JUAN TUGORES QUES. Catedr\u00e0tic em\u00e8rit d’Economia de la UB<\/span><\/strong><\/h4>\n
\nEn els anys previs a la crisi financera de 2008 va ser objecte d\u2019una atenci\u00f3 creixent l\u2019increment dels anomenats \u201cdesequilibris externs globals\u201d: la magnitud dels super\u00e0vits d\u2019uns pa\u00efsos i dels d\u00e8ficits d\u2019altres. L\u2019any 2006 el d\u00e8ficit per compte corrent dels Estats Units se situava en un 5,8 per cent del seu PIB (m\u00e9s de 800.000 milions de d\u00f2lars)<\/span>, mentre que el super\u00e0vit de la Xina arribava al 8,3\u2005per cent del seu PIB.<\/p>\nCom mostra el gr\u00e0fic 1<\/span>, que reflecteix l\u2019evoluci\u00f3 dels super\u00e0vits exteriors d\u2019uns pa\u00efsos i dels d\u00e8ficits d\u2019altres (dades expressades com a percentatges del PIB mundial), l\u2019augment de la magnitud d\u2019aquests desequilibris abans de 2008 va ser notable<\/span>, per\u00f2 una cosa semblant ja havia passat a principis de la d\u00e8cada de 1970, quan l\u2019augment dels preus del petroli va generar tamb\u00e9 grans super\u00e0vits dels exportadors i grans d\u00e8ficits dels importadors, i tamb\u00e9 a la primera meitat de la d\u00e8cada de 1980, quan els Estats Units van acumular d\u00e8ficits importants amb un d\u00f2lar molt apreciat, la \u201creconducci\u00f3\u201d dels quals va requerir l\u2019Acord del Plaza implementat el 1985 pel G5. El tema d\u2019actualitat \u00e9s que, despr\u00e9s de la crisi de 2008, els desequilibris semblava que s\u2019havien recondu\u00eft a nivells assumibles, per\u00f2 en els anys recents reapareixien, en el marc de les conegudes tensions geopol\u00edtiques. Les an\u00e0lisis dels organismes internacionals i del m\u00f3n acad\u00e8mic tornaven a preguntar-se si aquests desequilibris interactuaven amb altres complicacions per agreujar els riscos de tensions financeres.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/CUADRO-1-cat-1.jpg\")
<\/p>\n
DESEQUILIBRIS \u201cNORMALS\u201d O S\u00cdMPTOMES DE PREOCUPANTS DISFUNCIONS?<\/span><\/strong>
\nTot i que es reconeix que forma part de la \u201cnormalitat\u201d de l\u2019esdevenir econ\u00f2mic que els pa\u00efsos tinguin saldos exteriors diferents de zero (per exemple, d\u00e8ficits quan el finan\u00e7ament d\u2019oportunitats dom\u00e8stiques d\u2019inversi\u00f3 ho requereix, en superar la capacitat d\u2019estalvi nacional), que aquests saldos adquireixin volums percebuts com a \u201cexcessius\u201d pot ser un s\u00edmptoma de desajustos o assignacions inadequades de recursos. Poden servir d\u2019argument o coartada per a l\u2019adopci\u00f3 de mesures proteccionistes
\n\u2014si es considera, com plantegen alguns sectors dels Estats Units, que els d\u00e8ficits d\u2019aquest pa\u00eds i la seva contrapartida en forma de super\u00e0vits de la Xina i d\u2019altres s\u2019estarien aconseguint mitjan\u00e7ant mesures \u201cdeslleials\u201d\u2014 o si, com tamb\u00e9 va succeir despr\u00e9s del per\u00edode 2008-2009 en alguns pa\u00efsos del sud d\u2019Europa amb forts d\u00e8ficits exteriors, cessa abruptament el finan\u00e7ament exterior, cosa que obliga a ajustos durs. Les mesures propiciades pel G20 apuntaven a un creixement \u201cequilibrat\u201d que mantingu\u00e9s continguts aquests desequilibris externs<\/span>, la qual cosa es va traduir en una reducci\u00f3 de la seva magnitud en la d\u00e8cada seg\u00fcent.<\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/ICONO-1-300x244.jpg\")
El tema d\u2019actualitat \u00e9s que, despr\u00e9s de la crisi de 2008, els desequilibris semblava que s\u2019havien recondu\u00eft a nivells assumibles<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nPer\u00f2 recentment s\u2019han reactivat les alertes davant un repunt d\u2019aquests desequilibris en la tercera d\u00e8cada del segle XXI. Primer la pand\u00e8mia i despr\u00e9s les vicissituds geopol\u00edtiques, amb els seus impactes sobre els fluxos comercials i financers, estarien conduint a la reaparici\u00f3 de les preocupacions al respecte. Les apel\u00b7lacions expl\u00edcites per part dels Estats Units als seus d\u00e8ficits exteriors bilaterals per provar de justificar la imposici\u00f3 dels anomenats \u201caranzels rec\u00edprocs\u201d reprenen les formulacions del \u201cmercantilisme\u201d dels segles XVII i XVIII. La utilitzaci\u00f3 massiva de les \u201cpol\u00edtiques industrials\u201d per part de les principals pot\u00e8ncies, amb la Xina i els Estats Units al capdavant, per\u00f2 amb la Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 en posicions destacades, retrotrau igualment a plantejaments mercantilistes preocupats pels saldos comercials, en el marc de les pugnes per l\u2019hegemonia econ\u00f2mica i tecnol\u00f2gica. De nou, les xifres de d\u00e8ficit exterior dels Estats Units se situen, malgrat els aranzels, en nivells molt elevats<\/span>, igual que els super\u00e0vits externs de la Xina, al mateix temps que Europa assoleix tamb\u00e9 posicions superavit\u00e0ries: les dades de l\u2019FMI situen la zona euro com la principal \u00e0rea superavit\u00e0ria en els anys recents, superant fins i tot la Xina.<\/p>\nSOLUCIONAR AMB MESURES INTERNACIONALS PROBLEMES INTERNS?<\/span><\/strong>
\nLes an\u00e0lisis recents tendeixen a coincidir que aquests desequilibris s\u00f3n s\u00edmptomes de preocupants problemes interns, que inclouen: 1) els creixents d\u00e8ficits p\u00fablics <\/span>als Estats Units, combinats amb insufici\u00e8ncies de l\u2019estalvi dom\u00e8stic en aquest pa\u00eds, que fins ara han estat suplides per l\u2019arribada fluida de finan\u00e7ament exterior relativament barat; 2) els problemes de la Xina per estimular de manera sostinguda el consum de b\u00e9ns i serveis<\/span>, alentit per problemes com la crisi immobili\u00e0ria; 3) els problemes de la UE per transformar els seus excedents d\u2019estalvi en inversi\u00f3<\/span> productiva interna, atribu\u00efts, entre altres raons, a la insufici\u00e8ncia de mecanismes intraeuropeus, que s\u2019intenten superar amb plantejaments com la Uni\u00f3 d\u2019Estalvis i Inversions. Aix\u00ed mateix, aquestes an\u00e0lisis recalquen que els saldos exteriors reflecteixen la posici\u00f3 de cada pa\u00eds en el flux entre estalvi i inversi\u00f3, amb els pa\u00efsos amb \u201cnecessitat de finan\u00e7ament\u201d (per insufici\u00e8ncia de l\u2019estalvi intern en relaci\u00f3 amb la seva inversi\u00f3) en posicions deficit\u00e0ries externes, una cosa que no es pot corregir nom\u00e9s mitjan\u00e7ant mesures aranzel\u00e0ries i altres de proteccionistes com les que aplica els Estats Units amb especial intensitat des de 2025 (que poden provocar m\u00e9s distorsions que agreugin els problemes de fons), mentre que els pa\u00efsos amb \u201ccapacitat de finan\u00e7ament\u201d (super\u00e0vits) s\u00f3n els que tenen marge per estimular el consum i la protecci\u00f3 social<\/span> (cas de la Xina) o les inversions productives modernitzadores internes (cas d\u2019Europa).<\/p>\n\nPrimer la pand\u00e8mia i despr\u00e9s les vicissituds geopol\u00edtiques, amb els seus impactes sobre els fluxos comercials i financers, estarien conduint a la reaparici\u00f3 de les preocupacions al respecte<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nAquestes formulacions apunten que, com en altres aspectes de l\u2019economia (i de la vida), \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil buscar \u201cculpables externs\u201d als problemes de fons interns, que poden requerir mesures no sempre f\u00e0cils. El recurs de culpabilitzar o responsabilitzar altres \u00e9s medi\u00e0ticament i pol\u00edticament una via m\u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00f2bviament no soluciona les q\u00fcestions de fons, que requereixen \u201carromangar-se\u201d.<\/p>\n
\u00c9S LA COORDINACI\u00d3 INTERNACIONAL UNA PANACEA PER A TOT?<\/span><\/strong>
\nAix\u00ed mateix, algunes de les an\u00e0lisis recents estableixen comparacions no nom\u00e9s amb els desequilibris externs i el seu paper per accentuar la crisi de 2008, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els d\u00e8ficits dels Estats Units que van conduir el 1985 a l\u2019Acord del Plaza<\/span>, en el marc de la coordinaci\u00f3 del G5 per mirar d\u2019evitar una sortida \u201cdisruptiva\u201d d\u2019aquests desajustos (inclosa una sobrevaloraci\u00f3 del d\u00f2lar que coadjuvava al d\u00e8ficit comercial nord-americ\u00e0). No sorprendr\u00e0 que els organismes internacionals apel\u00b7lin tamb\u00e9 ara a vies de cooperaci\u00f3 perqu\u00e8 els principals pa\u00efsos afrontin els esmentats problemes interns de manera coordinada, tot i que, per descomptat, es constata com les rivalitats i recels geopol\u00edtics compliquen enormement aquesta via.<\/p>\nPer\u00f2 el cas de l\u2019Acord del Plaza est\u00e0 subjecte a una altra interpretaci\u00f3 menys optimista. El gr\u00e0fic 2<\/span> mostra la manera com l\u2019antic economista en cap de l\u2019FMI, Maurice Obstfeld, presenta l\u2019evoluci\u00f3 dels d\u00e8ficits exteriors dels Estats Units en termes de les seves contrapartides en forma de super\u00e0vits tradicionals d\u2019Alemanya i del Jap\u00f3, i, m\u00e9s recentment, de la Xina. Les correlacions s\u00f3n notables i els augments d\u2019aquests desequilibris condueixen a 1985, a la crisi de 2008 i a les preocupacions actuals. Alguns analistes del Jap\u00f3 i de la Xina estan \u201creinterpretant\u201d l\u2019Acord del Plaza com una \u201cperillosa trampa\u201d en la qual hauria caigut un Jap\u00f3 que, recordem-ho, des de la d\u00e8cada de 1980 es presentava com una pot\u00e8ncia creixent i fins i tot com una alternativa al lideratge nord-americ\u00e0.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/catCUADRO-2.jpg\")
<\/strong>
\nEl Jap\u00f3 que pot dir no va ser el t\u00edtol d\u2019un fam\u00f3s llibre del ministre Ishihara i del cofundador de Sony, Morita, que explicitava la \u201ccandidatura\u201d del Jap\u00f3 al relleu en l\u2019hegemonia, en uns termes similars als que actualment estaria plantejant la Xina. I l\u2019acceptaci\u00f3 per part del Jap\u00f3, en l\u2019Acord del Plaza, d\u2019una apreciaci\u00f3 notable de la seva moneda, com a contrapartida de la depreciaci\u00f3 del d\u00f2lar, estaria sent interpretada com un ingredient d\u2019un deteriorament la seva competitivitat que va tractar de ser atenuat amb unes notables reduccions dels tipus d\u2019inter\u00e8s que van propiciar les \u201cbombolles\u201d de cr\u00e8dit i deute que llastrarien la continu\u00eftat de l\u2019ascens del Jap\u00f3.<\/p>\n\n Les correlacions s\u00f3n notables i els augments d\u2019aquests desequilibris condueixen a 1985, a la crisi de 2008 i a les preocupacions actuals <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\nCal recordar que el 1933, quan eren els Estats Units la pot\u00e8ncia ascendent que havia d\u2019assumir responsabilitats en el delicat moment de la Gran Depressi\u00f3 davant el declivi de la Gran Bretanya, l\u2019Administraci\u00f3 Roosevelt va bloquejar la Confer\u00e8ncia de Londres precisament per no voler assumir una apreciaci\u00f3 del d\u00f2lar<\/span>. Aquests precedents podrien estar darrere de la prud\u00e8ncia de la Xina a l\u2019hora de no entrar en acords presentats com a \u201ccoordinaci\u00f3\u201d o \u201ccooperaci\u00f3\u201d internacional, per\u00f2 que podrien ser lesius per al seu objectiu estrat\u00e8gic d\u2019avan\u00e7ar cap al lideratge.<\/p>\nUna inquietant per\u00f2 potser cruament realista lectura seria: la Xina-2026 no vol caure en la trampa del Jap\u00f3-1985, assumint el risc de ser presentada com tan poc cooperativa com els Estats Units-1933. O, en altres paraules, al final, el 1985, \u201cel Jap\u00f3 va dir s\u00ed\u201d i aix\u00f2 va aturar el seu ascens, i ara \u201cla Xina diu no\u201d, escarmentada per aquesta experi\u00e8ncia del seu ve\u00ed asi\u00e0tic.<\/p>\n
Per descomptat, darrere dels debats aparentment \u201ct\u00e8cnics\u201d sobre la reaparici\u00f3 dels desequilibris externs, les seves causes, tractaments i conseq\u00fc\u00e8ncies, hi ha q\u00fcestions molt m\u00e9s de fons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recentment, tornen a ser objecte de preocupaci\u00f3 els \u201cdesequilibris externs\u201d \u2014grans d\u00e8ficits d\u2019uns pa\u00efsos, grans super\u00e0vits d\u2019altres\u2014 que, en determinats moments de la hist\u00f2ria, han estat preludi de tensions i dificultats. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Podem evitar que es repeteixin els errors?<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":49646,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10815],"tags":[6776,6777,11710],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49650"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49658,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650\/revisions\/49658"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Com mostra el gr\u00e0fic 1<\/span>, que reflecteix l\u2019evoluci\u00f3 dels super\u00e0vits exteriors d\u2019uns pa\u00efsos i dels d\u00e8ficits d\u2019altres (dades expressades com a percentatges del PIB mundial), l\u2019augment de la magnitud d\u2019aquests desequilibris abans de 2008 va ser notable<\/span>, per\u00f2 una cosa semblant ja havia passat a principis de la d\u00e8cada de 1970, quan l\u2019augment dels preus del petroli va generar tamb\u00e9 grans super\u00e0vits dels exportadors i grans d\u00e8ficits dels importadors, i tamb\u00e9 a la primera meitat de la d\u00e8cada de 1980, quan els Estats Units van acumular d\u00e8ficits importants amb un d\u00f2lar molt apreciat, la \u201creconducci\u00f3\u201d dels quals va requerir l\u2019Acord del Plaza implementat el 1985 pel G5. El tema d\u2019actualitat \u00e9s que, despr\u00e9s de la crisi de 2008, els desequilibris semblava que s\u2019havien recondu\u00eft a nivells assumibles, per\u00f2 en els anys recents reapareixien, en el marc de les conegudes tensions geopol\u00edtiques. Les an\u00e0lisis dels organismes internacionals i del m\u00f3n acad\u00e8mic tornaven a preguntar-se si aquests desequilibris interactuaven amb altres complicacions per agreujar els riscos de tensions financeres.<\/span><\/p>\n DESEQUILIBRIS \u201cNORMALS\u201d O S\u00cdMPTOMES DE PREOCUPANTS DISFUNCIONS?<\/span><\/strong> Per\u00f2 recentment s\u2019han reactivat les alertes davant un repunt d\u2019aquests desequilibris en la tercera d\u00e8cada del segle XXI. Primer la pand\u00e8mia i despr\u00e9s les vicissituds geopol\u00edtiques, amb els seus impactes sobre els fluxos comercials i financers, estarien conduint a la reaparici\u00f3 de les preocupacions al respecte. Les apel\u00b7lacions expl\u00edcites per part dels Estats Units als seus d\u00e8ficits exteriors bilaterals per provar de justificar la imposici\u00f3 dels anomenats \u201caranzels rec\u00edprocs\u201d reprenen les formulacions del \u201cmercantilisme\u201d dels segles XVII i XVIII. La utilitzaci\u00f3 massiva de les \u201cpol\u00edtiques industrials\u201d per part de les principals pot\u00e8ncies, amb la Xina i els Estats Units al capdavant, per\u00f2 amb la Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 en posicions destacades, retrotrau igualment a plantejaments mercantilistes preocupats pels saldos comercials, en el marc de les pugnes per l\u2019hegemonia econ\u00f2mica i tecnol\u00f2gica. De nou, les xifres de d\u00e8ficit exterior dels Estats Units se situen, malgrat els aranzels, en nivells molt elevats<\/span>, igual que els super\u00e0vits externs de la Xina, al mateix temps que Europa assoleix tamb\u00e9 posicions superavit\u00e0ries: les dades de l\u2019FMI situen la zona euro com la principal \u00e0rea superavit\u00e0ria en els anys recents, superant fins i tot la Xina.<\/p>\n SOLUCIONAR AMB MESURES INTERNACIONALS PROBLEMES INTERNS?<\/span><\/strong> Aquestes formulacions apunten que, com en altres aspectes de l\u2019economia (i de la vida), \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil buscar \u201cculpables externs\u201d als problemes de fons interns, que poden requerir mesures no sempre f\u00e0cils. El recurs de culpabilitzar o responsabilitzar altres \u00e9s medi\u00e0ticament i pol\u00edticament una via m\u00e9s f\u00e0cil, per\u00f2 \u00f2bviament no soluciona les q\u00fcestions de fons, que requereixen \u201carromangar-se\u201d.<\/p>\n \u00c9S LA COORDINACI\u00d3 INTERNACIONAL UNA PANACEA PER A TOT?<\/span><\/strong> Per\u00f2 el cas de l\u2019Acord del Plaza est\u00e0 subjecte a una altra interpretaci\u00f3 menys optimista. El gr\u00e0fic 2<\/span> mostra la manera com l\u2019antic economista en cap de l\u2019FMI, Maurice Obstfeld, presenta l\u2019evoluci\u00f3 dels d\u00e8ficits exteriors dels Estats Units en termes de les seves contrapartides en forma de super\u00e0vits tradicionals d\u2019Alemanya i del Jap\u00f3, i, m\u00e9s recentment, de la Xina. Les correlacions s\u00f3n notables i els augments d\u2019aquests desequilibris condueixen a 1985, a la crisi de 2008 i a les preocupacions actuals. Alguns analistes del Jap\u00f3 i de la Xina estan \u201creinterpretant\u201d l\u2019Acord del Plaza com una \u201cperillosa trampa\u201d en la qual hauria caigut un Jap\u00f3 que, recordem-ho, des de la d\u00e8cada de 1980 es presentava com una pot\u00e8ncia creixent i fins i tot com una alternativa al lideratge nord-americ\u00e0.<\/p>\n Cal recordar que el 1933, quan eren els Estats Units la pot\u00e8ncia ascendent que havia d\u2019assumir responsabilitats en el delicat moment de la Gran Depressi\u00f3 davant el declivi de la Gran Bretanya, l\u2019Administraci\u00f3 Roosevelt va bloquejar la Confer\u00e8ncia de Londres precisament per no voler assumir una apreciaci\u00f3 del d\u00f2lar<\/span>. Aquests precedents podrien estar darrere de la prud\u00e8ncia de la Xina a l\u2019hora de no entrar en acords presentats com a \u201ccoordinaci\u00f3\u201d o \u201ccooperaci\u00f3\u201d internacional, per\u00f2 que podrien ser lesius per al seu objectiu estrat\u00e8gic d\u2019avan\u00e7ar cap al lideratge.<\/p>\n Una inquietant per\u00f2 potser cruament realista lectura seria: la Xina-2026 no vol caure en la trampa del Jap\u00f3-1985, assumint el risc de ser presentada com tan poc cooperativa com els Estats Units-1933. O, en altres paraules, al final, el 1985, \u201cel Jap\u00f3 va dir s\u00ed\u201d i aix\u00f2 va aturar el seu ascens, i ara \u201cla Xina diu no\u201d, escarmentada per aquesta experi\u00e8ncia del seu ve\u00ed asi\u00e0tic.<\/p>\n Per descomptat, darrere dels debats aparentment \u201ct\u00e8cnics\u201d sobre la reaparici\u00f3 dels desequilibris externs, les seves causes, tractaments i conseq\u00fc\u00e8ncies, hi ha q\u00fcestions molt m\u00e9s de fons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recentment, tornen a ser objecte de preocupaci\u00f3 els \u201cdesequilibris externs\u201d \u2014grans d\u00e8ficits d\u2019uns pa\u00efsos, grans super\u00e0vits d\u2019altres\u2014 que, en determinats moments de la hist\u00f2ria, han estat preludi de tensions i dificultats. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Podem evitar que es repeteixin els errors?<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":49646,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10839,10815],"tags":[6776,6777,11710],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49650"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49658,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49650\/revisions\/49658"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49646"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49650"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49650"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49650"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/p>\n
\nTot i que es reconeix que forma part de la \u201cnormalitat\u201d de l\u2019esdevenir econ\u00f2mic que els pa\u00efsos tinguin saldos exteriors diferents de zero (per exemple, d\u00e8ficits quan el finan\u00e7ament d\u2019oportunitats dom\u00e8stiques d\u2019inversi\u00f3 ho requereix, en superar la capacitat d\u2019estalvi nacional), que aquests saldos adquireixin volums percebuts com a \u201cexcessius\u201d pot ser un s\u00edmptoma de desajustos o assignacions inadequades de recursos. Poden servir d\u2019argument o coartada per a l\u2019adopci\u00f3 de mesures proteccionistes
\n\u2014si es considera, com plantegen alguns sectors dels Estats Units, que els d\u00e8ficits d\u2019aquest pa\u00eds i la seva contrapartida en forma de super\u00e0vits de la Xina i d\u2019altres s\u2019estarien aconseguint mitjan\u00e7ant mesures \u201cdeslleials\u201d\u2014 o si, com tamb\u00e9 va succeir despr\u00e9s del per\u00edode 2008-2009 en alguns pa\u00efsos del sud d\u2019Europa amb forts d\u00e8ficits exteriors, cessa abruptament el finan\u00e7ament exterior, cosa que obliga a ajustos durs. Les mesures propiciades pel G20 apuntaven a un creixement \u201cequilibrat\u201d que mantingu\u00e9s continguts aquests desequilibris externs<\/span>, la qual cosa es va traduir en una reducci\u00f3 de la seva magnitud en la d\u00e8cada seg\u00fcent.<\/p>\n\n
El tema d\u2019actualitat \u00e9s que, despr\u00e9s de la crisi de 2008, els desequilibris semblava que s\u2019havien recondu\u00eft a nivells assumibles<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nLes an\u00e0lisis recents tendeixen a coincidir que aquests desequilibris s\u00f3n s\u00edmptomes de preocupants problemes interns, que inclouen: 1) els creixents d\u00e8ficits p\u00fablics <\/span>als Estats Units, combinats amb insufici\u00e8ncies de l\u2019estalvi dom\u00e8stic en aquest pa\u00eds, que fins ara han estat suplides per l\u2019arribada fluida de finan\u00e7ament exterior relativament barat; 2) els problemes de la Xina per estimular de manera sostinguda el consum de b\u00e9ns i serveis<\/span>, alentit per problemes com la crisi immobili\u00e0ria; 3) els problemes de la UE per transformar els seus excedents d\u2019estalvi en inversi\u00f3<\/span> productiva interna, atribu\u00efts, entre altres raons, a la insufici\u00e8ncia de mecanismes intraeuropeus, que s\u2019intenten superar amb plantejaments com la Uni\u00f3 d\u2019Estalvis i Inversions. Aix\u00ed mateix, aquestes an\u00e0lisis recalquen que els saldos exteriors reflecteixen la posici\u00f3 de cada pa\u00eds en el flux entre estalvi i inversi\u00f3, amb els pa\u00efsos amb \u201cnecessitat de finan\u00e7ament\u201d (per insufici\u00e8ncia de l\u2019estalvi intern en relaci\u00f3 amb la seva inversi\u00f3) en posicions deficit\u00e0ries externes, una cosa que no es pot corregir nom\u00e9s mitjan\u00e7ant mesures aranzel\u00e0ries i altres de proteccionistes com les que aplica els Estats Units amb especial intensitat des de 2025 (que poden provocar m\u00e9s distorsions que agreugin els problemes de fons), mentre que els pa\u00efsos amb \u201ccapacitat de finan\u00e7ament\u201d (super\u00e0vits) s\u00f3n els que tenen marge per estimular el consum i la protecci\u00f3 social<\/span> (cas de la Xina) o les inversions productives modernitzadores internes (cas d\u2019Europa).<\/p>\n\n
Primer la pand\u00e8mia i despr\u00e9s les vicissituds geopol\u00edtiques, amb els seus impactes sobre els fluxos comercials i financers, estarien conduint a la reaparici\u00f3 de les preocupacions al respecte<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n
\nAix\u00ed mateix, algunes de les an\u00e0lisis recents estableixen comparacions no nom\u00e9s amb els desequilibris externs i el seu paper per accentuar la crisi de 2008, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els d\u00e8ficits dels Estats Units que van conduir el 1985 a l\u2019Acord del Plaza<\/span>, en el marc de la coordinaci\u00f3 del G5 per mirar d\u2019evitar una sortida \u201cdisruptiva\u201d d\u2019aquests desajustos (inclosa una sobrevaloraci\u00f3 del d\u00f2lar que coadjuvava al d\u00e8ficit comercial nord-americ\u00e0). No sorprendr\u00e0 que els organismes internacionals apel\u00b7lin tamb\u00e9 ara a vies de cooperaci\u00f3 perqu\u00e8 els principals pa\u00efsos afrontin els esmentats problemes interns de manera coordinada, tot i que, per descomptat, es constata com les rivalitats i recels geopol\u00edtics compliquen enormement aquesta via.<\/p>\n<\/strong>
\nEl Jap\u00f3 que pot dir no va ser el t\u00edtol d\u2019un fam\u00f3s llibre del ministre Ishihara i del cofundador de Sony, Morita, que explicitava la \u201ccandidatura\u201d del Jap\u00f3 al relleu en l\u2019hegemonia, en uns termes similars als que actualment estaria plantejant la Xina. I l\u2019acceptaci\u00f3 per part del Jap\u00f3, en l\u2019Acord del Plaza, d\u2019una apreciaci\u00f3 notable de la seva moneda, com a contrapartida de la depreciaci\u00f3 del d\u00f2lar, estaria sent interpretada com un ingredient d\u2019un deteriorament la seva competitivitat que va tractar de ser atenuat amb unes notables reduccions dels tipus d\u2019inter\u00e8s que van propiciar les \u201cbombolles\u201d de cr\u00e8dit i deute que llastrarien la continu\u00eftat de l\u2019ascens del Jap\u00f3.<\/p>\n\n
Les correlacions s\u00f3n notables i els augments d\u2019aquests desequilibris condueixen a 1985, a la crisi de 2008 i a les preocupacions actuals <\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n