{"id":486,"date":"2014-03-27T08:00:23","date_gmt":"2014-03-27T07:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=486"},"modified":"2025-09-16T11:41:27","modified_gmt":"2025-09-16T09:41:27","slug":"la-mat-un-projecte-dalta-tensio-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/03\/27\/la-mat-un-projecte-dalta-tensio-social\/","title":{"rendered":"La MAT,<\/span> un projecte d\u2019alta tensi\u00f3 social"},"content":{"rendered":"

A principis de gener, un home s\u2019enterrava viu amb el seu cotxe, a la localitat gironina de Viladasens, en un intent desesperat per paralitzar les obres de la l\u00ednia de Molt Alta Tensi\u00f3 (MAT). A finals del mateix mes, el 99,5% de les 6.001 persones consultades per la Plataforma No a la MAT Selva votaven en contra d\u2019aquest mateix projecte. Per qu\u00e8 causa tant de rebuig aquesta infraestructura?<\/h4>\n

Text: Joan Taverna, g<\/strong>e\u00f2leg.<\/h4>\n
\n

Des que Red El\u00e9ctrica Espa\u00f1a (REE) i R\u00e9seau de Transport d\u2019Electricit\u00e9 (RTE) van signar el 2001 un acord per a la construcci\u00f3 d\u2019una nova l\u00ednia de Molt Alta Tensi\u00f3 (400.000 volts) per l\u2019est dels Pirineus, entre els municipis de Baix\u00e0s (Rossell\u00f3, Fran\u00e7a), Bescan\u00f3 (Giron\u00e8s) i Sentmenat (Vall\u00e8s Occidental), la pol\u00e8mica i el malestar no han deixat d\u2019acompanyar aquest projecte, particularment a les comarques gironines, on entre els anys 2005 i 2008 es van viure els moments \u00e0lgids en contra d\u2019aquesta infraestructura.<\/p>\n

A favor de la interconnexi\u00f3<\/strong>
\nSobre el paper, la MAT ha de servir per millorar les interconnexions internacionals de la xarxa el\u00e8ctrica espanyola amb la francesa i la resta d\u2019Europa \u2013d\u2019aquesta manera la capacitat d\u2019interconnexi\u00f3 amb Fran\u00e7a passaria de 1.400 MW a 2.400 MW, fet que suposaria un 4% de la capacitat de producci\u00f3 d\u2019Espanya; encara lluny, per\u00f2, de l\u2019objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres\u2013 i, per aix\u00f2, la seva construcci\u00f3 fou declarada projecte d\u2019inter\u00e8s europeu. A partir d\u2019aqu\u00ed, i gr\u00e0cies a un finan\u00e7ament de 225 milions d\u2019euros aconseguits en el marc del programa europeu EEPR (European Energy Program for Recovery), el projecte dibuixa una infraestructura d\u2019una llargada d\u2019uns 200 km que comportar\u00e0 la ubicaci\u00f3, aproximadament cada 300 metres, de torres de prop de 60 metres d\u2019al\u00e7ada, 35 metres d\u2019ample i una superf\u00edcie de base d\u2019uns 400 m 2 \u2013la REE ja va descartar la possibilitat de soterrar la l\u00ednia en el seu moment perqu\u00e8, afirmava, aix\u00f2 n\u2019encariria el cost i, a m\u00e9s, assegurava que en la seva major part el tra\u00e7at seria paral\u00b7lel a l\u2019autopista AP-7 i al Tren d\u2019Alta Velocitat (TAV)\u2013.<\/p>\n

\"Projecci\u00f3
Projecci\u00f3 de les futures l\u00ednies de MAT a Catalunya, segons l’esborrany de planificaci\u00f3 energ\u00e8tica 2012-2020 del Ministeri d’Industria.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0Gr\u00e0fic: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia<\/figcaption><\/figure>\n

Segons els defensors del projecte (\u00e9s a dir, segons els governs espanyol i franc\u00e8s), la MAT permetr\u00e0 millorar nota blement la qualitat i seguretat del subministrament, tant a les comarques gironines com a les rossellonenques, aix\u00ed com proveir el TAV en el tram Barcelona-Perpiny\u00e0 i afavorir la integraci\u00f3 d\u2019un volum m\u00e9s gran d\u2019energies renovables, especialment en el camp e\u00f2lic, dins el sistema ib\u00e8ric. D\u2019altra banda, els partidaris de la MAT tamb\u00e9 asseguren que la nova interconnexi\u00f3 afavorir\u00e0 l\u2019intercanvi energ\u00e8tic entre pa\u00efsos i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, fomentar\u00e0 una integraci\u00f3 m\u00e9s forta dels mercats d\u2019electricitat, fet que permetr\u00e0 ajustar els preus de l\u2019energia el\u00e8ctrica entre la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i la resta d\u2019Europa o, el que \u00e9s el mateix, obrir\u00e0 la porta, en definitiva, a una reducci\u00f3 dels preus de l\u2019energia el\u00e8ctrica. Per \u00faltim, tamb\u00e9 es mostren a favor de la construcci\u00f3 d\u2019aquesta l\u00ednia tant les associacions empresarials com la Cambra de Comer\u00e7 i la patronal Pimec, afectades pels continus talls el\u00e8ctrics que ha patit la prov\u00edncia gironina.<\/p>\n

Una l\u00ednia innecess\u00e0ria<\/strong>
\nEls detractors de la MAT, en canvi, sostenen que la l\u00ednia \u00e9s innecess\u00e0ria, tant per alimentar el TAV \u2013la l\u00ednia Barcelona-Perpiny\u00e0 ja funciona a ple rendiment i la Madrid-Saragossa, de la seva banda, ho fa prove\u00efda nom\u00e9s per una l\u00ednia de 220 kV\u2013 com per l\u2019entrada a escena de les energies renovables, els plans d\u2019expansi\u00f3 de les quals han sucumbit, per\u00f2, a causa de les politiques energ\u00e8tiques.
\nLes plataformes contr\u00e0ries al projecte tamb\u00e9 subratllen el fort impacte ambiental i paisatg\u00edstic que suposar\u00e0 aquesta infraestructura, ja que el seu tra\u00e7at final no \u00e9s coincident amb els corredors de l\u2019AP-7 i del TAV, tal com s\u2019havia projectat. Aix\u00ed, afirmen que construir la MAT comportar\u00e0 talar i\/o desbrossar moltes zones boscoses per evitar la proximitat de la l\u00ednia amb les copes dels arbres \u2013s\u2019hi podrien produir desc\u00e0rregues\u2013 i per garantir el pas de maquin\u00e0ria per a les tasques de manteniment i reparaci\u00f3 de les torres, cablejat, etc\u00e8tera.
\nEls possibles efectes negatius que els camps electromagn\u00e8tics generats per la l\u00ednia poden tenir sobre la salut humana s\u00f3n un altre motiu de rebuig; com tamb\u00e9 ho \u00e9s el fet que l\u2019objectiu de la interconnexi\u00f3 sigui, en realitat, segons els seus detractors, vendre l\u2019excedent d\u2019energia nuclear a Portugal i al Marroc. Com a alternativa a aquesta infraestructura, doncs, defensen el refor\u00e7ament de les l\u00ednies existents i un model energ\u00e8tic alternatiu basat en la generaci\u00f3 d\u2019energia renovable en llocs propers al consum.<\/p>\n

El futur del projecte\u00a0<\/strong>
\nL\u2019any 2010, el Ministeri d\u2019Ind\u00fastria va fer l\u2019esborrany de planificaci\u00f3 energ\u00e8tica 2012-2020. A Catalunya estava previst construir-hi tres MAT m\u00e9s: 1) la continuaci\u00f3 de Sentmenat per Santa Coloma de Gramenet acabant a Sant Just Desvern (aquest darrer tram, travessant la serra de Collserola); 2) la l\u00ednia Escatr\u00f3n (Arag\u00f3)-La Secuita, i 3) la l\u00ednia Pe nyalba (Arag\u00f3)-Isona. La crisi econ\u00f2mica i la baixada de la demanda energ\u00e8tica, per\u00f2, han fet que el govern espanyol s\u2019estigui replantejant la seva construcci\u00f3. Tot i aix\u00ed, en l\u2019horitz\u00f3 del 2020 alguna d\u2019aquestes tres es portar\u00e0 a terme. Un pla energ\u00e8tic d\u2019aquestamagnitud \u00e9s un problema complex perqu\u00e8 s\u2019ha de basar en buscar l\u2019equilibri entre tres fronts simultanis: ecologia (medi ambient), economia (competitivitat o precarietat energ\u00e8tica) i energia (seguretat de subministrament). I s\u2019hi podria afegir encara un quart front: el de l\u2019acceptabilitat social del projecte; i \u00e9s que en mat\u00e8ria energ\u00e8tica, fer infraestructures que poden causar un greuge per al territori pot generar indignaci\u00f3 social. D\u2019aqu\u00ed que la incapacitat de gestionar aquesta indignaci\u00f3 pugui comportar un preu pol\u00edtic que fa que al trilema energ\u00e8tic se sumi una altra E: la del electoralisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A principis de gener, un home s\u2019enterrava viu amb el seu cotxe, a la localitat gironina de Viladasens, en un intent desesperat per paralitzar les obres de la l\u00ednia de Molt Alta Tensi\u00f3 (MAT). A finals del mateix mes, el 99,5% de les 6.001 persones consultades per la Plataforma No a la MAT Selva votaven en contra d\u2019aquest mateix projecte. Per qu\u00e8 causa tant de rebuig aquesta infraestructura?<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":495,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,24],"tags":[880,4253,4946,6074,6075,6076],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/486"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=486"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/486\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47104,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/486\/revisions\/47104"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/495"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=486"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=486"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=486"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}