JAVIER BUSQUETS. Professor d\u2019ESADE<\/span><\/strong><\/h4>\n
\nTanmateix, diversos informes (IDC, 2024; MIT, 2025) assenyalen que l\u2019impacte real d\u2019aquest tipus de sistemes a l\u2019empresa continua sent limitat: molts pilots no escalen o no generen valor econ\u00f2mic sostenible.<\/p>\n
Sostenim que el problema sorgeix quan els sistemes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (ja siguin de machine learning, deep learning, generatius o basats en agents) s\u2019emmarquen dins dels \u201cmodels mentals\u201d tradicionals amb qu\u00e8 els directius donen sentit als sistemes d\u2019informaci\u00f3 corporatius \u2014com els ERP (enterprise resource planning) o els CRM (customer relationship management)\u2014, concebent-los principalment com a \u201ceines\u201d d\u2019automatitzaci\u00f3, presentaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 i efici\u00e8ncia operativa. Els models mentals dels comit\u00e8s de direcci\u00f3 actuen com una teoria impl\u00edcita de causa i efecte sobre com funciona realment l\u2019empresa<\/span>: quines decisions creen valor, quines inversions generen avantatges competitius i quins riscos conv\u00e9 assumir.<\/p>\nEn aquest marc, les fallades dels sistemes d\u2019IA solen explicar-se mitjan\u00e7ant narratives heretades dels projectes de sistemes d\u2019informaci\u00f3: \u201cProblemes d\u2019adopci\u00f3\u201d (\u00fas baix per part dels usuaris, manca de formaci\u00f3, resist\u00e8ncies al canvi), manca de maduresa (integraci\u00f3 feble de plataformes de dades, expectatives inflades, incapacitat per captar el pendent de productivitat) o desalineament entre tecnologia i negoci. Tanmateix, aquestes explicacions resulten insuficients per captar la naturalesa espec\u00edfica dels sistemes d\u2019IA en contextos organitzatius complexos. Sostenim, per tant, que el problema de fons neix en la conceptualitzaci\u00f3 de la IA com una \u201ceina\u201d<\/span>, cosa que enfosqueix el veritable repte al qual s\u2019enfronta l\u2019empresa: la fricci\u00f3 sist\u00e8mica, que desenvolupem breument en els apartats seg\u00fcents.<\/p>\n\u00c9S LA IA UNA \u201cEINA\u201d?<\/span><\/strong>
\nEn el m\u00f3n corporatiu es considera que les \u201ceines\u201d \u2014les tecnologies de la informaci\u00f3 (TI)\u2014 incorporen el \u201cmodel mental\u201d compartit de l\u2019empresa:<\/span> les teories impl\u00edcites de causa i efecte sobre com funciona l\u2019organitzaci\u00f3 (els seus processos) i la representaci\u00f3 estructurada i transparent de la informaci\u00f3 de gesti\u00f3. S\u00f3n, per tant, sistemes concebuts com a estables, deterministes i explicables, que, a m\u00e9s, han d\u2019\u201calinear-se\u201d necess\u00e0riament amb els processos de l\u2019empresa. El seu \u00e8xit s\u2019avalua principalment en termes d\u2019adopci\u00f3 per part dels usuaris, cosa que facilita que els sistemes s\u2019integrin progressivament en els processos existents<\/span>, madurin i escalin mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de noves fonts de dades i el seu desplegament en m\u00e9s unitats de negoci dins de la corporaci\u00f3. Quan l\u2019adopci\u00f3 \u00e9s exitosa, emergeixen \u201cbones pr\u00e0ctiques\u201d que, per mimetisme institucional, es transfereixen cap a altres organitzacions, cosa que dona lloc a cicles d\u2019adopci\u00f3 agregats a escala sectorial.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/ICONO-1-1.jpg\")
Les fallades dels sistemes d\u2019IA solen explicar-se mitjan\u00e7ant narratives heretades dels projectes
\nde sistemes d\u2019informaci\u00f3 <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nLa narrativa anterior t\u00e9 limitacions importants quan abordem la posada en marxa de sistemes d\u2019IA. Tot i que ja hem destacat que existeixen diversos sistemes d\u2019IA, gaireb\u00e9 tots comparteixen caracter\u00edstiques similars. La IA no \u201cprocessa informaci\u00f3\u201d de manera lineal per generar efici\u00e8ncies, sin\u00f3 que \u00e9s un sistema obert que sintetitza i representa coneixement procedent de m\u00faltiples fonts de dades. Les seves representacions no s\u00f3n deterministes: produeix resultats probabil\u00edstics. No \u00e9s transparent: els seus processos interns s\u00f3n en gran part opacs. Genera variabilitat: davant del mateix problema pot oferir respostes diferents al llarg del temps. I, en el cas dels agents d\u2019IA, es poden definir objectius o prop\u00f2sits i poden arribar a governar mitjans i recursos amb certs graus d\u2019autonomia dels quals els sistemes tradicionals<\/span> manquen<\/strong>. Per si no fos prou, hi ha molt pocs est\u00e0ndards sobre els quals sustentar i integrar aquests sistemes amb altres d\u2019existents.<\/p>\nQuan una organitzaci\u00f3 s\u2019enfronta a una tecnologia nova, el primer error \u00e9s emmarcar-la malament en el seu \u201cmodel mental\u201d. Marshall McLuhan, pioner en l\u2019estudi dels mitjans digitals, ho expressava aix\u00ed: \u201cEl mitj\u00e0 \u00e9s el missatge\u201d. \u00c9s a dir, no importa nom\u00e9s qu\u00e8 fa l\u2019empresa amb una tecnologia (la finalitat) o com la posa en marxa i l\u2019optimitza, ni de quins materials est\u00e0 feta, sin\u00f3 comprendre que una tecnologia digital \u2014i especialment la IA\u2014 \u00e9s un \u201cmitj\u00e0\u201d a trav\u00e9s del qual s\u2019articulen coneixements amb el potencial de reconfigurar el poder, els temps i l\u2019estructura organitzativa. Un sistema d\u2019IA no es pot \u201calinear\u201d amb un proc\u00e9s perqu\u00e8 els seus resultats s\u00f3n din\u00e0mics<\/span> (estad\u00edstics) en funci\u00f3 del context on es troba. En tot cas, es podrien trobar punts en qu\u00e8 el sistema-empresa i el sistema d\u2019IA fossin coherents, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s pot produir-se temporalment. Tamb\u00e9 se\u2019n poden limitar els efectes i reduir-ne la funci\u00f3 a una mera automatitzaci\u00f3.<\/p>\nEn definitiva, les propietats de la IA xoquen amb el model de les organitzacions empresarials: estructures pensades per a l\u2019estabilitat, el control, les responsabilitats definides i uns ritmes de decisi\u00f3 a escala humana.<\/p>\n
LA FRICCI\u00d3 SIST\u00c8MICA ENTRE EMPRESA I IA<\/span><\/strong>
\nEl que es produeix entre la IA i l\u2019empresa \u00e9s \u201cfricci\u00f3\u201d: all\u00f2 que emergeix quan el sistema-empresa i el sistema-IA presenten incoher\u00e8ncies o contradiccions \u2014no nom\u00e9s en forma d\u2019\u201cal\u00b7lucinacions\u201d, sin\u00f3 en desajustos estructurals m\u00e9s profunds\u2014. No es tracta de \u201cresist\u00e8ncia dels usuaris\u201d, sin\u00f3 de \u201cresist\u00e8ncia de l\u2019organitzaci\u00f3\u201d com a sistema. Aquesta fricci\u00f3 no \u00e9s un problema d\u2019actitud individual, sin\u00f3 d\u2019incompatibilitat entre l\u00f2giques de funcionament, sup\u00f2sits impl\u00edcits, processos, incentius i formes de decisi\u00f3. Algunes de les causes, no exhaustives, m\u00e9s freq\u00fcents d\u2019aquesta fricci\u00f3 s\u00f3n:<\/p>\n\n- Opacitat en la s\u00edntesi de coneixement:<\/span> costa explicar per qu\u00e8 la IA \u201crecomana\u201d alguna cosa; els comit\u00e8s demanen tra\u00e7abilitat i responsabilitat.<\/li>\n
- Desajust temporal:<\/span> els models canvien i \u201caprenen\u201d o \u201cinfereixen\u201d m\u00e9s r\u00e0pid que els cicles de decisi\u00f3, control i govern corporatiu.<\/li>\n
- Desalineament d\u2019autoritat:<\/span> qui decideix quan la IA suggereix alguna cosa que contradiu un expert?<\/li>\n
- Canvi en la divisi\u00f3 del treball:<\/span> els sistemes d\u2019IA poden erosionar algunes activitats. I, atesa la seva capacitat \u201cgeneralista\u201d, poden deixar obsolets els l\u00edmits entre unitats o funcions empresarials.<\/li>\n
- Erosi\u00f3 del judici de valoraci\u00f3 de riscos: automatitzar sense redissenyar rols empobreix la capacitat de judici hum\u00e0 en alguns casos l\u00edmit.<\/span><\/li>\n
- Cascades d\u2019error: <\/span>petites desviacions algor\u00edtmiques s\u2019amplifiquen en processos organitzatius r\u00edgids.<\/li>\n<\/ul>\n
La fricci\u00f3 no \u00e9s quelcom que cal evitar d\u2019entrada; pot ser un signe d\u2019oportunitat. <\/span>Tanmateix, abordar la fricci\u00f3 que genera la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial amb els models mentals de les \u201ceines d\u2019automatitzaci\u00f3\u201d pot produir frustraci\u00f3 i \u00e9s perill\u00f3s. En diverses empreses hem observat que, quan la IA s\u2019introdueix des d\u2019una unitat funcional (per exemple, m\u00e0rqueting), es tendeix a confondre automatitzaci\u00f3 amb redisseny organitzatiu. El resultat no \u00e9s efici\u00e8ncia, sin\u00f3 p\u00e8rdua de capacitats cr\u00edtiques. En canvi, quan des de la IA s\u2019integra la seva variabilitat cap a la proposta de valor, apareixen configuracions organitzatives m\u00e9s robustes. Una organitzaci\u00f3 ha de comprendre que l\u2019automatitzaci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una de les funcions de la IA
\n\u2014en casos molt concrets\u2014.<\/p>\n\nLa IA no \u201cprocessa informaci\u00f3\u201d de manera lineal per generar efici\u00e8ncies, sin\u00f3 que \u00e9s un sistema obert que sintetitza i representa coneixement procedent de m\u00faltiples fonts de dades <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nALTA OPCIONALITAT I ANTIFRAGILITAT<\/span><\/strong>
\nQuan una empresa no t\u00e9 l\u2019estructura adequada i entra en fricci\u00f3 amb els sistemes d\u2019IA, com cal procedir amb les inversions? Cal orientar la conversa cap a les prioritats estrat\u00e8giques. Marcadors consultius com els estudis d\u2019acceptaci\u00f3 o els models de maduresa han estat \u00fatils en projectes de TI<\/span> i de transformaci\u00f3 digital, per\u00f2 mostren limitacions quan s\u2019apliquen a sistemes d\u2019IA, pel seu car\u00e0cter no determinista i el seu impacte organitzatiu m\u00e9s profund, com ja hem argumentat.<\/p>\n\u00c9s convenient evitar grans projectes \u201cvisionaris\u201d o molt ambiciosos, at\u00e8s que l\u2019empresa haur\u00e0 de navegar en contextos d\u2019alta incertesa. El que considerem m\u00e9s adequat \u00e9s dissenyar un marc d\u2019iniciatives amb alt potencial de creixement, que puguin assumir la variabilitat que introdueixin els agents d\u2019IA, i assignar-hi els recursos humans i materials corresponents.<\/p>\n
El cost de cada iniciativa s\u2019ha de limitar, perqu\u00e8 no hi ha la seguretat que totes prosperin. <\/span>El que s\u00ed que cal garantir \u00e9s el seu potencial de creixement en les \u00e0rees adequades. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem un portafolis d\u2019\u201copcions\u201d d\u2019innovaci\u00f3 en alta incertesa o \u201calta opcionalitat\u201d. Alguns call centers han desenvolupat agents d\u2019IA en funcions d\u2019escalada d\u2019incidents i en la formaci\u00f3 dels agents, que ara funcionen a gran escala com a part de la seva proposta de valor i avantatge competitiu. En aquest enfocament que proposem, inspirat en l\u2019antifragilitat \u2014\u00e9s a dir, la capacitat d\u2019un sistema de canviar de forma i refor\u00e7ar-se davant una disrupci\u00f3\u2014, no pot faltar l\u2019\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana: aquesta capacitat per emmarcar i resoldre problemes mai vistos anteriorment.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/ICONO-2-1.jpg\")
Una tecnologia digital \u2013i sobretot IA\u2014 \u00e9s un \u201cmitj\u00e0\u201d a trav\u00e9s del qual s\u2019emmarquen coneixements amb el potencial de reconfigurar poder, temps i estructura organitzativa<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nEL REPTE \u00c9S TECNOL\u00d2GIC I INSTITUCIONAL<\/span><\/strong>
\nPerqu\u00e8 les iniciatives descrites a la secci\u00f3 anterior puguin prosperar, l\u2019organitzaci\u00f3 ha d\u2019estar disposada a construir nous bastiments (unitats, rols dissenyats per a una fase concreta) i a entendre com aquests bastiments poden afectar les parets mestres (l\u00edmits del sistema i arquitectura organitzativa).<\/p>\nSense aquests bastiments, l\u2019aprenentatge per a la integraci\u00f3 de sistemes d\u2019IA \u2014en funci\u00f3 del seu abast\u2014 pot no ser possible.<\/span> Dit d\u2019una altra manera, la IA no \u00e9s una reforma superficial: implica decidir quins l\u00edmits del sistema han de canviar, quins s\u2019han de refor\u00e7ar i quins nous suports estructurals calen perqu\u00e8 l\u2019organitzaci\u00f3 pugui absorbir la fricci\u00f3 sense perdre coher\u00e8ncia.<\/p>\nEl talent necessari per dur a terme aquestes iniciatives \u00e9s un h\u00edbrid entre:<\/p>\n
1) estrat\u00e8gia<\/span><\/p>\n2) disseny organitzatiu<\/span><\/p>\n3) coneixement sobre IA<\/span><\/p>\n4) criteri per avaluar el coneixement generat per la IA <\/span><\/p>\nCanviar estructures pot no respectar les \u00e0rees cl\u00e0ssiques de l\u2019empresa: el problema \u201cno t\u00e9 cabuda\u201d en cap de les \u201cunitats\u201d que organitzen l\u2019empresa: ni \u00e9s pur IT, ni pur canvi cultural, ni govern de dades, ni reorganitzaci\u00f3. La IA tampoc \u00e9s una nova unitat burocr\u00e0tica: \u00e9s una tecnologia general i transversal. Per aix\u00f2 el comit\u00e8 de direcci\u00f3 \u00e9s tan rellevant, tant en grans com en petites empreses.<\/p>\n
\n ![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/ICONO3.jpg\")
En diverses empreses hem observat que, quan la IA s\u2019introdueix des d\u2019una unitat funcional (per exemple, m\u00e0rqueting), es tendeix a confondre automatitzaci\u00f3 amb redisseny organitzatiu<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nEl que est\u00e0 en joc \u00e9s l\u2019avantatge competitiu en un entorn on el coneixement deixa de ser estable (decisi\u00f3, disseny, relaci\u00f3 amb clients, pricing<\/em>, risc). Aix\u00ed, l\u2019estrat\u00e8gia deixa de ser un exercici de posicionament est\u00e0tic sobre estructures fixes i passa a ser un problema d\u2019arquitectura organitzativa din\u00e0mica i adaptativa. En aquest context, competir ja no consisteix \u00fanicament a tenir millors dades o a optimitzar models, sin\u00f3 a dissenyar una organitzaci\u00f3 capa\u00e7 d\u2019absorbir incertesa i variabilitat sense perdre responsabilitat, criteri ni coher\u00e8ncia estrat\u00e8gica. Les empreses que tractin la IA com un projecte de TI o un altre proc\u00e9s d\u2019automatitzaci\u00f3 quedaran atrapades en efici\u00e8ncies marginals;<\/span> les que la integrin en el seu model de govern del coneixement redefiniran la seva proposta de valor.<\/p>\nCreiem que la conversa adequada s\u2019hauria d\u2019orientar cap al que significa decidir, con\u00e8ixer, organitzar el treball i governar una organitzaci\u00f3 amb un nou mitj\u00e0 cognitiu com la IA. Les empreses es veuran obligades a repensar-se com a sistema: la seva arquitectura de poder, els seus \u00f2rgans de decisi\u00f3 i la relaci\u00f3 entre persones i sistemes d\u2019IA. \u00c9s a dir, els seus models operatius i de negoci. Aquesta \u00e9s la frontera: tecnol\u00f2gica i institucional. \u00c9s aqu\u00ed on es decideix si la IA ser\u00e0 un veritable catalitzador d\u2019avantatge competitiu o una inversi\u00f3 m\u00e9s amb un impacte limitat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) ocupa, cada cop amb m\u00e9s regularitat, un lloc destacat a l\u2019agenda dels comit\u00e8s de direcci\u00f3. Des del llan\u00e7ament de ChatGPT, a finals de 2022, s\u2019ha produ\u00eft un volum aclaparador de literatura sobre models d\u2019IA, arquitectures i \u201ccasos d\u2019\u00fas\u201d. <\/p>\n","protected":false},"author":164,"featured_media":49288,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11507,10820],"tags":[180,7535,11353],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/164"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49290"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49295,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290\/revisions\/49295"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
En aquest marc, les fallades dels sistemes d\u2019IA solen explicar-se mitjan\u00e7ant narratives heretades dels projectes de sistemes d\u2019informaci\u00f3: \u201cProblemes d\u2019adopci\u00f3\u201d (\u00fas baix per part dels usuaris, manca de formaci\u00f3, resist\u00e8ncies al canvi), manca de maduresa (integraci\u00f3 feble de plataformes de dades, expectatives inflades, incapacitat per captar el pendent de productivitat) o desalineament entre tecnologia i negoci. Tanmateix, aquestes explicacions resulten insuficients per captar la naturalesa espec\u00edfica dels sistemes d\u2019IA en contextos organitzatius complexos. Sostenim, per tant, que el problema de fons neix en la conceptualitzaci\u00f3 de la IA com una \u201ceina\u201d<\/span>, cosa que enfosqueix el veritable repte al qual s\u2019enfronta l\u2019empresa: la fricci\u00f3 sist\u00e8mica, que desenvolupem breument en els apartats seg\u00fcents.<\/p>\n \u00c9S LA IA UNA \u201cEINA\u201d?<\/span><\/strong> La narrativa anterior t\u00e9 limitacions importants quan abordem la posada en marxa de sistemes d\u2019IA. Tot i que ja hem destacat que existeixen diversos sistemes d\u2019IA, gaireb\u00e9 tots comparteixen caracter\u00edstiques similars. La IA no \u201cprocessa informaci\u00f3\u201d de manera lineal per generar efici\u00e8ncies, sin\u00f3 que \u00e9s un sistema obert que sintetitza i representa coneixement procedent de m\u00faltiples fonts de dades. Les seves representacions no s\u00f3n deterministes: produeix resultats probabil\u00edstics. No \u00e9s transparent: els seus processos interns s\u00f3n en gran part opacs. Genera variabilitat: davant del mateix problema pot oferir respostes diferents al llarg del temps. I, en el cas dels agents d\u2019IA, es poden definir objectius o prop\u00f2sits i poden arribar a governar mitjans i recursos amb certs graus d\u2019autonomia dels quals els sistemes tradicionals<\/span> manquen<\/strong>. Per si no fos prou, hi ha molt pocs est\u00e0ndards sobre els quals sustentar i integrar aquests sistemes amb altres d\u2019existents.<\/p>\n Quan una organitzaci\u00f3 s\u2019enfronta a una tecnologia nova, el primer error \u00e9s emmarcar-la malament en el seu \u201cmodel mental\u201d. Marshall McLuhan, pioner en l\u2019estudi dels mitjans digitals, ho expressava aix\u00ed: \u201cEl mitj\u00e0 \u00e9s el missatge\u201d. \u00c9s a dir, no importa nom\u00e9s qu\u00e8 fa l\u2019empresa amb una tecnologia (la finalitat) o com la posa en marxa i l\u2019optimitza, ni de quins materials est\u00e0 feta, sin\u00f3 comprendre que una tecnologia digital \u2014i especialment la IA\u2014 \u00e9s un \u201cmitj\u00e0\u201d a trav\u00e9s del qual s\u2019articulen coneixements amb el potencial de reconfigurar el poder, els temps i l\u2019estructura organitzativa. Un sistema d\u2019IA no es pot \u201calinear\u201d amb un proc\u00e9s perqu\u00e8 els seus resultats s\u00f3n din\u00e0mics<\/span> (estad\u00edstics) en funci\u00f3 del context on es troba. En tot cas, es podrien trobar punts en qu\u00e8 el sistema-empresa i el sistema d\u2019IA fossin coherents, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s pot produir-se temporalment. Tamb\u00e9 se\u2019n poden limitar els efectes i reduir-ne la funci\u00f3 a una mera automatitzaci\u00f3.<\/p>\n En definitiva, les propietats de la IA xoquen amb el model de les organitzacions empresarials: estructures pensades per a l\u2019estabilitat, el control, les responsabilitats definides i uns ritmes de decisi\u00f3 a escala humana.<\/p>\n LA FRICCI\u00d3 SIST\u00c8MICA ENTRE EMPRESA I IA<\/span><\/strong> La fricci\u00f3 no \u00e9s quelcom que cal evitar d\u2019entrada; pot ser un signe d\u2019oportunitat. <\/span>Tanmateix, abordar la fricci\u00f3 que genera la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial amb els models mentals de les \u201ceines d\u2019automatitzaci\u00f3\u201d pot produir frustraci\u00f3 i \u00e9s perill\u00f3s. En diverses empreses hem observat que, quan la IA s\u2019introdueix des d\u2019una unitat funcional (per exemple, m\u00e0rqueting), es tendeix a confondre automatitzaci\u00f3 amb redisseny organitzatiu. El resultat no \u00e9s efici\u00e8ncia, sin\u00f3 p\u00e8rdua de capacitats cr\u00edtiques. En canvi, quan des de la IA s\u2019integra la seva variabilitat cap a la proposta de valor, apareixen configuracions organitzatives m\u00e9s robustes. Una organitzaci\u00f3 ha de comprendre que l\u2019automatitzaci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s una de les funcions de la IA ALTA OPCIONALITAT I ANTIFRAGILITAT<\/span><\/strong> \u00c9s convenient evitar grans projectes \u201cvisionaris\u201d o molt ambiciosos, at\u00e8s que l\u2019empresa haur\u00e0 de navegar en contextos d\u2019alta incertesa. El que considerem m\u00e9s adequat \u00e9s dissenyar un marc d\u2019iniciatives amb alt potencial de creixement, que puguin assumir la variabilitat que introdueixin els agents d\u2019IA, i assignar-hi els recursos humans i materials corresponents.<\/p>\n El cost de cada iniciativa s\u2019ha de limitar, perqu\u00e8 no hi ha la seguretat que totes prosperin. <\/span>El que s\u00ed que cal garantir \u00e9s el seu potencial de creixement en les \u00e0rees adequades. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenem un portafolis d\u2019\u201copcions\u201d d\u2019innovaci\u00f3 en alta incertesa o \u201calta opcionalitat\u201d. Alguns call centers han desenvolupat agents d\u2019IA en funcions d\u2019escalada d\u2019incidents i en la formaci\u00f3 dels agents, que ara funcionen a gran escala com a part de la seva proposta de valor i avantatge competitiu. En aquest enfocament que proposem, inspirat en l\u2019antifragilitat \u2014\u00e9s a dir, la capacitat d\u2019un sistema de canviar de forma i refor\u00e7ar-se davant una disrupci\u00f3\u2014, no pot faltar l\u2019\u00fas de la intel\u00b7lig\u00e8ncia humana: aquesta capacitat per emmarcar i resoldre problemes mai vistos anteriorment.<\/p>\n EL REPTE \u00c9S TECNOL\u00d2GIC I INSTITUCIONAL<\/span><\/strong> Sense aquests bastiments, l\u2019aprenentatge per a la integraci\u00f3 de sistemes d\u2019IA \u2014en funci\u00f3 del seu abast\u2014 pot no ser possible.<\/span> Dit d\u2019una altra manera, la IA no \u00e9s una reforma superficial: implica decidir quins l\u00edmits del sistema han de canviar, quins s\u2019han de refor\u00e7ar i quins nous suports estructurals calen perqu\u00e8 l\u2019organitzaci\u00f3 pugui absorbir la fricci\u00f3 sense perdre coher\u00e8ncia.<\/p>\n El talent necessari per dur a terme aquestes iniciatives \u00e9s un h\u00edbrid entre:<\/p>\n 1) estrat\u00e8gia<\/span><\/p>\n 2) disseny organitzatiu<\/span><\/p>\n 3) coneixement sobre IA<\/span><\/p>\n 4) criteri per avaluar el coneixement generat per la IA <\/span><\/p>\n Canviar estructures pot no respectar les \u00e0rees cl\u00e0ssiques de l\u2019empresa: el problema \u201cno t\u00e9 cabuda\u201d en cap de les \u201cunitats\u201d que organitzen l\u2019empresa: ni \u00e9s pur IT, ni pur canvi cultural, ni govern de dades, ni reorganitzaci\u00f3. La IA tampoc \u00e9s una nova unitat burocr\u00e0tica: \u00e9s una tecnologia general i transversal. Per aix\u00f2 el comit\u00e8 de direcci\u00f3 \u00e9s tan rellevant, tant en grans com en petites empreses.<\/p>\n El que est\u00e0 en joc \u00e9s l\u2019avantatge competitiu en un entorn on el coneixement deixa de ser estable (decisi\u00f3, disseny, relaci\u00f3 amb clients, pricing<\/em>, risc). Aix\u00ed, l\u2019estrat\u00e8gia deixa de ser un exercici de posicionament est\u00e0tic sobre estructures fixes i passa a ser un problema d\u2019arquitectura organitzativa din\u00e0mica i adaptativa. En aquest context, competir ja no consisteix \u00fanicament a tenir millors dades o a optimitzar models, sin\u00f3 a dissenyar una organitzaci\u00f3 capa\u00e7 d\u2019absorbir incertesa i variabilitat sense perdre responsabilitat, criteri ni coher\u00e8ncia estrat\u00e8gica. Les empreses que tractin la IA com un projecte de TI o un altre proc\u00e9s d\u2019automatitzaci\u00f3 quedaran atrapades en efici\u00e8ncies marginals;<\/span> les que la integrin en el seu model de govern del coneixement redefiniran la seva proposta de valor.<\/p>\n Creiem que la conversa adequada s\u2019hauria d\u2019orientar cap al que significa decidir, con\u00e8ixer, organitzar el treball i governar una organitzaci\u00f3 amb un nou mitj\u00e0 cognitiu com la IA. Les empreses es veuran obligades a repensar-se com a sistema: la seva arquitectura de poder, els seus \u00f2rgans de decisi\u00f3 i la relaci\u00f3 entre persones i sistemes d\u2019IA. \u00c9s a dir, els seus models operatius i de negoci. Aquesta \u00e9s la frontera: tecnol\u00f2gica i institucional. \u00c9s aqu\u00ed on es decideix si la IA ser\u00e0 un veritable catalitzador d\u2019avantatge competitiu o una inversi\u00f3 m\u00e9s amb un impacte limitat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA) ocupa, cada cop amb m\u00e9s regularitat, un lloc destacat a l\u2019agenda dels comit\u00e8s de direcci\u00f3. Des del llan\u00e7ament de ChatGPT, a finals de 2022, s\u2019ha produ\u00eft un volum aclaparador de literatura sobre models d\u2019IA, arquitectures i \u201ccasos d\u2019\u00fas\u201d. <\/p>\n","protected":false},"author":164,"featured_media":49288,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11507,10820],"tags":[180,7535,11353],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/164"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49290"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49295,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49290\/revisions\/49295"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49288"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49290"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49290"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49290"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEn el m\u00f3n corporatiu es considera que les \u201ceines\u201d \u2014les tecnologies de la informaci\u00f3 (TI)\u2014 incorporen el \u201cmodel mental\u201d compartit de l\u2019empresa:<\/span> les teories impl\u00edcites de causa i efecte sobre com funciona l\u2019organitzaci\u00f3 (els seus processos) i la representaci\u00f3 estructurada i transparent de la informaci\u00f3 de gesti\u00f3. S\u00f3n, per tant, sistemes concebuts com a estables, deterministes i explicables, que, a m\u00e9s, han d\u2019\u201calinear-se\u201d necess\u00e0riament amb els processos de l\u2019empresa. El seu \u00e8xit s\u2019avalua principalment en termes d\u2019adopci\u00f3 per part dels usuaris, cosa que facilita que els sistemes s\u2019integrin progressivament en els processos existents<\/span>, madurin i escalin mitjan\u00e7ant la incorporaci\u00f3 de noves fonts de dades i el seu desplegament en m\u00e9s unitats de negoci dins de la corporaci\u00f3. Quan l\u2019adopci\u00f3 \u00e9s exitosa, emergeixen \u201cbones pr\u00e0ctiques\u201d que, per mimetisme institucional, es transfereixen cap a altres organitzacions, cosa que dona lloc a cicles d\u2019adopci\u00f3 agregats a escala sectorial.<\/p>\n\n
Les fallades dels sistemes d\u2019IA solen explicar-se mitjan\u00e7ant narratives heretades dels projectes
\nde sistemes d\u2019informaci\u00f3 <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nEl que es produeix entre la IA i l\u2019empresa \u00e9s \u201cfricci\u00f3\u201d: all\u00f2 que emergeix quan el sistema-empresa i el sistema-IA presenten incoher\u00e8ncies o contradiccions \u2014no nom\u00e9s en forma d\u2019\u201cal\u00b7lucinacions\u201d, sin\u00f3 en desajustos estructurals m\u00e9s profunds\u2014. No es tracta de \u201cresist\u00e8ncia dels usuaris\u201d, sin\u00f3 de \u201cresist\u00e8ncia de l\u2019organitzaci\u00f3\u201d com a sistema. Aquesta fricci\u00f3 no \u00e9s un problema d\u2019actitud individual, sin\u00f3 d\u2019incompatibilitat entre l\u00f2giques de funcionament, sup\u00f2sits impl\u00edcits, processos, incentius i formes de decisi\u00f3. Algunes de les causes, no exhaustives, m\u00e9s freq\u00fcents d\u2019aquesta fricci\u00f3 s\u00f3n:<\/p>\n\n
\n\u2014en casos molt concrets\u2014.<\/p>\n\n
La IA no \u201cprocessa informaci\u00f3\u201d de manera lineal per generar efici\u00e8ncies, sin\u00f3 que \u00e9s un sistema obert que sintetitza i representa coneixement procedent de m\u00faltiples fonts de dades <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nQuan una empresa no t\u00e9 l\u2019estructura adequada i entra en fricci\u00f3 amb els sistemes d\u2019IA, com cal procedir amb les inversions? Cal orientar la conversa cap a les prioritats estrat\u00e8giques. Marcadors consultius com els estudis d\u2019acceptaci\u00f3 o els models de maduresa han estat \u00fatils en projectes de TI<\/span> i de transformaci\u00f3 digital, per\u00f2 mostren limitacions quan s\u2019apliquen a sistemes d\u2019IA, pel seu car\u00e0cter no determinista i el seu impacte organitzatiu m\u00e9s profund, com ja hem argumentat.<\/p>\n\n
Una tecnologia digital \u2013i sobretot IA\u2014 \u00e9s un \u201cmitj\u00e0\u201d a trav\u00e9s del qual s\u2019emmarquen coneixements amb el potencial de reconfigurar poder, temps i estructura organitzativa<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nPerqu\u00e8 les iniciatives descrites a la secci\u00f3 anterior puguin prosperar, l\u2019organitzaci\u00f3 ha d\u2019estar disposada a construir nous bastiments (unitats, rols dissenyats per a una fase concreta) i a entendre com aquests bastiments poden afectar les parets mestres (l\u00edmits del sistema i arquitectura organitzativa).<\/p>\n\n
En diverses empreses hem observat que, quan la IA s\u2019introdueix des d\u2019una unitat funcional (per exemple, m\u00e0rqueting), es tendeix a confondre automatitzaci\u00f3 amb redisseny organitzatiu<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n