{"id":49773,"date":"2026-08-21T09:24:06","date_gmt":"2026-08-21T07:24:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=49773"},"modified":"2026-07-30T10:34:54","modified_gmt":"2026-07-30T08:34:54","slug":"viacrucis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2026\/08\/21\/viacrucis\/","title":{"rendered":"Viacrucis"},"content":{"rendered":"

Entre la incomprensi\u00f3 pol\u00edtica, l\u2019exc\u00e9s normatiu i la desafecci\u00f3 dels equips, l\u2019empresariat viu un particular viacrucis que amena\u00e7a el seu potencial de creixement i el benestar social.<\/strong><\/p>\n

MARCOS EGUIGUREN. Director associat de projectes estrat\u00e8gics de la UPF-Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting<\/span><\/strong><\/h4>\n
\n

Fa unes setmanes vaig tenir l\u2019honor de pronunciar una confer\u00e8ncia davant un nodrit grup d\u2019empresaris d\u2019una comarca catalana amb un gran present i futur, allunyada de les grans aglomeracions metropolitanes. En la seva majoria ens trob\u00e0vem davant d\u2019importants empreses mitjanes, tot i que alguna ja fregava el llindar que defineix la gran empresa i moltes eren exemple de capacitat innovadora, aix\u00ed com aut\u00e8ntics referents en el seu \u00e0mbit d\u2019especialitzaci\u00f3.<\/p>\n

Em trobava davant un col\u00b7lectiu de dones i homes d\u2019empresa molt experimentats; un escenari, sens dubte, reconfortant en comprovar com aquell auditori representava l\u2019\u00e8xit emprenedor i la generaci\u00f3 de riquesa i valor social, malgrat les moltes dificultats amb qu\u00e8 es troba l\u2019empresariat avui dia.<\/p>\n

La molt interessant taula rodona que va seguir la meva confer\u00e8ncia \u2014per cert, i encara que aix\u00f2 sigui anecd\u00f2tic, la xerrada tractava sobre el cicle de vida de les organitzacions i sobre com aquest hauria d\u2019influir en la manera de prendre decisions\u2014 es va centrar en els elements que podien facilitar l\u2019\u00e8xit i el creixement de les empreses d\u2019aquelles comarques. Reconec l\u2019elevat nivell de les aportacions de les persones integrants de la taula i la sagacitat amb qu\u00e8 van abordar els factors d\u2019\u00e8xit i els obstacles amb qu\u00e8 es trobaven en el dia a dia de la gesti\u00f3.<\/span> Permeti\u2019m el lector que em faci ress\u00f2 d\u2019alguns dels comentaris i reflexions que vaig escoltar aquella tarda per part de les persones que van participar en el debat i que, complementats amb alguns aspectes de collita pr\u00f2pia, ens poden donar una certa idea de quin \u00e9s el particular viacrucis que est\u00e0 obligat a rec\u00f3rrer, a Espanya en general i a Catalunya en particular, l\u2019empresariat del nostre temps. Coincidir\u00e0 vost\u00e8 amb mi que \u00e9s millor prendre\u2019s aquestes coses amb una certa esportivitat i em permetr\u00e0 que faci servir en alguna ocasi\u00f3 un to lleuger i festiu per descriure aquests reptes, encara que haur\u00edem de recon\u00e8ixer que gr\u00e0cia, el que es diu gr\u00e0cia, no ens n\u2019haurien de fer.<\/p>\n

\n

Quan algun pol\u00edtic diu disbarats sobre els empresaris o els culpabilitza sibil\u00b7linament de ves a saber qu\u00e8, s\u2019hauria de plantejar seriosament abandonar el c\u00e0rrec<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

La primera estaci\u00f3 d\u2019aquest viacrucis \u00e9s la reputacional. <\/span>Resulta que aquell empresari que crea solucions a problemes reals, que llan\u00e7a productes, que s\u2019arrisca, que genera valor social i llocs de treball, que treballa de valent i que constitueix un actor essencial del progr\u00e9s s\u2019enfronta, en no poques ocasions, no nom\u00e9s a la incomprensi\u00f3 d\u2019una part de la societat, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019efecte altament perjudicial que determinades declaracions de responsables pol\u00edtics tenen sobre el teixit empresarial en conjunt. Quan algun pol\u00edtic diu disbarats sobre els empresaris o els culpabilitza sibil\u00b7linament de ves a saber qu\u00e8, s\u2019hauria de plantejar seriosament abandonar el c\u00e0rrec, ja que demostra que no t\u00e9 la m\u00e9s m\u00ednima idea de quins s\u00f3n els principals elements de creaci\u00f3 de valor econ\u00f2mic<\/span> i social i, per tant, no est\u00e0 capacitat per exercir responsabilitats de govern o de representaci\u00f3.<\/p>\n

A la segona estaci\u00f3 ens trobem amb un repte molt vinculat a l\u2019anterior i de car\u00e0cter instrumental. Resulta que, als pa\u00efsos suposadament seriosos, l\u2019autoritzaci\u00f3 per operar en la majoria de les iniciatives privades emana de molt diverses administracions p\u00fabliques, que concedeixen les llic\u00e8ncies d\u2019activitat o supervisen les activitats privades. Quan els poders pol\u00edtics tenen una certa tend\u00e8ncia a buscar la culpa d\u2019una part dels nostres mals en el suposat comportament inadequat de la ciutadania, aix\u00f2 genera sens dubte un impacte cultural en les administracions p\u00fabliques, que s\u00f3n el bra\u00e7 executor de la pol\u00edtica i que han fet de la sospita sobre l\u2019activitat dels actors privats la seva ra\u00f3 de ser. Aix\u00ed, la ciutadania, en la seva relaci\u00f3 amb l\u2019Administraci\u00f3, acostuma a ser tractada, de manera m\u00e9s o menys oberta, com una possible infractora.<\/span> Aix\u00f2, per descomptat, afecta de ple les empreses, que es troben davant barreres normatives dif\u00edcilment franquejables, legislacions absurdes i comportaments supervisors i inspectors per part de les administracions de torn que freguen la paranoia inquisitorial i generen inseguretat jur\u00eddica. Tot aix\u00f2 sense esmentar el fet que posar a supervisar activitats competitives i de risc col\u00b7lectius de funcionaris que s\u00f3n, per naturalesa, anvers al risc i que no comprenen les implicacions de les seves decisions en el dia a dia de les empreses, no sembla la millor idea i pot generar un desavantatge competitiu entre les companyies de determinades zones, subjectes a aquest tipus de supervisi\u00f3, i les d\u2019altres \u00e0rees geogr\u00e0fiques que operen sota una filosofia supervisora diferent.<\/p>\n

\n

Als pa\u00efsos suposadament seriosos, l\u2019autoritzaci\u00f3 per operar en la majoria de les iniciatives privades emana de molt diverses administracions p\u00fabliques<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

La tercera etapa d\u2019aquest particular viacrucis \u00e9s la que definir\u00e9 com l\u2019estaci\u00f3 social, que, encara que sembli mentida, tamb\u00e9 est\u00e0 vinculada amb les dues anteriors. L\u2019empresa es relaciona, com no pot ser d\u2019una altra manera, amb una gran varietat de grups d\u2019inter\u00e8s; entre aquests, l\u00f2gicament, els qui formen la plantilla i hi presten els seus serveis, fonamentals per a l\u2019\u00e8xit de qualsevol negoci i per afermar la seva projecci\u00f3 futura. L\u2019evoluci\u00f3 del mercat de treball, especialment des de la pand\u00e8mia de la covid-19, no ha estat favorable des del punt de vista social.<\/span> Trobar professionals adequats s\u2019ha convertit en un calvari. Alguns dels empresaris que participaven en aquell f\u00f2rum estaven disposats a incrementar les retribucions si trobaven les persones adequades, per\u00f2 el problema \u00e9s molt m\u00e9s profund: una concepci\u00f3 instrumental, i no de desenvolupament personal, del contracte de treball, especialment entre les noves generacions; unes exig\u00e8ncies de flexibilitat i conciliaci\u00f3 que fregarien l\u2019anarquia laboral si fossin assumides per l\u2019empresa i, finalment, a desafecci\u00f3 emocional que desconnecta molts empleats del projecte col\u00b7lectiu que tota empresa representa, especialment quan es tracta d\u2019empreses de car\u00e0cter familiar.<\/p>\n

Encara que no \u00e9s l\u2019\u00fanic factor determinant, a aquesta estaci\u00f3 social <\/span>del viacrucis hi contribueixen sens dubte el clima que creen les dues anteriors: la reputaciona<\/span>l<\/strong>, amb el comportament estructuralment irresponsable de certs membres de la classe pol\u00edtica, que sembren dubtes, intercanvien tota mena d\u2019interpretacions absurdes dels drets individuals per expectatives de vot i no defensen la bona imatge ni la import\u00e0ncia de l\u2019empresa en una societat pr\u00f2spera; i la instrumental<\/span>, en col\u00b7lapsar la vida de l\u2019empresa i la l\u00f2gica del mercat lliure amb una multitud de normatives i requisits, molts dels quals dirigits a cobrir amb un extens mantell de protecci\u00f3 els empleats quan, en realitat, el que fan \u00e9s afeblir-los com a grup social i com a individus. Aix\u00f2 provoca que col\u00b7lectius amb enormes possibilitats i que podrien tenir un futur brillant s\u2019ensinistrin, s\u2019acomodin i deixin de formar part de la il\u00b7lusi\u00f3 col\u00b7lectiva que representa l\u2019empresa, generadora de desenvolupament, riquesa i llibertat.<\/p>\n

Si aquestes tres estacions del nostre particular viacrucis no condicionen negativament el potencial de creixement empresarial i el benestar social, que baixi D\u00e9u i ho vegi<\/span>.<\/strong><\/p>\n

\n

\"\"Catalunya se situa sistem\u00e0ticament a la cua de les comunitats aut\u00f2nomes espanyoles en termes de llibertat econ\u00f2mica<\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n

Si em permet el lector reproduir unes paraules que Lorenzo Bernaldo de Quir\u00f3s escrivia recentment a La Vanguardia, en un article d\u2019opini\u00f3 en qu\u00e8 criticava l\u2019estatisme i defensava la necessitat de recuperar el que ell anomena les virtuts vinculades a la burgesia innovadora \u2014prud\u00e8ncia, integritat comercial, enginy emprenedor o disposici\u00f3 a assumir riscos\u2014, crec que afegirem una mica de llum a la foscor. Diu Bernaldo de Quir\u00f3s: \u201cTanmateix, aquestes virtuts no poden florir en el buit ni sobreviure en un ecosistema hostil. Hi ha avui un fet tan clar com objectiu: Catalunya se situa sistem\u00e0ticament a la cua de les comunitats aut\u00f2nomes espanyoles en termes de llibertat econ\u00f2mica. La hipertr\u00f2fia fiscal, la multiplicaci\u00f3 d\u2019impostos propis i una asfixiant densitat reguladora actuen com un torniquet per a la iniciativa privada. \u00c9s una contradicci\u00f3 insalvable pretendre el renaixement de la societat civil sota un marc marcadament estatista que penalitza l\u2019\u00e8xit, adorm el risc i burocratitza l\u2019enginy\u201d.<\/p>\n

No puc estar m\u00e9s d\u2019acord amb l\u2019economista avil\u00e8s. Ha descrit magistralment l\u2019estaci\u00f3 instrumental del nostre viacrucis i, fins a cert punt, deixa entreveure l\u2019estaci\u00f3 reputacional, que provoca que la societat contempli amb recel la iniciativa i l\u2019impuls empresarial. No aborda, tanmateix, la que hem denominat estaci\u00f3 social, que genera comportaments que dificulten la llibertat d\u2019empresa i afecten l\u2019ascensor social en transformar la feina en un mer instrument i no en una via de superaci\u00f3.<\/p>\n

Dif\u00edcil soluci\u00f3 t\u00e9 intentar suavitzar el pendent d\u2019aquestes tres estacions, ja que el factor que les provoca \u00e9s l\u2019estatisme o, com jo mateix descriur\u00e9 en un llibre de publicaci\u00f3 imminent, el despotisme il\u00b7lustrat d\u2019Estat<\/em>. Diu Bernaldo de Quir\u00f3s que les societats lliures rarament perden la seva vitalitat de manera abrupta; la perden, silenciosament, quan deixen de vigilar els l\u00edmits del poder<\/span>. Una vegada m\u00e9s, no puc estar-hi m\u00e9s d\u2019acord. Tanmateix, les solucions se situen en l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica amb maj\u00fascules, en el redisseny del model d\u2019Estat i a tornar a plantejar-nos per a qu\u00e8 existeix l\u2019Estat. Dif\u00edcil cam\u00ed ens queda per rec\u00f3rrer. Mentrestant, estimat empresari, arma\u2019t de valor i continua afrontant el teu particular viacrucis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre la incomprensi\u00f3 pol\u00edtica, l\u2019exc\u00e9s normatiu i la desafecci\u00f3 dels equips, l\u2019empresariat viu un particular viacrucis que amena\u00e7a el seu potencial de creixement i el benestar social.<\/p>\n","protected":false},"author":41,"featured_media":49776,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10815],"tags":[1865,11621,11730],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49773"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/41"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49773"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49780,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49773\/revisions\/49780"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49776"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}