{"id":50019,"date":"2026-10-20T12:06:39","date_gmt":"2026-10-20T10:06:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monempresarial.com\/?p=50019"},"modified":"2026-10-20T17:17:23","modified_gmt":"2026-10-20T15:17:23","slug":"quan-la-legalitat-no-es-suficient-que-ens-ensenya-la-universitat-de-solsona-sobre-les-universitats-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2026\/10\/20\/quan-la-legalitat-no-es-suficient-que-ens-ensenya-la-universitat-de-solsona-sobre-les-universitats-davui\/","title":{"rendered":"Quan la legalitat no \u00e9s suficient: qu\u00e8 ens ensenya la Universitat de Solsona sobre les universitats d’avui."},"content":{"rendered":"

Per qu\u00e8 una universitat legalment reconeguda no sempre gaudeix del mateix prestigi que una altra? La resposta pot trobar-se en una instituci\u00f3 catalana desapareguda fa m\u00e9s de tres segles.<\/strong><\/p>\n

XAVIER FANTOVA. Departament d’Humanitats de la Universitat Europea-IMF d\u2019Andorra.<\/span><\/strong><\/h4>\n

JES\u00daS M. PRUJ\u00c0 Canceller de la Universitat Europea-IMF d\u2019 Andorra.<\/span><\/strong><\/h4>\n
\n

Durant les darreres d\u00e8cades, el sistema universitari espanyol ha canviat profundament. Les universitats privades han crescut de manera sostinguda, la formaci\u00f3 en l\u00ednia s’ha consolidat i han aparegut nous models docents que competeixen amb les universitats tradicionals. Tot plegat ha ampliat les opcions dels estudiants, per\u00f2 tamb\u00e9 ha generat un debat inc\u00f2mode: qu\u00e8 converteix realment una instituci\u00f3 en una universitat? <\/span><\/p>\n

La resposta sembla senzilla: una universitat \u00e9s aquella que compleix la llei i ha estat autoritzada per les administracions competents. Per\u00f2 aquesta resposta nom\u00e9s explica una part de la realitat. L’altra part \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil de mesurar: el prestigi acad\u00e8mic del professorat, la confian\u00e7a social, la qualitat de la recerca, el valor dels seus t\u00edtols o el reconeixement que li atorguen la resta d’universitats.<\/p>\n

En definitiva, una cosa \u00e9s la legalitat <\/span>i una altra, ben diferent, \u00e9s la legitimitat acad\u00e8mic<\/span>a.<\/p>\n

I LA HIST\u00d2RIA ES REPETEIX<\/span><\/strong>
\nAquest debat no \u00e9s nou. De fet, Catalunya ja el va viure fa m\u00e9s de tres-cents anys amb la Universitat Liter\u00e0ria de Solsona.<\/p>\n

Tot i que avui \u00e9s una instituci\u00f3 pr\u00e0cticament desconeguda, Solsona va funcionar durant d\u00e8cades com una universitat. Impartia estudis, expedia t\u00edtols i desenvolupava activitat acad\u00e8mica. No obstant aix\u00f2, la seva exist\u00e8ncia sempre va estar envoltada de controv\u00e8rsies sobre l’abast dels seus privilegis i sobre el reconeixement real dels t\u00edtols que concedia.<\/p>\n

El problema no era \u00fanicament jur\u00eddic. Altres universitats i autoritats discutien si aquella instituci\u00f3 havia d’ocupar el mateix lloc que els centres universitaris m\u00e9s consolidats. \u00c9s precisament aquesta situaci\u00f3 la que converteix Solsona en un precedent extraordin\u00e0riament actual.<\/p>\n

LA UNIVERSITAT \u00c9S MOLT M\u00c9S QUE UNA AUTORITZACI\u00d3<\/strong><\/span>
\nLa legislaci\u00f3 espanyola estableix avui requisits molt exigents per crear una universitat. La Llei Org\u00e0nica del Sistema Universitari i el Reial decret que regula la creaci\u00f3 de noves universitats fixen condicions relatives al professorat, la investigaci\u00f3, l’oferta de titulacions o l’estructura institucional.<\/p>\n

Per\u00f2 complir aquests requisits no garanteix autom\u00e0ticament el prestigi.<\/p>\n

La hist\u00f2ria universit\u00e0ria demostra que la reputaci\u00f3 es construeix amb el temps. Es fonamenta en la qualitat docent, en la producci\u00f3 cient\u00edfica, en l’estabilitat del professorat, en la capacitat investigadora i en la confian\u00e7a que la societat diposita en la instituci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la difer\u00e8ncia entre tenir una universitat i ser reconeguda com una gran universitat.<\/span><\/p>\n

EL DEBAT DE LES UNIVERSITATS PRIVADES<\/span> <\/strong>
\nEls darrers anys han aparegut nombroses universitats privades, especialment a comunitats com Madrid o Andalusia. Alguns rectors i experts han expressat dubtes sobre si determinats projectes disposen realment d’una massa cr\u00edtica suficient de professorat, investigaci\u00f3 i estructura acad\u00e8mica per ser considerats universitats en el sentit ple del terme.<\/p>\n

Curiosament, el debat gaireb\u00e9 mai no posa en q\u00fcesti\u00f3 la seva legalitat. El que es discuteix \u00e9s si els m\u00ednims exigits per la normativa s\u00f3n suficients per garantir una instituci\u00f3 universit\u00e0ria amb la solidesa que la societat espera.<\/p>\n

\u00c9s exactament la mateixa pregunta que, salvant totes les dist\u00e0ncies hist\u00f2riques, ja plantejava el cas de Solsona.<\/p>\n

L’ONLINE <\/em>TAMB\u00c9 ENTRA EN EL DEBAT<\/strong><\/span>
\nLa universitat digital ha afegit un nou element a aquesta discussi\u00f3. Institucions que desenvolupen tota la seva activitat a dist\u00e0ncia han demostrat que \u00e9s possible oferir estudis universitaris sense presencialitat. La Universitat Oberta de Catalunya n’\u00e9s probablement el millor exemple.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si una universitat \u00e9s presencial o virtual, n\u2019\u00e9s una altra: quin model docent ofereix, quina investigaci\u00f3 produeix, quin professorat incorpora i quin reconeixement aconsegueix dins del sistema universitari.<\/p>\n

LA REPUTACI\u00d3 CONTINUA SENT DECISIVA<\/span><\/strong>
\nLes universitats competeixen avui en un entorn global. R\u00e0nquings internacionals, acreditacions, captaci\u00f3 de talent, producci\u00f3 cient\u00edfica o ocupabilitat dels titulats formen part d’una mateixa realitat: la reputaci\u00f3. Aquesta reputaci\u00f3 actua sovint com un mecanisme que complementa all\u00f2 que la regulaci\u00f3 jur\u00eddica no pot garantir per si sola.<\/p>\n

UNA LLI\u00c7\u00d3 QUE ARRIBA DES DEL SEGLE XVII<\/span><\/strong>
\nLa Universitat Liter\u00e0ria de Solsona ens recorda que la universitat mai no ha estat nom\u00e9s una instituci\u00f3 administrativa.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el seu desenvolupament acad\u00e8mic i institucional no va presentar cap excepcionalitat en el seu entorn hist\u00f2ric i territorial. Va formar, graduar i doctorar seguint les mateixes f\u00f3rmules organitzatives i procediments acad\u00e8mics que la resta d\u2019estudis generals i universitats, si b\u00e9 adaptant-se a la realitat de la seva escala. I la funci\u00f3 social i professional desenvolupada pels seus egressats al llarg de gaireb\u00e9 un segle (1620-1717), aix\u00ed ho va posar de manifest.<\/p>\n

La instituci\u00f3 universit\u00e0ria sempre ha estat tamb\u00e9 una comunitat de coneixement, una organitzaci\u00f3 cient\u00edfica i un espai de confian\u00e7a p\u00fablica.<\/p>\n

La seva hist\u00f2ria i tamb\u00e9 molts altres casos de les anomenades \u201cuniversitats menors\u201d de l\u2019\u00e0mbit oest del mediterrani ens ensenya que els conflictes entre legalitat i legitimitat no s\u00f3n un fenomen contemporani, sin\u00f3 una tensi\u00f3 que acompanya la universitat des dels seus or\u00edgens.<\/p>\n

En un moment en qu\u00e8 el sistema universitari continua expandint-se, diversificant-se i digitalitzant-se, aquesta distinci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s \u00fatil que mai.<\/p>\n

Perqu\u00e8, al capdavall, una universitat no es defineix \u00fanicament pel decret que l’autoritza, sin\u00f3 i sobretot, per la qualitat del coneixement que genera, pels professionals que forma i per la confian\u00e7a que \u00e9s capa\u00e7 de despertar en la societat.<\/p>\n

Potser aquesta \u00e9s la gran lli\u00e7\u00f3 que ens deixa aquella petita i hist\u00f2rica universitat de Solsona: la legalitat \u00e9s imprescindible, per\u00f2 el prestigi acad\u00e8mic s’ha de guanyar cada dia. <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00bfPor qu\u00e9 una universidad legalmente reconocida no siempre goza del mismo prestigio que otra? La respuesta puede encontrarse en una instituci\u00f3n catalana desaparecida hace m\u00e1s de tres siglos.<\/p>\n","protected":false},"author":175,"featured_media":50021,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10817,10838],"tags":[239,8356,8357,10360,11751],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50019"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/175"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50019"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":50029,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50019\/revisions\/50029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/50021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=50019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=50019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}