{"id":527,"date":"2014-04-03T08:00:59","date_gmt":"2014-04-03T06:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=527"},"modified":"2023-05-23T13:11:10","modified_gmt":"2023-05-23T11:11:10","slug":"el-suro-una-industria-sostenible-i-exportadora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2014\/04\/03\/el-suro-una-industria-sostenible-i-exportadora\/","title":{"rendered":"El suro: una ind\u00fastria sostenible i exportadora"},"content":{"rendered":"

El del suro \u00e9s un sector estretament lligat al vi i al cava, dos dels productes estrella de la nostra economia i que m\u00e9s pa\u00efsos han conquerit m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. No se\u2019ns ha de fer estrany, doncs, que Espanya \u2013juntament amb Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a- sigui un dels quatre pa\u00efsos que concentren una major producci\u00f3 de taps de suro. Ara el seu principal repte \u00e9s l\u2019exportaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

\"Espanya,
Espanya, juntament amb Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a, encap\u00e7ala la producci\u00f3 mundial de taps de suro.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\/\u00a0SHUTTERSTOCK.<\/figcaption><\/figure>\n

Esther Escol\u00e1n<\/strong><\/p>\n

Al m\u00f3n hi ha actualment uns 2,5 milions d\u2019hect\u00e0rees de suredes \u2013bosc d\u2019on s\u2019extreu el suro-. Un 27% es troben al nostre pa\u00eds, on Andalusia, Extremadura i Catalunya, amb 350.000, 250.000 i 75.000 hect\u00e0rees, respectivament, s\u00f3n les zones amb major extensi\u00f3 \u2013la resta d\u2019Espanya es reparteix unes altres 50.000 hect\u00e0rees de producci\u00f3-. D\u2019aquest total d\u2019efectius mundials, un 70% es destina a la fabricaci\u00f3 de taps de vi (amb una producci\u00f3 anual de 375.000 tones) enfront d\u2019un 15% que es fa servir en el sector de la construcci\u00f3, un 7% en la ind\u00fastria automobil\u00edstica i el 8% restant, per a altres usos. En el cas dels taps de vi, a m\u00e9s, el 23% t\u00e9 el seu origen a Espanya, ja que, \u201cde fet, el nostre pa\u00eds, amb Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a, encap\u00e7ala la producci\u00f3 mundial de taps de suro, tot i que Portugal \u00e9s, en realitat, el major fabricant a nivell global\u201d, afirma Manel Pretel, director de l\u2019Institut Catal\u00e0 del Suro.<\/p>\n

\n

Del total d\u2019efectius mundials de suro, un 70% es destina a la fabricaci\u00f3 de taps de vi (amb una producci\u00f3 anual de 375.000 tones) enfront d\u2019un 15% que es fa servir en el sector de la construcci\u00f3, un 7% en la ind\u00fastria automobil\u00edstica i el 8% restant, per a altres usos<\/h4>\n<\/blockquote>\n

Que la majoria de la producci\u00f3 de suro es faci servir per fabricar taps t\u00e9 una explicaci\u00f3 ben senzilla: el suro reuneix unes qualitats \u00faniques que el fan idoni a l\u2019hora de rematar el proc\u00e9s d\u2019envasat del vi, ja que aquest material destaca per la seva lleugeresa (el 88% del seu volum \u00e9s aire), la seva elasticitat, la seva adher\u00e8ncia, la seva impermeabilitat, el seu gran poder calor\u00edfic i com a a\u00efllant t\u00e8rmic i per la seva manejabilitat, a m\u00e9s de pel seu baix contingut en aigua. En aquest sentit, Joan Rich, gerent de Rich Xiberta, un dels principals fabricants de taps de suro del nostre pa\u00eds, apunta que \u201cpel que fa al vi, el tap ha d\u2019assegurar un bon tancament, respectar l\u2019aroma i el gust del vi, i permetre\u2019n una evoluci\u00f3 \u00f2ptima dins de l\u2019ampolla\u201d. Rich afegeix que \u201cuna de les principals fites aconseguides pel sector ha estat seguir demostrant, amb el pas del temps, que pels vins de qualitat i de guarda, no hi ha millor tancament que el tap de suro\u201d.<\/p>\n

La ind\u00fastria surera espanyola<\/h5>\n

L\u2019activitat surera al nostre pa\u00eds es remunta fins a 150 anys enrere. Les primeres f\u00e0briques sureres es van instal\u00b7lar a Catalunya i eren propietat d\u2019empresaris brit\u00e0nics que, aleshores, eren els amos del comer\u00e7 internacional en general. Al cap de poc, no obstant, la mat\u00e8ria primera dels boscos gironins fou escassa per a les necessitats del mercat, per aix\u00f2 els primers industrials del suro van buscar noves \u00e0rees de producci\u00f3, i aix\u00ed fou com el suro arrib\u00e0 a Andalusia i Extremadura a mitjan segle XIX.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
<\/td>\n\n
Evoluci\u00f3 facturaci\u00f3 europea sector surer (2007-2012)<\/h6>\n
(en milers d\u2019euros)<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n\n
Evoluci\u00f3 facturaci\u00f3 espanyola per subsectors (2007-2012)<\/h6>\n
(en milers d\u2019euros)<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\"Evoluci\u00f3<\/td>\n<\/td>\n\"Evoluci\u00f3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\n

Font: AECORK<\/p>\n<\/td>\n

<\/td>\n\n

Font: AECORK<\/p>\n<\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

La ind\u00fastria actualment es concentra en aquestes mateixes tres comunitats aut\u00f2nomes \u2013i est\u00e0 formada per unes 150 empreses que donen feina a uns 2.000 treballadors, que en \u00e8poca d\u2019extracci\u00f3 del suro ascendeixen a 3.000\u2013 per\u00f2 mentre que Andalusia i Extremadura s\u2019han especialitzat en la preparaci\u00f3 del suro, a Catalunya les empreses han apostat preferentment per la fabricaci\u00f3 i la comercialitzaci\u00f3 de taps de suro per a vins tranquils i espumosos.<\/p>\n

Material 100% aprofitable<\/h5>\n

Per a la ind\u00fastria, la particularitat m\u00e9s interessant del suro \u00e9s el fet que sigui un material que s\u2019aprofita de forma integral. Fins i tot la seva pols es pot emprar com a combustible a les f\u00e0briques. Des que les planxes de suro s\u00f3n extretes de la surera fins que s\u2019obt\u00e9 el producte final, el suro passa per una s\u00e8rie d\u2019etapes: estabilitzaci\u00f3, bullit , separaci\u00f3 de les planxes, perforaci\u00f3 i selecci\u00f3 dels taps i diferents acabats, que van des del rentat i la desinfecci\u00f3 fins al centrifugat i marcatge, a m\u00e9s del seu embalatge i transport.
\nQuant als tipus de taps de suro que existeixen en el mercat, hi ha el natural, el de cava o vi escum\u00f3s, el natural empastat (de suro natural amb els porus segellats amb pols de suro que millora el seu aspecte i rendiment), el t\u00e8cnic (format per un cos de suro aglomerat i per discos de suro natural), l\u2019aglomerat (format per granulat de suro i aglutinants), el microgranulat (aglomerat amb gr\u00e0nols fins) i el capsulat (de suro natural o aglomerat que t\u00e9 en un dels seus extrems una pe\u00e7a que pot ser de fusta, PVC, metall, etc\u00e8tera). Per\u00f2 els m\u00e9s utilitzats pel sector vin\u00edcola s\u00f3n el natural, el de cava i l\u2019aglomerat, l\u2019\u00fanic que ha aconseguit recuperar-se m\u00ednimament al voltant d\u2019Europa en els darrers anys, fet que el director de l\u2019Institut Catal\u00e0 del Suro atribueix a un tema conjuntural. Efectivament, Pretel destaca que \u201cl\u2019aglomerat s\u2019ha recuperat millor perqu\u00e8 els seus costos de producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 s\u00f3n menors que en el cas del natural o del cava, per aix\u00f2 determinades bodegues han hagut de sacrificar costos i apostar, com a m\u00ednim de manera provisional, per taps de qualitat lleugerament inferior, fet que tamb\u00e9 explica l\u2019increment de la seva fabricaci\u00f3\u201d. El preu mitj\u00e0 del tap de suro al tancament de 2012 a Europa era de 23\u20ac\/kg per al natural, de 9\u20ac\/kg en el cas de l\u2019escum\u00f3s i de 7\u20ac\/kg en el de l\u2019aglomerat.<\/p>\n

Tecnologia punta i controls de qualitat<\/h5>\n

En els darrers anys, la ind\u00fastria surera ha realitzat grans inversions per aconseguir que els seus taps, a m\u00e9s de ser els que ofereixen al bodeguer una millor resposta per a la crian\u00e7a dels seus vins, siguin els m\u00e9s segurs del mercat, evitant de transmetre al vi olors o sabors desagradables. Tal com apunta Enric Vigas, gerent de J Vigas, un altre dels grans fabricants de taps de suro del nostre pa\u00eds, \u201cles noves tecnologies i, en aquest cas, les m\u00e9s modernes, han servit, precisament, per a qu\u00e8 puguem controlar de manera exhaustiva la qualitat, fet que es tradueix en les garanties que, per ell mateix, t\u00e9 el tap de suro.\u201d Referent a aix\u00f2, Vigas afegeix que les demandes que reben per part del client -que, a m\u00e9s, \u201c\u00e9s cada cop \u00e9s m\u00e9s exigent\u201d-, s\u00f3n \u201cles mateixes per les quals nosaltres treballem i ens esforcem per satisfer a diari\u201d.<\/p>\n

\n

El 50% del total de la facturaci\u00f3 del sector surer espanyol pertany a les exportacions i, en aquest context, destaquen els taps de suro natural i t\u00e8cnics, que representen m\u00e9s del 60%, i el suro brut o preparat, amb m\u00e9s del 30%<\/h4>\n<\/blockquote>\n

Aix\u00ed mateix, i com a mostra d\u2019aquest esperit per millorar, aquesta ind\u00fastria, tot i la tradici\u00f3 que transpira el sector del suro, a la vegada, molt gremial i al capdavant del qual hi ha negocis centenaris, s\u2019ha sabut adaptar als nous temps, innovant i essent pionera, tamb\u00e9, en el desenvolupament d\u2019est\u00e0ndards de qualitat. \u00c9s el cas del Codi Internacional de Bones Pr\u00e0ctiques Taponeres, que data de 1999 i que va posar en marxa un sistema de certificaci\u00f3 independent, Systecode, al qual els empresaris s\u2019hi van adherir de manera volunt\u00e0ria. Auditades per Bureau Veritas, les empreses fabricants han de complir una s\u00e8rie de requisits que es perfeccionen tots els anys i que afecten unes 20 operacions de les que es realitzen habitualment. Ho resumeix molt clarament Manel Pretel quan diu que \u201cvendre en un sector molt exigent et fa ser molt exigent amb tu mateix\u201d, i aqu\u00ed rau, precisament, el per qu\u00e8 del sistema de certificaci\u00f3 Systecode. Pretel destaca que aquest codi \u201cmarca uns est\u00e0ndards cada cop m\u00e9s alts pel que fa a la qualitat del tap, tenint en compte que forma part de l\u2019env\u00e0s d\u2019una beguda, on la qualitat i la seguretat aliment\u00e0ries han d\u2019estar per damunt de tot\u201d. En aquest sentit, Joan Rich explica que \u201cels en\u00f2legs cada cop fan m\u00e9s controls del taps a la bodega, tant pel que fa a gustos no desitjats com a forces d\u2019extracci\u00f3, de qualitat visual, pols o humitat\u201d. I \u00e9s que cada vegada es t\u00e9 m\u00e9s en compte la import\u00e0ncia de la tra\u00e7abilitat i l\u2019origen del suro, per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que, tot coincidint amb els 14 anys de vig\u00e8ncia de Systecode, el sector hagi desenvolupat nous sistemes de rentat, de millores organol\u00e8ptiques, etc\u00e8tera.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
<\/td>\n\n
Evoluci\u00f3 exportacions catalanes per subsector (2007-2012)<\/h6>\n
(en milers d\u2019euros)<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n\n
Evoluci\u00f3 exportacions catalanes per tipus de taps<\/h6>\n
(2007-2012) (en milers d\u2019euros)<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\"Evoluci\u00f3<\/td>\n<\/td>\n\"Evoluci\u00f3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\n

Font: AECORK<\/p>\n<\/td>\n

<\/td>\n\n

Font: AECORK<\/p>\n<\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
Gran vocaci\u00f3 internacional<\/h5>\n

Quant a la facturaci\u00f3 del sector surer espanyol, m\u00e9s del 50% del total pertany a les exportacions. En aquest context, destaquen els taps de suro natural i t\u00e8cnics, que representen m\u00e9s del 60%, i el suro brut o preparat, amb m\u00e9s del 30%. Tot i que en els darrers anys, l\u2019epicentre de la producci\u00f3 i el consum de vi ja no descansa tant a Europa com en els mercats emergents i del nou m\u00f3n (els EUA, l\u2019Argentina, Austr\u00e0lia, la Xina, Xile, etc\u00e8tera), el Vell Continent segueix sent la principal destinaci\u00f3 de les exportacions sureres espanyoles, concentrant un 80% del total d\u2019operacions. De fet, Fran\u00e7a, Portugal i It\u00e0lia s\u00f3n els pa\u00efsos on m\u00e9s taps de suro es venen.
\nRespect e del nou escenari que estan dibuixant els pa\u00efsos abans citats, que s\u2019han sumat a la cultura del vi b\u00e9 com a consumidors o en qualitat de productors, Manel Pretel subratlla que \u201cel repte passa, precisament, per introduir el suro com un element que suma valor a l\u2019env\u00e0s del vi en tots aquests pa\u00efsos\u201d. Com? Adquirint, segons Pretel, \u201cuna major pres\u00e8ncia mundial mitjan\u00e7ant l\u2019exportaci\u00f3, per aix\u00f2 [les empreses fabricants de taps de suro] estan intentant crear sin\u00e8rgies i una xarxa comercial potent als pa\u00efsos de destinaci\u00f3.\u201d \u201cUna cultura del vi necessita anar acompanyada d\u2019una cultura del suro que estigui a l\u2019altura\u201d, sentencia el director de l\u2019Institut Catal\u00e0 del Suro, per aix\u00f2, la versatilitat del fabricant a l\u2019hora d\u2019adaptar-se a la demanda, els h\u00e0bits, els circuits comercials, etc\u00e8tera, d\u2019aquests pa\u00efsos \u00e9s clau.<\/p>\n

\n

Un dels reptes de futur de la ind\u00fastria suerar passa per introduir el suro com un element que suma valor a l\u2019env\u00e0s del vi en tots els pa\u00efsos emergents: eua, l\u2019argentina, austr\u00e0lia, la Xina, Xile, entre d\u2019altres<\/h4>\n<\/blockquote>\n

A Rich i Xiberta, que compta amb una filial productiva pr\u00f2pia als EUA, l\u2019Argentina, Xile i Sud-\u00e0frica, a m\u00e9s de filial comercial a Fran\u00e7a, hi tenim un clar exemple de com estar present a nivell mundial s\u00ed \u00e9s possible, ja que \u201caquesta visi\u00f3 global del mercat ens permet estar en contacte amb tot tipus d\u2019en\u00f2legs, con\u00e8ixer diferents varietats de vi, estar atents a les novetats t\u00e8cniques de vinificaci\u00f3 i a la demanda del mercat exterior\u201d, reconeix el seu gerent, que afegeix que, actualment, exporten a Alemanya, Cro\u00e0cia, B\u00f2snia, It\u00e0lia, Israel i la Xina, entre d\u2019altres pa\u00efsos. I \u00e9s que si observem el comportament internacional del sector surer dels \u00faltims sis anys, veurem que entre l\u2019any 2008 i el 2009 el sector va experimentar un descens del 30%, a causa, sobretot, del retroc\u00e9s del mercat del vi a Europa, per\u00f2 a partir de l\u2019any 2010 es va comen\u00e7ar a recuperar fins a assolir quotes similars a les del 2008, i pel que fa al tap de suro, a m\u00e9s, ja se situen prop dels valors enregistrats el 2007, un any que fou excepcional en termes de facturaci\u00f3. La causa d\u2019aquesta recuperaci\u00f3? Segurament, un c\u00famul de factors, entre els quals no podem obviar, per\u00f2, la clara vocaci\u00f3 internacional de molts productors.<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n
<\/td>\n\n
Evoluci\u00f3 preu unitari exportacions catalanes per tipus de taps (2007-2012)<\/h6>\n
(en milers d\u2019euros)<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\"Evoluci\u00f3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\n

Font: AECORK<\/p>\n<\/td>\n

<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

Pel que fa a la distribuci\u00f3 de la facturaci\u00f3 del sector surer al voltant d\u2019Europa, al tancament de 2012 i segons dades d\u2019Aecork, Portugal seguia encap\u00e7alant el r\u00e0nquing amb una quota del 64%, seguit d\u2019Espanya (15%), Fran\u00e7a (13%) i d\u2019It\u00e0lia (8%).<\/p>\n

El client, la pedra angular<\/h5>\n

Finalment, per avaluar el valor afegit que el tap de suro aporta a la ind\u00fastria vin\u00edcola del nostre pa\u00eds, ens hem posat en contacte amb la bodega Albet i Noya i la bodega cooperativa Maslloren\u00e7. Mentre que Josep Maria Albet i Noya, gerent de la primera, explica que el tap de suro que utilitzen per als seus vins i caves \u201cels proporciona una micro-oxigenaci\u00f3 que fa que amb el temps la seva estructura esdevingui m\u00e9s suau i rodona, minimitzant, a m\u00e9s, el risc de reducci\u00f3 (aroma tancat o indesitjables) i proporcionant una bona evoluci\u00f3 en ampolla d\u2019aquests vins\u201d, Joan Salvador, gerent de Maslloren\u00e7, afirma que \u201cla funci\u00f3 del tap \u00e9s fonamental per al bon desenvolupament del vi un cop embotellat\u201d.
\nAix\u00ed doncs, a l\u2019hora d\u2019envasar els seus vins, a Albet i Noya aposta pel suro natural en un 45% dels casos, pel suro aglomerat amb discos naturals en un 15% (nomes escumosos) i pel tap corona en un altre 15 %. Per al 40% restant (rosat, negre jove i blancs joves) utilitza rosca d\u2019alumini. Per la seva banda, Maslloren\u00e7 utilitza taps de suro natural i tecnol\u00f2gics ja que, com apunta Salvador, \u201csens dubte, el millor tap \u00e9s el de suro natural, per\u00f2 avui dia ja s\u2019han desenvolupat uns taps denominats tecnol\u00f2gics amb garanties similars a les dels naturals\u201d.
\nQuant als est\u00e0ndards de qualitat d\u2019aquests taps, Josep Maria Albet i Noya ho t\u00e9 molt clar: \u201cEl m\u00e9s important \u00e9s que en cada qualitat o tipus de tap, la selecci\u00f3 de la porositat sigui molt homog\u00e8nia per tal que tinguem una evoluci\u00f3 regular dels vins i que quedi garantit tan aviat com sigui possible que no hi haur\u00e0 problemes d\u2019aroma o de sabor.\u201d<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
DAFO<\/h5>\n<\/th>\n<\/tr>\n
\"Un<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\n
Debilitats<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n\n
Fortaleses<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\u2022 el fet d\u2019estar tan estretament lligat al sector vin\u00edcola i del cava fa que sigui massa dependent d\u2019un \u00fanic sector.
\n\u2022 la dimensi\u00f3 de les empreses fabricants de taps de suro, de mida mitjana a petita, \u00e9s un fet que les limita quan han de competir en el mercat exterior.
\n\u2022 A causa d\u2019aquesta mateixa dimensi\u00f3, les empreses fabricants molts cops actuen com a auxiliars d\u2019altres empreses, de manera que ni es mouen ni competeixen en el mercat final, un fet que els resta for\u00e7a.
\n\u2022 la dimensi\u00f3 local del sector, que passa prou desapercebuda fora dels pa\u00efsos productors.<\/td>\n		<\/td>\n\u2022 la tradici\u00f3 centen\u00e0ria de la ind\u00fastria surera a espanya, amb el conseq\u00fcent know-how que aquest fet comporta.
\n\u2022 l\u2019alta pres\u00e8ncia de suredes al nostre pa\u00eds, sobretot a Andalusia, extremadura i catalunya.
\n\u2022 el suro, la mat\u00e8ria prima, \u00e9s ecol\u00f2gic, natural, renovable i reciclable.
\n\u2022 la forta aposta per la innovaci\u00f3 dins del sector.
\n\u2022 l\u2019autoimposici\u00f3, per part de les empreses fabricants, d\u2019uns est\u00e0ndards de qualitat sense comparaci\u00f3, fins al punt d\u2019haver arribat a crear un sistema de certificaci\u00f3 propi, el systecode.
\n\u2022 l\u2019estabilitat pel que fa als preus del tap de suro, tot i la crisi.
\n\u2022 el car\u00e0cter restauratiu de la ind\u00fastria surera per ella mateixa, que situa el bosc de sureres entre els 35 ecosistemes globals m\u00e9s rics del m\u00f3n.
\n\u2022 l\u2019aposta per la comunicaci\u00f3 de tot el sector surer espanyol a trav\u00e9s de la campanya \u201cel suro preserva all\u00f2 que \u00e9s bo\u201d.<\/td>\n		<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\n
Amenaces<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n\n
Oportunitats<\/h6>\n<\/td>\n
<\/td>\n<\/tr>\n
<\/td>\n\u2022 la disminuci\u00f3 del consum de vi entre els espanyols, que durant els darrers anys ha fet que la demanda interna se n\u2019hagi ressentit.
\n\u2022 el creixent protagonisme que estan adquirint els nous productors \u2013els EEUU, Austr\u00e0lia, Xile-, que fan t\u00e9mer una possible deslocalitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 dels taps de suro.
\n\u2022 Aix\u00ed mateix, que pa\u00efsos del primer m\u00f3n com la Xina, el regne Unit o els pa\u00efsos n\u00f2rdics s\u2019estiguin sumant a la cultura del vi, fa t\u00e9mer una embranzida de la ind\u00fastria surera en aquests pa\u00efsos, destronant a Espanya com a un dels m\u00e0xims productors de taps de suro.<\/td>\n		<\/td>\n\u2022 l\u2019exportaci\u00f3. el sector surer espanyol s\u2019ha de llen\u00e7ar a conquerir aquells mercats on estigui creixent tant la producci\u00f3 com el consum de vi.
\n\u2022 tot i que europa \u00e9s el principal dest\u00ed dels taps de suro que es fabriquen al nostre pa\u00eds, la ind\u00fastria ha de trencar aquesta tend\u00e8ncia per la dimensi\u00f3 local i s\u2019ha d\u2019introduir en els mercats americans, asi\u00e0tics, africans i oce\u00e0nics.
\n\u2022 Buscar pa\u00efsos de dest\u00ed que assegurin una demanda estable i, per tant, uns fluxos comercials continus.
\n\u2022 la versatilitat dels fabricants espanyols, molts dels quals ja operen
\nen el mercat global, permetr\u00e0 una adaptaci\u00f3 m\u00e9s r\u00e0pida a noves cultures, h\u00e0bits i varietats de vi i\/o cava.
\n\u2022 el vi espanyol, en especial el negre, \u00e9s conegut internacionalment, \u00e9s per aix\u00f2 que s\u2019han de crear sin\u00e8rgies entre aquesta cultura del vi i la cultura del suro.<\/td>\n		<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El del suro \u00e9s un sector estretament lligat al vi i al cava, dos dels productes estrella de la nostra economia i que m\u00e9s pa\u00efsos han conquerit m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres fronteres. No se\u2019ns ha de fer estrany, doncs, que Espanya \u2013juntament amb Portugal, It\u00e0lia i Fran\u00e7a- sigui un dels quatre pa\u00efsos que concentren una major producci\u00f3 de taps de suro. Ara el seu principal repte \u00e9s l\u2019exportaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":534,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":{"source_name":"","source_url":"","via_name":"","via_url":"","override_template":"0","override":[{"template":"1","single_blog_custom":"","parallax":"1","fullscreen":"1","layout":"right-sidebar","sidebar":"default-sidebar","second_sidebar":"default-sidebar","sticky_sidebar":"1","share_position":"bottom","share_float_style":"share-monocrhome","show_share_counter":"1","show_view_counter":"1","show_featured":"1","show_post_meta":"1","show_post_author":"1","show_post_author_image":"1","show_post_date":"1","post_date_format":"default","post_date_format_custom":"Y\/m\/d","show_post_category":"0","show_post_reading_time":"1","post_reading_time_wpm":"300","show_zoom_button":"0","zoom_button_out_step":"2","zoom_button_in_step":"3","show_post_tag":"1","show_prev_next_post":"0","show_popup_post":"1","number_popup_post":"2","show_author_box":"1","show_post_related":"1","show_inline_post_related":"1"}],"override_image_size":"0","image_override":[{"single_post_thumbnail_size":"crop-715","single_post_gallery_size":"crop-500"}],"trending_post":"0","trending_post_position":"meta","trending_post_label":"Trending","sponsored_post":"0","sponsored_post_label":"Sponsored by","sponsored_post_name":"","sponsored_post_url":"","sponsored_post_logo_enable":"0","sponsored_post_logo":"","sponsored_post_desc":"","disable_ad":"0"},"jnews_primary_category":{"id":"10844","hide":""}},"categories":[10815,10844,10,30],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/527"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=527"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":41843,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/527\/revisions\/41843"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/534"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}