econ\u00f2mic al conjunt de la ciutadania, i sense progr\u00e9s col\u00b7lectiu, el futur no \u00e9s possible.<\/td>		\"Ind\u00fastria.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una an\u00e0lisi emp\u00edrica del que ha passat a la Uni\u00f3 Europea en els \u00faltims 25 anys evidencia la p\u00e8rdua de pes de la manufactura en el PIB dels pa\u00efsos que la configuren. Una p\u00e8rdua que ha estat un fenomen generalitzat a la Uni\u00f3,..<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4772,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10],"tags":[116,142,143,170,178,180,328,597,598,599,600],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4735"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4735"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4735\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47171,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4735\/revisions\/47171"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4772"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4735"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4735"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4735"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}