JUAN TUGORES QUES.<\/span> Catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat de Barcelona<\/strong><\/h4>\n
\nI no deixa de cridar l\u2019atenci\u00f3 que aquests aniversaris es produeixin en un moment en qu\u00e8 aquest pa\u00eds s\u2019est\u00e0 allunyant dels principis d\u2019Adam Smith per tornar a les pr\u00e0ctiques del que l\u2019autor escoc\u00e8s anomenava la doctrina mercantil<\/strong><\/span>, de restriccions al comer\u00e7 exterior.<\/p>\nLA M\u00c0 INVISIBLE I EL COMER\u00c7 INTERNACIONAL<\/span><\/strong>
\nSovint s\u2019identifica el missatge fonamental de Smith amb la confian\u00e7a en el poder dels mercats, en qu\u00e8 cadasc\u00fa actua seguint el seu propi inter\u00e8s per convergir cap a resultats socialment desitjables, a trav\u00e9s de la famosa \u201cm\u00e0 invisible\u201d. Per\u00f2 cal recordar que l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia expl\u00edcita a aquest terme a La riquesa de les nacions t\u00e9 lloc ben avan\u00e7ada l\u2019obra \u2014al llibre IV, \u201cDels sistemes d\u2019economia pol\u00edtica\u201d, dels 5 que la componen\u2014 en el context de l\u2019actualitzat debat sobre mesures proteccionistes, per argumentar que si als empresaris els interessa, segons els seus c\u00e0lculs, invertir en l\u2019economia nacional en comptes de fer-ho a l\u2019estranger, no caldria que ning\u00fa els hi obligu\u00e9s. Adam Smith insisteix que l\u2019intervencionisme mercantilista\/proteccionista \u00e9s \u201cin\u00fatil o perjudicial\u201d<\/strong><\/span> i argumenta: \u201cSi la producci\u00f3 nacional pot arribar al mercat tan barata com l\u2019estrangera\u201d.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/ALEX.jpg\")
Si la producci\u00f3 nacional pot arribar al mercat tan barata com l\u2019estrangera, \u00e9s evident que la intervenci\u00f3 \u00e9s in\u00fatil. Si no pot fer-ho, ser\u00e0 generalment perjudicial <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nEn el marc d\u2019aquesta discussi\u00f3, Smith llen\u00e7a una de les cr\u00edtiques m\u00e9s severes a l\u2019intervencionisme\/dirigisme<\/strong>:<\/span> \u201cEl pol\u00edtic que pretengui dirigir les persones privades sobre la manera com han d\u2019invertir els seus capitals no nom\u00e9s es carrega a si mateix amb la preocupaci\u00f3 m\u00e9s innecess\u00e0ria, sin\u00f3 que assumeix una autoritat que no hauria de ser delegada\u2026 en cap persona, en cap consell\u2026 i que en cap lloc \u00e9s m\u00e9s perillosa que quan est\u00e0 en mans d\u2019(alg\u00fa) tan insensat i presumptu\u00f3s com per fantasiejar que \u00e9s realment capa\u00e7 d\u2019exercir-la\u201d. Cadasc\u00fa podr\u00e0 posar nom i cognoms a l\u2019advertiment d\u2019Adam Smith, per\u00f2 el seu missatge t\u00e9 sentit a ambd\u00f3s costats de l\u2019Atl\u00e0ntic i del Pac\u00edfic, a pocs o molts quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia, en temes de comer\u00e7 internacional o en altres \u00e0mbits molt diversos de regulacions i intervencions.<\/p>\nL\u2019an\u00e0lisi de Smith sobre la import\u00e0ncia de resistir les temptacions proteccionistes no es limita a formulacions generals sobre les inefici\u00e8ncies i distorsions que aquestes mesures generen, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, en un altre aspecte plenament aplicable a l\u2019actualitat, dedica un cap\u00edtol especial (especialment llarg, el 3 del llibre IV) a les mesures excepcionals imposades a aquells pa\u00efsos amb els quals \u201cse suposa que la balan\u00e7a comercial \u00e9s desfavorable\u201d. Els plantejaments de 1776 referits a la rivalitat entre Fran\u00e7a i Anglaterra s\u00f3n cridanerament extrapolables als de 2026 referits a la Xina i als Estats Units<\/strong><\/span>, amb els desequilibris comercials entre aquestes pot\u00e8ncies utilitzats expl\u00edcitament com a arguments en les recents mesures proteccionistes. Recordant com els aranzels anunciats l\u2019abril de 2025 es van fixar de facto en proporci\u00f3 als d\u00e8ficits bilaterals dels Estats Units amb cada pa\u00eds, i tamb\u00e9 la insist\u00e8ncia en el saldo amb la Xina, rellegir avui les argumentacions de Smith \u00e9s interessant\u2026 T\u00e9 una vig\u00e8ncia especial la manera com fustiga el plantejament del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma zero\u201d, en qu\u00e8 un pa\u00eds nom\u00e9s podria obtenir guanys si un altre experiment\u00e9s p\u00e8rdues correlatives: \u201cS\u2019ha intentat que cada naci\u00f3 contempli amb enveja la prosperitat de qualsevol de les nacions amb qu\u00e8 comercia, i que consideri aquest benefici com la seva pr\u00f2pia p\u00e8rdua. El comer\u00e7<\/strong>,<\/span> que hauria de ser entre les nacions com entre els individus un lligam d\u2019uni\u00f3 i amistat, s\u2019ha convertit en un camp f\u00e8rtil per a l\u2019animositat i l\u2019enemistat<\/span>\u201d<\/strong>. Un recordatori especialment \u00fatil quan constatem com en els darrers temps estem passant d\u2019un \u201crelat\u201d de l\u2019economia global en qu\u00e8 les interconnexions eren una font de f\u00e8rtils interessos compartits a un altre en qu\u00e8 aquestes interdepend\u00e8ncies (comercials, minerals, energia, tecnologia, microxips, etc.) es veuen com a \u201carmes\u201d que es poden aprofitar per amena\u00e7ar\/debilitar els que abans eren socis i ara s\u00f3n rivals.<\/p>\n\nCadasc\u00fa podr\u00e0 posar nom i cognoms a l\u2019advertiment d\u2019Adam Smith, per\u00f2 el seu missatge t\u00e9 sentit a ambd\u00f3s costats de l\u2019Atl\u00e0ntic i del Pac\u00edfic <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nNo hem d\u2019oblidar que, si es passa d\u2019una concepci\u00f3 del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma positiva\u201d (guanys potencials per a tothom) a una altra de \u201cjoc de suma zero\u201d (un guanya nom\u00e9s a expenses d\u2019un altre), la fase seg\u00fcent \u00e9s acabar en pol\u00edtiques\/repres\u00e0lies que condueixen a un \u201cjoc de suma negativa\u201d, amb p\u00e8rdues per a tothom.<\/p>\n
El cap\u00edtol 8 del llibre IV \u00e9s igualment d\u2019actualitat: explica com, tot i que els principis del mercantilisme\/proteccionisme \u2014o managed trade\u2014 van en la l\u00ednia d\u2019afavorir exportacions i limitar importacions, hi pot haver situacions en qu\u00e8 l\u2019objectiu final en termes de poder aconselli el contrari, restringint algunes exportacions que podrien servir perqu\u00e8 \u201cel rival\u201d progressi, com passa actualment amb les terres rares, la venda a l\u2019exterior de les quals la Xina limita, o amb els microxips d\u2019\u00faltima generaci\u00f3, les exportacions dels quals a la Xina s\u00f3n limitades pels Estats Units. Adam Smith \u00e9s \u201ccomprensiu\u201d amb les consideracions de defensa i seguretat, per\u00f2 mostra un pragmatisme i una flexibilitat notables.<\/strong><\/span><\/p>\n ![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/CUADRO-CAT-1.jpg\")
\n<\/strong><\/p>\nPRAGMATISME EN ADAM SMITH<\/span><\/strong>
\nL\u2019excel\u00b7lent text d\u2019hist\u00f2ria del pensament econ\u00f2mic que em van recomanar en l\u2019\u00faltim curs com a estudiant de la Facultat, la Teoria econ\u00f2mica en retrospectiva, de Mark Blaug, iniciava el cap\u00edtol sobre les aportacions d\u2019Adam Smith amb una s\u00e0tira atribu\u00efda a un participant en un esdeveniment, fa cent anys, sobre el 150 aniversari de La riquesa de les nacions, en qu\u00e8, davant l\u2019amplitud, erudici\u00f3 i varietat de temes tractats en aquest llibre, es posa en dubte que alg\u00fa l\u2019hagi llegit en la seva integritat, en lloc de conformar-se amb els destil\u00b7lats llocs comuns que se li atribueixen. El missatge a destacar seria que, malgrat les interpretacions maniquees tant en \u00fas, la defensa per part d\u2019Adam Smith del paper dels mercats \u00e9s m\u00e9s matisada i rica del que es despr\u00e8n dels elogis d\u2019uns i les cr\u00edtiques d\u2019altres. En molts \u00e0mbits Smith era un pragm\u00e0tic: reconeix el paper de l\u2019argument de la \u201cind\u00fastria naixent\u201d per afavorir l\u2019ascens d\u2019ind\u00fastries locals<\/strong> <\/span>\u2014tot i que tamb\u00e9 constata els riscos d\u2019abusar-ne per encobrir inefici\u00e8ncies\u2014, assumeix que la naturalesa humana \u00e9s propensa a escales de repres\u00e0lies tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de les mesures comercials, i de manera reiterada fustiga el llast dels \u201cinteressos creats\u201d \u2014en una versi\u00f3 preco\u00e7 dels riscos de crony capitalism\u2014 que acaben alentint les innovacions i el dinamisme que s\u00f3n la base de \u201cla riquesa de les nacions\u201d.<\/p>\n\nT\u00e9 una vig\u00e8ncia especial la manera com fustiga el plantejament del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma zero\u201d, en qu\u00e8 un pa\u00eds nom\u00e9s podria obtenir guanys si un altre experiment\u00e9s p\u00e8rdues correlatives<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nADAM SMITH I EL KEYNESIANISME MODERAT<\/span><\/strong>
\nTot i que sigui un t\u00f2pic simplificador contraposar un enfocament liberal atribu\u00eft a Smith amb els plantejaments intervencionistes associats a Keynes, la lectura de l\u2019extens llibre V de La riquesa de les nacions obliga a matisar. Les motivacions per a compromisos p\u00fablics en la provisi\u00f3 de b\u00e9ns i serveis inclouen no nom\u00e9s les refer\u00e8ncies tradicionals a la defensa, l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia i l\u2019ordre p\u00fablic, sin\u00f3 que inclouen tamb\u00e9 les obres p\u00fabliques que faciliten l\u2019activitat, aix\u00ed com una \u00e0mplia argumentaci\u00f3 per a la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3, no nom\u00e9s de les elits \u2014com era habitual en la seva \u00e8poca\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 una formaci\u00f3 per al \u201cpoble ras\u201d en totes \u201cles parr\u00f2quies i districtes\u201d, avan\u00e7ant-se a les nocions actuals d\u2019\u201cinclusivitat\u201d. Smith assumeix, amb resignaci\u00f3, la necessitat en situacions d\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019apel\u00b7lar a d\u00e8ficits p\u00fablics amb el subseg\u00fcent endeutament: \u201cLa manca de frugalitat en temps de pau imposa la necessitat de contreure deutes en temps de guerra\u201d<\/strong><\/span>, per\u00f2 tamb\u00e9 constata les resist\u00e8ncies a restablir l\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria quan es normalitza la situaci\u00f3 i les freq\u00fcents apel\u00b7lacions a \u201cesdeveniments que exigeixen una despesa extraordin\u00e0ria\u201d. Smith defensa l\u2019argument \u2014tamb\u00e9 d\u2019actualitat\u2014 de la import\u00e0ncia de reposar els marges de maniobra davant situacions realment delicades. En un m\u00f3n en qu\u00e8 els poders p\u00fablics sempre troben coartades per continuar incrementant d\u00e8ficits i endeutament, el missatge de Smith \u2014amb el qual probablement Keynes coincidiria\u2014 \u00e9s una moralitat a tenir present.<\/p>\nEn conclusi\u00f3, el temps no passa en va, per descomptat, per\u00f2 per entendre molts dels problemes de 2026, tenim en La riquesa de les nacions inspiracions enriquidores<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019any 2026 es compleixen 250 anys de la publicaci\u00f3, el 1776, del llibre d\u2019Adam Smith \u2018La riquesa de les nacions\u2019, un text crucial en la conformaci\u00f3 de l\u2019anomenada economia pol\u00edtica. La publicaci\u00f3 d\u2019aquest llibre es va produir el 9 de mar\u00e7, uns pocs mesos abans de l\u2019altra gran efem\u00e8ride de l\u2019any, la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels Estats Units. <\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":49154,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10840,10815],"tags":[113,1400,11665],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49158"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49164,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158\/revisions\/49164"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49154"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49158"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49158"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49158"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
LA M\u00c0 INVISIBLE I EL COMER\u00c7 INTERNACIONAL<\/span><\/strong> En el marc d\u2019aquesta discussi\u00f3, Smith llen\u00e7a una de les cr\u00edtiques m\u00e9s severes a l\u2019intervencionisme\/dirigisme<\/strong>:<\/span> \u201cEl pol\u00edtic que pretengui dirigir les persones privades sobre la manera com han d\u2019invertir els seus capitals no nom\u00e9s es carrega a si mateix amb la preocupaci\u00f3 m\u00e9s innecess\u00e0ria, sin\u00f3 que assumeix una autoritat que no hauria de ser delegada\u2026 en cap persona, en cap consell\u2026 i que en cap lloc \u00e9s m\u00e9s perillosa que quan est\u00e0 en mans d\u2019(alg\u00fa) tan insensat i presumptu\u00f3s com per fantasiejar que \u00e9s realment capa\u00e7 d\u2019exercir-la\u201d. Cadasc\u00fa podr\u00e0 posar nom i cognoms a l\u2019advertiment d\u2019Adam Smith, per\u00f2 el seu missatge t\u00e9 sentit a ambd\u00f3s costats de l\u2019Atl\u00e0ntic i del Pac\u00edfic, a pocs o molts quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia, en temes de comer\u00e7 internacional o en altres \u00e0mbits molt diversos de regulacions i intervencions.<\/p>\n L\u2019an\u00e0lisi de Smith sobre la import\u00e0ncia de resistir les temptacions proteccionistes no es limita a formulacions generals sobre les inefici\u00e8ncies i distorsions que aquestes mesures generen, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, en un altre aspecte plenament aplicable a l\u2019actualitat, dedica un cap\u00edtol especial (especialment llarg, el 3 del llibre IV) a les mesures excepcionals imposades a aquells pa\u00efsos amb els quals \u201cse suposa que la balan\u00e7a comercial \u00e9s desfavorable\u201d. Els plantejaments de 1776 referits a la rivalitat entre Fran\u00e7a i Anglaterra s\u00f3n cridanerament extrapolables als de 2026 referits a la Xina i als Estats Units<\/strong><\/span>, amb els desequilibris comercials entre aquestes pot\u00e8ncies utilitzats expl\u00edcitament com a arguments en les recents mesures proteccionistes. Recordant com els aranzels anunciats l\u2019abril de 2025 es van fixar de facto en proporci\u00f3 als d\u00e8ficits bilaterals dels Estats Units amb cada pa\u00eds, i tamb\u00e9 la insist\u00e8ncia en el saldo amb la Xina, rellegir avui les argumentacions de Smith \u00e9s interessant\u2026 T\u00e9 una vig\u00e8ncia especial la manera com fustiga el plantejament del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma zero\u201d, en qu\u00e8 un pa\u00eds nom\u00e9s podria obtenir guanys si un altre experiment\u00e9s p\u00e8rdues correlatives: \u201cS\u2019ha intentat que cada naci\u00f3 contempli amb enveja la prosperitat de qualsevol de les nacions amb qu\u00e8 comercia, i que consideri aquest benefici com la seva pr\u00f2pia p\u00e8rdua. El comer\u00e7<\/strong>,<\/span> que hauria de ser entre les nacions com entre els individus un lligam d\u2019uni\u00f3 i amistat, s\u2019ha convertit en un camp f\u00e8rtil per a l\u2019animositat i l\u2019enemistat<\/span>\u201d<\/strong>. Un recordatori especialment \u00fatil quan constatem com en els darrers temps estem passant d\u2019un \u201crelat\u201d de l\u2019economia global en qu\u00e8 les interconnexions eren una font de f\u00e8rtils interessos compartits a un altre en qu\u00e8 aquestes interdepend\u00e8ncies (comercials, minerals, energia, tecnologia, microxips, etc.) es veuen com a \u201carmes\u201d que es poden aprofitar per amena\u00e7ar\/debilitar els que abans eren socis i ara s\u00f3n rivals.<\/p>\n No hem d\u2019oblidar que, si es passa d\u2019una concepci\u00f3 del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma positiva\u201d (guanys potencials per a tothom) a una altra de \u201cjoc de suma zero\u201d (un guanya nom\u00e9s a expenses d\u2019un altre), la fase seg\u00fcent \u00e9s acabar en pol\u00edtiques\/repres\u00e0lies que condueixen a un \u201cjoc de suma negativa\u201d, amb p\u00e8rdues per a tothom.<\/p>\n El cap\u00edtol 8 del llibre IV \u00e9s igualment d\u2019actualitat: explica com, tot i que els principis del mercantilisme\/proteccionisme \u2014o managed trade\u2014 van en la l\u00ednia d\u2019afavorir exportacions i limitar importacions, hi pot haver situacions en qu\u00e8 l\u2019objectiu final en termes de poder aconselli el contrari, restringint algunes exportacions que podrien servir perqu\u00e8 \u201cel rival\u201d progressi, com passa actualment amb les terres rares, la venda a l\u2019exterior de les quals la Xina limita, o amb els microxips d\u2019\u00faltima generaci\u00f3, les exportacions dels quals a la Xina s\u00f3n limitades pels Estats Units. Adam Smith \u00e9s \u201ccomprensiu\u201d amb les consideracions de defensa i seguretat, per\u00f2 mostra un pragmatisme i una flexibilitat notables.<\/strong><\/span><\/p>\n PRAGMATISME EN ADAM SMITH<\/span><\/strong> ADAM SMITH I EL KEYNESIANISME MODERAT<\/span><\/strong> En conclusi\u00f3, el temps no passa en va, per descomptat, per\u00f2 per entendre molts dels problemes de 2026, tenim en La riquesa de les nacions inspiracions enriquidores<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019any 2026 es compleixen 250 anys de la publicaci\u00f3, el 1776, del llibre d\u2019Adam Smith \u2018La riquesa de les nacions\u2019, un text crucial en la conformaci\u00f3 de l\u2019anomenada economia pol\u00edtica. La publicaci\u00f3 d\u2019aquest llibre es va produir el 9 de mar\u00e7, uns pocs mesos abans de l\u2019altra gran efem\u00e8ride de l\u2019any, la Declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels Estats Units. <\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":49154,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10840,10815],"tags":[113,1400,11665],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49158"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49164,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49158\/revisions\/49164"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49154"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49158"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49158"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49158"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nSovint s\u2019identifica el missatge fonamental de Smith amb la confian\u00e7a en el poder dels mercats, en qu\u00e8 cadasc\u00fa actua seguint el seu propi inter\u00e8s per convergir cap a resultats socialment desitjables, a trav\u00e9s de la famosa \u201cm\u00e0 invisible\u201d. Per\u00f2 cal recordar que l\u2019\u00fanica refer\u00e8ncia expl\u00edcita a aquest terme a La riquesa de les nacions t\u00e9 lloc ben avan\u00e7ada l\u2019obra \u2014al llibre IV, \u201cDels sistemes d\u2019economia pol\u00edtica\u201d, dels 5 que la componen\u2014 en el context de l\u2019actualitzat debat sobre mesures proteccionistes, per argumentar que si als empresaris els interessa, segons els seus c\u00e0lculs, invertir en l\u2019economia nacional en comptes de fer-ho a l\u2019estranger, no caldria que ning\u00fa els hi obligu\u00e9s. Adam Smith insisteix que l\u2019intervencionisme mercantilista\/proteccionista \u00e9s \u201cin\u00fatil o perjudicial\u201d<\/strong><\/span> i argumenta: \u201cSi la producci\u00f3 nacional pot arribar al mercat tan barata com l\u2019estrangera\u201d.<\/p>\n\n
Si la producci\u00f3 nacional pot arribar al mercat tan barata com l\u2019estrangera, \u00e9s evident que la intervenci\u00f3 \u00e9s in\u00fatil. Si no pot fer-ho, ser\u00e0 generalment perjudicial <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n\n
Cadasc\u00fa podr\u00e0 posar nom i cognoms a l\u2019advertiment d\u2019Adam Smith, per\u00f2 el seu missatge t\u00e9 sentit a ambd\u00f3s costats de l\u2019Atl\u00e0ntic i del Pac\u00edfic <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\nL\u2019excel\u00b7lent text d\u2019hist\u00f2ria del pensament econ\u00f2mic que em van recomanar en l\u2019\u00faltim curs com a estudiant de la Facultat, la Teoria econ\u00f2mica en retrospectiva, de Mark Blaug, iniciava el cap\u00edtol sobre les aportacions d\u2019Adam Smith amb una s\u00e0tira atribu\u00efda a un participant en un esdeveniment, fa cent anys, sobre el 150 aniversari de La riquesa de les nacions, en qu\u00e8, davant l\u2019amplitud, erudici\u00f3 i varietat de temes tractats en aquest llibre, es posa en dubte que alg\u00fa l\u2019hagi llegit en la seva integritat, en lloc de conformar-se amb els destil\u00b7lats llocs comuns que se li atribueixen. El missatge a destacar seria que, malgrat les interpretacions maniquees tant en \u00fas, la defensa per part d\u2019Adam Smith del paper dels mercats \u00e9s m\u00e9s matisada i rica del que es despr\u00e8n dels elogis d\u2019uns i les cr\u00edtiques d\u2019altres. En molts \u00e0mbits Smith era un pragm\u00e0tic: reconeix el paper de l\u2019argument de la \u201cind\u00fastria naixent\u201d per afavorir l\u2019ascens d\u2019ind\u00fastries locals<\/strong> <\/span>\u2014tot i que tamb\u00e9 constata els riscos d\u2019abusar-ne per encobrir inefici\u00e8ncies\u2014, assumeix que la naturalesa humana \u00e9s propensa a escales de repres\u00e0lies tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit de les mesures comercials, i de manera reiterada fustiga el llast dels \u201cinteressos creats\u201d \u2014en una versi\u00f3 preco\u00e7 dels riscos de crony capitalism\u2014 que acaben alentint les innovacions i el dinamisme que s\u00f3n la base de \u201cla riquesa de les nacions\u201d.<\/p>\n\n
T\u00e9 una vig\u00e8ncia especial la manera com fustiga el plantejament del comer\u00e7 com a \u201cjoc de suma zero\u201d, en qu\u00e8 un pa\u00eds nom\u00e9s podria obtenir guanys si un altre experiment\u00e9s p\u00e8rdues correlatives<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nTot i que sigui un t\u00f2pic simplificador contraposar un enfocament liberal atribu\u00eft a Smith amb els plantejaments intervencionistes associats a Keynes, la lectura de l\u2019extens llibre V de La riquesa de les nacions obliga a matisar. Les motivacions per a compromisos p\u00fablics en la provisi\u00f3 de b\u00e9ns i serveis inclouen no nom\u00e9s les refer\u00e8ncies tradicionals a la defensa, l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia i l\u2019ordre p\u00fablic, sin\u00f3 que inclouen tamb\u00e9 les obres p\u00fabliques que faciliten l\u2019activitat, aix\u00ed com una \u00e0mplia argumentaci\u00f3 per a la despesa p\u00fablica en educaci\u00f3, no nom\u00e9s de les elits \u2014com era habitual en la seva \u00e8poca\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 una formaci\u00f3 per al \u201cpoble ras\u201d en totes \u201cles parr\u00f2quies i districtes\u201d, avan\u00e7ant-se a les nocions actuals d\u2019\u201cinclusivitat\u201d. Smith assumeix, amb resignaci\u00f3, la necessitat en situacions d\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019apel\u00b7lar a d\u00e8ficits p\u00fablics amb el subseg\u00fcent endeutament: \u201cLa manca de frugalitat en temps de pau imposa la necessitat de contreure deutes en temps de guerra\u201d<\/strong><\/span>, per\u00f2 tamb\u00e9 constata les resist\u00e8ncies a restablir l\u2019estabilitat pressupost\u00e0ria quan es normalitza la situaci\u00f3 i les freq\u00fcents apel\u00b7lacions a \u201cesdeveniments que exigeixen una despesa extraordin\u00e0ria\u201d. Smith defensa l\u2019argument \u2014tamb\u00e9 d\u2019actualitat\u2014 de la import\u00e0ncia de reposar els marges de maniobra davant situacions realment delicades. En un m\u00f3n en qu\u00e8 els poders p\u00fablics sempre troben coartades per continuar incrementant d\u00e8ficits i endeutament, el missatge de Smith \u2014amb el qual probablement Keynes coincidiria\u2014 \u00e9s una moralitat a tenir present.<\/p>\n