{"id":5236,"date":"2015-06-29T07:00:50","date_gmt":"2015-06-29T05:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=5236"},"modified":"2025-09-25T12:21:28","modified_gmt":"2025-09-25T10:21:28","slug":"washington-nova-york-claus-separacio-de-poders","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/06\/29\/washington-nova-york-claus-separacio-de-poders\/","title":{"rendered":"Washington i Nova York?<\/span> Les claus de la separaci\u00f3 de poders"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-xavier-torrens\"Les elits s\u2019aboquen a acaparar el poder, per\u00f2 aquest es pot\u00a0limitar mitjan\u00e7ant la seva fragmentaci\u00f3 i amb una major democratitzaci\u00f3 de les institucions. Aix\u00ed ho fan als EUA, on divideixen el poder de la seg\u00fcent manera: mentre que la pol\u00edtica es fa a Washington, l\u2019economia es dirigeix des de Nova York.<\/h4>\n

Xavier Torrens.<\/a> Professor de Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica a la UB. Polit\u00f2leg i soci\u00f2leg.<\/h4>\n
\n

A l’Estat espanyol hi ha una forta tend\u00e8ncia<\/span><\/strong> en la cultura pol\u00edtica a dur a terme certes interfer\u00e8ncies entre els tres poders -executiu (govern), legislatiu (parlament) i sistema judicial-, aix\u00ed com a centralitzar-los (sobretot en el cas del poder judicial). A aquestes dues circumst\u00e0ncies se n\u2019hi afegeix una de tercera: la inclinaci\u00f3 cap a la unificaci\u00f3 del poder pol\u00edtic i de l\u2019econ\u00f2mic en la mateixa ciutat: Madrid. Tres fets que, en conjunt, s\u00f3n contraproduents per progressar envers cotes m\u00e9s altes de democr\u00e0cia avan\u00e7ada i que, d\u2019altra banda, tamb\u00e9 s\u00f3n negatius per gaudir d\u2019un entorn innovador en l\u2019economia. Aix\u00ed doncs, cal plantejar-se per qu\u00e8 una major separaci\u00f3 dels poders seria bona per a l\u2019economia competitiva i per a una democr\u00e0cia m\u00e9s avan\u00e7ada. Per fer-ho, fixem-nos en el model que impera als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, on Washington \u00e9s la capital pol\u00edtica i Nova York, l\u2019econ\u00f2mica.<\/p>\n

Separar i, fins i tot, trossejar<\/span>
\nEn efecte, als EUA hi ha dos tipus de capitals: les capitals pol\u00edtiques i les capitals econ\u00f2miques. Les capitals pol\u00edtiques s\u00f3n la seu de les institucions pol\u00edtiques del sistema democr\u00e0tic. A tall d\u2019exemple, s\u00f3n capitals pol\u00edtiques: Austin (Texas), Sacramento (Calif\u00f2rnia), Tallahassee (Florida), Carson City (Nevada), Harrisburg (Pennsilv\u00e0nia) o Springfield (Illinois).
\nEn contrast, les capitals econ\u00f2miques nord-americanes s\u00f3n unes altres ciutats on hi ha les estructures econ\u00f2miques, \u00e9s a dir, el teixit industrial, l\u2019entramat de serveis, les seus banc\u00e0ries i les seus corporatives. Aix\u00ed, s\u00f3n capitals econ\u00f2miques: Dallas, San Antonio i Houston (a Texas); Los Angeles, San Francisco i San Diego (a Calif\u00f2rnia); Miami i Orlando (a Florida); Las Vegas (a Nevada); Filad\u00e8lfia i Pittsburgh (a Pennsilv\u00e0nia); o Chicago (a Illinois).
\nAquesta diferenciaci\u00f3 deixa ben clara la separaci\u00f3 dels poders entre les capitals pol\u00edtiques i econ\u00f2miques, malgrat que en aquest pa\u00eds tamb\u00e9 hi hagi excepcions en aquest sentit. Denver, per exemple, \u00e9s la capital alhora pol\u00edtica i econ\u00f2mica de Colorado, com tamb\u00e9 passa en el cas de Boston (a Massachusetts) o d\u2019Atlanta (Ge\u00f2rgia).
\n\"Model
\nAgafant tot just el darrer cas, per\u00f2, ja ens adonem que als EUA primer se separen els poders pol\u00edtic i econ\u00f2mic i, despr\u00e9s, tamb\u00e9 es trossegen per dins. D\u2019aquesta manera, no tot el poder econ\u00f2mic resideix a Nova York, ni molt menys. A la capital de The Peach State<\/em> (com es coneix popularment l\u2019Estat de Ge\u00f2rgia) hi tenen la seva seu corporativa grans multinacionals de la talla de Coca-Cola, la CNN, Delta Air Lines, Home Depot o UPS. Per tant, aquestes multinacionals no trien establir la seva casa mare operativa ni a la capital pol\u00edtica dels Estats Units, Washington, ni a la capital econ\u00f2mica, Nova York. No se\u2019ls han caigut els anells per escollir Atlanta. Com tampoc no suposa cap terrabastall per al pa\u00eds que Los Angeles sigui la capital hollywoodiana del cinema (i no Nova York), o que Atlanta sigui ciutat aeroportu\u00e0ria per excel\u2022l\u00e8ncia en tr\u00e0nsit de passatgers (en detriment de Washington o Nova York). O dit d\u2019una altra manera: als EUA han ent\u00e8s que fragmentar el poder \u00e9s una de les claus de volta per entendre com democratitzar les institucions i dinamitzar l\u2019economia<\/p>\n

\n

Incentivar de deb\u00f2 una major separaci\u00f3 real dels poders ens duria envers una democr\u00e0cia avan\u00e7ada, a m\u00e9s de fer b\u00e9 a l\u2019economia. Millorar la cultura pol\u00edtica exigeix temps, per\u00f2 d\u00f3na resultats for\u00e7a positius<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I a casa nostra, qu\u00e8?<\/span>
\nI ara nosaltres ens preguntem: tot aix\u00f2 tamb\u00e9 succeeix a Espanya? Salta a la vista que no. Seguint el fil del cas aeroportuari, el Govern espanyol vol posar aquestes infraestructures en mans privades, per\u00f2 mantenint la mateixa tend\u00e8ncia centralitzadora del poder a Madrid. Per tant, poc es resol si la gesti\u00f3 es privatitza sense descentralitzar-la, tot segmentant la gesti\u00f3 aeroportu\u00e0ria. En canvi, si l\u2019aeroport de Barcelona-El Prat es gestion\u00e9s des de la capital catalana, aquesta infraestructura tindria for\u00e7a m\u00e9s projecci\u00f3 internacional perqu\u00e8 Barcelona podria dirigir-la de forma m\u00e9s competitiva. Un plantejament que seria bo per a l\u2019economia catalana i que, a m\u00e9s, aniria en detriment del c\u00e0non de la centralitat madrilenya.
\nM\u00e9s avantatges d\u2019una eventual descentralitzaci\u00f3? La reducci\u00f3 del poder de l\u2019elit castellana a favor de l\u2019elit catalana, de manera que s\u2019estimularia un millor creixement econ\u00f2mic de Catalunya, demostrant, un cop m\u00e9s, els beneficis de separar els poders.
\nArribats a aquest punt, doncs, podem afirmar que la centralitzaci\u00f3 de tot<\/em> en una \u00fanica ciutat \u2013en aquest cas, Madrid\u2013 \u00e9s un dels factors que a Espanya s\u2019arrosseguen en la conniv\u00e8ncia del poder pol\u00edtic i econ\u00f2mic. Si encara ens en queden dubtes, n\u2019hi ha prou a mencionar el cas flagrant de les l\u00ednies d\u2019AVE: fins ara, i estabornint els criteris econ\u00f2mics, tots els trajectes tenen la capital espanyola com a nucli central. I mentrestant encara resta per fer all\u00f2 que s\u00ed que aportaria rendiments econ\u00f2mics: l\u2019AVE Barcelona-Val\u00e8ncia o el corredor mediterrani. Per tant, un dels camins per disposar d\u2019una economia amb una major competitivitat empresarial aix\u00ed com d\u2019unes institucions pol\u00edtiques m\u00e9s plurals \u00e9s que Madrid vegi disminu\u00efda la seva centralitat.<\/p>\n

\"Skyline<\/p>\n

Fragmentar el poder implica frenar la generaci\u00f3 de situacions de monopoli o oligopoli, tant del poder pol\u00edtic com de l\u2019econ\u00f2mic. Una recepta for\u00e7a efica\u00e7 \u00e9s la segmentaci\u00f3 del poder mitjan\u00e7ant la descentralitzaci\u00f3<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Centrifugadora pol\u00edtica mundial<\/span>
\nTot aix\u00f2 va en l\u00ednia amb l\u2019an\u00e0lisi dels micropoders feta per l\u2019economista vene\u00e7ol\u00e0 Mois\u00e9s Na\u00edm a El fin del poder<\/em>, el primer llibre seleccionat per Mark Zuckerberg en el seu club de lectura a Facebook. Na\u00edm afirma que al m\u00f3n est\u00e0 emergint una mena de centrifugadora pol\u00edtica que trosseja el poder. Malauradament, per\u00f2, aquesta tend\u00e8ncia global sembla lluny de fer-se realitat a casa nostra, on \u00e9s llastim\u00f3s de veure com les elits espanyoles continuen volent aferrar-se al seu poder enfront la millora per a l\u2019economia que significaria la seva fragmentaci\u00f3.
\nFinalment, un dels casos m\u00e9s greus de la fusi\u00f3, o almenys confusi\u00f3, dels tres poders \u00e9s en l\u2019\u00e0mbit del poder judicial. La percepci\u00f3 dels ciutadans espanyols pel que fa a la independ\u00e8ncia del sistema judicial no ha fet m\u00e9s que baixar. Del 2013 al 2014, per exemple, la confian\u00e7a va registrar una davallada de 0,8 punts, passant del 4 fins al 3,2, en una escala de l\u20191 al 7. I \u00e9s que el poder executiu interfereix en les c\u00fapules judicials. Un exemple \u00e9s l\u2019actual president del Tribunal Constitucional, que fou escollit quan militava amb el carnet del partit pol\u00edtic del Govern. I si ni en aquest punt no es respecten les formes, aleshores, \u00e9s clar, a casa nostra costa percebre els poders democr\u00e0tics com a independents.
\n\"Percepci\u00f3<\/p>\n

Llegeix tamb\u00e9:<\/strong>\u00a0\u00c9s sostenible una just\u00edcia sense mitjans i on tot prescriu?<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les elits s\u2019aboquen a acaparar el poder, per\u00f2 aquest es pot limitar mitjan\u00e7ant la seva fragmentaci\u00f3 i amb una major democratitzaci\u00f3 de les institucions. Aix\u00ed ho fan als EUA, on divideixen el poder de la seg\u00fcent manera: mentre que la pol\u00edtica es fa a Washington, l\u2019economia es dirigeix des de Nova York.<\/p>\n","protected":false},"author":16,"featured_media":5241,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,24],"tags":[668,669,670,168,364,661,662,663,664,665,666,667],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5236"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5236"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5236\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":48308,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5236\/revisions\/48308"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5236"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5236"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5236"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}