{"id":48875,"date":"2026-01-26T09:00:42","date_gmt":"2026-01-26T08:00:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=48875"},"modified":"2026-01-14T09:40:55","modified_gmt":"2026-01-14T08:40:55","slug":"el-retorn-del-proteccionisme-com-a-arma-geopolitica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2026\/01\/26\/el-retorn-del-proteccionisme-com-a-arma-geopolitica\/","title":{"rendered":"El retorn del proteccionisme com a arma geopol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

El comer\u00e7 \u00e9s tan antic com la humanitat, i l\u2019intercanvi constant de recursos i idees va crear fluxos comercials que van tenir un gran impacte en les economies i les societats. L\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia, el transport i les comunicacions va provocar que el comer\u00e7 internacional comenc\u00e9s a mutar i es convert\u00eds en una font constant de generaci\u00f3 de problemes.<\/strong><\/p>\n

ANDR\u00c9S M. GUARDE\u00d1O PARRAS.<\/span> Deg\u00e0 de l\u2019Il\u00b7lustre Col\u00b7legi d\u2019Economistes de C\u00f2rdova<\/strong><\/h4>\n
\n

Els mateixos productes es podien fabricar en diferents pa\u00efsos, i el comer\u00e7 internacional es va aliar amb les decisions geopol\u00edtiques dels pa\u00efsos productors i consumidors.<\/p>\n

Als segles XVII i XVIII, Anglaterra i Fran\u00e7a van adoptar pol\u00edtiques mercantilistes amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir poder econ\u00f2mic i militar; el mercantilisme mesurava la riquesa d\u2019un pa\u00eds per la quantitat de metalls preciosos que acumulava, i aquests s\u2019obtenien a trav\u00e9s d\u2019una balan\u00e7a comercial positiva<\/span>: calia afavorir l\u2019exportaci\u00f3, naixia l\u2019intervencionisme estatal.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, al segle XIX, a Anglaterra, van apar\u00e8ixer veus cr\u00edtiques amb el mercantilisme; segons aquestes, el mercantilisme confonia diners amb riquesa real: un pa\u00eds ser\u00e0 m\u00e9s ric com m\u00e9s gran sigui la capacitat de produir b\u00e9ns i serveis. Hi ha dues postures enfrontades: el mercantilisme amb Mun i Colbert, i el liberalisme amb Adam Smith i Ricardo. \u00c9s important esmentar que apareix una nova font d\u2019ingressos per als pa\u00efsos: els aranzels.<\/p>\n

A finals del segle XIX es va iniciar el conflicte entre pa\u00efsos: els que produ\u00efen amb costos baixos defensaven el liberalisme comercial; els que se sentien amena\u00e7ats per l\u2019exterior, l\u2019intervencionisme<\/span>. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la pol\u00edtica i el comer\u00e7 internacional es van entrella\u00e7ar per no tornar-se a separar.<\/p>\n

Al final de la Primera Guerra Mundial, es va adoptar un sistema de protecci\u00f3 total amb qu\u00e8 els pa\u00efsos manipulaven els tipus de canvi, implementaven pol\u00edtiques d\u2019empobriment del ve\u00ed i incrementaven els aranzels.<\/p>\n

\n

\"\"El mercantilisme confonia diners amb riquesa real: un pa\u00eds ser\u00e0 m\u00e9s ric com m\u00e9s gran sigui la capacitat de produir b\u00e9ns i serveis<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Al final de la Segona Guerra Mundial, Europa havia perdut la seva hegemonia econ\u00f2mica al m\u00f3n i, de la m\u00e0 dels Estats Units, es va impulsar la creaci\u00f3 de noves institucions, materialitzades amb els acords de Bretton Woods: es crea l\u2019FMI per evitar manipulacions monet\u00e0ries, el BM per ajudar en l\u2019esfor\u00e7 de reconstrucci\u00f3 i la malaguanyada OIC, substitu\u00efda pel GATT.<\/p>\n

Als anys setanta i fins a finals de segle, es va consolidar la globalitzaci\u00f3 a trav\u00e9s del lliure comer\u00e7 i del moviment de capitals<\/span>; es van crear depend\u00e8ncies entre diferents economies, es va produir un augment de la productivitat per la tecnologia compartida i es van expandir les cadenes globals de valor a causa de la fragmentaci\u00f3 en la producci\u00f3, i el naixement de l\u2019OMC, que va integrar el GATT.<\/p>\n

En aquest context, i paral\u00b7lelament al corrent liberal d\u2019aquest per\u00edode, va apar\u00e8ixer el neomercantilisme, ent\u00e8s com la reactivaci\u00f3 de la l\u00f2gica mercantilista cl\u00e0ssica: la idea que el poder econ\u00f2mic d\u2019un Estat es refor\u00e7a controlant el comer\u00e7 exterior i acumulant super\u00e0vits, per\u00f2 adaptada al m\u00f3n de finals del segle XX.<\/p>\n

Des del final de la Segona Guerra Mundial, la tend\u00e8ncia ha estat aconseguir una progressiva liberalitzaci\u00f3. La incorporaci\u00f3 de la Xina a l\u2019OMC el 2001 va convertir el gegant asi\u00e0tic en la f\u00e0brica del m\u00f3n.<\/p>\n

Ara b\u00e9, des de finals de la primera d\u00e8cada del segle XXI, una s\u00e8rie d\u2019esdeveniments han fet que es perdi confian\u00e7a en la liberalitzaci\u00f3<\/span>: la crisi financera mundial de 2008, la guerra comercial i tecnol\u00f2gica entre els Estats Units i la Xina durant el primer mandat de Trump, la pand\u00e8mia de la covid-19, que va posar de manifest la fragilitat de les cadenes de valor i la necessitat de prioritzar altres aspectes diferents de la reducci\u00f3 de costos. Per la seva banda, Trump, en el seu segon mandat el 2025, ha intensificat aquesta din\u00e0mica, adoptant una postura neomercantilista i ha ressorgit com la principal eina geopol\u00edtica del segle XXI. Aix\u00ed, la guerra comercial actual es distingeix per l\u2019\u00fas unilateral dels aranzels com a arma, desafiant obertament el marc de l\u2019OMC.<\/p>\n

A m\u00e9s, Trump justifica les seves accions: mant\u00e9 que vol reduir el d\u00e8ficit comercial mitjan\u00e7ant aranzels, alhora que fomenta el consum intern de productes nacionals per reindustrialitzar els Estats Units<\/span>. Amena\u00e7a altres pa\u00efsos, com M\u00e8xic, el Canad\u00e0 o Vene\u00e7uela, amb la imposici\u00f3 d\u2019aranzels si aquests pa\u00efsos no accedeixen als seus requeriments, com ara el control de la migraci\u00f3 per part de M\u00e8xic. A la Xina, les pujades aranzel\u00e0ries s\u2019han dirigit principalment a b\u00e9ns intermedis i d\u2019equip, amb la finalitat de contenir el desenvolupament tecnol\u00f2gic asi\u00e0tic. La Xina ha respost amb repres\u00e0lies estrat\u00e8giques, concentrant aranzels en productes agr\u00edcoles clau dels Estats Units.<\/p>\n

En aquest sentit, el conflicte entre ambd\u00f3s pa\u00efsos ha evolucionat i es disputen nodes cr\u00edtics de producci\u00f3. Els Estats Units busquen contenir l\u2019ascens xin\u00e8s bloquejant l\u2019acc\u00e9s a semiconductors avan\u00e7ats i equips de fabricaci\u00f3 essencials<\/span>. En resposta, la Xina, que s\u2019ha consolidat com a pot\u00e8ncia manufacturera i l\u00edder en energies renovables, ha redoblat els seus esfor\u00e7os per a l\u2019autosufici\u00e8ncia tecnol\u00f2gica, utilitzant la seva pot\u00e8ncia industrial en el processament i refinament de terres rares, gal\u00b7li o germani; ha imposat restriccions a l\u2019exportaci\u00f3 d\u2019aquests minerals.<\/p>\n

\n

\"\"Stiglitz identifica una oportunitat: \u201cLa major oportunitat \u00e9s que la resta del m\u00f3n s\u2019uneixi per crear una nova globalitzaci\u00f3 sense els Estats Units<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Joseph Stiglitz, Premi Nobel d\u2019Economia el 2001 i cr\u00edtic amb les pol\u00edtiques de Trump, en una entrevista recent afirma que \u201ctothom hi est\u00e0 perdent. Probablement, a llarg termini, els Estats Units perdran m\u00e9s que ning\u00fa\u201d. Stiglitz continua dient que \u201cels aranzels s\u00f3n tarifes pagades pels consumidors i estan generant incertesa\u201d i que \u201cDonald Trump \u00e9s el major risc per a l\u2019economia global\u201d, a m\u00e9s d\u2019\u201cun acord amb Trump no val ni el paper on est\u00e0 escrit\u201d. Davant aquesta situaci\u00f3, Stiglitz identifica una oportunitat: \u201cLa major oportunitat \u00e9s que la resta del m\u00f3n s\u2019uneixi per crear una nova globalitzaci\u00f3 sense els Estats Units\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, s\u00f3n \u00f2bvies les repercussions a curt, mitj\u00e0 i llarg termini que poden tenir les accions de l\u2019administraci\u00f3 Trump.<\/p>\n

    \n
  • A curt termini, un augment del cost per als consumidors i empreses, amb el conseg\u00fcent increment de preus i inflaci\u00f3 i un major ingr\u00e9s fiscal derivat dels aranzels, incertesa als mercats.<\/li>\n
  • A mitj\u00e0 termini, reducci\u00f3 del PIB, p\u00e8rdua d\u2019ocupaci\u00f3 i competitivitat.<\/li>\n
  • A llarg termini, p\u00e8rdua de lideratge i credibilitat, riscos per al d\u00f2lar.<\/li>\n<\/ul>\n

    Aleshores, si tot apunta que, a curt, mitj\u00e0 i llarg termini, el gran perdedor d\u2019aquesta guerra seran els Estats Units, per qu\u00e8 continua?<\/span> En la meva humil opini\u00f3, l\u2019economia no \u00e9s priorit\u00e0ria per a Trump: est\u00e0 utilitzant els aranzels com a instrument de pressi\u00f3 pol\u00edtica i arma estrat\u00e8gica per aconseguir un altre tipus d\u2019objectius. Trump, des de l\u2019abril d\u2019aquest any, amena\u00e7a amb imposicions aranzel\u00e0ries, negocia bilateralment q\u00fcestions que no tenen res a veure amb el desenvolupament econ\u00f2mic, aconsegueix els seus objectius i retira o redueix al m\u00ednim l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019aranzel. I, mentrestant, qu\u00e8 passa a la Xina, Europa i Espanya?<\/p>\n

    A la Xina, encara que el creixement s\u2019ha alentit, l\u2019economia asi\u00e0tica s\u2019est\u00e0 reconfigurant: est\u00e0 redirigint les seves exportacions, intensificant la triangulaci\u00f3 comercial i la compet\u00e8ncia global.<\/p>\n

    \n

    \"\"Les mesures aranzel\u00e0ries afectaran Espanya de manera m\u00e9s moderada que la mitjana de la UE, ja que la nostra depend\u00e8ncia exportadora del mercat nord-americ\u00e0 \u00e9s menor <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

    Aix\u00ed, la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/span>, tal com defensa Stiglitz, ha d\u2019evitar una espiral aranzel\u00e0ria: ha de millorar la competitivitat, enfortir el mercat \u00fanic, alliberar sectors estrat\u00e8gics i impulsar la productivitat i la innovaci<\/span>\u00f3<\/strong>, sense oblidar redirigir el comer\u00e7 cap a tercers pa\u00efsos.<\/p>\n

    Les mesures aranzel\u00e0ries afectaran Espanya de manera m\u00e9s moderada que la mitjana de la Uni\u00f3 Europea, ja que la nostra depend\u00e8ncia exportadora del mercat nord-americ\u00e0 \u00e9s menor. Tot i aix\u00f2, l\u2019efecte indirecte de la desacceleraci\u00f3 global \u00e9s significatiu: s\u2019espera que el PIB espanyol pateixi una reducci\u00f3 d\u2019entre el 0,2 per cent per al 2025 i del 0,7 per cent per al 2026.<\/p>\n

    Com a conclusi\u00f3, podem observar que el proteccionisme, al llarg de la hist\u00f2ria, mai no ha estat positiu: el moment en qu\u00e8 m\u00e9s proteccionisme es va imposar a l\u2019economia del segle XX va acabar amb l\u2019inici de la Segona Guerra Mundial. La guerra aranzel\u00e0ria perjudicar\u00e0 la Xina i els Estats Units, principals jugadors en aquest escenari geopol\u00edtic. Nosaltres, simples espectadors, no hem de romandre est\u00e0tics: cal actuar perqu\u00e8 el dany que se\u2019ns traslladi sigui el m\u00ednim possible<\/span>, alhora que, a escala europea, puguem aprofitar aquesta oportunitat per cr\u00e9ixer. Actualment, tenim un m\u00f3n en construcci\u00f3 i hem de ser bons arquitectes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El comer\u00e7 \u00e9s tan antic com la humanitat, i l\u2019intercanvi constant de recursos i idees va crear fluxos comercials que van tenir un gran impacte en les economies i les societats. L\u2019evoluci\u00f3 de la tecnologia, el transport i les comunicacions va provocar que el comer\u00e7 internacional comenc\u00e9s a mutar i es convert\u00eds en una font constant de generaci\u00f3 de problemes.<\/p>\n","protected":false},"author":162,"featured_media":48872,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10815,10845],"tags":[8375,113,141,5881],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48875"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/162"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48875"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48876,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/48875\/revisions\/48876"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/48872"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=48875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=48875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}