{"id":48689,"date":"2025-12-10T10:42:46","date_gmt":"2025-12-10T09:42:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2025\/12\/10\/industria-y-politica-industrial-en-un-mundo-de-tensiones-geopoliticas\/"},"modified":"2025-12-10T11:14:10","modified_gmt":"2025-12-10T10:14:10","slug":"industria-i-politica-industrial-en-un-mon-de-tensions-geopolitiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2025\/12\/10\/industria-i-politica-industrial-en-un-mon-de-tensions-geopolitiques\/","title":{"rendered":"Ind\u00fastria i pol\u00edtica industrial en un m\u00f3n de tensions geopol\u00edtiques"},"content":{"rendered":"

Els debats sobre el paper central de la ind\u00fastria en el dinamisme i la competitivitat de les societats tornen a ocupar llocs centrals, aix\u00ed com el paper de les pol\u00edtiques industrials i tecnol\u00f2giques per afavorir la competitivitat en un entorn geopol\u00edticament complicat.<\/strong><\/p>\n

JUAN TUGORES QUES<\/span>. Catedr\u00e0tic em\u00e8rit d\u2019Economia de la UB<\/strong><\/h4>\n
\n

En els \u00faltims temps, les tem\u00e0tiques industrials tornen a ocupar llocs centrals en an\u00e0lisis i debats. I aix\u00f2 per diverses, complement\u00e0ries i poderoses raons. D\u2019una banda, la constataci\u00f3 que una base industrial s\u00f2lida i competitiva continua sent una dimensi\u00f3 essencial per a la prosperitat dels pa\u00efsos, per a la \u201criquesa de les nacions\u201d, en els termes encunyats per Adam Smith fa ja un quart de mil\u00b7lenni (1776-2026). Els casos de les economies m\u00e9s pr\u00f2speres d\u2019\u00c0sia reiteren la manca de fonament de les pretensions de \u201csaltar etapes\u201d en la tradicional transici\u00f3 agricultura-ind\u00fastria-serveis<\/span>, per ometre o minimitzar la fase central d\u2019aquesta trilogia, de manera que el teixit industrial continua sent una part crucial dels ecosistemes productius m\u00e9s din\u00e0mics.<\/p>\n

Una ra\u00f3 addicional \u00e9s l\u2019evid\u00e8ncia que les pugnes geopol\u00edtiques que caracteritzen la nostra era \u2014amb la confrontaci\u00f3 entre els Estats Units i la Xina en el lloc m\u00e9s destacat<\/span>, per\u00f2 que s\u2019est\u00e9n a les tensions entre el tradicional \u201cm\u00f3n desenvolupat\u201d i el conjunt de les economies emergents, o la pugna entre el G7 i els BRICS, com sovint se simplifica\u2014 troben un dels \u00e0mbits de controv\u00e8rsia precisament en les pol\u00edtiques industrials i tecnol\u00f2giques amb qu\u00e8 cada un dels pa\u00efsos (o \u00e0rees) intenta promoure i impulsar el seu potencial productiu cap a posicions de lideratge i pretensions d\u2019hegemonia. Els organismes internacionals fan un seguiment cada vegada m\u00e9s profund d\u2019aquestes estrat\u00e8gies, com es pot veure, per exemple, a la secci\u00f3 del web de l\u2019OCDE dedicada a aquestes tem\u00e0tiques: https:\/\/www.oecd.org\/en\/topics\/industrial-policy.html, o als documents que publica l\u2019FMI (entre els quals el cap\u00edtol 3 del World Economic Outlook de l\u2019octubre de 2025, que aprofundeix l\u2019an\u00e0lisi del Fiscal Monitor de l\u2019abril de 2024, per citar nom\u00e9s els informes m\u00e9s emblem\u00e0tics). La iniciativa acad\u00e8mica Global Trade Alert, nascuda el 2009 amb la crisi financera per fer un seguiment rigor\u00f3s de les mesures proteccionistes<\/span> adoptades pels principals pa\u00efsos com a resposta als problemes, ha incl\u00f2s des del 2017 entre les seves prioritats el seguiment de les Noves Pol\u00edtiques Industrials. Aquesta connexi\u00f3 entre comer\u00e7 i ind\u00fastria ja apunta a un dels trets m\u00e9s delicats del nou entorn: fins a quin punt les pol\u00edtiques industrials, instrumentades sovint a trav\u00e9s de subvencions i altres mesures fiscals, a vegades condicionades a la utilitzaci\u00f3 de components nacionals o amb requisits similars, poden introduir distorsions en el te\u00f2ric lliure comer\u00e7 que planteja, idealment, la globalitzaci\u00f3?<\/p>\n

\n

L\u2019atorgament el 2025 del premi Nobel d\u2019Economia a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt ha tingut un impacte m\u00e9s gran que altres edicions d\u2019aquest guard\u00f3 per l\u2019actualitat del tema que han treballat<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Abans de tornar sobre les q\u00fcestions de fons plantejades pels punts anteriors, cal assenyalar que una motivaci\u00f3 addicional per interessar-nos en la ind\u00fastria i les pol\u00edtiques industrials \u00e9s la revitalitzaci\u00f3 del debat sobre per qu\u00e8 va comen\u00e7ar a Occident<\/span>, fa poc m\u00e9s de dos segles, la millora tecnol\u00f2gica basada en innovacions que coneixem com a \u201cprimera revoluci\u00f3 industrial<\/span>\u201d, i que va canviar la geopol\u00edtica convertint Europa primer, i despr\u00e9s els Estats Units, en les pot\u00e8ncies hegem\u00f2niques \u2014economies avan\u00e7ades\u2014 en detriment de pa\u00efsos com la Xina o l\u2019\u00cdndia, que fins al segle XVIII ocupaven posicions destacades per\u00f2 que no van sintonitzar a temps amb les innovacions i els guanys de productivitat d\u2019aquella primera revoluci\u00f3 industrial. L\u2019atorgament el 2025 del premi Nobel d\u2019Economia a Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt ha tingut un impacte m\u00e9s gran que altres edicions d\u2019aquest guard\u00f3 per l\u2019actualitat del tema que han treballat: per qu\u00e8 en determinats entorns i moments es produeixen les onades d\u2019innovacions disruptives que generen el progr\u00e9s?<\/span> Per qu\u00e8 en uns moments i en unes societats, i no en altres? Les seves an\u00e0lisis referides al passat tenen gran inter\u00e8s, per\u00f2 la seva aplicabilitat actual \u00e9s \u00f2bvia: davant dels grans aven\u00e7os (inclosa la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial), quin ser\u00e0 el seu abast i quins en seran els protagonistes\u2026 i qui els marginats? Els Estats Units i la Xina tindran un protagonisme creixent, amb pugnes entre ells, mentre que, potser, Europa podria continuar lliscant cap a la p\u00e8rdua de rellev\u00e0ncia, un temor que ja apuntava el fam\u00f3s Informe Draghi, si no reacciona a temps?<\/p>\n

Els arguments per donar suport a la ind\u00fastria i, en particular, per impulsar sectors industrials din\u00e0mics i amb projecci\u00f3, se centren <\/span>\u2014m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019apel\u00b7lacions a un passat industrial sempre digne d\u2019estima\u2014 en les famoses<\/span> \u201cexternalitats positives\u201d que poden generar. Una ind\u00fastria de la qual es derivin innovacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques que siguin d\u2019aplicaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un sector concret mereixeria els suports necessaris per obtenir plenament aquests efectes beneficiosos per al conjunt del teixit productiu. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest argument general, si les innovacions industrials tinguessin aplicacions en \u00e0mbits positius per a altres finalitats socials, com les millores en tecnologies mediambientals o en sectors avan\u00e7ats estrat\u00e8gics en qu\u00e8 la compet\u00e8ncia global \u00e9s intensa, aix\u00f2 propiciaria igualment arguments addicionals a l\u2019activitat industrial amb impactes transversals socialment valuosos.<\/p>\n

\n

Els arguments per donar suport a la ind\u00fastria i, en particular, per impulsar sectors industrials din\u00e0mics i amb projecci\u00f3, se centren \u2014m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019apel\u00b7lacions a un passat industrial sempre digne d\u2019estima\u2014 en les famoses \u201cexternalitats positives<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2, com sempre en economia (i en la vida), cal ser prudents i recon\u00e8ixer alguns possibles riscos que s\u2019haurien d\u2019evitar per no diluir els efectes potencialment positius de les pol\u00edtiques industrials<\/span>. L\u2019FMI ha insistit en els riscos d\u2019una variant moderna de la \u201chip\u00f2tesi de captura\u201d, ja formulada fa temps pel premi Nobel George Stigler, i que consistiria en el fet que els fons p\u00fablics destinats a pol\u00edtiques industrials acabessin assignats seguint criteris de \u201cproximitat pol\u00edtica\u201d o de \u201ccapacitat d\u2019influ\u00e8ncia\u201d de lobbies poderosos per\u00f2 que no necess\u00e0riament coincideixen amb els que podrien aportar m\u00e9s efici\u00e8ncia en termes de m\u00e9s valuoses externalitats positives. Com indica un dels informes de l\u2019FMI, dirigit significativament a Europa, les pol\u00edtiques industrials s\u2019han d\u2019orientar m\u00e9s a posicionar creativament el futur que no pas a apuntalar un passat en declivi. El corol\u00b7lari \u00e9s la import\u00e0ncia de comptar amb mecanismes d\u2019assignaci\u00f3 amb qualitat institucional contrastada, a recer d\u2019influ\u00e8ncies disruptives. Una altra consideraci\u00f3 de cautela \u00e9s la referida als costos de les mesures a implementar, que poden originar pressi\u00f3 sobre els recursos p\u00fablics<\/span> (i amb aix\u00f2 sobre la despesa i el d\u00e8ficit p\u00fablic) en uns moments en qu\u00e8 altres dimensions tamb\u00e9 apel\u00b7len a la necessitat d\u2019aquests recursos, des dels temes d\u2019envelliment en moltes societats fins a noves exig\u00e8ncies de defensa o de compromisos mediambientals. Aix\u00f2 accentua la import\u00e0ncia de comptar amb mecanismes institucionals solvents i de qualitat que assegurin un \u00fas adequat d\u2019aquests recursos<\/span>.<\/p>\n

\n

\"\"Les pol\u00edtiques industrials s\u2019han d\u2019orientar m\u00e9s a posicionar creativament el futur que no pas a apuntalar un passat en declivi<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Per\u00f2 la import\u00e0ncia de l\u2019entorn sociopol\u00edtic i cultural va m\u00e9s enll\u00e0. Els treballs dels Nobel d\u2019Economia de 2025 mereixen atenci\u00f3 en aquest sentit. Mokyr ha destacat com les condicions que van propiciar que els aven\u00e7os industrials en tecnologia i innovaci\u00f3 sorgissin a l\u2019Europa occidental a finals del segle XVIII i comen\u00e7aments del XIX es vinculen a aspectes que conformen la \u201ccultura del creixement\u201d, entre els quals la llibertat per a la creativitat, la toler\u00e0ncia (fins i tot admiraci\u00f3, en lloc de resist\u00e8ncia) al que \u00e9s nou, mecanismes de difusi\u00f3 de les innovacions i nous coneixements, en el marc de societats que assumeixen els reptes dels canvis associats a les innovacions i amb la disposici\u00f3 subseg\u00fcent a adaptar-s\u2019hi, aprofitant-ne les potencialitats.<\/span> Fa diversos segles aquesta descripci\u00f3 encaixava millor amb l\u2019Europa occidental i amb els Estats Units que no pas amb una Xina en qu\u00e8 el sistema imperial i les jerarquies de clans tancats bloquejaven o limitaven \u201cel que \u00e9s nou\u201d. La gran pregunta \u00e9s ara, en la tercera d\u00e8cada del segle XXI, i davant de l\u2019allau de canvis disruptius tecnol\u00f2gics, quines societats tenen les condicions per poder-se beneficiar? Es diria que, malgrat tot, els Estats Units mostren un dinamisme important i que la Xina (i altres pa\u00efsos asi\u00e0tics) ha superat les rigideses de fa un parell de segles per combinar tradicions amb un foment descomunal de les innovacions, per\u00f2 la resposta per a Europa no sembla tan optimista. El mateix Mario Draghi, m\u00e9s d\u2019un any despr\u00e9s del seu fam\u00f3s informe, continua clamant perqu\u00e8 la Uni\u00f3 Europea superi<\/span> les seves rigideses, les seves regulacions burocr\u00e0tiques, els seus recels localistes, etc\u00e8tera, per no quedar encara m\u00e9s despenjada de les oportunitats de progr\u00e9s dels nous temps. La ind\u00fastria europea \u2014en alian\u00e7a, com als Estats Units, amb els serveis d\u2019alt valor afegit\u2014 t\u00e9 un potencial important que la pol\u00edtica europea \u2014la industrial i la pol\u00edtica-pol\u00edtica\u2014 hauria de contribuir a desbloquejar i propiciar amb m\u00e9s claredat.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els debats sobre el paper central de la ind\u00fastria en el dinamisme i la competitivitat de les societats tornen a ocupar llocs centrals, aix\u00ed com el paper de les pol\u00edtiques industrials i tecnol\u00f2giques per afavorir la competitivitat en un entorn geopol\u00edticament complicat.<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":48683,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10840,10815],"tags":[178,10256,11613],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48689"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48689"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48689\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48693,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48689\/revisions\/48693"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48683"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=48689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=48689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}