marginal<\/em> pel seu pes econ\u00f2mic dins de la UE, est\u00e0 q\u00fcestionant alguns dels principis amb qu\u00e8 s\u2019ha gestionat la crisi al Vell Continent. I de l\u2019altra, a tot aix\u00f2 cal afegir-hi unes previsions de creixement que, segons l\u2019actualitzaci\u00f3 del Fons Monetari Internacional (FMI) de gener de 2015, se situarien aquest any en un modest 1,2% per a la zona euro, pr\u00e0cticament un ter\u00e7 de la xifra prevista per a l\u2019economia mundial en el seu conjunt. <\/p>\nQu\u00e8 pot fer Europa per afrontar totes aquestes complexitats? Com pot bregar simult\u00e0niament amb problemes conjunturals i reptes estructurals que presenten vessants econ\u00f2miques i sociopol\u00edtiques sovint enverinades? Probablement el que necessita el Vell Continent no \u00e9s trobar unes varetes m\u00e0giques<\/em>, sin\u00f3 posar en marxa quelcom fins i tot m\u00e9s delicat i dif\u00edcil d\u2019aconseguir: refer uns equilibris raonables<\/em> perduts en els darrers temps. Vegem com podria fer\u2013ho.<\/p>\nPROPOSTA N\u00daM. 1:<\/span>
\nIMPULSAR POL\u00cdTIQUES EXPANSIVES PER RECUPERAR EL POTENCIAL ECON\u00d2MIC<\/span>
\nEn un m\u00f3n global amb par\u00e0metres de compet\u00e8ncia m\u00e9s exigents, una primera dimensi\u00f3 per recuperar el potencial econ\u00f2mic de l\u2019economia europea requereix avan\u00e7ar de forma complement\u00e0ria \u2013no contraposada\u2013 en l\u2019aplicaci\u00f3 de mesures macroecon\u00f2miques m\u00e9s expansives tot millorant, alhora, les de productivitat i competitivitat.
\n![\"Uni\u00f3](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/mon-empresarial-002-ue-g20-293x300.png\")
\u00c9s a dir que, simplement, cal assumir la filosofia, tan raonable com dif\u00edcil, dels plantejaments del G20 a la seva darrera cimera a Brisbane. A la pr\u00e0ctica, per\u00f2, fer aix\u00f2 implica evitar dos errors interessats: d\u2019una banda, parlar de la necessitat de reformes com a coartada per ajornar pol\u00edtiques m\u00e9s expansives, i de l\u2019altra, exigir m\u00e9s expansi\u00f3 per ajornar\/oblidar les imprescindibles modernitzacions. Els defensors d\u2019aquests dos plantejaments maniqueus, aparentment oposats, per\u00f2 que tenen en com\u00fa la seva infertilitat, s\u00f3n f\u00e0cilment identificables.
\n
\n
\nPROPOSTA N\u00daM. 2:<\/span>
\nRETROBAR EQUILIBRIS RAONABLES PER EVITAR REPETIR VELLS (I CONEGUTS) ERRORS<\/span>
\nUna segona dimensi\u00f3 per abordar els reptes europeus d\u2019aquest 2015 fa refer\u00e8ncia a la necessitat de retrobar f\u00f3rmules d\u2019equilibris raonables entre creditors i deutors. Malgrat totes les disquisicions jur\u00eddiques, morals i pol\u00edtiques que es vulguin fer, la Hist\u00f2ria demostra que, en situacions de sobreendeutaments greus com les que tenim a Europa, els destins dels creditors i del deutors estan m\u00e9s vinculats del que alguns d\u2019ells desitjarien. <\/p>\n\nAll\u00f2 que necessita el Vell Continent no \u00e9s trobar unes varetes m\u00e0giques<\/em>, sin\u00f3 quelcom fins i tot m\u00e9s delicat i dif\u00edcil d\u2019aconseguir: uns equilibris raonables<\/em> perduts en els darrers temps<\/h2>\n<\/blockquote>\nSobretot si, com \u00e9s el nostre cas, en l\u2019origen dels deutes hi ha responsabilitats compartides, b\u00e9 sigui per inefici\u00e8ncia en la destinaci\u00f3 donada als recursos rebuts, b\u00e9 sigui per manca de la imprescindible dilig\u00e8ncia dels creditors per avaluar a qu\u00e8 s\u2019estaven destinant els pr\u00e9stecs. Aquest \u00e9s un tema que els europeus coneixem b\u00e9: els deutes que va haver d\u2019assumir Alemanya despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial van ser un llast que, tot i unes t\u00edmides quitances, van portar a cotes d\u2019inflaci\u00f3, primer, i d\u2019atur i deflaci\u00f3, despr\u00e9s; i en tot cas, a uns nivells d\u2019inestabilitat sociopol\u00edtica i empobriment de les classes mitjanes que van acabar amb l\u2019arribada al poder dels totalitarismes a la d\u00e8cada del 1930. Alemanya sap millor que cap altre pa\u00eds europeu el que va significar suportar un greu deute, un elevat atur i un d\u00e8ficit exterior sense que els seus (llavors) creditors es moguessin massa de posicions displicents. Ara, amb els papers canviats, no es tracta, doncs, nom\u00e9s de reivindicar equilibris m\u00e9s raonables<\/em>, sin\u00f3 \u2013i tamb\u00e9\u2013 de constatar si som capa\u00e7os d\u2019aprendre les lli\u00e7ons m\u00e9s b\u00e0siques de la Hist\u00f2ria o si ens condemnarem de nou de forma insensata a repetir els errors d\u2019un passat no tan lluny\u00e0. <\/p>\n\n![\"Uni\u00f3](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/mon-empresarial-002-unio-europea-estatua.png\")
<\/p>\n
El projecte d\u2019integraci\u00f3 europea va n\u00e9ixer per substituir els mecanismes de confrontaci\u00f3 per uns interessos compartits que fessin que l\u2019aparici\u00f3 de m\u00e9s conflictes indesitjables al continent fos quelcom, a m\u00e9s d\u2019impossible, impensable.
\nPer\u00f2 despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de lents aven\u00e7os, darrerament ens trobem amb retrets i recels intraeuropeus que van en sentit justament oposat al l\u00facid esperit fundacional<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Un aspecte complementari en aquest sentit fa refer\u00e8ncia als mecanismes per resoldre els desequilibris entre pa\u00efsos amb d\u00e8ficits exteriors i pa\u00efsos superavitaris. A alguns aix\u00f2 no els semblar\u00e0 un problema: els estats amb un d\u00e8ficit insostenible simplement l\u2019han d\u2019ajustar, com ja han fet alguns governs del Sud d\u2019Europa convidats<\/em> per les exig\u00e8ncies dels creditors\u2013finan\u00e7adors dels d\u00e8ficits.
\nEls superavitaris, en canvi, no haurien de fer res m\u00e9s que presumir de com les seves fites en competitivitat els han perm\u00e8s d\u2019assolir aquestes destacades posicions. Per\u00f2 en la mesura que els d\u00e8ficits dels uns s\u00f3n els super\u00e0vits dels altres, fins i tot el G20 i la Comissi\u00f3 Europea han insistit que un redre\u00e7ament ordenat dels desequilibris externs \u00e9s un ingredient per reprendre un cam\u00ed de s\u00f2lida recuperaci\u00f3. Aix\u00f2, certament, requereix correccions en els pa\u00efsos deficitaris \u2013combinant ajustos com les devaluacions internes amb millores de competitivitat per vies que no nom\u00e9s siguin els preus\u2013, per\u00f2 tamb\u00e9 que els estats superavitaris facin \u00fas dels seus marges de maniobra expansius per estimular les seves economies amb efectes col\u2022laterals positius sobre la resta d\u2019economies.
\nQue a Europa els deficitaris hagin ajustat a la baixa mentre que els superavitaris no han fet la feina sim\u00e8trica \u00e9s una de les raons que expliquen que la recuperaci\u00f3 al Vell Continent estigui essent m\u00e9s lenta i feble que a d\u2019altres regions de l\u2019economia mundial. I un cop m\u00e9s necessitem que hi hagi un equilibri m\u00e9s raonable<\/em> tamb\u00e9 pel que fa a aquesta vessant.
\n
\n
\n\n\n\n\n\tBIG TRADE OFF<\/i><\/span>
\n<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n\n\n\t
\n![\"mon-empresarial-002-futur-europa-2\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/mon-empresarial-002-futur-europa-2.png\") <\/td> |
\nCOM A DIMENSI\u00d3 ADDICIONAL ALS REPTES DE FUTUR D'EUROPA, <\/b>hem de fer refer\u00e8ncia a l\u2019equilibri entre efici\u00e8ncia (o dit d\u2019una altra manera, competitivitat) i equitat (o, si es vol, cohesi\u00f3 social). Ja fa un temps, el Premi Nobel d\u2019Economia Edmund Phelps va parlar de la relaci\u00f3 entre aquestes dues dimensions com el big trade off<\/i> de qualsevol societat. Les dades sobre increments de les desigualtats a Europa en els darrers temps s\u00f3n un dels ingredients que expliquen les friccions sociopol\u00edtiques que v\u00e9nen aflorant i que tenen manifestacions medi\u00e0tiques i electorals cada vegada m\u00e9s clares. Novament cal defugir el maniqueisme empobridor entre les posicions numantines dels uns i els qui apel\u2022len a les pressions competitives dels emergents (i a alguns excessos comesos) per tractar de legitimar una revisi\u00f3 a la baixa de l\u2019Estat del Benestar m\u00e9s substancial del que seria raonable. Cal recordar que el projecte d\u2019integraci\u00f3 europea va n\u00e9ixer per <\/td>\n<\/tr>\n\n\t| substituir els mecanismes de confrontaci\u00f3 \u2013sovint sagnants a Europa\u2013 per uns interessos compartits que fessin que l\u2019aparici\u00f3 de m\u00e9s conflictes indesitjables al continent fos quelcom, a m\u00e9s d\u2019impossible, impensable. Despr\u00e9s de moltes d\u00e8cades de lents aven\u00e7os \u2013de vegades amb retrocessos transitoris\u2013 darrerament ens trobem amb retrets i recels intraeuropeus que van en sentit justament oposat al l\u00facid esperit fundacional. Per aix\u00f2, necessitem recuperar els equilibris raonables<\/em> per poder reprendre el cam\u00ed. Aquest \u00e9s ara el repte d\u2019Europa. O si ho volen en termes m\u00e9s planers: ara ens toca decidir qu\u00e8 voldr\u00e0 ser Europa quan sigui gran...o si volem deixar que ho arribi a ser. <\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Enguany, el Vell Continent haur\u00e0 de fer front a importants problemes conjunturals i es trobar\u00e0 davant de reptes estructurals seriosos, amb vessants socioecon\u00f2miques i sociopol\u00edtiques sovint enverinades. Joan Tugores Ques. Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la UB. AQUEST 2015 EST\u00c0 POSANT A PROVA moltes coses a Europa. D\u2019una […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4915,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4893"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4893"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4893\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47197,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4893\/revisions\/47197"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}} | | |
![\"Joan](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/mon-empresarial-002-joan-tugores-ques-279x300.png\")
importants problemes conjunturals i es trobar\u00e0 davant de reptes estructurals seriosos, amb vessants socioecon\u00f2miques i sociopol\u00edtiques sovint enverinades.<\/h4>\n