{"id":6158,"date":"2015-08-05T07:00:52","date_gmt":"2015-08-05T05:00:52","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=6158"},"modified":"2025-09-24T09:48:25","modified_gmt":"2025-09-24T07:48:25","slug":"entrevista-a-cristobal-montoro-ministre-dhisenda-i-administracions-publiques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/08\/05\/entrevista-a-cristobal-montoro-ministre-dhisenda-i-administracions-publiques\/","title":{"rendered":"Entrevista a Crist\u00f3bal Montoro,<\/span> ministre d\u2019Hisenda i Administracions P\u00fabliques"},"content":{"rendered":"

Economista i pol\u00edtic afiliat al Partit Popular, Crist\u00f3bal Montoro ocupa des del 2011 una de les carteres del Govern de Mariano Rajoy que m\u00e9s ha estat a l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0 fruit de la crisi econ\u00f2mica. Amb ell parlem de la tan anunciada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica (Espanya realment va b\u00e9?), per\u00f2 tamb\u00e9 de frau fiscal, morositat, pensions i finances auton\u00f2miques.<\/h4>\n

Text: Emma Bouisset<\/a> Fotos: Cedides<\/span><\/h4>\n
\n

1. DEUTE P\u00daBLIC VS RECUPERACI\u00d3 ECON\u00d2MICA<\/span>
\nEl deute p\u00fablic espanyol va tancar 2014 en el 97,7% del PIB. Espanya va b\u00e9? <\/b>
\nEspanya va millor del que es podia esperar a l’inici de la legislatura. Ning\u00fa no apostava aleshores, ni dins ni fora, perqu\u00e8 la recuperaci\u00f3 arrib\u00e9s tan r\u00e0pidament i amb tant de vigor. Per aix\u00f2 ens trobem que, cont\u00ednuament, els organismes internacionals, les institucions nacionals, els experts, i fins i tot el mateix Govern, estem canviant les nostres previsions econ\u00f2miques, i sempre per millorar-les. El nostre nivell de deute p\u00fablic \u00e9s elevat, per\u00f2 assumible. Ho pensa el Govern i ho pensen els mercats, que ens financen a uns tipus d’inter\u00e8s hist\u00f2ricament baixos perqu\u00e8 saben que Espanya t\u00e9 capacitat de generar estalvi i una pol\u00edtica econ\u00f2mica adequada per respondre als seus compromisos financers. L’increment del deute p\u00fablic espanyol \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la necessitat de respondre a unes necessitats molt concretes de l’economia. L’augment fonamental es va produir el 2012, per la necessitat de recapitalitzaci\u00f3 del sector financer i pel finan\u00e7ament de l’operaci\u00f3 de pagament a prove\u00efdors, que va suposar el pas a deute financer del deute comercial que tenien comunitats aut\u00f2nomes i ajuntaments. En qualsevol cas, \u00e9s un deute que est\u00e0 sota control, vull dir, que segueix un pla tra\u00e7at i s’estan complint les previsions. Tot est\u00e0 reflectit en les nostres projeccions macroecon\u00f2miques i en el Programa d’Estabilitat. Actualment estem en una fase d’estabilitzaci\u00f3 del deute, que comen\u00e7ar\u00e0 a baixar l’any que ve. A aix\u00f2 hi contribuiran el menor d\u00e8ficit, amb saldo primari en super\u00e0vit el 2016 i els anys seg\u00fcents, i el creixement del PIB.<\/p>\n

\"Entrevista2. FINANCES AUTON\u00d2MIQUES<\/span>
\nEl conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, declarava en una entrevista el passat mes de mar\u00e7 a El Mat\u00ed de Catalunya R\u00e0dio que la tan esmentada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica no es deixa notar en les finances auton\u00f2miques i que el funcionament del Fons de Liquiditat Auton\u00f2mic \u00e9s ineficient. \u00c9s aix\u00ed? <\/i><\/b>
\nAl contrari, s’han fet aven\u00e7os molt significatius. Com a exemple, per a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finan\u00e7ament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i aix\u00f2 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l’evoluci\u00f3 positiva de l’economia espanyola. El que passa \u00e9s que el sistema de finan\u00e7ament recull en els lliuraments a compte la millora de l’activitat prevista, i la liquidaci\u00f3 definitiva el corregeix d’acord amb dades tancades, per\u00f2 dos anys m\u00e9s tard. Aix\u00ed ha estat sempre. Aix\u00ed va passar quan la recaptaci\u00f3 va baixar, i aix\u00ed passa ara que la recaptaci\u00f3 augmenta.
\nEls mecanismes de liquiditat posats en marxa pel Govern han perm\u00e8s a Catalunya i a d\u2019altres comunitats d’Espanya sostenir els serveis p\u00fablics que presten als ciutadans i pagar les factures dels prove\u00efdors, la immensa majoria relacionades amb la sanitat, l’educaci\u00f3 i les prestacions socials. Em temo que el que va ser ineficient i inefica\u00e7 durant molts anys va ser la gesti\u00f3 de la pol\u00edtica econ\u00f2mica. Els mercats ens van castigar fent que l’Estat pagu\u00e9s interessos molt alts i, en el cas de Catalunya, pr\u00e0cticament tancant-li portes. Per aix\u00f2 va caldre posar en marxa el Fons de Liquiditat Auton\u00f2mic i la resta dels instruments, perqu\u00e8 Catalunya i altres comunitats poguessin finan\u00e7ar-se. En aquests anys, Catalunya ha estat la que m\u00e9s diners ha rebut, i ara s’est\u00e0 beneficiant dels tipus baixos que obt\u00e9 el Tresor. En els tres primers anys de legislatura, la Comunitat ha rebut 40.234 milions d’euros. I, quan acabi 2015, haur\u00e0 estalviat en interessos 1.843,7 milions d’euros. L’estalvi estimat per al conjunt de les CA \u00e9s de 22.647 milions d\u2019euros al llarg de tota la vida de les operacions, en comparaci\u00f3 als costos de finan\u00e7ament del mercat. A m\u00e9s, aquests mecanismes de finan\u00e7ament han tingut un pes molt destacat en l’economia real. Els experts subratllen que aquestes pol\u00edtiques han tingut un impacte significatiu sobre la reducci\u00f3 de l’estoc del deute comercial mitjan\u00e7ant el pagament a prove\u00efdors, i destaca el seu efecte sobre el creixement, gr\u00e0cies a la injecci\u00f3 de liquiditat a les empreses i les fam\u00edlies en un moment de debilitat econ\u00f2mica i restricci\u00f3 financera.
\nAl marge de les finances auton\u00f2miques, la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica s’est\u00e0 notant a Catalunya i a tot l’Estat en termes de creixement i creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3, que \u00e9s el m\u00e9s important per a les persones, per a les fam\u00edlies i per a les empreses. Per descomptat que \u00e9s rellevant que augmenti la recaptaci\u00f3 i que aix\u00f2 es traslladi a les finances auton\u00f2miques, com s’ha fet sempre. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s la creaci\u00f3 de llocs de treball i la millora de l’activitat, perqu\u00e8 ens assenyalen que per fi estem deixant la crisi enrere. Catalunya va cr\u00e9ixer l’any passat igual que la mitjana del conjunt d’Espanya, l\u20191,4%. I segurament hauria crescut m\u00e9s si el Govern catal\u00e0 s’hagu\u00e9s centrat en all\u00f2 important. A m\u00e9s, el passat mes d’abril, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social va augmentar a Catalunya en 32.323 persones, fet que suposa que en els \u00faltims 12 mesos l’afiliaci\u00f3 s’ha incrementat en 103.687 persones. I l’atur registrat a Catalunya ja \u00e9s inferior al que hi havia al quart trimestre de 2011. Seria bo que tingu\u00e9ssim en compte totes aquestes dades a l’hora de valorar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

\n

\u201cPer a aquest exercici 2015, es preveu que els recursos del sistema de finan\u00e7ament que reben les CA creixin un 2,86% respecte a 2014, i els lliuraments a compte, un 4,84%, i aix\u00f2 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l’evoluci\u00f3 positiva de l’economia espanyola.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

3. REFORMA FISCAL<\/span>
\nL\u2019any 2015 va entrar en vigor la reforma fiscal, que va rebaixar l’IRPF i l’Impost de Societats. S’han notat els seus efectes en forma de repunt en el nombre de contractacions o del consum? <\/b>
\nLa reforma fiscal porta pocs mesos en vigor i encara t\u00e9 molt recorregut per davant. Per\u00f2, efectivament, les primeres dades que coneixem ens diuen que aquest any avan\u00e7a amb increments en el consum i en l’afiliaci\u00f3 de treballadors a la Seguretat Social i en les bases de societats. Els ingressos per IVA, tan lligats al consum, han crescut en els quatre primers mesos de l’any un 9,3% respecte del mateix per\u00edode de l’any anterior, i aix\u00f2 malgrat que aquest impost ja va tenir un excel\u00b7lent comportament el 2014. Pel que fa a l\u2019ocupaci\u00f3, l’afiliaci\u00f3 a la Seguretat Social als mesos de mar\u00e7 i abril va tenir xifres hist\u00f2riques, que ens situen en un increment interanual proper a les 600.000 persones, quan l’any 2014 es va tancar amb un augment lleugerament superior als 400.000 afiliats.<\/p>\n

I qu\u00e8 passar\u00e0 amb l’IVA cultural? Tenen pensat de reduir-lo? <\/b>
\nLa q\u00fcesti\u00f3 de l’IVA cultural \u00e9s un esl\u00f2gan, un simplificaci\u00f3. L\u2019IVA t\u00e9 tres tipus de gravamen: el tipus general, el tipus redu\u00eft i el tipus superredu\u00eft. Hi ha productes culturals als quals s’aplica el tipus superredu\u00eft del 4%, com ara els llibres en paper o les partitures; hi ha altres productes com les entrades als museus o la venda d’obres d’art per part dels seus autors que tributen al tipus redu\u00eft del 10%. Indubtablement, tot aix\u00f2 que li estic dient \u00e9s cultura i el seu IVA est\u00e0 entre el 4% i el 10%. A banda, hi ha altres activitats culturals, en bona mesura lligades a l’espectacle o a l’entreteniment, com les entrades de cinema o teatre, que tributen el tipus general del 21%, igual que ocorre amb multitud d’activitats professionals i en diversos pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea. Ja vam dir que baixar\u00edem els impostos quan la situaci\u00f3 econ\u00f2mica ho permet\u00e9s, i ho estem fent. Mentrestant, hem millorat els incentius fiscals a trav\u00e9s de l’Impost sobre Societats, per exemple, a les produccions cinematogr\u00e0fiques o teatrals. I, recentment, tamb\u00e9 s’han millorat les ajudes al cinema amb un canvi en el sistema, pactat amb el sector. I cal no oblidar que l’any passat el cinema espanyol va batre r\u00e8cords de taquilla i espectadors, aix\u00ed que sembla que l’IVA no ha suposat un problema tan important.<\/p>\n

\"Entrevista4. MOROSITAT<\/span>
\nHisenda va enviar el passat 5 de mar\u00e7 tres cartes dirigides als consellers d’Hisenda d’Extremadura, la Comunitat Valenciana i Arag\u00f3 on els advertia sobre els seus alts nivells de morositat. Per qu\u00e8 les administracions no estan complint amb els terminis de pagament? D’altra banda, la Plataforma Multisectorial contra la Morositat va publicar un manifest anomenat “Toler\u00e0ncia zero amb la morositat” en qu\u00e8 denunciava que els terminis de pagament a Espanya gaireb\u00e9 dupliquen la mitjana europea, situant a pimes i aut\u00f2noms en un estat de fragilitat financera que comporta p\u00e8rdua de llocs de treball i tancament d’empreses. Reclamen, aix\u00ed, una reforma legislativa i mecanismes de control i un r\u00e8gim sancionador. Qu\u00e8 els respon? <\/b>
\nLa reforma legislativa, aix\u00ed com l’establiment d’un r\u00e8gim sancionador, s’ha dut a terme amb l’aprovaci\u00f3 de la Llei Org\u00e0nica de Control del Deute Comercial en el Sector P\u00fablic. Amb la seva entrada en vigor, es regula un sistema de mesures preventives, correctives i coercitives en aquelles CA que incompleixin els terminis m\u00e0xims de pagament establerts en la normativa de morositat, podent arribar, en \u00faltima inst\u00e0ncia, a la retenci\u00f3 de recursos del sistema de finan\u00e7ament per pagar directament als prove\u00efdors. D’acord amb aquest procediment, es va efectuar la comunicaci\u00f3 d’alerta a les comunitats d’Arag\u00f3, Extremadura i Val\u00e8ncia, exigint-los mesures per reduir els per\u00edodes de pagament a prove\u00efdors. Per\u00f2 aquests casos que vost\u00e8 esmenta s\u00f3n excepcionals. La realitat \u00e9s que la morositat s’ha redu\u00eft considerablement des del 2012, gr\u00e0cies a la implantaci\u00f3 dels mecanismes de finan\u00e7ament. Aix\u00f2 fa que les entitats locals estiguin pagant dins el termini legal i que les CA hagin redu\u00eft el per\u00edode de pagament en dos ter\u00e7os des del 2012, any en qu\u00e8 va arribar a estar a 142,5 dies. El 2015 preveiem una altra nova forta reducci\u00f3 del per\u00edode de pagament gr\u00e0cies als nous fons, als quals s’han adherit volunt\u00e0riament 14 CA.<\/p>\n

5. FRAU FISCAL I ECONOMIA SUBMERGIDA<\/span>
\nVost\u00e8 va admetre, l\u2019any 2013, que a Espanya hi havia “massa” economia submergida. Quines mesures ha posat en marxa el seu Govern des d’aleshores per solucionar aquest problema? <\/b>
\nL’economia submergida es combat, d’una banda, incentivant la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 regular i, de l’altra, amb instruments que ajudin a aflorar rendes ocultes. Amb relaci\u00f3 al primer aspecte, he de destacar les reformes estructurals empreses en aquests anys pel Govern: reequilibri dels comptes p\u00fablics, reducci\u00f3 de la morositat, reforma laboral, liberalitzaci\u00f3 de sectors, etc., que han perm\u00e8s la creaci\u00f3 de m\u00e9s de 500.000 llocs de treball en els \u00faltims 12 mesos, segons l’EPA del primer trimestre de 2015. Pel que fa a l’aflorament de rendes ocultes, cal destacar el paquet de mesures aprovades en diverses lleis i que han tingut la seva continu\u00eftat en la reforma fiscal, que va entrar en vigor al gener. En citar\u00e9 nom\u00e9s algunes d’elles com ara la limitaci\u00f3 del pagament en efectiu a 2.500 euros quan hi intervingui un empresari o professional, la inversi\u00f3 del subjecte passiu de l’IVA en certs sup\u00f2sits o la nova declaraci\u00f3 de b\u00e9ns situats a l’estranger.
\nTot aix\u00f2 ha contribu\u00eft al fet que, l’any passat, l’AEAT recapt\u00e9s m\u00e9s de 12.300 milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal, una xifra r\u00e8cord. Una altra prova que alguna cosa s’est\u00e0 movent en la lluita contra l’economia submergida \u00e9s la recaptaci\u00f3 d’impostos com l’IVA, que creix molt per sobre del que ho fa el PIB, com a prova que est\u00e0 aflorant part del que estava ocult.
\nAmb tot, la tasca de conscienciaci\u00f3 social per rebutjar tot tipus de pr\u00e0ctiques fraudulentes \u00e9s fonamental. Tots hem de tenir clar que qui no paga a Hisenda el que li correspon no nom\u00e9s est\u00e0 defraudant-nos a tots sin\u00f3 que est\u00e0 entorpint el finan\u00e7ament dels serveis p\u00fablics i posant en perill l’estat del benestar.<\/p>\n

\n

“El fet que l’any passat l’AEAT recapt\u00e9s m\u00e9s de 12.300 milions d’euros procedents de la lluita contra el frau fiscal -una xifra r\u00e8cord- i que la recaptaci\u00f3 d’impostos com l’IVA creixi molt per sobre del que ho fa el PIB, s\u00f3n dues proves que alguna cosa s’est\u00e0 movent en la lluita contra l’economia submergida.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I enguany, quines s\u00f3n les novetats de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria en la lluita contra el frau fiscal? <\/b>
\nEl pla de control de l’AEAT per a aquest any potencia mesures d’exercicis anteriors i inclou novetats notables per, precisament, aflorar activitat submergida. Entre elles, es realitzaran comprovacions a establiments amb vendes al consumidor final que puguin utilitzar t\u00e8cniques d’ocultaci\u00f3 de la seva activitat, com ara programes inform\u00e0tics que alterin la facturaci\u00f3 real. Aquests comportaments es consideren especialment greus, at\u00e8s que posen de manifest la voluntat expressa de defraudar la Hisenda mitjan\u00e7ant la infradeclaraci\u00f3 de vendes respecte dels nivells reals de facturaci\u00f3. Al mateix temps, se seguiran refor\u00e7ant les visites presencials per a la detecci\u00f3 de lloguers irregulars no declarats.
\nD’altra banda, s’inclou un pla d’actuaci\u00f3 sobre l’economia digital que permetr\u00e0 rastrejar m\u00e9s de 200.000 dominis per incorporar informaci\u00f3 rellevant a la base de dades de l’AEAT.
\nI en l’\u00e0mbit internacional, es refor\u00e7ar\u00e0 la vigil\u00e0ncia sobre estructures i societats que erosionen artificialment les bases imposables de les empreses. La investigaci\u00f3 de patrimonis ocults a l’estranger a partir de la informaci\u00f3 aportada pel model 720 de declaraci\u00f3 de b\u00e9ns i drets a l’exterior ser\u00e0 un pilar b\u00e0sic per a la recerca de patrimonis deslocalitzats. Vull recordar que en els tres \u00faltims anys els contribuents han consignat com a declarats per primera vegada en aquest model 720 m\u00e9s de 124.000 milions d’euros. En resum, la lluita contra el frau fiscal ha estat i seguir\u00e0 sent un pilar fonamental de la pol\u00edtica tribut\u00e0ria del Govern.<\/p>\n

6. PENSIONS<\/span>
\n2015 ser\u00e0 el primer any en qu\u00e8 hi haur\u00e0 m\u00e9s morts que naixements a Espanya. Si a aquesta dada hi sumem la partida d’immigrants, la fugida de joves talents i el fet que el Fons de Reserva de la Seguretat Social ha perdut en tres anys de legislatura gaireb\u00e9 34.000 milions (la dotaci\u00f3 ha passat de 66.815 a 41.634 milions de 2011 a 2014), com pagarem les pensions en el futur? <\/b>
\nVull recordar que en aquesta legislatura, en comparaci\u00f3 amb el que va passar en l’anterior, les pensions no s\u2019han abaixat, sin\u00f3 que han mantingut el seu poder adquisitiu. I que ha estat aquest Govern qui ha empr\u00e8s una reforma que preveu la revaloraci\u00f3 de les mateixes i refor\u00e7a la seva sostenibilitat. Les pensions es paguen actualment i se seguiran pagant en el futur, amb l’esfor\u00e7 de totes les persones en actiu. Per tant, la millor garantia per al futur de les pensions \u00e9s la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3. Aquest \u00e9s, precisament, l’objectiu prioritari del Govern des de l’inici de la legislatura. El repte \u00e9s seguir per aquest cam\u00ed per arribar als 20 milions d’afiliats a la Seguretat Social en els pr\u00f2xims quatre anys, tal com s’hi ha comprom\u00e8s el president del Govern. Per aix\u00f2, \u00e9s indispensable mantenir el ritme de reformes empreses per donar flexibilitat a l’economia i guanyar competitivitat, i seguir avan\u00e7ant en el cam\u00ed de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Economista i pol\u00edtic afiliat al Partit Popular, Crist\u00f3bal Montoro ocupa des del 2011 una de les carteres del Govern de Mariano Rajoy que m\u00e9s ha estat a l\u2019ull de l\u2019hurac\u00e0 fruit de la crisi econ\u00f2mica. Amb ell parlem de la tan anunciada recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica (Espanya realment va b\u00e9?), per\u00f2 tamb\u00e9 de frau fiscal, morositat, pensions i finances auton\u00f2miques.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6163,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9],"tags":[112,167,265,366,989,990,991,992,993,994,995,996,997,998,999,1000],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6158"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6158"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6158\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47336,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6158\/revisions\/47336"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6163"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6158"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6158"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6158"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}