{"id":48816,"date":"2026-01-15T09:00:00","date_gmt":"2026-01-15T08:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=48816"},"modified":"2026-01-13T10:03:35","modified_gmt":"2026-01-13T09:03:35","slug":"emprendre-per-transformar-cap-a-una-reindustrialitzacio-intel%c2%b7ligent-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2026\/01\/15\/emprendre-per-transformar-cap-a-una-reindustrialitzacio-intel%c2%b7ligent-a-europa\/","title":{"rendered":"Emprendre per transformar: cap a una reindustrialitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent a Europa"},"content":{"rendered":"

El futur d\u2019Europa es juga en els seus territoris. En un m\u00f3n fragmentat, la capacitat d\u2019emprendre i reindustrialitzar defineix qui lidera i qui queda enrere. Europa afronta un moment hist\u00f2ric. La fragmentaci\u00f3 geopol\u00edtica global, el ressorgiment de nous proteccionismes i les disrupcions en les cadenes de subministrament han transformat radicalment el panorama emprenedor.<\/strong><\/p>\n

CRISTINA ANDR\u00c9S URARTE.<\/span> Presidenta del Col\u00b7legi Basc d\u2019Economistes Vicepresidenta 2a del Consell General d\u2019Economistes d\u2019Espanya
\n<\/strong><\/h4>\n
\n

EUROPA EN UN MOMENT CLAU: DE LA FRAGMENTACI\u00d3 GLOBAL A LA COMPETITIVITAT TERRITORIAL<\/strong><\/span>
\nLes empreses born global han de navegar per marcs normatius conflictius, barreres comercials imprevisibles i rivalitats geopol\u00edtiques que plantegen tensions severes per a organitzacions amb exposici\u00f3 global.<\/p>\n

El Global Entrepreneurship Monitor (GEM Espa\u00f1a 2024-2025), l\u2019estudi m\u00e9s complet sobre activitat emprenedora mundial que analitza anualment m\u00e9s de 50 economies, revela una tend\u00e8ncia preocupant: el 49% dels potencials emprenedors mundials evitarien iniciar un negoci per por al frac\u00e0s<\/span>, un increment significatiu respecte al 44% registrat el 2019. Aquesta cautela creixent reflecteix una emprenedoria m\u00e9s sofisticada per\u00f2 temorosa davant la incertesa geopol\u00edtica.<\/p>\n

En aquest context desafiador, emergeix una paradoxa fonamental: mentre el m\u00f3n es fragmenta, els territoris que millor articulin els seus ecosistemes emprenedors obtindran avantatges competitius decisius<\/span>. La col\u00b7laboraci\u00f3 territorial, l\u2019especialitzaci\u00f3 sectorial i la connexi\u00f3 internacional esdevenen factors determinants de l\u2019\u00e8xit empresarial. Europa necessita respostes territorials innovadores que combinin identitat regional amb projecci\u00f3 global.<\/p>\n

EL MIRALL ESTATAL: LIMITACIONS D\u2019UN MODEL EMPRENEDOR<\/strong><\/span>
\nLes dades del panorama estatal revelen limitacions estructurals que contrasten marcadament amb altres territoris europeus. Segons l\u2019informe GEM Espa\u00f1a 2024-2025, tot i que l\u2019activitat emprenedora recent creix fins al 7,2% despr\u00e9s de quatre anys consecutius d\u2019expansi\u00f3, el pa\u00eds ocupa l\u2019\u00faltima posici\u00f3 mundial en percepci\u00f3 d\u2019oportunitats per emprendre<\/span>. Aquesta debilitat estructural evidencia mancances profundes en cultura emprenedora i infraestructures institucionals.<\/p>\n

\n

Els estrangers residents emprenen el doble que la poblaci\u00f3 nacional, fet que els converteix en motor del creixement emprenedor<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

El perfil emprenedor \u00e9s conservador i envellit: el 70% empr\u00e8n despr\u00e9s dels 35 anys, la intenci\u00f3 emprenedora futura s\u2019estanca en l\u201911,2% de la poblaci\u00f3 basca, i predomina la concentraci\u00f3 en serveis al consumidor per sobre dels sectors industrials de m\u00e9s valor afegit. Significativament, els estrangers residents emprenen el doble que la poblaci\u00f3 nacional, de manera que es converteixen en motor del creixement emprenedor. L\u2019heterogene\u00eftat territorial \u00e9s reveladora. Madrid i Catalunya es consoliden com a tractors de l\u2019emprenedoria, liderant iniciatives recents i consolidaci\u00f3 de projectes, per\u00f2 presenten taxes de tancament superiors a la mitjana nacional.<\/span> En contrast, territoris com Euskadi mostren un perfil emprenedor m\u00e9s conservador per\u00f2 consolidat: menor propensi\u00f3 inicial a emprendre, per\u00f2 m\u00e9s persist\u00e8ncia un cop iniciat el proc\u00e9s, fet que evidencia ecosistemes m\u00e9s madurs i sostenibles.<\/p>\n

El resultat \u00e9s clar: Espanya creix en nombre, per\u00f2 no en ambici\u00f3 emprenedora<\/span>.<\/p>\n

EUSKADI: LABORATORI VIU DE REINDUSTRIALITZACI\u00d3 INTEL\u00b7LIGENT<\/span><\/strong>
\nEn aquest context, Euskadi emergeix com un cas paradigm\u00e0tic que transcendeix les debilitats estatals. El seu model es fonamenta en una base industrial s\u00f2lida que representa prop del 40% del VAB (incloent-hi serveis avan\u00e7ats), Significativament superior a la mitjana espanyola i alineada amb els nivells de les economies industrials m\u00e9s avan\u00e7ades d\u2019Europa. Aquesta fortalesa industrial combina diversificaci\u00f3 i especialitzaci\u00f3, assolint nivells d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia manufacturera que proporcionen una capacitat excepcional d\u2019adaptaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Les exportacions representen el 38% del PIB i el 45% de la facturaci\u00f3 empresarial, posicionant els territoris bascos com a l\u00edders en complexitat econ\u00f2mica espanyola.<\/span> El Regional Innovation Scoreboard 2025 de la Comissi\u00f3 Europea confirma Euskadi com a pocket of excellence (pol d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia) europeu, assolint el 108,1% de la mitjana d\u2019innovaci\u00f3 de la UE. Aquesta distinci\u00f3, que comparteix \u00fanicament amb 10 territoris entre les 241 regions europees analitzades, posiciona Euskadi com a regi\u00f3 d\u2019alta innovaci\u00f3 dins d\u2019un Estat classificat com d\u2019innovaci\u00f3 moderada.<\/p>\n

Mentre molts territoris europeus encara busquen f\u00f3rmules de reinvenci\u00f3, Euskadi ja funciona com un laboratori viu de reindustrialitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent<\/span>.<\/p>\n

\n

\"\"Els estrangers residents emprenen el doble que la poblaci\u00f3 nacional, fet que els converteix en motor del creixement emprenedor<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

\u00a0<\/strong>L\u2019ARQUITECTURA DE L\u2019\u00c8XIT: INSTITUCIONS, ESTRAT\u00c8GIA I ECOSISTEMES<\/strong><\/span>
\nEl model basc es basa en un comprom\u00eds institucional a llarg termini reflectit en el Pla d\u2019Ind\u00fastria – Euskadi 2030. A aix\u00f2 s\u2019hi afegeix l\u2019autonomia fiscal que atorga el Concert Econ\u00f2mic, una eina \u00fanica a Europa que permet orientar la planificaci\u00f3 pressupost\u00e0ria cap a les prioritats territorials. Aquest marc es complementa amb l\u2019aposta per infraestructures d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia com els Parcs Tecnol\u00f2gics i els Business Innovation Centers (BIC), que representen la manifestaci\u00f3 m\u00e9s tangible d\u2019aquesta filosofia estrat\u00e8gica i actuen com a motor d\u2019innovaci\u00f3 i competitivitat en l\u2019economia basca.<\/p>\n

El programa BIND representa l\u2019exemple m\u00e9s emblem\u00e0tic d\u2019innovaci\u00f3 col\u00b7laborativa aplicada globalment. Des de 2016, aquesta plataforma d\u2019open innovation <\/span>publicoprivada ha impulsat m\u00e9s de 250 start-ups i desenvolupat m\u00e9s de 350 projectes, superant els 8 milions d\u2019euros de facturaci\u00f3. El seu \u00e8xit transcendeix les xifres: ha demostrat capacitat per connectar talent global amb necessitats espec\u00edfiques del teixit productiu basc, i ha creat un model replicable d\u2019innovaci\u00f3 oberta.<\/p>\n

Aquesta estabilitat contrasta favorablement amb la volatilitat observada en altres territoris estatals i europeus, i evidencia la maduresa i resili\u00e8ncia de l\u2019ecosistema. El teixit de campions ocults bascos combina tecnologia, qualitat i adaptaci\u00f3 internacional, liderant n\u00ednxols especialitzats a escala global mentre preserva la identitat territorial.<\/p>\n

\n

\"\"L\u2019experi\u00e8ncia basca demostra que la reindustrialitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent <\/span>no \u00e9s fruit de l\u2019atzar, sin\u00f3 resultat <\/span>d\u2019una arquitectura institucional <\/span>deliberada i persistent <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

LLI\u00c7ONS REPLICABLES: EL MODEL BASC COM A INSPIRACI\u00d3 EUROPEA<\/strong><\/span><\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia basca es cristal\u00b7litza en una s\u00e8rie de principis fonamentals que transcendeixen fronteres territorials. En primer lloc, el comprom\u00eds institucional a llarg termini, avalat per una dotaci\u00f3 pressupost\u00e0ria consistent<\/span>. Els ecosistemes emprenedors no sorgeixen de pol\u00edtiques conjunturals, sin\u00f3 d\u2019una visi\u00f3 estrat\u00e8gica sostinguda durant d\u00e8cades, immune als cicles pol\u00edtics.<\/p>\n

En segon lloc, la construcci\u00f3 d\u2019infraestructures especialitzades que actu\u00efn com a ponts entre all\u00f2 local i all\u00f2 global<\/span>. L\u2019especialitzaci\u00f3 sectorial, quan es combina amb una obertura internacional sistem\u00e0tica, genera sinergies que amplifiquen exponencialment la competitivitat territorial.<\/p>\n

Finalment, i en tercer lloc, la implementaci\u00f3 de models d\u2019innovaci\u00f3 oberta que integrin tots els agents de l\u2019ecosistema<\/span>. La col\u00b7laboraci\u00f3 estructurada entre start-ups, pimes, grans corporacions i sector p\u00fablic produeix un valor afegit superior al que generaria cada actor de manera a\u00efllada.<\/p>\n

REPTES I OPORTUNITATS: CAP A UN NOU PARADIGMA D\u2019INNOVACI\u00d3 A EUROPA<\/span><\/strong>
\nEuropa afronta reptes sist\u00e8mics que exigeixen respostes estrat\u00e8giques immediates. La fragmentaci\u00f3 geopol\u00edtica, l\u2019acceleraci\u00f3 disruptiva del canvi tecnol\u00f2gic i la intensificaci\u00f3 de la compet\u00e8ncia global entre ecosistemes plantegen desafiaments sense precedents. El repte m\u00e9s cr\u00edtic rau en l\u2019escassetat aguda de talent qualificat, el brain drain: la batalla global per professionals especialitzats s\u2019ha intensificat de manera dram\u00e0tica, i aquells territoris que no desenvolupin estrat\u00e8gies sofisticades d\u2019atracci\u00f3 i retenci\u00f3 de talent veuran erosionats els seus avantatges competitius.<\/p>\n

En aquest context, l\u2019experi\u00e8ncia basca demostra que la reindustrialitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent no \u00e9s fruit de l\u2019atzar, sin\u00f3 resultat d\u2019una arquitectura institucional deliberada i persistent. El seu model ofereix quelcom m\u00e9s valu\u00f3s que una recepta: una demostraci\u00f3 emp\u00edrica que \u00e9s possible reinventar-se sense renunciar a la identitat territorial.<\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta realitat en sorgeix una paradoxa reveladora: els territoris m\u00e9s exitosos s\u00f3n precisament aquells que aconsegueixen mantenir connexions internacionals robustes mentre enforteixen la seva cohesi\u00f3 interna. Aquesta dualitat aparentment contradict\u00f2ria es converteix en l\u2019avantatge competitiu definitiu del segle XXI.<\/p>\n

Europa no necessita triar entre especialitzaci\u00f3 local i projecci\u00f3 global. Necessita territoris que dominin l\u2019art de ser simult\u00e0niament \u00fanics i universals<\/span>. El futur pertany a aquells que s\u00e0piguen teixir xarxes de col\u00b7laboraci\u00f3 que converteixin la diversitat territorial en fortalesa col\u00b7lectiva. En aquesta nova geografia de la innovaci\u00f3, guanyar no \u00e9s conquerir mercats, sin\u00f3 crear ecosistemes que altres desitgin replicar.<\/p>\n

Emprendre per transformar ja no \u00e9s una opci\u00f3: \u00e9s la condici\u00f3 per continuar sent protagonistes al segle XXI.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El futuro de Europa se juega en sus territorios. En un mundo fragmentado, la capacidad de emprender y reindustrializar define qui\u00e9n lidera y qui\u00e9n queda atr\u00e1s. Europa enfrenta una encrucijada hist\u00f3rica. La fragmentaci\u00f3n geopol\u00edtica global, el resurgimiento de nuevos proteccionismos y las disrupciones en cadenas de suministro han transformado radicalmente el panorama emprendedor.<\/p>\n","protected":false},"author":160,"featured_media":48812,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10826,10815],"tags":[7837,8260,11326,11328],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48816"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/160"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48816"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48816\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48819,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48816\/revisions\/48819"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48812"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48816"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=48816"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=48816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}