{"id":4801,"date":"2015-05-20T11:00:38","date_gmt":"2015-05-20T09:00:38","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=4801"},"modified":"2025-09-25T12:21:53","modified_gmt":"2025-09-25T10:21:53","slug":"la-industria-catalana-cridada-a-portar-de-nou-les-regnes-de-la-competitivitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/05\/20\/la-industria-catalana-cridada-a-portar-de-nou-les-regnes-de-la-competitivitat\/","title":{"rendered":"La ind\u00fastria catalana, <\/span> cridada a portar de nou les regnes de la competitivitat?"},"content":{"rendered":"
En el marc de l\u2019economia del coneixement, la competitivitat d\u2019un pa\u00eds es mesura en termes d\u2019innovaci\u00f3, recerca i desenvolupament. En aquest sentit, el sector industrial catal\u00e0, que aglutina el 15% de la poblaci\u00f3 activa, esdev\u00e9 clau perqu\u00e8 el nostre pa\u00eds s\u2019aline\u00ef amb l\u2019Estrat\u00e8gia Europa 2020, que persegueix que la ind\u00fastria representi el 20% del PIB dels pa\u00efsos de la UE. Una estrat\u00e8gia que, entre altres coses, requereix la transformaci\u00f3 del teixit productiu cap a activitats i models de negoci de m\u00e9s valor afegit. En parlem amb les patronals Foment del Treball, Cecot i Pimec.<\/h5>\n

Text: Esther Escol\u00e1n<\/a> Fotos: Cedides<\/span><\/p>\n\n\n\n\n\t\n\n\t
\"Josep<\/th>JOSEP LLUIS CABESTANY.
\nPresident de la Comissi\u00f3 d\u2019Ind\u00fastria de Foment del Treball.<\/span>
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n

\nL'OBJECTIU: SEGUIR ESSENT UN DELS POLS INDUSTRIALS D'EUROPA<\/span>
\n
\nTOT I QUE LA IND\u00daSTRIA HA PERDUT PES EN EL PIB<\/b> en les darreres d\u00e8cades, Catalunya encara \u00e9s una de les regions m\u00e9s industrialitzades d\u2019Europa i t\u00e9 la capacitat d\u2019assolir l\u2019objectiu de situar aquest sector en el 20% del PIB, tal com persegueixen les pol\u00edtiques comunit\u00e0ries.
\n
\nL\u2019experi\u00e8ncia de la globalitzaci\u00f3 i el conseq\u00fcent moviment de deslocalitzaci\u00f3 han canviat la fesomia de la ind\u00fastria catalana dels darrers anys. La ind\u00fastria que ha rom\u00e0s al pa\u00eds \u00e9s avui molt m\u00e9s internacionalitzada i ha sabut incrementar la seva capacitat competitiva per mitj\u00e0 de la marca o la innovaci\u00f3, i no tant per preu. La ind\u00fastria catalana va facturar, segons l\u2019Idescat, 124.000 milions d\u2019euros l\u2019any 2012, dels quals nom\u00e9s 36.000 milions d\u2019euros -un 30%- van vendre\u2019s a dins de Catalunya mateix. En una proporci\u00f3 de ter\u00e7os, un altre ter\u00e7 (39%) el va vendre a la resta d\u2019Espanya, i el ter\u00e7 restant (31,5%), al m\u00f3n. Catalunya t\u00e9 una de les ind\u00fastries m\u00e9s internacionalitzades d\u2019Europa.
\n
\nELEMENT DE LLUITA CONTRA L'ATUR<\/span>
\nPer tant, la ind\u00fastria \u00e9s essencial per capgirar les dram\u00e0tiques dades d\u2019atur: a finals de 2014, la ind\u00fastria a Catalunya donava feina a 568.000 persones (el 15% de la poblaci\u00f3 activa). Per\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0: la capacitat tractora dels sectors industrials \u2013tal com fa pal\u00e8s el Dr. Jaume Garcia en els seus darrers treballs- comporta que la ind\u00fastria catalana cre\u00ef, per cada lloc de treball, 1,03 llocs indirectes i 0,4 indu\u00efts. Podem fer un c\u00e0lcul senzill per afirmar que, a finals de 2014, la ind\u00fastria a Catalunya ja donava feina de manera directa o indirecta a m\u00e9s d\u20191.380.000 persones (el 45% del total d\u2019ocupats).
\n
\nEl pes dels sectors industrials tamb\u00e9 ha canviat en aquests darrers anys i, avui, la ind\u00fastria aliment\u00e0ria \u00e9s ja la primera per volum de facturaci\u00f3, seguida per la qu\u00edmica, la fabricaci\u00f3 de vehicles i la fabricaci\u00f3 de gas i electricitat. Aquestes quatre ind\u00fastries s\u00f3n el 50% del total.
\n

\u201cCal actuar sobre els preus de l\u2019energia perqu\u00e8 avui dia s\u00f3n un fre per a la ind\u00fastria catalana.\u201d<\/h2> <\/blockquote>
\nEn conclusi\u00f3, Catalunya \u00e9s un pol industrial capdavanter a Europa i, per tant, un alumne avantatjat per complir amb l\u2019objectiu 2020 (que la ind\u00fastria suposi almenys el 20% del PIB l\u2019any 2020). No obstant aix\u00f2, hem de treballar, tant el sector privat com el p\u00fablic, perqu\u00e8 sigui possible: podem cooperar en l\u2019elaboraci\u00f3 de plans d\u2019R+D, agilitar els permisos administratius, estr\u00e8nyer la relaci\u00f3 amb la universitat, etc. Ens cal, alhora, potenciar la concessi\u00f3 de cr\u00e8dit a la ind\u00fastria, aix\u00ed com preveure desgravacions en impostos per reinversi\u00f3 de beneficis. Tamb\u00e9 cal actuar sobre els preus de l\u2019energia, perqu\u00e8 avui en dia s\u00f3n un fre per a la ind\u00fastria catalana: el cost energ\u00e8tic que assumim \u00e9s significativament superior a la mitjana europea. I, \u00e9s clar, cal estabilitat pol\u00edtica i racionalitat reguladora.
\nFem que, malgrat les dificultats, la ind\u00fastria segueixi essent un valu\u00f3s motor social a Catalunya. <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\t\n\n\t
\"Antoni<\/th>ANTONI ABAD.
\nPresident de Cecot.<\/span>
\n
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n

\nNOVA IND\u00daSTRIA<\/span>
\n
\nUNA DE LES PRINCIPALS DIFICULTATS \u00c9S<\/b> que el nostre pa\u00eds ha hagut d\u2019afrontar des de la perspectiva econ\u00f2mica en les darreres d\u00e8cades ha estat la progressiva p\u00e8rdua de pes relatiu de la ind\u00fastria respecte de la resta de sectors. En aquest sentit, cal comen\u00e7ar per explicar que la desindustrialitzaci\u00f3 no \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la crisi, sin\u00f3 que respon a un canvi estructural de pa\u00eds. De fet, comen\u00e7a molt abans \u2013en alguns sectors ja en els anys 70- i les seves causes cal trobar-les en tres factors: el primer \u00e9s que la positiva evoluci\u00f3 social i econ\u00f2mica del nostre pa\u00eds, combinada amb les possibilitats que les NTIC (Noves Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3) oferien per a l\u2019externalitzaci\u00f3 a pa\u00efsos llunyans amb costos de m\u00e0 d\u2019obra molt menors, han fet que hi hagi sectors industrials en els quals Catalunya ni \u00e9s ni tornar\u00e0 a ser competitiva (els m\u00e9s manufacturers). El segon factor \u00e9s el que jo anomeno \u201cefecte moda\u201d. En els pitjors moments per a la ind\u00fastria catalana, la situaci\u00f3 va arribar a un punt en qu\u00e8 la societat es va autoconv\u00e8ncer que la reducci\u00f3 del pes relatiu de la ind\u00fastria era un \u201csigne de modernitat\u201d. Es deia, irresponsablement, que les \u201csocietats modernes estaven centrades en els serveis i el coneixement\u201d. El tercer factor va ser la incapacitat manifesta dels nostres dirigents per dissenyar i desenvolupar un model industrial alternatiu i d\u2019\u00e8xit.
\n
\nUN MODEL ENCARA FEBLE<\/span>
\nLes dades de qu\u00e8 disposem avui mostren una recuperaci\u00f3 significativa de l\u2019activitat industrial a Catalunya. Cometr\u00edem, per\u00f2, el mateix error si aix\u00f2 ho interpret\u00e9ssim com una \u201csimple sortida de la crisi\u201d. Res m\u00e9s lluny de la realitat. Finalment, sembla que, en alguns sectors i empreses concrets, s\u2019ha trobat un model industrial que podr\u00edem considerar \u00f2ptim i que respon a una bona combinaci\u00f3 d\u2019alta qualitat en la feina, bona productivitat i moderaci\u00f3 salarial. Aquest model, per\u00f2, \u00e9s encara feble perqu\u00e8 necessita d\u2019una s\u00e8rie de recursos de l\u2019entorn per sobreviure, primer, i desenvolupar-se, despr\u00e9s. En primer lloc, cal un entorn de qualificaci\u00f3 professional molt m\u00e9s desenvolupat i avan\u00e7at, especialment pel que fa refer\u00e8ncia a comandaments intermedis i t\u00e8cnics. En segon lloc, cal un significatiu aven\u00e7 en la millora de les infraestructures que permeti una log\u00edstica \u00f2ptima i, en darrer terme, un entorn de coneixement molt m\u00e9s potent i orientat a la ind\u00fastria.
\n
\nCom deia, estem davant d\u2019una incipient recuperaci\u00f3 de l\u2019activitat industrial, per\u00f2 si la societat i els nostres governants no reaccionen i aborden definitivament els elements clau d\u2019una nova i ambiciosa pol\u00edtica industrial, perdrem una gran oportunitat.
\n
\n
\n

\n

\u201cCal un entorn de qualificaci\u00f3 professional molt m\u00e9s desenvolupat i avan\u00e7at, especialment pel que fa a comandaments intermedis i t\u00e8cnics.\u201d<\/h2>
\n<\/blockquote>
\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n\t\n\n\t
\"Josep<\/th>JOSEP GONZ\u00c1LEZ.
\nPRESIDENT DE PIMEC.<\/span>
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n

\nREINDUSTRIALITZANT LA DESINDUSTRIALITZACI\u00d3<\/span>
\n
\nCATALUNYA, COM MOLTES ALTRES ECONOMIES AVAN\u00c7ADES,<\/b> ha viscut un proc\u00e9s de desindustrialitzaci\u00f3 des dels anys 70 del segle XX que s\u2019ha accelerat amb el pas del temps, alhora que es produ\u00efa una progressiva terciaritzaci\u00f3 de l\u2019economia. En els darrers 30 anys, la ind\u00fastria manufacturera ha perdut molt de pes en l\u2019ocupaci\u00f3: de representar m\u00e9s del 30% ha passat a menys del 20%. Des de l\u2019any 2000, ha caigut del 25% al 14% i ha perdut un 40% dels seus assalariats.
\n
\nPel que fa al VAB, Catalunya \u00e9s una economia que descansa molt m\u00e9s en la ind\u00fastria manufacturera que la resta de l\u2019Estat espanyol. Sense comptar Catalunya, a Espanya la manufactura genera el 12% del VAB, enfront del 17% a Catalunya.
\n
\nEls principals problemes d\u2019aquesta desindustrialitzaci\u00f3 han vingut per la contracci\u00f3 de la demanda interna, que havia viscut uns anys de gran creixement, en bona part a causa d\u2019un desenvolupament desmesurat de la construcci\u00f3, i tamb\u00e9 a l\u2019augment de la compet\u00e8ncia dels pa\u00efsos emergents, en particular per la irrupci\u00f3 de la Xina com un actor global, amb uns costos imbatibles en els sectors m\u00e9s intensius en m\u00e0 d\u2019obra. Un altre factor que cal tenir en compte \u00e9s la contracci\u00f3 del cr\u00e8dit a les empreses, a remolc de la crisi, i la reestructuraci\u00f3 a qu\u00e8 s\u2019ha vist sotm\u00e8s el sector financer. Per sort, aix\u00f2 sembla que podria estar comen\u00e7ant a canviar.
\n
\n
\nPOTENCIAR EL VALOR AFEGIT<\/span>
\nI a partir d\u2019aqu\u00ed, qu\u00e8? Doncs hem de treballar per aconseguir reindustrialitzar. Despr\u00e9s del proc\u00e9s de desindustrialitzaci\u00f3 passat, la nova ind\u00fastria ha de tenir trets clarament diferenciats de la ind\u00fastria manufacturera cl\u00e0ssica, que en el cas de la pime estava molt orientada al mercat interior. La nova ind\u00fastria ha de ser de m\u00e9s valor afegit, m\u00e9s innovadora, m\u00e9s tecnol\u00f2gica, m\u00e9s internacional, menys manufacturera, de m\u00e9s servei, m\u00e9s integrada amb altres empreses.
\n
\nEn aquesta revoluci\u00f3 que est\u00e0 experimentant el sector, l\u2019acci\u00f3 de l\u2019Administraci\u00f3 hi hauria d\u2019acompanyar. Des de Pimec celebrem la voluntat de les diferents administracions per impulsar la ind\u00fastria, per\u00f2 aix\u00f2 demana concreci\u00f3 i urg\u00e8ncia en l\u2019actuaci\u00f3 per ajudar a regenerar un teixit industrial de nou format, capa\u00e7 de crear riquesa i d\u2019oferir feina a una joventut cada vegada m\u00e9s preparada. Reindustrialitzem la desindustrialitzaci\u00f3!
\n

\n

\u201cLa nova ind\u00fastria ha de ser (...) m\u00e9s innovadora i internacional, menys manufacturera, de m\u00e9s servei i m\u00e9s integrada amb altres empreses.\u201d<\/h2>
\n<\/blockquote><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el marc de l\u2019economia del coneixement, la competitivitat d\u2019un pa\u00eds es mesura en termes d\u2019innovaci\u00f3, recerca i desenvolupament. En aquest sentit, el sector industrial catal\u00e0,..<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4772,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,10],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4801"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4801"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4801\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48309,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4801\/revisions\/48309"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4772"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}