![\"Logotip](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/mon-empresarial-002-logotip-teatre-del-liceu-150x150.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un teatre de refer\u00e8ncia<\/span> Despr\u00e9s del segon incendi, l\u2019any 1994, per fer-ne possible la reconstrucci\u00f3, es va crear la Fundaci\u00f3 del Gran Teatre del Liceu i els antics propietaris van fer cessi\u00f3 de la propietat del teatre al Consorci. El nou teatre, amb una aparen\u00e7a fidel a l\u2019anterior per\u00f2 dotat d\u2019unes infraestructures t\u00e8cniques molt avan\u00e7ades i amb una superf\u00edcie ampliada, va obrir les portes el 7 d’octubre del 1999.
\n
\nText: Olivia Maj\u00f3<\/a> Fotos: Jar, Cedides<\/span>
\n
\n
\n
\n
\n![\"Gran](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/mon-empresarial-002-institucio-teatre-del-liceu.png\")
Per con\u00e8ixer la hist\u00f2ria del Liceu,<\/span> ens hem de remuntar al 1837, quan un batall\u00f3 de la Mil\u00edcia Nacional cre\u00e0, al convent de Montsi\u00f3, el Liceo Filodram\u00e1tico de Montesi\u00f3n, amb l\u2019objectiu de promoure l\u2019ensenyament de la m\u00fasica. L\u2019any 1844, per\u00f2, la societat va haver d\u2019abandonar el convent per pressions de les monges propiet\u00e0ries. Aleshores els responsables del projecte van engegar la construcci\u00f3 d\u2019un nou edifici amb l\u2019ajuda d\u2019empreses i particulars que, a canvi de les seves aportacions econ\u00f2miques, passaven a ser propietaris a perpetu\u00eftat de les llotges i butaques del futur teatre. D\u2019aquesta manera el Liceu es convertia en un cas \u00fanic ja que, al contrari del que passava a la majoria de ciutats europees, on la monarquia es feia c\u00e0rrec de la construcci\u00f3 i manteniment dels teatres, el coliseu de Barcelona es va construir \u00edntegrament amb aportacions particulars. Finalment, el 4 d\u2019abril del 1847 se celebrava la funci\u00f3 inaugural del nou Liceu que, en aquell moment, era el teatre m\u00e9s gran d\u2019Europa, amb una capacitat per a 3.500 espectadors dividits entre la platea i els cinc pisos superiors.<\/p>\n
\n![\"Obre](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/mon-empresarial-002-representacio-teatre-del-liceu.png\")
Ben aviat el Liceu va comen\u00e7ar a atreure un nombr\u00f3s p\u00fablic i es va convertir en el principal teatre d\u2019\u00f2pera de la ciutat. Despr\u00e9s de patir un primer incendi l\u2019any 1861 i de ser reconstru\u00eft, va viure una \u00e8poca d\u2019esplendor. Era el punt de reuni\u00f3 de les classes benestants -tret del quart i del cinqu\u00e8 pis, on se situaven els mel\u00f2mans amb menys recursos- i, per la qualitat de la seva programaci\u00f3, es va situar a la primera l\u00ednia dels teatres oper\u00edstics europeus.
\nL\u2019any 1981, atesa la impossibilitat dels propietaris de seguir fent front a l\u2019alt cost de la programaci\u00f3, les administracions p\u00fabliques van entrar a formar part de la gesti\u00f3 del teatre, amb la creaci\u00f3 del Consorci del Gran Teatre del Liceu. Acabava aix\u00ed una primera part de la hist\u00f2ria del Liceu, on s\u2019havia pogut mantenir ininterrompudament sense l\u2019ajuda de fons p\u00fablics.
\n <\/p>\n\n
A difer\u00e8ncia del que
![\"Gran](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/07\/mon-empresarial-002-cadires-teatre-del-liceu.png\")
passava a la majoria de ciutats europees, on la monarquia es feia c\u00e0rrec de la construcci\u00f3 i manteniment dels teatres, el coliseu de Barcelona es va construir \u00edntegrament amb aportacions particulars i no fou fins l\u2019any 1981 que les administracions p\u00fabliques van entrar a formar part de la seva gesti\u00f3<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n
\n
\n\n