{"id":7308,"date":"2015-11-16T08:30:29","date_gmt":"2015-11-16T07:30:29","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=7308"},"modified":"2025-06-06T10:47:31","modified_gmt":"2025-06-06T08:47:31","slug":"expert-mundial-finn-e-kydland-premi-nobel-economia-2004","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/11\/16\/expert-mundial-finn-e-kydland-premi-nobel-economia-2004\/","title":{"rendered":"L\u2019expert mundial Finn E. Kydland<\/span>, Premi Nobel d\u2019Economia 2004"},"content":{"rendered":"

M\u00f3n Empresarial<\/i> va assistir el passat mes de mar\u00e7 a la confer\u00e8ncia sobre els efectes que les pol\u00edtiques monet\u00e0ries tenen sobre l\u2019economia real i, en concret, sobre el cost d\u2019hipotecar-se, impartida per l\u2019economista Finn E. Kydland (Gjesdal, Noruega, 1943) a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb motiu del taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop. Aquesta \u00e9s la cr\u00f2nica de la jornada.<\/h4>\n

Text i fotos: Alicia F\u00e0bregas<\/a><\/p>\n

\n

\u201c\u00c9s als pa\u00efsos on les hipoteques s\u00f3n a tipus d\u2019inter\u00e8s variable on les pol\u00edtiques monet\u00e0ries poden tenir un efecte m\u00e9s gran\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"Finn
Finn E. Kydland va ser guardonat juntament amb Edward C. Prescott amb el Premi Nobel d\u2019Economia l\u2019any 2004 per demostrar que els resultats econ\u00f2mics sempre milloren si els actors pol\u00edtics es comprometen i compleixen les seves pol\u00edtiques econ\u00f2miques a llarg termini, independentment dels interessos partidistes.<\/figcaption><\/figure>El passat divendres 20 de mar\u00e7<\/span>, l\u2019economista i investigador Finn E. Kydland fou un dels convidats per la Fundaci\u00f3 Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE) per impartir la confer\u00e8ncia \u201cMortgages and Monetary Policy\u201d dins del primer taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop. El Premi Nobel d\u2019Economia de 2004 (guardonat juntament amb el seu company d\u2019investigaci\u00f3, el nord-americ\u00e0 Edward C. Prescott) acudia aix\u00ed a la sala de seminaris de l\u2019Institut d\u2019An\u00e0lisi Econ\u00f2mica (IAE-CSIC) de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) per impartir una xerrada sobre els efectes que les pol\u00edtiques monet\u00e0ries tenen sobre l\u2019economia real i, en concret, sobre el cost d\u2019hipotecar-se. Abans, per\u00f2, havien passat per l\u2019IAE-CSIC altres experts del m\u00f3n de l\u2019economia a nivell internacional com Juan Pablo Nicolini, investigador al Banc de la Reserva Federal de Minneapolis, o Timothy J. Kehoe, professor d\u2019Economia de la Universitat de Minnesota, que van tractar temes com els tipus de canvi real i els preus dels b\u00e9ns, o de quina manera es poden reformular les etapes de creixement dels pa\u00efsos. <\/p>\n

Pol\u00edtiques monet\u00e0ries, sector immobiliari i cicles econ\u00f2mics<\/span>
\nEl Premi Nobel obria la confer\u00e8ncia assegurant que una de les coses que li fascina de la macroeconomia din\u00e0mica \u201c\u00e9s que els resultats dels meus estudis sempre m\u2019acaben sorprenent, mai no obtinc el que esperava en un inici\u201d. Aix\u00ed, l\u2019expert explicava que l\u2019an\u00e0lisi que venia a presentar \u2013\u201cMortgages and Monetary Policy\u201d, publicat el desembre de 2013 i dut a terme juntament amb els economistes Carlos Garriga i Roman Sustek*\u2013, tamb\u00e9 l\u2019havia portat a unes conclusions que mai no s\u2019hauria imaginat en un principi. <\/p>\n

\n

\u201cSi mirem la mida del deute en hipoteques com a percentatge del PIB anual, en alguns pa\u00efsos arriba al 100%.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"HipotquesSegons afirmava Kydland, \u201ctot va comen\u00e7ar observant fins a quin punt en alguns pa\u00efsos el sector immobiliari ha liderat els cicles econ\u00f2mics, com \u00e9s el cas dels EUA, i en d\u2019altres simplement ha coincidit amb aquests\u201d. A partir d\u2019aqu\u00ed, el Premi Nobel va exposar a l\u2019auditori com els tipus d\u2019inter\u00e8s de les hipoteques varien al llarg dels cicles econ\u00f2mics, i com aquests, i la inflaci\u00f3, afecten la demanda d\u2019habitatges i el sector immobiliari. \u201cSi mirem la mida del deute en hipoteques com a percentatge del PIB anual \u2013assenyalava Kydland\u2013, en alguns pa\u00efsos arriba al 100%, i els pagaments de la hipoteca com a fracci\u00f3 dels ingressos nets pot estar al voltant del 20%, com \u00e9s el cas dels EUA, per exemple, o encara m\u00e9s elevat, com al Regne Unit, Alemanya o Fran\u00e7a.\u201d Una dada que, segons l\u2019economista, demostraria com d\u2019important \u00e9s con\u00e8ixer b\u00e9 les caracter\u00edstiques del sector immobiliari, i ser capa\u00e7 de preveure i influenciar els seus moviments a trav\u00e9s de la pol\u00edtica monet\u00e0ria. <\/p>\n

Basant-se en aquesta m\u00e0xima, doncs, Garriga, Sustek i Kydland van construir en el seu estudi del 2013 un model d\u2019equilibri que divideix els consumidors dels Estats Units segons els seus nivells de poder adquisitiu en relaci\u00f3 amb quins d\u2019ells s\u00f3n propietaris d\u2019habitatges. D\u2019aquesta manera s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre a partir de quin moment una persona decideix destinar els seus estalvis a comprar una casa i quins moviments econ\u00f2mics l\u2019afecten a l\u2019hora de prendre aquesta decisi\u00f3.
\nA m\u00e9s, el model explica, entre d\u2019altres coses, com els xocs que provoquen una inflaci\u00f3 persistent tenen un impacte m\u00e9s gran sobre el preu de les hipoteques que les fluctuacions c\u00edcliques de l\u2019economia en la inflaci\u00f3 i els tipus d\u2019inter\u00e8s nominal. <\/p>\n

\n

\u201cEs podria creure que la rigidesa m\u00e9s estricta hauria d\u2019apar\u00e8ixer quan hi ha hipoteques amb tipus d\u2019inter\u00e8s fix i, per tant, seria aqu\u00ed on [la pol\u00edtica monet\u00e0ria] tindria un efecte m\u00e9s gran, per\u00f2 resulta que \u00e9s a la inversa.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La dificultat dels 30 per\u00edodes i la consist\u00e8ncia temporal<\/span>
\nPer\u00f2 arribar a dissenyar aquest model i resoldre\u2019l no va ser f\u00e0cil. La part m\u00e9s complicada per als tres investigadors va ser aconseguir poder tenir en compte les hipoteques a 30 anys, \u00e9s a dir, construir un model que es pogu\u00e9s resoldre per a 30 per\u00edodes en el temps futur. \u201cB\u00e0sicament, la literatura passada no ha anat mai m\u00e9s enll\u00e0 de models on es finan\u00e7a l\u2019immoble utilitzant hipoteques que duren nom\u00e9s un per\u00edode o, en alguns casos, dos per\u00edodes \u2013raonava el Premi Nobel a la xerrada\u2013, encara que sabem que normalment les hipoteques s\u00f3n a 30 anys.\u201d De fet, va ser Sustek qui va trobar el m\u00e8tode per salvar aquest problema, resumint-ho tot a tres variables combinades en el temps.
\n\"L'Expert
\nAmb tot, un cop superats aquests obstacles, Kydland explicava que va ser m\u00e9s senzill arribar a obtenir resultats concrets. Un dels m\u00e9s importants, segons va assegurar, \u201cva ser descobrir que \u00e9s als pa\u00efsos on les hipoteques s\u00f3n a tipus d\u2019inter\u00e8s variable on les pol\u00edtiques monet\u00e0ries poden tenir un efecte m\u00e9s gran.\u201d Com deia l\u2019expert, \u201csi ho penses d\u2019una manera na\u00eff, es podria creure que la rigidesa m\u00e9s estricta hauria d\u2019apar\u00e8ixer quan hi ha hipoteques amb tipus d\u2019inter\u00e8s fix i, per tant, hauria de ser aqu\u00ed on [la pol\u00edtica monet\u00e0ria] tindria un efecte m\u00e9s gran, per\u00f2 resulta que \u00e9s a la inversa.\u201d<\/p>\n

Seria el cas del Regne Unit o d\u2019Austr\u00e0lia, per exemple. Per aix\u00f2, a parer dels tres economistes, \u00e9s en aquests estats on \u00e9s m\u00e9s important dissenyar pol\u00edtiques monet\u00e0ries tenint en compte aquests efectes: pensant en el llarg termini per tal d\u2019aconseguir fomentar la inversi\u00f3 en el mercat immobiliari, i preveure com es comportaran el sector i els consumidors. Es busca, aix\u00ed, la consist\u00e8ncia temporal \u2013terme molt estudiat per Kydland\u2013, que implica que si s\u2019anuncia una determinada mesura econ\u00f2mica, aquesta s\u2019hauria d\u2019acabar complint. O dit d\u2019una altra manera: per obtenir la m\u00e0xima efici\u00e8ncia econ\u00f2mica, els pol\u00edtics han d\u2019actuar d\u2019una forma compromesa, de manera que, partint de la suposici\u00f3 que els consumidors tenen expectatives racionals \u2013actuen en funci\u00f3 del que esperen que passar\u00e0\u2013, augmenti la certesa i l\u2019estabilitat en l\u2019economia del pa\u00eds. <\/p>\n

\n

\u201cUna de les coses que el nostre model diu \u00e9s que l\u2019efecte [de mantenir els tipus d\u2019inter\u00e8s baixos durant for\u00e7a temps] \u00e9s molt probable que sigui m\u00e9s petit en un pa\u00eds com els EUA, on les hipoteques a tipus d\u2019inter\u00e8s fix representen prop d\u2019un 70% del total d\u2019hipoteques, que al Regne Unit, on la majoria de les hipoteques s\u00f3n a tipus d\u2019inter\u00e8s variable.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La import\u00e0ncia del model hipotecari<\/span>
\n

\"Nobel
Harald Aarrestad i Sten Thore van ser dues de les influ\u00e8ncies clau que van portar Kydland a estudiar economia. Una ci\u00e8ncia que li fascina, sobretot perqu\u00e8 \u201cels resultats dels meus estudis sempre m\u2019acaben sorprenent, mai obtinc el que esperava en un inici.\u201d<\/figcaption><\/figure>M\u00e9s dades que sostinguin la idea que l\u2019impacte de les pol\u00edtiques monet\u00e0ries dep\u00e8n en gran mesura del model de tipus d\u2019inter\u00e8s hipotecari? Kydland les aportava a l\u2019auditori: \u201cEn la situaci\u00f3 actual, on els tipus d\u2019inter\u00e8s s\u2019han mantingut baixos durant for\u00e7a temps, tenim un clar exemple de moviment persistent sobre els tipus d\u2019inter\u00e8s i el nivell d\u2019inflaci\u00f3. Una de les coses que el nostre model diu \u00e9s que l\u2019efecte d\u2019aix\u00f2 \u00e9s molt probable que sigui m\u00e9s petit en un pa\u00eds com els EUA, on les hipoteques a tipus d\u2019inter\u00e8s fix representen prop d\u2019un 70% del total d\u2019hipoteques, que al Regne Unit, on la majoria de les hipoteques s\u00f3n a tipus d\u2019inter\u00e8s variable.\u201d En aquest cas, doncs, per a l\u2019economista suec el m\u00e9s adient seria una pol\u00edtica monet\u00e0ria on es doni pes a l\u2019efecte redistributiu, pel tipus de caracter\u00edstiques de transfer\u00e8ncia de riquesa entre aquells que tenen diners i els qui s\u00f3n propietaris d\u2019immobles. Malgrat aix\u00f2, l\u2019expert ja va avan\u00e7ar durant la xerrada que juntament amb Garriga i Sustek estan treballant en un nou estudi que acabi d\u2019esclarir quina seria la pol\u00edtica monet\u00e0ria \u00f2ptima sota aquestes assumpcions.<\/p>\n

Finalment, i per concloure la seva intervenci\u00f3, Kydland tamb\u00e9 va referir-se a la situaci\u00f3 de la zona Euro, destacant-ne la complexitat \u2013\u201chi ha una s\u00e8rie de pa\u00efsos amb hipoteques a tipus d\u2019inter\u00e8s fix i d\u2019altres variable\u201d, va dir\u2013, un fet que el va portar a preguntar-se: \u201cCom dissenyaries una pol\u00edtica monet\u00e0ria que fos \u00f2ptima per a tots ells per igual?\u201d. La resposta, potser a la seva pr\u00f2xima confer\u00e8ncia.<\/p>\n

ESPANYA,<\/span> LA CRISI I BANKIA<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-004-crisis-bankia\"En alguna de les seves visites a Espanya,<\/span> el Premi Nobel d\u2019Economia suec Finn Kydland ha expressat la seva opini\u00f3 sobre algunes mesures que s\u2019han adoptat amb la crisi, com ara el rescat de determinats bancs i, en concret, el cas de Bankia. Per a ell aquest tipus d\u2019accions l\u2019\u00fanica cosa que aconsegueixen \u00e9s que altres bancs que es troben en dificultats tamb\u00e9 vulguin ser rescatats. Al seu parer, en canvi, seria millor incentivar aquells que estan sent gestionats d\u2019una forma eficient, de manera que se\u2019ls motivi a continuar pel bon cam\u00ed. Un bon cam\u00ed que, afortunadament, per a l\u2019economista i investigador ja han pres les autoritats espanyoles. Aix\u00ed, en una entrevista concedida a La Vanguardia<\/i> l\u2019any 2012, el Nobel llan\u00e7ava un missatge esperan\u00e7ador: \u201cEspanya pot aprendre dels seus errors, fer reformes i tornar a cr\u00e9ixer.\u201d Per\u00f2 per fer-ho, l\u2019expert recordava que \u201c\u00e9s important que aprengui a preservar les seves institucions i el seu sistema econ\u00f2mic dels interessos partidistes a curt termini.\u201d<\/p>\n

EL PERFIL<\/span><\/div>\n

\"FinnGraduat el 1968 en Economia<\/span> a la Norwegian School of Economics and Business Administration (NHH) i Doctorat el 1973 en Economia a la Carnegie Mellon University (on coneixer\u00e0 Edward C. Prescott, amb qui el 1977 publicar\u00e0 l\u2019article que els far\u00e0 mereixedors del Premi Nobel), hi ha dues influ\u00e8ncies clau a la vida de Finn E. Kydland. La primera l\u2019exerceix Harald Aarrestad, director d\u2019una empresa noruega d\u2019importaci\u00f3 de peixos, que ser\u00e0 l\u2019encarregat d\u2019introduir el futur economista en el m\u00f3n de la comptabilitat, fent que oblidi la idea d\u2019estudiar enginyeria. L\u2019altre pilar fonamental per al desenvolupament professional de Kydland ser\u00e0 Sten Thore, professor i investigador a la NHH, que l\u2019encamina cap a la investigaci\u00f3 econ\u00f2mica i l\u2019allunya d\u2019un possible futur al m\u00f3n empresarial. Amb ell, a m\u00e9s, es traslladar\u00e0 a la Carnegie Mellon University, a Pittsburg, als Estats Units, per continuar la recerca i els estudis.
\nActualment Kydland treballa a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Santa B\u00e0rbara on, amb els diners del Premi Nobel, ha creat un centre de recerca. L\u2019economista, per\u00f2, tamb\u00e9 \u00e9s Catedr\u00e0tic a la Carnegie Mellon, professor adjunt de la NHH, professor Honoris Causa de la Universitat Torcuato Di Tella de Buenos Aires i consultor associat per a la investigaci\u00f3 als bancs de la Reserva Federal de Dallas, Minneapolis i Cleveland. <\/p>\n

LA CONTRIBUCI\u00d3 DE KYDLAND<\/span> A LES CI\u00c8NCIES ECON\u00d2MIQUES<\/span><\/div>\n

\"LaLa Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies<\/span> va premiar Finn E. Kydland (juntament amb Edward C. Prescott) amb el Premi Nobel d\u2019Economia el 2004 \u201cper les seves contribucions a la macroeconomia din\u00e0mica: la consist\u00e8ncia en el temps de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques i les forces que impulsen els cicles econ\u00f2mics\u201d.
\nAproximant-se al que s\u2019anomena el \u201cproblema de l\u2019assignaci\u00f3\u201d d\u2019una manera diferent a la convencional, Kydland va plantejar un joc din\u00e0mic que suposava una alternativa a la soluci\u00f3 de no-cooperaci\u00f3 del Teorema de Nash. Aix\u00ed, treballant amb Prescott, van arribar a demostrar que els resultats econ\u00f2mics sempre milloren si els actors pol\u00edtics es comprometen i compleixen les seves pol\u00edtiques econ\u00f2miques a llarg termini, independentment dels interessos partidistes. Un fet que redueix la volatilitat dels cicles econ\u00f2mics perqu\u00e8 minimitza la incertesa. <\/p>\n

AN\u00c0LISI DELS CICLES ECON\u00d2MICS <\/span><\/div>\n

\"LlibrePublicat el 1995, Business Cycle Theory (The International Library of Critical Writings in Economics Series)<\/i> \u00e9s un recull de totes les aportacions del Premi Nobel d\u2019Economia Finn E. Kydland sobre la teoria moderna dels cicles econ\u00f2mics. Dividit en tres parts, cada una ataca un aspecte clau. La primera: la manera de mesurar, la metodologia i les caracter\u00edstiques emp\u00edriques dels cicles econ\u00f2mics; i la segona i la tercera, els xocs i impulsos nominals i reals que afecten els cicles.
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\n 
\nLlegeix tamb\u00e9: La connexi\u00f3 la pol\u00edtica monet\u00e0ria i les hipoteques<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

M\u00f3n Empresarial<\/i> va assistir el passat mes de mar\u00e7 a la confer\u00e8ncia sobre els efectes que les pol\u00edtiques monet\u00e0ries tenen sobre l\u2019economia real i, en concret, sobre el cost d\u2019hipotecar-se, impartida per l\u2019economista Finn E. Kydland (Gjesdal, Noruega, 1943) a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona amb motiu del taller MOVE Barcelona Macroeconomics Workshop. Aquesta \u00e9s la cr\u00f2nica de la jornada.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7338,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[1301,1302,1303,1304,1305,1306,1307,1308,1309,179,328,358,1300],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7308"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7308"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7308\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46296,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7308\/revisions\/46296"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7338"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7308"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7308"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7308"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}