{"id":49888,"date":"2026-09-15T08:59:37","date_gmt":"2026-09-15T06:59:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/2026\/09\/15\/del-carbon-a-la-ia-por-que-unas-empresas-crecen-y-otras-no\/"},"modified":"2026-09-15T09:16:53","modified_gmt":"2026-09-15T07:16:53","slug":"del-carbo-a-la-ia-per-que-unes-empreses-creixen-i-daltres-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2026\/09\/15\/del-carbo-a-la-ia-per-que-unes-empreses-creixen-i-daltres-no\/","title":{"rendered":"Del carb\u00f3 a la IA: per qu\u00e8 unes empreses creixen i d\u2019altres no"},"content":{"rendered":"<p><strong>A la pantalla de l\u2019aula apareix un quadre: Recursos estrat\u00e8gics, organitzaci\u00f3 i fonts d\u2019avantatge competitiu (1800-2030). <\/strong><strong>Els alumnes del MBA l\u2019han treballat durant la setmana. <\/strong><\/p>\n<h4><span style=\"color: #000080;\"><strong>JOSEP-FRANCESC VALLS. Professor i periodista<\/strong><\/span><\/h4>\n<hr \/>\n<p>El vell professor trenca el silenci:<\/p>\n<p>\u2014Per qu\u00e8 unes empreses creixen i d\u2019altres no?<\/p>\n<p>El primer alumne aixeca la m\u00e0.<\/p>\n<p>\u2014Perqu\u00e8 innoven m\u00e9s, inverteixen millor i venen m\u00e9s.<\/p>\n<p>El vell professor somriu.<\/p>\n<p>\u2014Correcte. Per\u00f2 insuficient.<\/p>\n<p>\u2014El 1800 \u2014interv\u00e9 una alumna\u2014, <span style=\"color: #000080;\">l\u2019empresa que volia cr\u00e9ixer necessitava controlar recursos f\u00edsics. Primeres mat\u00e8ries, energia, m\u00e0 d\u2019obra i maquin\u00e0ria<\/span>. El gran repte consistia a produir per a una demanda que tot just comen\u00e7ava.<\/p>\n<p>\u2014Exacte \u2014respon el professor\u2014. La primera revoluci\u00f3 industrial es va basar, sobretot, en el control dels recursos. Guanyava qui tenia acc\u00e9s al carb\u00f3, al ferro, al capital i als primers canals de distribuci\u00f3. L\u2019avantatge competitiu residia a controlar i transformar millor els recursos tangibles.<\/p>\n<p>Un altre alumne assenyala la segona columna:<\/p>\n<p>\u2014El 1900 ja no n\u2019hi havia prou amb posseir recursos. Calia organitzar-los.<\/p>\n<p>La paraula <em>organitzaci\u00f3 <\/em>apareix aleshores al centre del debat. Electricitat, motor de combusti\u00f3, producci\u00f3 en cadena, l\u00ednies de muntatge i organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica. Frederick Taylor i Henry Ford entren a l\u2019aula sense necessitat de ser convidats.<\/p>\n<p>\u2014La segona revoluci\u00f3 industrial va afegir un factor decisiu \u2014diu el professor\u2014: l\u2019efici\u00e8ncia. La gran pregunta va deixar de ser nom\u00e9s \u201ccom produeixo?\u201d i va passar a ser \u201ccom produeixo milions d\u2019unitats amb qualitat i al menor cost possible?\u201d.<\/p>\n<p>\u2014Economies d\u2019escala \u2014resumeix alg\u00fa des del fons.<\/p>\n<p>\u2014I disciplina industrial<br \/>\n\u2014afegeix un altre.<\/p>\n<p>El vell professor assenteix:<\/p>\n<p>\u2014Durant bona part del segle XX, cr\u00e9ixer va significar fabricar m\u00e9s, estandarditzar processos, reduir costos unitaris i construir grans organitzacions capaces de dominar mercats nacionals i internacionals. La dimensi\u00f3 empresarial es va convertir en un avantatge.<\/p>\n<p>\u2014\u00c9s aqu\u00ed on cal esmentar les t\u00e8cniques del just in time que el basc Jos\u00e9 Ignacio L\u00f3pez de Arriort\u00faa va introduir en el sector de l\u2019autom\u00f2bil?<\/p>\n<p>\u2014Efectivament. Va oc\u00f3rrer a l\u2019inici de la tercera revoluci\u00f3 industrial i va transformar les cadenes de subministrament. Va obrir el pas a la internacionalitzaci\u00f3 de l\u2019aprovisionament i a la gesti\u00f3 estrat\u00e8gica de compres, abaratint els costos i reduint el temps de desenvolupament de nous models.<\/p>\n<p>\u2014La tercera columna del quadre ens porta a l\u2019any 2000. Inform\u00e0tica, internet, telecomunicacions, log\u00edstica avan\u00e7ada, cadenes globals de subministrament, outsourcing, marques internacionals, aliances i expansi\u00f3 mundial. <span style=\"color: #000080;\">Qu\u00e8 canvia amb l\u2019arribada del nou mil\u00b7lenni i l\u2019adveniment de la quarta revoluci\u00f3 industrial?<\/span><\/p>\n<p>\u2014Crec que el que canvia \u00e9s el centre de gravetat \u2014respon una alumna\u2014. Ara el valor ja no resideix nom\u00e9s a la f\u00e0brica, sin\u00f3 en la capacitat de coordinar xarxes, gestionar informaci\u00f3 i arribar f\u00e0cilment al client.<\/p>\n<p>\u2014Molt b\u00e9 \u2014respon el professor\u2014. La tercera revoluci\u00f3 industrial va convertir l\u2019empresa en una organitzaci\u00f3 f\u00edsica global; la quarta, en una organitzaci\u00f3 intel\u00b7ligent, connectada i socialment responsable, capa\u00e7 de crear valor econ\u00f2mic, social i ambiental de manera simult\u00e0nia. La f\u00e0brica va continuar sent important, per\u00f2 la log\u00edstica, la marca, el servei, la qualitat i la gesti\u00f3 del coneixement van comen\u00e7ar a tenir tant pes com la capacitat productiva.<\/p>\n<p>\u2014Aleshores \u2014pregunta un alumne\u2014, el repte ja no se centra en la fabricaci\u00f3?<\/p>\n<p>\u2014Una empresa pot produir en un pa\u00eds, dissenyar en un altre, vendre en un tercer i coordinar-ho tot des d\u2019una seu central. O subcontractar-ho tot. L\u2019avantatge competitiu passa de produir m\u00e9s a gestionar millor.<\/p>\n<p><span style=\"color: #000080;\"><strong>REORDENACI\u00f3 DELS FACTORS<\/strong><\/span><br \/>\nL\u2019aula s\u2019atura a l\u2019\u00faltima columna: 2030. Dades, energia, minerals cr\u00edtics, computaci\u00f3, talent creatiu, cient\u00edfic i digital, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, rob\u00f2tica, n\u00favol, algoritmes, plataformes, ecosistemes, omnicanalitat i aprenentatge continu.<\/p>\n<p>El professor deixa passar uns segons de silenci.<\/p>\n<p>\u2014Qu\u00e8 canvia ara?<\/p>\n<p>\u2014Tot \u2014respon una alumna.<\/p>\n<p>\u2014Gaireb\u00e9 tot \u2014la corregeix ell\u2014. <span style=\"color: #000080;\">Ni les primeres mat\u00e8ries, ni l\u2019energia, ni el capital, ni la m\u00e0 d\u2019obra desapareixen. El que canvia \u00e9s la jerarquia dels factors<\/span>. Aqu\u00ed hi ha la clau. La quarta revoluci\u00f3 industrial no elimina els factors tradicionals. Els reordena. Les empreses continuen necessitant capital, per\u00f2 ara el destinen cada vegada m\u00e9s a programari, dades, ciberseguretat, automatitzaci\u00f3, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, formaci\u00f3 i escalabilitat. Necessiten persones, per\u00f2 ja no n\u2019hi ha prou amb m\u00e0 d\u2019obra abundant. Requereixen talent capa\u00e7 d\u2019interpretar informaci\u00f3, prendre decisions i aprendre m\u00e9s r\u00e0pid que la compet\u00e8ncia.<\/p>\n<p>La conversa s\u2019anima.<\/p>\n<p>\u2014I la innovaci\u00f3, on queda la innovaci\u00f3 en l\u2019era digital? \u2014pregunta una alumna.<\/p>\n<p>\u2014Ja no es pot reduir a la recerca i el desenvolupament \u2014respon un altre\u2014. Innovar \u00e9s redissenyar processos, canviar models de negoci, millorar l\u2019experi\u00e8ncia del client, incorporar tecnologia, trobar nous canals i revisar la manera d\u2019organitzar-se.<\/p>\n<p>\u2014Exactament \u2014interv\u00e9 el professor\u2014. <span style=\"color: #000080;\">Les empreses m\u00e9s competitives no s\u00f3n necess\u00e0riament les que inventen m\u00e9s, sin\u00f3 les que aprenen m\u00e9s de pressa i transformen aquest aprenentatge en valor<\/span>, associant-se en cada moment amb els socis m\u00e9s adequats.<\/p>\n<p>Un alumne torna al quadre.<\/p>\n<p>\u2014Aqu\u00ed tamb\u00e9 apareix el go to market. Em sembla important. Moltes empreses no fracassen perqu\u00e8 tinguin un mal producte, sin\u00f3 perqu\u00e8 no saben col\u00b7locar-lo adequadament al mercat en les condicions que exigeix cada client en cada \u00e8poca.<\/p>\n<p>La discussi\u00f3 aterra sobre el teixit empresarial espanyol.<\/p>\n<p>\u2014Professor, qu\u00e8 \u00e9s el que efectivament impedeix cr\u00e9ixer avui les empreses espanyoles?<\/p>\n<p>\u2014Quatre coses, com a m\u00ednim: manca de dimensi\u00f3, inversi\u00f3 insuficient, dificultat per atreure talent i visi\u00f3 social.<\/p>\n<p>\u2014Pel que fa a la manca d\u2019una dimensi\u00f3 adequada, la majoria de les pimes espanyoles \u2014diu una alumna\u2014 no assoleix la mida necess\u00e0ria per competir globalment.<\/p>\n<p>\u2014Aquest representa un dels problemes estructurals \u2014respon el professor\u2014 i condiciona la resta. La petita dimensi\u00f3 limita, d\u2019una banda, la capacitat d\u2019invertir en digitalitzaci\u00f3, internacionalitzaci\u00f3 i transformaci\u00f3 tecnol\u00f2gica; dificulta l\u2019atracci\u00f3 i la retenci\u00f3 dels millors professionals, i no afavoreix la creaci\u00f3 d\u2019estructures professionalitzades de governan\u00e7a.<\/p>\n<p>\u2014Per\u00f2 el m\u00e9s important per cr\u00e9ixer \u00e9s disposar de capital \u2014afegeix un altre alumne\u2014, oi?<\/p>\n<p>\u2014No tot es resol amb diners \u2014matisa el professor\u2014. Avui <span style=\"color: #000080;\">el capital es dirigeix all\u00e0 on apareix un concepte de negoci innovador que combina talent, dades, tecnologia i una proposta de valor diferencial.<\/span><\/p>\n<p>\u2014Parlant del valor social \u2014interv\u00e9 una alumna\u2014, tinc la impressi\u00f3 que moltes empreses utilitzen la sostenibilitat per millorar la seva imatge. No \u00e9s m\u00e9s que una operaci\u00f3 de m\u00e0rqueting.<\/p>\n<p>\u2014\u00c9s cert que aquest risc existeix \u2014respon el professor\u2014. Per\u00f2 precisament per aix\u00f2 la difer\u00e8ncia entre unes empreses i unes altres ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s visible. L\u2019empresa de la quarta revoluci\u00f3 industrial ja no \u00e9s nom\u00e9s una unitat de producci\u00f3; \u00e9s tamb\u00e9 una instituci\u00f3 social. Despr\u00e9s de dos segles de creixement econ\u00f2mic basat en el malbaratament de recursos<span style=\"color: #000080;\">, no n\u2019hi ha prou amb crear valor econ\u00f2mic.<\/span> Tamb\u00e9 ha de contribuir a regenerar l\u2019entorn, reduir la seva petjada ambiental i generar valor per a les persones i les comunitats en qu\u00e8 opera. Els criteris ambientals, socials i de governan\u00e7a (ASG) nom\u00e9s creen un aut\u00e8ntic avantatge competitiu quan deixen de ser un discurs i passen a formar part de l\u2019estrat\u00e8gia, condicionant les decisions d\u2019inversi\u00f3, innovaci\u00f3, gesti\u00f3 de persones i relaci\u00f3 amb tots els grups d\u2019inter\u00e8s. Aleshores generen confian\u00e7a, atreuen talent, faciliten l\u2019acc\u00e9s al finan\u00e7ament i reforcen la competitivitat.<\/p>\n<p>Mentre els alumnes comencen a tancar els port\u00e0tils, el vell professor aprofita per recapitular:<\/p>\n<p>\u2014Fixeu-vos en el m\u00e9s essencial. El 1800 l\u2019empresa triomfadora controlava recursos f\u00edsics. El 1900 organitzava millor la producci\u00f3. El 2000 gestionava cadenes globals i coneixement.<span style=\"color: #000080;\"> En el desenvolupament de la quarta revoluci\u00f3 industrial en qu\u00e8 vivim ha d\u2019atreure talent, utilitzar la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, innovar cont\u00ednuament<\/span>, aprendre m\u00e9s de pressa que els seus competidors i integrar plenament la seva condici\u00f3 d\u2019instituci\u00f3 social. Aquest \u00e9s probablement el gran avantatge competitiu del segle XXI.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"aligncenter wp-image-49882 size-full\" src=\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/cuatro-cat.jpg\" alt=\"\" width=\"957\" height=\"742\" srcset=\"https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/cuatro-cat.jpg 957w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/cuatro-cat-300x233.jpg 300w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/cuatro-cat-600x465.jpg 600w, https:\/\/www.monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/cuatro-cat-750x582.jpg 750w\" sizes=\"(max-width: 957px) 100vw, 957px\" \/><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A la pantalla de l\u2019aula apareix un quadre: Recursos estrat\u00e8gics, organitzaci\u00f3 i fonts d\u2019avantatge competitiu (1800-2030). Els alumnes del MBA l\u2019han treballat durant la setmana. <\/p>\n","protected":false},"author":34,"featured_media":49886,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10815],"tags":[180,433,436,853,5556],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49888"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/34"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=49888"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49888\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":49891,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/49888\/revisions\/49891"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/49886"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=49888"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=49888"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=49888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}