{"id":7231,"date":"2015-10-30T09:00:08","date_gmt":"2015-10-30T08:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=7231"},"modified":"2025-09-24T09:54:08","modified_gmt":"2025-09-24T07:54:08","slug":"primer-ferrocarril-barcelona-mataro-1848","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/10\/30\/primer-ferrocarril-barcelona-mataro-1848\/","title":{"rendered":"El primer ferrocarril<\/span> Barcelona-Matar\u00f3, 1848"},"content":{"rendered":"

L\u2019any 1837 s\u2019inaugura la primera l\u00ednia\u00a0de tren de l\u2019Estat espanyol a l\u2019illa de Cuba -de l’Havana a G\u00fcines-. Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), un mataron\u00ed que havia anat a fer les Am\u00e8riques, hi est\u00e0 present i observa les avantatges del nou mitj\u00e0 de transport per al desenvolupament econ\u00f2mic i social. Dos anys despr\u00e9s, afirma que tornar\u00e0 al seu pa\u00eds per construir un ferrocarril entre Barcelona i la seva vila natal. Es posa en marxa, aix\u00ed, una complexa aventura empresarial i un somni de progr\u00e9s per al pa\u00eds.<\/h4>\n

Gregor Siles.<\/span> Professor tutor de la UNED, membre de Tot Hist\u00f2ria Associaci\u00f3 Cultural.<\/h4>\n
\n
\"R\u00e8plica
R\u00e8plica de la locomotora constru\u00efda per commemorar el 1r centenari del ferrocarril, 1948.<\/figcaption><\/figure>\n

COM S’ARRIBA A AQUESTA SITUACI\u00d3?<\/span><\/strong>
\nLa m\u00e0quina de vapor aplicada al transport es comen\u00e7a a experimentar a inicis del segle XIX a Anglaterra. \u00c9s aleshores quan l\u2019enginyer George Stephenson aconsegueix desenvolupar una locomotora capa\u00e7 d\u2019arrossegar vagons, fet que propicia la inauguraci\u00f3 -l\u2019any 1825- de la primera l\u00ednia entre Stockton i Dar\u00fcngton (18 Km) de transport de mercaderies. El 1830, el trajecte Manchester-Liverpool \u00e9s el primer a transportar passatgers i, 10 anys m\u00e9s tard, entre Europa i Am\u00e8rica ja s\u2019han constru\u00eft 9.000 km de vies, que el 1870 superaran els 200.000 km.
\nI \u00e9s que el desenvolupament del ferrocarril \u00e9s l\u2019impuls definitiu de la revoluci\u00f3 industrial. Incrementa els intercanvis comercials i la producci\u00f3, permet obrir nous mercats i abaratir costos, aix\u00ed com facilita la mobilitat de la poblaci\u00f3 i l\u2019intercanvi d\u2019idees. Emergeix, per tant, all\u00f2 que ara anomenem globalitzaci\u00f3.<\/p>\n

\"Cartell
Cartell de l’exposici\u00f3 commemorativa del 1er centenari del ferrocarril<\/figcaption><\/figure>\n

L’ANTECEDENT<\/span><\/strong>
\nMiquel Biada havia marxat de jove al nou m\u00f3n amb el t\u00edtol de pilot. Un cop all\u00e0, s\u2019instal\u00b7la a Vene\u00e7uela, on crea una empresa com a armador i consignatari de vaixells dedicats a comerciar amb la pen\u00ednsula. Amb l\u2019esclat de les guerres d\u2019independ\u00e8ncia de les col\u00f2nies espanyoles d\u2019Am\u00e8rica, es distingeix com a comandant de Marina en defensa de la Corona, ja que veu perillar els seus interessos econ\u00f2mics. No li faltar\u00e0 ra\u00f3: la p\u00e8rdua de Vene\u00e7uela per Espanya l\u2019arru\u00efnar\u00e0, i per aix\u00f2, l\u2019any 1821, decideix marxar a Cuba on refar\u00e0 r\u00e0pidament la seva fortuna.
\nEl 1840 torna a Catalunya, amb la idea ferma de posar en marxa el ferrocarril entre Barcelona i Matar\u00f3; Biada t\u00e9 una fita molt clara i pret\u00e9n que aquest projecte nom\u00e9s sigui l\u2019inici d\u2019una l\u00ednia que arribi fins a la frontera francesa. Desenvolupar el nou mitj\u00e0 de transport, per\u00f2, no \u00e9s una tasca gens f\u00e0cil: d\u2019una banda, cal una gran inversi\u00f3 i, de l\u2019altra, exposar la viabilitat del projecte. Tot i aix\u00ed, l\u2019ambient al pa\u00eds \u00e9s propici per a una aventura d\u2019aquestes caracter\u00edstiques. Una d\u00e8cada abans, Catalunya ja havia iniciat una nova etapa en la industrialitzaci\u00f3 amb l\u2019\u00fas del vapor i la ciutat de Barcelona est\u00e0 en constant creixement econ\u00f2mic i poblacional -t\u00e9 uns 200.000 habitants, i a la costa, fins a Matar\u00f3, hi viuen unes 40.000 persones amb una intensa relaci\u00f3 comercial, principalment mar\u00edtima, que el ferrocarril afavoriria-. Per\u00f2 la situaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds encara \u00e9s molt inestable, i Biada troba dificultats afegides per aconseguir el recolzament pol\u00edtic i econ\u00f2mic necessari.
\nL\u2019empresari, per\u00f2, no s\u2019arronsa. Cal fer un salt endavant. Aix\u00ed, junt amb quatre emprenedors m\u00e9s, contacta amb Josep Maria Roca, un financer catal\u00e0 establert a Londres i coneixedor del ferrocarril que, al seu torn, implica en el projecte a Joseph Locke, enginyer i membre de la Cambra dels Comuns que ha intervingut en la construcci\u00f3 de diferents l\u00ednies arreu d\u2019Europa. Amb ell i un grup de promotors londinencs, Roca obt\u00e9, el 1843, la concessi\u00f3 del Govern espanyol per construir el ferrocarril, i un any despr\u00e9s es creen la Compa\u00f1\u00eda del Camino de Hierro de Barcelona a Matar\u00f3, amb una meitat d\u2019accionariat angl\u00e8s i l\u2019altra catal\u00e0, en la qual Roca i Badia formen part de la junta directiva.<\/p>\n

\n

El 5 d\u2019octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies despr\u00e9s, un viatge amb 400 persones. La inauguraci\u00f3 oficial de la l\u00ednia Barcelona-Matar\u00f3 t\u00e9 lloc el 28 d\u2019octubre.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed, el projecte tira endavant, malgrat que no s\u2019acaben les dificultats: d\u2019una banda, no rep cap suport econ\u00f2mic de l\u2019Estat espanyol, m\u00e9s interessat a promoure la l\u00ednia Madrid-Aranjuez, de la qual el ministre d\u2019Hisenda \u00e9s inversor; de l\u2019altra, les pors d\u2019alguns accionistes posen en dubte la resist\u00e8ncia de l\u2019obra. A m\u00e9s hi ha rumors sobre els perjudicis del ferrocarril per a la salut (es diu que el moviment d\u2019aquest mitj\u00e0 de transport provoca malalties nervioses i que el fum de les locomotores afecta negativament els pulmons), i hi ha veus que critiquen que les espurnes del foc provoquen incendis (cr\u00edtiques afavorides pel servei de dilig\u00e8ncies, que veu en el ferrocarril una temible compet\u00e8ncia). Aix\u00ed mateix les obres reben continus sabotatges i, per si no n\u2019hi havia prou, la crisi de la borsa de Londres del 1847 provoca que es retiri part de l\u2019accionariat angl\u00e8s. No obstant aix\u00f2, la tenacitat de Miquel Biada i el comprom\u00eds de la constructora anglesa Mackenzie&Brassey mantindran viu el projecte.<\/p>\n

El resultat<\/span>
\nEl 5 d\u2019octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies despr\u00e9s, un viatge amb 400 persones. La inauguraci\u00f3 oficial de la l\u00ednia Barcelona-Matar\u00f3 t\u00e9 lloc el 28 d\u2019octubre. Ser\u00e0 una celebraci\u00f3 plena d\u2019actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consci\u00e8ncia que s\u2019ha fet un pas hist\u00f2ric. El primer any hi viatgen 675.828 passatgers, amb un rendibilitat del 8% sobre el valor de les accions. I aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 l\u2019inici. L\u2019any 1865 ja s\u2019hauran constru\u00eft 780 km de vies a Catalunya, i el 1905 es pot considerar que la xarxa est\u00e0 completa: enlla\u00e7a les quatre capitals catalanes i connecta amb Val\u00e8ncia i Saragossa, arribant, tamb\u00e9, a la frontera de Portbou.<\/p>\n

Un projecte orfe de pare<\/span><\/div>\n

Miquel Biada<\/span> fou un emprenedor de vitalitat admirable que, paral\u00b7lelament al projecte del ferrocarril, va posar en marxa una f\u00e0brica t\u00e8xtil a Matar\u00f3. Malauradament, per\u00f2, l\u2019empresari emmalalt\u00ed i mor\u00ed el 2 d\u2019abril de 1848 sense veure finalitzada la seva gran obra ferrovi\u00e0ria. Al seu enterrament hi assistiren moltes persones i autoritats en reconeixement de la seva tasca.<\/p>\n

Una l\u00ednia en xifres<\/span><\/div>\n
\"T\u00fanel
T\u00fanel de Montgat, 1898<\/figcaption><\/figure>\n

Per construir la l\u00ednia de ferrocarril Barcelona-Matar\u00f3<\/span> es compra a Anglaterra tot el material de ferro necessari i quatre locomotores, 62 vagons de passatgers, 30 de mercaderies i dos especials per a transport de gran volum. La fusta per a les travesses prov\u00e9 de R\u00fassia, i les estacions s\u2019encarreguen a constructors del pa\u00eds per abaratir costos.
\nEl tra\u00e7at de la l\u00ednia \u00e9s de 28,4 km, i la duraci\u00f3 del trajecte -sense aturades- \u00e9s de 35 minuts a una velocitat mitjana de 47km\/h.
\nLes obres m\u00e9s importants en la construcci\u00f3 d\u2019aquesta infraestructura s\u00f3n el t\u00fanel de Montgat, de 135 metres, i el pont sobre el riu Bes\u00f3s.<\/p>\n

Refer\u00e8ncies<\/span><\/div>\n

Cercle Hist\u00f2ric Miquel Biada BCN-Matar\u00f3. http:\/\/www.biada.com\/<\/b><\/i> recuperat el 26\/05\/2015.
\nRiera, S. (1998). Quan el vapor movia trens.<\/b><\/i> Barcelona: Marcombo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 1837 s\u2019inaugura la primera l\u00ednia de tren de l\u2019Estat espanyol a l\u2019illa de Cuba -de l’Havana a G\u00fcines-. Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), un mataron\u00ed que havia anat a fer les Am\u00e8riques<\/i>, hi est\u00e0 present i observa les avantatges del nou mitj\u00e0 de transport per al desenvolupament econ\u00f2mic i social. Dos anys despr\u00e9s, afirma que tornar\u00e0 al seu pa\u00eds per construir un ferrocarril entre Barcelona i la seva vila natal. Es posa en marxa, aix\u00ed, una complexa aventura empresarial i un somni de progr\u00e9s per al pa\u00eds.<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":7234,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10847,12,10816,54],"tags":[1279,1280,1281,1282,1283,116,763,884,1277,1278],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7231"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7231"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7231\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47353,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7231\/revisions\/47353"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7234"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7231"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7231"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7231"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}