{"id":5928,"date":"2015-07-23T07:00:59","date_gmt":"2015-07-23T05:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=5928"},"modified":"2025-09-16T12:19:43","modified_gmt":"2025-09-16T10:19:43","slug":"lemprenedoria-germen-de-la-industrialitzacio-a-catalunya-la-fabrica-bonaplata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/07\/23\/lemprenedoria-germen-de-la-industrialitzacio-a-catalunya-la-fabrica-bonaplata\/","title":{"rendered":"L’emprenedoria, <\/span>germen de la industrialitzaci\u00f3 a Catalunya: la F\u00e0brica Bonaplata"},"content":{"rendered":"

L\u2019any 1832 inicia la seva activitat a Barcelona\u00a0la F\u00e0brica Bonaplata de filats, teixits i estampats, la primera moguda per m\u00e0quines de vapor de tot l\u2019estat. La seva creaci\u00f3 suposar\u00e0 un pas important en la industrialitzaci\u00f3 de Catalunya, un proc\u00e9s, per\u00f2, que ja s\u2019havia iniciat el segle anterior amb la fabricaci\u00f3 dels teixits estampats anomenats indianes (i que rebien el seu nom per la seva proced\u00e8ncia original de l\u2019\u00cdndia). La Bonaplata ser\u00e0 impulsada, no sense dificultats, per tres emprenedors catalans disposats a aportar les darreres innovacions internacionals a la industria del pa\u00eds. Per\u00f2 la f\u00e0brica tindr\u00e0 una vida ef\u00edmera: en el convuls i revolucionari estiu de 1835 ser\u00e0 incendiada.<\/h4>\n

Gregor Siles.<\/span> Professor tutor de la UNED, membre de Tot Hist\u00f2ria Associaci\u00f3 Cultural.<\/h4>\n
\n

Com s\u2019arriba a aquesta situaci\u00f3?<\/strong>
\nAl segle XVIII Barcelona \u00e9s un pol important de comer\u00e7 i de manufactura d\u2019indianes a Europa; aquests teixits enva\u00efen els mercats per la seva est\u00e8tica, netedat, comoditat i pel fet de tenir un preu m\u00e9s barat que la llana. D\u2019aquesta manera, el Mediterrani recobra import\u00e0ncia comercial i, de retruc, Catalunya se\u2019n beneficia (i \u00e9s que el comer\u00e7 directe amb Am\u00e8rica, monopoli de Castella a Cadis, no s\u2019obrir\u00e0 fins al 1778).
\nAix\u00ed, a la d\u00e8cada de 1730 s\u2019inauguren les primeres industries d\u2019indianes a Barcelona. Aquest \u00e9s un fet destacat perqu\u00e8, mentre que d\u2019altres territoris s\u2019especialitzen en l\u2019estampat, llocs com ara Anglaterra i Catalunya assumiran tot el proc\u00e9s productiu, posant les bases de la industrialitzaci\u00f3.
\nDe fet, a finals del segle XVIII i inicis del XIX ja es comencen a introduir m\u00e0quines de filar mec\u00e0niques angleses -jenny, water, mule-<\/i>, aix\u00ed com les berguedanes<\/em> aut\u00f2ctones, mogudes per v\u00f2gits i rodes hidr\u00e0uliques. I el 1805 els fabricants Pau i Jacint Ramon, de Barcelona, compren una primera m\u00e0quina de vapor per bombar l\u2019aigua del Rec Comtal i moure les filadores mec\u00e0niques.<\/p>\n

\"Quadres
(Esquerra) La vaga de Robert Koehler, 1886. Deutsches Historisches Museum.
(Dreta) Teler mec\u00e0nic en una f\u00e0brica de cot\u00f3 a Lancashire, Anglaterra, 1835<\/figcaption><\/figure>\n
\"Josep
Josep Bonaplata.<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019antecedent<\/strong>
\nEn aquest context, un jove anomenat Josep Bonaplata, fill menor d\u2019un fabricant d\u2019indianes, decideix independitzar-se i crear la seva pr\u00f2pia empresa. Per fer-ho, s\u2019associa amb Joan Vilaregut, procedent, tamb\u00e9, d\u2019una nissaga industrial, i tots dos endeguen, l\u2019any 1828, una f\u00e0brica a Sallent, on hi utilitzen els primers telers mec\u00e0nics aplicats al cot\u00f3.
\nBonaplata i Vilaregut s\u00f3n dos emprenedors de fam\u00edlies compromeses amb el liberalisme pol\u00edtic; els Vilaregut, a m\u00e9s, han patit l\u2019exili a Londres per la seva oposici\u00f3 a l\u2019absolutisme, i \u00e9s gr\u00e0cies a aquesta experi\u00e8ncia que coneixen els darrers aven\u00e7os de la industria brit\u00e0nica. Per aix\u00f2, aviat decidiran comen\u00e7ar un nou projecte fabril independent de la for\u00e7a hidr\u00e0ulica.
\nPer la seva banda, l\u2019any 1830, Josep Bonaplata i Joan Rull, un nou soci estampador, viatgen a Anglaterra per comprar nova maquin\u00e0ria. A m\u00e9s, aconseguiran perm\u00eds governamental i rebran una subvenci\u00f3 estatal (que no agrada a la resta de cotoners) per al muntatge a Barcelona d\u2019una fundaci\u00f3 i de tallers amb m\u00e0quines angleses de filatures d’estam i cot\u00f3 mogudes per vapor. \u00c9s aix\u00ed com creen, l\u2019any 1831, la \u201cSocietat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia\u201d.<\/p>\n

\n

L’incendi de la Bonaplata fou una reacci\u00f3 luddita pr\u00f2pia dels or\u00edgens del moviment obrer que tamb\u00e9 es donava a Anglaterra i en qu\u00e8 es destru\u00efen les m\u00e0quines com a protesta per les condicions laborals<\/h2>\n<\/blockquote>\n

El resultat<\/strong>
\nLa f\u00e0brica s\u2019aixecar\u00e0 al carrer Tallers de Barcelona, al Raval, barri que, pel fet d\u2019haver estat poc urbanitzat en el segle anterior, facilita la ubicaci\u00f3 d\u2019ind\u00fastries. El 1832 es posar\u00e0 en marxa la fundaci\u00f3; l\u2019any 1833, els filats i teixits, i el 1835 ja disposaran d\u2019una plantilla d\u2019entre 600 i 700 treballadors que, en aquella \u00e8poca, treballaven a preu fet per la longitud de les peces. Malauradament aquest preu, fixat per una ordenan\u00e7a, ser\u00e0 sistem\u00e0ticament incomplert pels empresaris, que allargaven la tela sense incrementar la paga. I aix\u00f2, sumat a l\u2019esclat de la guerra carlista que encarir\u00e0 els preus, provocar\u00e0 que els obrers perdin poder adquisitiu, motiu pel qual reclamaran una millora salarial que no es produeix. El malestar, aleshores, anir\u00e0 en augment \u2013cal recordar que les jornades eren de 12 hores i que no estava reconegut el dret de reuni\u00f3: qualsevol protesta podia conduir a l\u2019acomiadament- fins que l\u2019estiu de 1835 Barcelona ser\u00e0 sacsejada per una revoluci\u00f3.<\/p>\n

En efecte, el t\u00edmid liberalisme del Govern i la guerra aixequen la ciutat exigint una pol\u00edtica m\u00e9s progressista i major efic\u00e0cia contra els carlins. El primer esclat, el 25 de juliol, comportar\u00e0 la crema de convents -l\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019associa amb l\u2019antic r\u00e8gim-, i el 5 d\u2019agost s\u2019incendiar\u00e0 el Vapor Bonaplata. L\u2019explicaci\u00f3 a aquesta acci\u00f3 \u00e9s ben senzilla: es tract\u00e0 d\u2019una reacci\u00f3 luddita pr\u00f2pia dels or\u00edgens del moviment obrer que tamb\u00e9 es donava a Anglaterra i en qu\u00e8 es destru\u00efen les m\u00e0quines com a protesta per les condicions laborals. Amb tot, per\u00f2, l\u2019historiador Josep Termes tamb\u00e9 ha insinuat que darrere la destrucci\u00f3 de la Bonaplata hi podria haver hagut altres fabricants recelosos de la compet\u00e8ncia que aquesta suposava. En qualsevol cas, els dies seg\u00fcents a l\u2019incendi, quatre obrers seran afusellats com a responsables del foc, de manera que al desastre de la destrucci\u00f3 de la f\u00e0brica s\u2019hi sum\u00e0 el de la repressi\u00f3.<\/p>\n

\n

La f\u00e0brica s\u2019aixec\u00e0 al carrer Tallers de Barcelona, al Raval. El 1832 es pos\u00e0 en marxa la fundaci\u00f3; l\u2019any 1833, els filats i teixits, i el 1835 ja disposaven d\u2019una plantilla d\u2019entre 600 i 700 treballadors<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n

\"mon-empresarial-002-el-vapor-diari\" Molt m\u00e9s que<\/span> una f\u00e0brica <\/span>
\nMentre estigu\u00e9 activa, la F\u00e0brica Bonaplata no nom\u00e9s don\u00e0 feina a d\u2019altres sectors, sin\u00f3 que, a la vegada, funcion\u00e0 com un mecanisme d\u2019aprenentatge per al pa\u00eds pel que fa a l\u2019\u00fas del vapor.
\nCom a resultat de la febre per aquesta nova tecnologia, de fet, fins i tot s\u2019edit\u00e0 un nou diari liberal, El Vapor: Peri\u00f3dico Pol\u00edtico, Literario y Mercantil de Catalu\u00f1a<\/em>, on Bonaventura Carles d\u2019Aribau public\u00e0 el poema \u201cOda a la P\u00e0tria\u201d (1833), arrencada de la Renaixen\u00e7a.
\nD\u2019altra banda, la p\u00e8rdua de la Bonaplata no supos\u00e0 cap aturador per al desenvolupament de la industrialitzaci\u00f3 a Catalunya, ja que les m\u00e0quines de vapor s\u2019expandiren ben aviat per tot el territori. Malauradament, aix\u00f2 s\u00ed, les tensions socials no van desapar\u00e8ixer amb el seu incendi, i la sovint incapacitat d\u2019entesa entre empresaris i obrers dificultaren un major desenvolupament del pa\u00eds.
\nAmb tot, per\u00f2, el record de la Bonaplata perdur\u00e0 i, anys despr\u00e9s, Idelfons Cerd\u00e0 (1859) rememorava a la seva obra Teor\u00eda general de la urbanizaci\u00f3n<\/i> l\u2019impacte de la f\u00e0brica en l\u2019inici de la seva vocaci\u00f3 urban\u00edstica: \u201cRecuerdo la profunda impresi\u00f3n que en m\u00ed caus\u00f3 la aplicaci\u00f3n del vapor a la industria, que siendo yo todav\u00eda muy joven, vi, por vez primera, verificada en Barcelona (…) comprend\u00ed que la aplicaci\u00f3n del vapor como fuerza motriz se\u00f1alaba para la humanidad el t\u00e9rmino de una \u00e9poca y el principio de otra.\u201d <\/em>(p 6-7).<\/p>\n

\n

Refer\u00e8ncies: <\/b>
\nNadal, Jordi. (1983). “Los Bonaplata: Tres generaciones de industriales catalanes en La Espa\u00f1a del siglo XIX”. Anuario de la Secci\u00f3n de Econom\u00eda, 3, 6-19.<\/p>\n

S\u00e1nchez, Alex. Coord. (2011). Barcelona y la industria de las indianas.<\/em> Barcelona: Archivo Hist\u00f3rico.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 1832 inicia la seva activitat a Barcelona la F\u00e0brica Bonaplata de filats, teixits i estampats, la primera moguda per m\u00e0quines de vapor de tot l\u2019estat. La seva creaci\u00f3 suposar\u00e0 un pas important en la industrialitzaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5939,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10847,12,10816,54],"tags":[573,763,884,885,886,887,888,889,890,7837],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5928"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5928"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5928\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47247,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5928\/revisions\/47247"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5939"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5928"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5928"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5928"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}