{"id":6180,"date":"2015-08-03T07:00:20","date_gmt":"2015-08-03T05:00:20","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=6180"},"modified":"2025-09-16T12:21:58","modified_gmt":"2025-09-16T10:21:58","slug":"cap-a-quina-nova-normalitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/08\/03\/cap-a-quina-nova-normalitat\/","title":{"rendered":"Cap a quina nova normalitat<\/em> ?"},"content":{"rendered":"

\"mon-empresarial-005-joan-tugores\"Les previsions de creixement a mig termini s\u00f3n m\u00e9s baixes que les que es varen assolir abans de la crisi. Per\u00f2 s\u00f3n, a canvi, m\u00e9s s\u00f2lides, o es tracta d\u2019una nova normalitat <\/i>a la qual haurem d\u2019acostumar-nos?<\/h4>\n

Joan Tugores Ques. <\/span>Catedr\u00e0tic d’Economia de la UB.<\/h4>\n
\n

LES PROJECCIONS DE CREIXEMENT<\/b> per a l\u2019economia mundial presentades pel Fons Monetari Internacional (FMI) l\u2019abril de 2015 xifren en un 3,5% el dinamisme del conjunt de l\u2019economia internacional, nom\u00e9s una d\u00e8cima per sobre de les dades assolides en els dos anys anteriors. De forma cridanera, el t\u00edtol de l\u2019edici\u00f3 de primavera de l\u2019informe d\u2019aquest organisme, World Economic Outlook. Uneven Growth: Short and Long-Term Factors<\/i>, inclou no nom\u00e9s una refer\u00e8ncia a la seva desigual distribuci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 una preocupaci\u00f3 pels determinants de la prosperitat tant a curt com a llarg termini. Sembla clar, doncs, que ja \u201cres no tornar\u00e0 a ser igual\u201d que abans de la crisi (afortunadament, pensaran alguns), i que, tal vegada, les taxes de creixement de l\u2019economia mundial se situaran significativament per sota del 5,7% assolit just abans de l\u2019esclat dels problemes.
\nEn concret, les actuals projeccions fins l\u2019any 2020 se situen molt lentament a l\u2019al\u00e7a entre el 3,5% i el 4%. I a l\u2019hora de resumir els missatges, la directora de l\u2019FMI, Christine Lagarde, torna a fer servir l\u2019expressi\u00f3 de \u201cnew mediocre\u201d (nova mediocritat o el que \u00e9s el mateix: un desenvolupament lent durant un llarg per\u00edode de temps) per definir la valoraci\u00f3 de la din\u00e0mica de creixement, afegint ara la necessitat de tractar d\u2019evitar que aquesta esdevingui la nova normalitat. <\/i><\/p>\n

\"mon-empresarial-003-IMF-joan-tugores\"Una inflaci\u00f3 i uns interessos baixos podrien incrementar l\u2019apetit pel risc<\/i><\/b><\/span>
\nAltres debatuts ingredients que integren aquest new normal<\/i> s\u00f3n, i de forma destacada, unes taxes d\u2019inflaci\u00f3 i uns tipus d\u2019inter\u00e8s hist\u00f2ricament molt baixos que plantegen problemes als inversors, que veuen amb perplexitat les redu\u00efdes rendibilitats dels productes financers m\u00e9s cl\u00e0ssics i tornen a tenir temptacions de buscar rendiments m\u00e9s elevats assumint, per tant, m\u00e9s riscos. Precisament els dubtes sobre la capacitat per mantenir \u2013 individual i col\u00b7lectivament \u2013 el seny en aquest nou apetit pel risc<\/i> planeja sobre les advert\u00e8ncies que ens recorden que haur\u00edem d\u2019haver apr\u00e8s les lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria m\u00e9s recent per evitar tornar a entrar en una din\u00e0mica de bombolles que, per als m\u00e9s pessimistes (no nom\u00e9s respecte a l\u2019evoluci\u00f3 economicofinancera sin\u00f3, sobretot, respecte a la naturalesa humana) podrien fer que torn\u00e9ssim a inc\u00f3rrer en alguns dels errors que ens varen conduir a la crisi que esclat\u00e0 l\u2019any 2008.<\/p>\n

Aquest risc ha estat expl\u00edcitament plantejat per l\u2019influent economista nord-americ\u00e0 Larry Summers quan, fa un any i mig, va formular la hip\u00f2tesi d\u2019un nou \u201cestancament secular\u201d que ha rebut tanta atenci\u00f3 com cr\u00edtiques. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una denominaci\u00f3 provocativa i medi\u00e0tica, el seu argument era que les taxes de creixement associades a les noves realitats de l\u2019economia mundial eren m\u00e9s baixes que les assolides abans de la crisi, i que seria un error intentar \u201cfor\u00e7ar-les\u201d a l\u2019al\u00e7a de manera artificial \u2013amb dosis excessives de cr\u00e8dit, per part dels uns, i d\u2019endeutament, per part dels altres\u2013 ja que, inexorablement, acaben en bombolles condemnades a esclatar. Cal matisar, per\u00f2, tal com ha fet de forma interessant Arvind Subramanian \u2013un acad\u00e8mic ara en tasques rellevants a la pol\u00edtica hind\u00fa\u2013, que potser el problema no \u00e9s tant entendre les taxes de creixement d\u2019ara, sin\u00f3 les \u2013una mica\u2013 insostenibles assolides\/for\u00e7ades <\/i>dels anys anteriors a la crisi.
\nEn qualsevol cas, les raons que podien ser al rerefons d\u2019aquestes discussions certament mereixen que se\u2019ls pari atenci\u00f3.
\n\"mon-empresarial-003-creixement-economia-mundial\"<\/p>\n

\n

Sembla clar ja que \u201cres no tornar\u00e0 a ser igual\u201d que abans de la crisi (afortunadament, pensaran alguns) i que, tal vegada, les taxes de creixement de l\u2019economia mundial se situaran significativament per sota del 5,7% assolit just abans de l\u2019esclat dels problemes<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-003-pobresa-estancament\" L\u2019envelliment de la poblaci\u00f3, una amena\u00e7a per a l\u2019economia<\/span>
\nD\u2019una banda, tenim els problemes demogr\u00e0fics, que tothom reconeix a llarg termini, per\u00f2 que s\u2019obliden a curt i mitj\u00e0 termini. Recordar que la denominaci\u00f3 \u201cestancament secular\u201d la va fer servir Alvin Hansen (un dels introductors de les idees keynesianes als Estats Units) en el seu discurs com a president de l\u2019Associaci\u00f3 Americana d\u2019Economistes l\u2019any 1938, i que en la seva formulaci\u00f3 la inflexi\u00f3 a la baixa de la demografia era un dels principals factors explicatius, \u00e9s quelcom m\u00e9s que una an\u00e8cdota erudita. Ara, en aquesta segona d\u00e8cada del segle XXI, ens trobem amb unes economies avan\u00e7ades \u2013tamb\u00e9 en el cas de la Xina\u2013 que tenen problemes d\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 amb efectes que van des de debats sobre sostenibilitat de pensions i altres \u00edtems de l\u2019estat del benestar fins a q\u00fcestions de productivitat i de creixement. L\u2019altra cara de la moneda ve representada per algunes economies en desenvolupament \u2013incloent-hi les noves generacions d\u2019emergents\u2013 que tenen unes pir\u00e0mides demogr\u00e0fiques amb bases m\u00e9s \u00e0mplies, s\u00ed, per\u00f2 que plantegen altres problemes d\u2019incorporaci\u00f3 inclusiva tamb\u00e9 dif\u00edcils d\u2019abordar.<\/p>\n

\n

Els dubtes sobre la capacitat per mantenir \u2013 individual i col\u00b7lectivament \u2013 el seny en aquest nou apetit pel risc <\/i>planeja sobre les advert\u00e8ncies que ens recorden que haur\u00edem d\u2019haver apr\u00e8s les lli\u00e7ons de la hist\u00f2ria m\u00e9s recent per evitar tornar a entrar en una din\u00e0mica de bombolles que, per als m\u00e9s pessimistes (no nom\u00e9s respecte a l\u2019evoluci\u00f3 economicofinancera sin\u00f3, sobretot, respecte a la naturalesa humana) podrien fer que torn\u00e9ssim a inc\u00f3rrer en alguns dels errors que ens varen conduir a la crisi que esclat\u00e0 l\u2019any 2008<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I ara, com distribu\u00efm la renda? <\/span>
\nD\u2019altra banda, tamb\u00e9 els debats sobre distribuci\u00f3 de la renda connecten amb els de creixement. Una de les principals connexions fa refer\u00e8ncia a com unes societats m\u00e9s desiguals afebleixen el potencial de consum d\u2019unes classes mitjanes amb m\u00e9s propensi\u00f3 cap aquest que d\u2019altres segments de la poblaci\u00f3. En la mesura en qu\u00e8 aix\u00ed sigui, el motor del consum pot quedar una mica redu\u00eft a les economies avan\u00e7ades \u2013encara que el seu rebot<\/i> sigui un dels factors que expliquen que algunes economies, com ara l\u2019espanyola, tinguin xifres m\u00e9s optimistes pel 2015, malgrat que caldr\u00e0 veure si els n\u00fameros positius es mantenen en els anys seg\u00fcents, cosa que l\u2019FMI posa en dubte\u2013.<\/p>\n

De la mateixa manera, tamb\u00e9 caldr\u00e0 estar amatents a la magnitud amb qu\u00e8 les anomenades noves classes mitjanes globals <\/i>prenen el relleu. Recents problemes a pa\u00efsos com Brasil i R\u00fassia mostren com algunes de les expectatives de m\u00e9s capacitat de despesa dels BRICS* es poden trobar pendents de confirmaci\u00f3. A d\u2019altres indrets, com ara a l\u2019\u00cdndia, a Indon\u00e8sia o al Per\u00fa, les coses, en canvi, van en sentit m\u00e9s positiu. I a la Xina, s\u2019hi est\u00e0 pilotant una delicada operaci\u00f3 per transformar el seu patr\u00f3 de creixement envers un nou format que, malgrat ser una mica m\u00e9s baix, quantitativament parlant, \u00e9s m\u00e9s s\u00f2lid en termes de sostenibilitat i de pes del consum intern.<\/p>\n

\n

Les innovacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques un cop traslladades al teixit productiu tindran prou capacitat per generar llocs de treball de forma socialment tan transversal con les de generacions anteriors, o b\u00e9 ara es crearan llocs d\u2019alt\u00edssima qualitat per\u00f2 nom\u00e9s en una quantia molt selectiva? Quin ser\u00e0 l\u2019impacte de la robotitzaci\u00f3?<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-003-robot-pobresa\" La inc\u00f2gnita de l\u2019impacte de la robotitzaci\u00f3<\/span>
\nFinalment, un altre factor decisiu ser\u00e0, per descomptat, el que passi amb la translaci\u00f3 de les innovacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques al teixit productiu. Tindran prou capacitat per generar llocs de treball de forma socialment tan transversal con les de generacions anteriors, o b\u00e9 ara es crearan llocs d\u2019alt\u00edssima qualitat, per\u00f2 nom\u00e9s en una quantia molt selectiva? Quin ser\u00e0 l\u2019impacte d\u2019una robotitzaci\u00f3 que, de vegades, sembla tenir una inquietant capacitat per substituir els humans en cada vegada m\u00e9s \u00e0mbits, tot fent reapar\u00e8ixer pol\u00e8miques del segle XIX que semblaven superades? I si algunes de les innovacions porten a ampliacions de les expectatives de vida, com s\u2019hauran de reformular els esquemes socials de vides laborals, jubilacions, etc., i quins problemes pol\u00edtics
\nobligar\u00e0 a afrontar la gesti\u00f3 d\u2019aquests profunds canvis?<\/p>\n

S\u00f3n moltes les preguntes que esperen una resposta. Per\u00f2 en qualsevol cas, per respondre-les, cal defugir els determinismes de tota mena, inclosos els tecnol\u00f2gics o historicistes. I cal, tamb\u00e9, identificar, amb una lucidesa que ara es veu dificultada i compromesa seriosament per visions oportunistes i\/o interessades, quines seran les noves din\u00e0miques. Entre tots, hem de tenir el seny de redefinir el que calgui per trobar formulacions econ\u00f2miques i sociopol\u00edtiques que permetin una constructiva adaptaci\u00f3 als nous temps, de manera que propici\u00efn que les nostres societats treguin profit de les noves oportunitats, tot mantenint els nivells de cohesi\u00f3 social que facin possible que seguim parlant del fet que compartim vaixell. <\/i><\/p>\n

\n

Entre tots, hem de tenir el seny de redefinir el que calgui per trobar formulacions econ\u00f2miques i sociopol\u00edtiques que permetin una constructiva adaptaci\u00f3 als nous temps, de manera que propici\u00efn que les nostres societats treguin profit de les noves oportunitats, tot mantenint els nivells de cohesi\u00f3 social que facin possible que seguim parlant del fet que compartim vaixell<\/i><\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n

\"mon-empresarial-003-creixement-tecnologia\" Problemes de mesura… i de concepte<\/span>
\nQuan es discuteix sobre els ritmes de creixement, estem segurs de poder mesurar de manera adient el que est\u00e0 succeint? S\u2019ha posat de moda insistir en el fet que alguns dels indicadors que es fan servir habitualment per mesurar l\u2019evoluci\u00f3 macroecon\u00f2mica poden ser inadequats en un m\u00f3n de tecnologies d\u2019informaci\u00f3 i comunicaci\u00f3. Com incloure al PIB, per exemple, l\u2019acc\u00e9s gratu\u00eft a tant\u00edssima informaci\u00f3 via Internet o les comunicacions via Skype o Whatsapp? Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests aspectes metodol\u00f2gics hi ha interrogants que s\u00f3n molt m\u00e9s de fons: com es poden crear incentius adequats per proveir inversions i innovacions que es podran fer servir de forma (pr\u00e0cticament) gratu\u00efta? Quines tipologies de treballs o activitats que no encaixen en els vells par\u00e0metres de jornades\/horaris\/retribucions estan sorgint a les nostres societats amb un creixent pes econ\u00f2mic i social?<\/p>\n

\n

Vells nous riscos financers: un d\u00e9j\u00e0 vu?<\/span>
\nFa poc, un antic economista en cap del Fons Monetari Internacional, Simon Johnson, feia servir aquesta expressi\u00f3 per afegir-se a les veus que alerten sobre un retorn a din\u00e0miques financeres ja experimentades abans de la crisi amb resultats prou coneguts: una combinaci\u00f3 de baixos tipus d\u2019inter\u00e8s sobre els productes tradicionals en un context en qu\u00e8 les rendibilitats esperades de les inversions productives reals tampoc no es veuen tan clares que empeny els inversors a buscar alternatives sense mesurar adequadament els riscos. Una inadequada assignaci\u00f3 de recursos i m\u00e9s fragilitat financera en serien les serioses distorsions resultants. Ens sona? Tan aviat hem oblidat el passat tan recent?
\n\"mon-empresarial-003-riscos-finanancers\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les previsions de creixement a mig termini s\u00f3n m\u00e9s baixes que les que es varen assolir abans de la crisi. Per\u00f2 s\u00f3n, a canvi, m\u00e9s s\u00f2lides, o es tracta d\u2019una nova normalitat a la qual haurem d\u2019acostumar-nos?<\/p>\n","protected":false},"author":8,"featured_media":6184,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10840,9,10839,10815,18],"tags":[261,738,1012,1013,1014,1015,1016,1017,113,179,181],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/8"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6180"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47255,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6180\/revisions\/47255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6184"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}