{"id":6240,"date":"2015-09-22T11:25:34","date_gmt":"2015-09-22T09:25:34","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=6240"},"modified":"2025-06-06T10:50:38","modified_gmt":"2025-06-06T08:50:38","slug":"entrevista-edmund-phelps-premi-nobel-economia-2006","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/09\/22\/entrevista-edmund-phelps-premi-nobel-economia-2006\/","title":{"rendered":"Entrevista a Edmund S. Phelps,<\/span> Premi Nobel d\u2019Economia 2006"},"content":{"rendered":"

Sobre els efectes de la crisi en l\u2019economia nord-americana, europea i espanyola, l\u2019atur, la inflaci\u00f3, els salaris i les pensions, entre d\u2019altres temes, parlem en aquesta conversa amb Edmund S. Phelps (Evanston, Illinois, EUA, 1933), un economista prudent que tanca l\u2019entrevista amb un savi consell: \u201cComencin a estalviar ara\u201d.<\/h4>\n

Text: Emma Bouisset<\/a><\/h4>\n
\n
\n

\u201cL\u2019economia espanyola est\u00e0 seriosament mancada de reptes i d\u2019innovaci\u00f3\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\"mon-empresarial-003-edmund-s-phelps\"
Si b\u00e9 les teories de John Maynard Keynes i de Friedrich Hayek van fascinar un jove Edmund S. Phelps, l\u2019economista nord-americ\u00e0 reconeix com a majors influ\u00e8ncies personals de la seva carrera les figures de l\u2019economista del MIT Paul Samuelson i del fil\u00f2sof John Rawls. Foto: Courtesy of International Talent Magazine (China). Photograph by Xinwei Zhang.<\/figcaption><\/figure>\n

En el seu llibre What has gone wrong up until now<\/i> analitzava els inicis de la crisi i apuntava a la falta de regulaci\u00f3 del sector bancari com un dels causants. Ara que sembla que el pitjor ja ha passat, creu que aix\u00f2 s\u2019ha corregit?<\/b>
\nNo. No crec que ni la debilitat ni la vulnerabilitat s’hagin corregit. Si m\u00e9s no, no s’han corregit en termes generals. No puc parlar dels bancs espanyols en particular, per\u00f2, en general, es considera que als Estats Units i a la Gran Bretanya els bancs segueixen sent molt vulnerables als efectes d\u2019una bombolla i a un col\u2022lapse financer, malgrat que ara no hi hagi cap bombolla a la vista… Almenys jo no auguro una crisi financera procedent de l’explosi\u00f3 de la bombolla especulativa. Encara que, \u00e9s clar, els esdeveniments a Gr\u00e8cia podrien desenvolupar-se de manera que causessin una crisi financera, i aix\u00f2 tindria efectes adversos en els bancs espanyols.<\/p>\n

A Mass Flourishing: How Grassroots Innovation Created Jobs, Challenge, and Change<\/i> en canvi, aprofundeix sobre el que fa que les nacions prosperin. Entre d\u2019altres factors, assenyala la innovaci\u00f3 i la satisfacci\u00f3 en el lloc de treball. Sap que segons l\u2019\u00faltim Eurobar\u00f2metre (2014), a Espanya nom\u00e9s un 20% dels treballadors est\u00e0 satisfet amb les seves condicions laborals?<\/b>
\nLa veritat \u00e9s que, d\u2019una banda, aquestes dades em sorprenen, sobretot en comparaci\u00f3 amb les d\u2019altres pa\u00efsos europeus, per\u00f2, de l\u2019altra, no, perqu\u00e8 crec que l’economia espanyola est\u00e0 seriosament mancada de reptes i d\u2019innovaci\u00f3, de manera que no resulta estrany que el lloc de treball sigui un espai avorrit i inh\u00f2spit per als treballadors. En conseq\u00fc\u00e8ncia, darrere d\u2019aquesta falta d\u2019innovaci\u00f3 sorgeixen nous problemes per resoldre. I m\u2019adono que aix\u00f2 tamb\u00e9 passa a It\u00e0lia, per exemple. De fet, fins i tot a Alemanya, ja que el seu \u00e9s un cas d’exportaci\u00f3, no d’innovaci\u00f3.<\/p>\n

\"mon-empresarial-003-job\"<\/p>\n

Qu\u00e8 haurien de fer empresa i governs, doncs, per girar la truita?<\/b>
\nTreballar per transformar l\u2019economia en una economia m\u00e9s interessant, amb m\u00e9s reptes i m\u00e9s innovaci\u00f3.<\/p>\n

\n

\u201cSiguem sincers, algunes retallades eren realment necess\u00e0ries en alguns pa\u00efsos com ara Gr\u00e8cia, on el Govern nacional havia esgotat les seves possibilitats d’endeutament en els mercats financers. Per la seva condici\u00f3 fiscal patol\u00f2gica, per tant, les retallades eren inevitables per aconseguir l’ajuda d’emerg\u00e8ncia de la UE. No obstant aix\u00f2, crec que les retallades no conduiran necess\u00e0riament a un nou floriment de l’economia.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"\"<\/a>I com es fa aix\u00f2? Haur\u00edem de comen\u00e7ar, potser, potenciant un sistema educatiu que promogui els valors de la innovaci\u00f3 per al progr\u00e9s i l\u2019emprenedoria?<\/b>
\nS\u00ed. Perqu\u00e8 ara ja \u00e9s una mica tard per comen\u00e7ar amb els actuals empresaris. Crec que caldria comen\u00e7ar a treballar durant el cicle d\u2019educaci\u00f3 infantil. Alguns experts defensen que s\u2019hauria de fer fins i tot abans, a la guarderia. Afirmen que cal ensenyar els nens a aprendre a posar-se drets pel seu compte; que siguin capa\u00e7os de separar-se del grup. Volen despertar la seva curiositat per explorar, experimentar, imaginar i crear. Per\u00f2 aquest \u00e9s un programa que exigeix uns 12 o 14 anys. Potser ens podr\u00edem tornar a veure d\u2019aqu\u00ed a 12 o 14 anys i en tornem a parlar!<\/p>\n

Parlant d\u2019anys… despr\u00e9s de sis anys de retallades, creu que les economies occidentals tornaran a florir?<\/b>
\nHo veig una mica complicat. I \u00e9s que, siguem sincers, algunes retallades eren realment necess\u00e0ries en alguns pa\u00efsos com ara Gr\u00e8cia, on el Govern nacional havia esgotat les seves possibilitats d’endeutament en els mercats financers. Per la seva condici\u00f3 fiscal patol\u00f2gica, per tant, les retallades eren inevitables per aconseguir l’ajuda d’emerg\u00e8ncia de la UE. No obstant aix\u00f2, crec que les retallades no conduiran necess\u00e0riament a un nou floriment de l’economia. S\u00ed que hi ha hagut alguns signes de recuperaci\u00f3 a pa\u00efsos com ara Irlanda. Algunes economies han recuperat el seu estat de salut. D\u2019altres, per\u00f2, tenen problemes m\u00e9s profunds, a m\u00e9s dels que afecten l’economia fiscal, o problemes futurs que alteren el cercle financer. En aquest sentit, em sento m\u00e9s c\u00f2mode apuntant cap a Gr\u00e8cia o cap a It\u00e0lia, ja que el cas d\u2019Espanya \u00e9s una mica m\u00e9s complicat. A It\u00e0lia, per exemple, mai no hi ha hagut un llarg per\u00edode d’innovaci\u00f3 sostinguda en la seva economia. Hi ha hagut per\u00edodes en qu\u00e8 l’economia italiana va anar prou b\u00e9 -la d\u00e8cada de 1980 fou un per\u00edode molt bo, per exemple-, per\u00f2 la seva no \u00e9s una economia gaire din\u00e0mica. Per aix\u00f2, quan It\u00e0lia va aconseguir contenir els seus d\u00e8ficits fiscals, aix\u00f2 no va ser suficient per portar-la de tornada cap a la prosperitat. No sabria dir ben b\u00e9 en quina categoria ubicaria a Espanya. No estic segur de si l\u2019espanyola \u00e9s una economia prou din\u00e0mica per tornar a aconseguir un alt rendiment despr\u00e9s dels danys causats per l\u2019esclat de la bombolla especulativa de la construcci\u00f3. Per\u00f2 la meva impressi\u00f3 \u00e9s que Espanya \u00e9s un altre dels pa\u00efsos que ha de ser molt m\u00e9s din\u00e0mic o seguir\u00e0 tenint un problema greu d\u2019atur i de creixement lent.<\/p>\n

\n

\u201cEspanya \u00e9s un altre dels pa\u00efsos que ha de ser molt m\u00e9s din\u00e0mic o seguir\u00e0 tenint un problema greu d\u2019atur i de creixement lent.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

I qu\u00e8 passa amb la desigualtat? Les reduccions dels salaris dels \u00faltims anys estan provocant que la nostra classe mitjana sigui cada cop m\u00e9s minsa. Com afectar\u00e0 aix\u00f2 a llarg termini?<\/b>
\nNo crec que Espanya torni a ser com era fa 20 anys. Hi va haver un per\u00edode de temps en qu\u00e8 aqu\u00ed es va viure per sobre de les possibilitats reals; no hi havia d\u00e8ficit fiscal, \u00e9s cert, per\u00f2 es gaudia d’un auge de la construcci\u00f3 que no era sostenible, i que ni tan sols estava econ\u00f2micament garantit: era impossible que s\u2019aconsegu\u00eds mai prou demanda per a totes les estructures que s\u2019havien arribat a construir. Aix\u00ed que, durant aquest per\u00edode, quan Espanya estava vivint en una esp\u00e8cie d\u2019atmosfera d’\u00e8xtasi de les condicions d’auge, les empreses, en general, van ser massa confiades: van establir salaris massa elevats. En l’euf\u00f2ria del boom espanyol, les empreses van actuar de manera insostenible, i ara n\u2019estem veient el desenlla\u00e7: el retroc\u00e9s de les condicions provocades per aquesta euf\u00f2ria.<\/p>\n

\"\"<\/a>Quan l\u2019any 2006 va ser guardonat amb el Premi Nobel, l\u2019Acad\u00e8mia Sueca va justificar la seva elecci\u00f3 per \u201cla seva an\u00e0lisi de les compensacions intertemporals en les pol\u00edtiques macroecon\u00f2miques\u201d. Entre altres coses, i si no m\u2019erro, vost\u00e8 va exposar que les taxes d\u2019inflaci\u00f3 i d\u2019ocupaci\u00f3 no tenien una relaci\u00f3 tan simple com s\u2019havia pensat fins aleshores. Ens podria explicar la seva investigaci\u00f3 de forma planera?<\/b>
\nLa idea b\u00e0sica \u00e9s que no hi ha cap ra\u00f3 per pensar que una economia que prefereix tenir un r\u00e0pid creixement de l’oferta monet\u00e0ria, un r\u00e0pid creixement dels salaris nominals i un r\u00e0pid creixement dels preus dels diners gaudir\u00e0, com a subproducte, d\u2019un augment de l’ocupaci\u00f3. El que importa per mantenir alts els nivells d’ocupaci\u00f3 no s\u00f3n ni el preu dels diners, ni els salaris, ni l’oferta monet\u00e0ria. Els diners s\u00f3n una esp\u00e8cie de vel, per\u00f2 hem de mirar a trav\u00e9s d\u2019aquest vel per poder pensar en els salaris reals i en els preus pertinents; en la riquesa real, al cap i a la fi. Estad\u00edsticament no s\u2019ha trobat cap relaci\u00f3 a llarg termini entre la taxa d’inflaci\u00f3 d\u2019un pa\u00eds i el seu nivell d’ocupaci\u00f3. El Banc Central Europeu ha seguit una pol\u00edtica que, de fet, ha estat passiva respecte del ritme de la inflaci\u00f3 i ara trobem taxes d’inflaci\u00f3 europees properes al zero, algunes d’elles fins i tot negatives gr\u00e0cies a la caiguda del preu del petroli. Aix\u00ed que alguns dels defensors de l\u2019antiga visi\u00f3 sobre aquesta relaci\u00f3 atur-inflaci\u00f3 diuen que si Europa est\u00e0 patint altes taxes d’atur \u00e9s perqu\u00e8 les taxes d’inflaci\u00f3 s’han fixat en un nivell massa baix, i que si el Banc Central Europeu retorn\u00e9s la taxa d\u2019inflaci\u00f3 del 2%, llavors veur\u00edem com es produeix una disminuci\u00f3 sostinguda de la desocupaci\u00f3. En canvi, altres economistes, com jo mateix, defensem que, si b\u00e9 hi ha una mica de veritat en aix\u00f2, fonamentalment el nivell de les taxes d’atur a la zona euro d’aqu\u00ed a cinc anys dependr\u00e0 de les forces estructurals de l’economia i, en particular, de la innovaci\u00f3, de l’esperit empresarial, de la creativitat, etc.<\/p>\n

\n

\u201cEncara que practicar una pol\u00edtica m\u00e9s inflacionista pot tenir efectes transitoris sobre la taxa d\u2019atur, no hi ha prou raons per afirmar que en comporti una reducci\u00f3 prominent i duradora.\u201c<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Precisament, un dels condicionants del seu camp de treball ha estat el factor temps…<\/b>
\nEfectivament, la meva proposici\u00f3 \u00e9s una proposici\u00f3 de llarg recorregut i defensa que, encara que practicar una pol\u00edtica m\u00e9s inflacionista pot tenir efectes transitoris sobre la taxa d\u2019atur, no hi ha prou raons per afirmar que en comporti una reducci\u00f3 prominent i duradora. Aquesta \u00e9s la proposici\u00f3. Per\u00f2 aleshores, com decidim si caldria potenciar la deflaci\u00f3 per sempre, o la inflaci\u00f3 per sempre, o mantenir la inflaci\u00f3 que tenim ara per al futur? Aquesta \u00e9s una bona pregunta sobre la qual ja vaig llegir unes 300 o 400 p\u00e0gines en la meva joventut, i que requereix d\u2019una sofisticada an\u00e0lisi estad\u00edstica per poder obtenir la seva resposta i comprovar, aix\u00ed, la plausibilitat de la teoria.<\/p>\n

\"mon-empresarial-003-guardiola\"Un altre objecte d\u2019estudi al llarg de la seva carrera ha estat l\u2019acumulaci\u00f3 de capital (l\u2019estalvi nacional) i els seus efectes a curt i llarg termini. No \u00e9s un tema banal, quan actualment el futur de les pensions est\u00e0 en entredit. Deixi\u2019m preguntar-li, doncs, si creu que un cop acabi aquesta entrevista hauria d\u2019anar immediatament al banc a contractar un pla de pensions?<\/b>
\nAquesta \u00e9s una gran pregunta, independentment de la meva feina! Sempre m’he preguntat per qu\u00e8 la gent no contracta un pla de pensions per a quan arribi el moment de la jubilaci\u00f3 (sobretot ara, que vivim m\u00e9s anys). Als EUA, per exemple, hi ha molta gent que \u00e9s gaireb\u00e9 incapa\u00e7 d’estalviar i que creu que alguna fada ja es far\u00e0 c\u00e0rrec d’ells en el futur (tot i que \u00e9s cert que des que vivim una \u00e8poca de tremenda p\u00e8rdua de la innovaci\u00f3 a Am\u00e8rica -tenim taxes de creixement de la productivitat entorn de l’1% en lloc del 3% de fa d\u00e8cades- les taxes d’estalvi han repuntat una mica). Per\u00f2 el problema m\u00e9s greu \u00e9s que els governs tamb\u00e9 es comporten com si hi hagu\u00e9s alguna fada que anir\u00e0 a rescatar-los. Aix\u00ed que han creat del no-res tots aquests subsidis: els subsidis d’atenci\u00f3 m\u00e8dica en la vellesa, etc. I hi ha molts nord-americans que s\u2019aferren a aix\u00f2 perqu\u00e8 no tenen res m\u00e9s: poden ser propietaris d’una casa, s\u00ed, per\u00f2 aquesta probablement est\u00e0 hipotecada, per la qual cosa no en s\u00f3n els amos del tot. Aix\u00ed que suposo que el que passar\u00e0 ara \u00e9s que, o b\u00e9 s\u2019hauran de reduir aquests subsidis o b\u00e9 caldr\u00e0 augmentar molt les taxes fiscals per proporcionar els ingressos a l\u2019Estat que aquests drets requereixen. No s\u00e9 quina \u00e9s la situaci\u00f3 a Espanya, per\u00f2 m’imagino que els subsidis s\u00f3n for\u00e7a elevats… Tothom t\u00e9 una pensi\u00f3 del Govern?<\/p>\n

Si el treballador cotitza prou, s\u00ed\u2026<\/b>
\nDoncs suposo que aix\u00f2 ser\u00e0 un problema, perqu\u00e8 el seu PIB encara deu estar situat per sota de la seva tend\u00e8ncia… Aix\u00ed que, responent a la teva pregunta, comen\u00e7a a estalviar ja!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sobre els efectes de la crisi en l\u2019economia nord-americana, europea i espanyola, l\u2019atur, la inflaci\u00f3, els salaris i les pensions, entre d\u2019altres temes, parlem en aquesta conversa amb Edmund S. Phelps (Evanston, Illinois, EUA, 1933), un economista prudent que tanca l\u2019entrevista amb un savi consell: \u201cComencin a estalviar ara\u201d.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":6242,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[113,179,723,1047,5330,6099,6100,7792,10856],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6240"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6240"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6240\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46306,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6240\/revisions\/46306"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6242"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6240"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}