{"id":7365,"date":"2015-11-17T08:30:05","date_gmt":"2015-11-17T07:30:05","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=7365"},"modified":"2025-09-24T10:01:16","modified_gmt":"2025-09-24T08:01:16","slug":"entrevista-sergi-cutillas-membre-comite-veritat-deute-public-grec","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/11\/17\/entrevista-sergi-cutillas-membre-comite-veritat-deute-public-grec\/","title":{"rendered":"Entrevista a Sergi Cutillas, Membre del Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec"},"content":{"rendered":"

Economista i activista catal\u00e0, Sergi Cutillas \u00e9s membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i de l’Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3 (ODG). Ha estat tamb\u00e9 un dels 15 experts internacionals escollits per a participar al Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec, creat a petici\u00f3 de l\u2019aleshores presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, ara exmembre de Syriza. Cutillas ens explica l\u2019entrellat dels diferents rescats a Gr\u00e8cia i ens desgrana l\u2019actualitat del pa\u00eds hel\u00b7l\u00e8.<\/h4>\n

Text i Fotos: Al\u00edcia F\u00e0bregas<\/a><\/p>\n

\n

\u201cEl tercer rescat destruir\u00e0 l\u2019economia grega\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

1. VIRATGES PROFESSIONALS AL CAMP DE L\u2019ECONOMIA<\/span><\/p>\n

\"L'economista
L’economista considera que els grecs “han donat l’\u00faltima opotunitat a la idea de viure dins de l’eurozona” a les eleccions del setembre.<\/figcaption><\/figure>Has passat de treballar al Banc Sabadell o a l\u2019IESE Business School, a fer-ho a l\u2019Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3 (ODG), que es dedica a lluitar contra el model de desenvolupament capitalista. Com vas passar d\u2019un lloc a l\u2019altre?<\/b>
\nPortava temps sent activista a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Sempre he tingut una sensibilitat social, i tot i treballar al Banc Sabadell o a Caixa Manresa, on tamb\u00e9 vaig estar i on he apr\u00e8s molt, intentava ser cr\u00edtic. Quan va esclatar la crisi, em va impactar el que va passar amb Caixa Manresa, que era una petita caixa que a mi em sembla que funcionava molt b\u00e9, amb nivells de morositat baixos, un tracte proper, etc. Tot i aix\u00ed va acabar sent absorbida per Caixa Catalunya i a la ru\u00efna. S\u00f3n aquestes petites coses les que et fan veure que el sistema financer t\u00e9 problemes profunds.<\/p>\n

Amb 32 anys ja t\u2019has fet un lloc al panorama econ\u00f2mic internacional. Com vas entrar a formar part del Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec?<\/b>
\nAl 2010, quan es va disparar la crisi del deute sobir\u00e0 i el primer pa\u00eds on va picar fort va ser Gr\u00e8cia, em trobava treballant al departament de mercats al Banc Sabadell. Vaig viure la crisi sobre el terreny, perqu\u00e8 des d\u2019all\u00e0 est\u00e0vem pendents del que passava cada dia a Gr\u00e8cia. Va ser llavors quan vaig comen\u00e7ar a veure la manipulaci\u00f3 i la injust\u00edcia que suposava el muntatge institucional en el qual vivim. Em vaig adonar de com es podia esclafar un pa\u00eds en poc temps amb moviments especulatius. I aix\u00ed he anat seguint la situaci\u00f3 econ\u00f2mica a Gr\u00e8cia durant aquests cinc anys, juntament amb la crisi de l\u2019euro en general. <\/p>\n

Aleshores ha sigut informant-te i investigant com has anat a parar al Comit\u00e8?<\/b>
\nEl meu inter\u00e8s per aquest tema m\u2019ha portat a fer el doctorat a la Universitat de Londres amb un director de tesi que \u00e9s economista, grec i membre de Syriza. \u00d2bviament, despr\u00e9s que al gener Syriza guany\u00e9s les eleccions, l\u2019actualitat es va tornar a centrar en Gr\u00e8cia i es va recuperar el debat sobre l\u2019impagament del deute i sobre la sortida de l\u2019euro del pa\u00eds hel\u00b7l\u00e8. Va ser a trav\u00e9s d\u2019aquesta via i gr\u00e0cies a la meva feina a l\u2019ODG i a col\u00b7laboracions internacionals com finalment vaig ser convidat a participar al Comit\u00e8 de la Veritat del Deute.<\/p>\n

2. EL COMIT\u00c8 DE LA VERITAT DEL DEUTE P\u00daBLIC GREC I LES CONSEQ\u00dc\u00c8NCIES DELS RESTATS DE GR\u00c8CIA<\/span> <\/p>\n

\"mon-empresarial-004-truth-committee\"Qu\u00e8 \u00e9s el Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec i quina ha estat la seva funci\u00f3?<\/b>
\n\u00c9s un comit\u00e8 format per 30 membres, 15 experts internacionals i 15 grecs, i va ser creat per mandat de la llavors presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, que aleshores era membre de Syriza i que ha passat a formar part d\u2019Uni\u00f3 Popular. El Comit\u00e8 s\u2019havia de dedicar a fer una an\u00e0lisi preliminar en tres mesos de qu\u00e8 havia succe\u00eft durant els \u00faltims anys a Gr\u00e8cia, sobretot centrant-nos en els dos programes d\u2019ajustament econ\u00f2mic, el del 2010 i el del 2012. Hem fet una an\u00e0lisi hist\u00f2rica, tamb\u00e9, des del 1980, per saber d\u2019on venia el pa\u00eds i com s\u2019havien gestionat les finances de l\u2019Estat. <\/p>\n

I quines van ser les conclusions ?<\/b>
\nQue els dos rescats van ser rescats a la banca. Al 2010 el deute tenia una probabilitat de ser impagat molt alta, perqu\u00e8 s\u2019havia arribat a una situaci\u00f3 de fallida. Els \u00faltims governs havien estat molt corruptes, amb manipulacions de les estad\u00edstiques econ\u00f2miques i dem\u00e9s. Per\u00f2 cal dir, tamb\u00e9, que l\u2019Eurostat tenia coneixement d\u2019aquestes manipulacions. D\u2019altra banda, va haver-hi diferents moviments especulatius coordinats des de l\u2019exterior per a provocar p\u00e0nic al mercat de deute p\u00fablic i fer que els tipus d\u2019inter\u00e8s es disparessin. Va haver-hi gent que va fer molt negoci amb la situaci\u00f3 grega, sobretot amb els credit default swaps<\/i> (CDS). <\/p>\n

Es va manipular l\u2019economia grega seguint determinats interessos?<\/b>
\nL\u2019impagament del deute grec al 2010 hagu\u00e9s suposat grans p\u00e8rdues pels bancs que tenien aquest deute en cartera: bancs francesos, alemanys, anglesos, americans… Per aix\u00f2 el que es va fer va ser un pr\u00e9stec pont, un rescat que en realitat va permetre guanyar temps als inversors p\u00fablics, als bancs dels diferents pa\u00efsos. Aix\u00ed, tot i que quan es va aprovar el rescat, els estats de la Uni\u00f3 Europea es van comprometre a for\u00e7ar als seus bancs a no vendre el deute hel\u00b7l\u00e8 que tenien en cartera, molts ho van fer i se\u2019l van treure de sobre. Ens fan creure que \u00e9s un rescat de la zona euro al sector p\u00fablic de Gr\u00e8cia. Per\u00f2 no, en realitat \u00e9s un rescat dels estats als bancs. <\/p>\n

Llavors, podr\u00edem dir que en aquell moment les fluctuacions brusques de les primes de risc eren fiables?<\/b>
\nPenso que no s\u00f3n indicadors que expressin els fonaments de l\u2019economia. Tenen la seva l\u00f2gica dins del mercat financer i poden estar indicant moltes coses: que hi ha una situaci\u00f3 de por entre els inversors, per exemple. Ja ho deia Keynes, que els mercats poden funcionar de forma irracional m\u00e9s enll\u00e0 del que tu pots mantenir-te racional i et poden arru\u00efnar. Per tant, per una banda poden reflectir un p\u00e0nic que no t\u00e9 base. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 poden haver-hi moviments especulatius. Per aix\u00f2 les primes de risc s\u2019han de prendre amb pinces, perqu\u00e8 tenen en compte molts aspectes a la vegada i estan influ\u00efdes per molts factors.<\/p>\n

Tornant al Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec, qu\u00e8 es podia fer amb les conclusions de la vostra auditoria?<\/b>
\nLa conclusi\u00f3 final de la investigaci\u00f3 del Comit\u00e8 va ser que clarament el deute no s\u2019havia de pagar. Per\u00f2 hem vist que el Govern d\u2019Alexis Tsipras no ha fet cas d\u2019aquest consell. Per tant, al final l\u2019informe que nosaltres hem realitzat ha sigut una eina de pressi\u00f3 en les negociacions amb la troica, per\u00f2 res m\u00e9s. Jo estic segur que l\u2019expresidenta del Parlament era partid\u00e0ria de l\u2019impagament unilateral, per\u00f2 el primer ministre grec no ho va veure clar.
\n\"mon-empresarial-004-cronologia-grecia\"<\/p>\n

\n

\u201cLa poblaci\u00f3 grega ha quedat en xoc despr\u00e9s de la negociaci\u00f3 amb la troica<\/i>. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res m\u00e9s sota la coerci\u00f3 dels creditors. La gent tria el que creu que ser\u00e0 el mal menor.”<\/h2>\n<\/blockquote>\n

3. SITUACI\u00d3 POL\u00cdTICA I ECON\u00d2MICA ACTUAL<\/span> <\/p>\n

Syriza ha guanyat amb un 35,5% dels vots favorables. Com llegeixes aquesta vict\u00f2ria?<\/b>
\nAl meu entendre, la poblaci\u00f3 grega ha quedat en xoc despr\u00e9s de la negociaci\u00f3 amb la troica<\/i>. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res m\u00e9s sota la coerci\u00f3 dels creditors. El primer ministre ha defensat que ell implementar\u00e0 el memor\u00e0ndum respectant als m\u00e9s d\u00e8bils i que, per tant, \u00e9s el m\u00e9s indicat per a portar-lo a terme, millor que els partits de l’establishment<\/i>. La gent tria el que creu que ser\u00e0 el mal menor. <\/p>\n

Unitat Popular ni tan sols ha entrat al Parlament. Vol dir aix\u00f2 que els grecs han votat en contra de sortir de l’euro?<\/b>
\nHi ha un element de falta de temps per organitzar-se i arribar a la gent. Tsipras s’ha mogut, s\u2019ha coordinat amb la troica<\/i>, per convocar unes eleccions en menys d’un mes i enmig de les vacances. Tenia pressa, ja que encara mant\u00e9 una popularitat que sap que perdr\u00e0 aviat, i aix\u00f2 li ha perm\u00e8s eliminar el grup de l\u2019esquerra m\u00e9s radical dins del seu partit. D\u2019altra banda, la poblaci\u00f3 grega ha patit massa amenaces i massa por en els \u00faltims mesos. Per aix\u00f2 segurament una posici\u00f3 tan forta i clara a favor de la ruptura ha sigut dif\u00edcil de pair en tres setmanes. En definitiva, els grecs li han donat l\u2019\u00faltima oportunitat a la idea de viure dins de l’eurozona. Unitat Popular possiblement hagi de treballar m\u00e9s en el seu projecte, no nom\u00e9s a nivell nacional sin\u00f3 tamb\u00e9 europeu, amb el seu “pla B”, i estar preparada per quan la situaci\u00f3 maduri i la poblaci\u00f3 li retiri el suport a Tsipras, cosa que possiblement passi en un per\u00edode curt de temps. <\/p>\n

La primera part dels 86.000 milions d\u2019euros del tercer rescat a Gr\u00e8cia ja han arribat. Qu\u00e8 suposaran per a l\u2019economia grega les mesures que van acompanyades d\u2019aquesta ajuda econ\u00f2mica i l\u2019obligaci\u00f3 de retornar el pr\u00e9stec? <\/b>
\nAquest tercer rescat destruir\u00e0 l\u2019economia grega. El multiplicador fiscal \u00e9s 1 o superior, \u00e9s a dir que t\u00e9 un impacte clar i directe: si es retalla un 1% del PIB, la conseq\u00fc\u00e8ncia directa \u00e9s la caiguda d\u2019un 1% del PIB, al contrari del que preveien els economistes neoliberals que parlaven d’austeritat expansiva. Per tant, ja ho anirem veient, per\u00f2 no \u00e9s una situaci\u00f3 gens positiva per Gr\u00e8cia.<\/p>\n

L’AN\u00c0LISI<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-004-albert-aixala\"<\/p>\n

Gr\u00e8cia i el trilema de Rodrik<\/span> <\/p>\n

Albert Aixal\u00e0.<\/span> Professor de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la UPF.<\/b><\/p>\n

L\u2019economista nord-americ\u00e0 Dani Rodrik va elaborar una teoria l\u2019any 2007 en qu\u00e8 alertava sobre la impossibilitat de mantenir, alhora, la sobirania nacional i un sistema democr\u00e0tic en un marc de mercats oberts i integrats. \u00c9s el que es coneix com el \u201ctrilema de Rodrik\u201d.
\nRodrik afirmava que en un context de globalitzaci\u00f3 \u00e9s impossible mantenir un sistema de govern democr\u00e0tic \u2013en qu\u00e8 prevalen les prefer\u00e8ncies del ciutadans\u2013 en el marc d\u2019un estat-naci\u00f3 sobir\u00e0. Per tant, si es vol mantenir la integraci\u00f3 en els mercats globals, caldr\u00e0 renunciar a la democr\u00e0cia o a la sobirania nacional. En cas contrari, caldr\u00e0 renunciar a la integraci\u00f3 en els mercats globals per permetre mantenir un sistema democr\u00e0tic a nivell nacional.
\nAquest trilema t\u00e9 una translaci\u00f3 directa en l\u2019\u00e0mbit europeu. En el marc de la integraci\u00f3 de mercats de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea (UEM) \u00e9s impossible mantenir sistemes democr\u00e0tics a nivell nacional que siguin realment sobirans. Avui, tots els estats de la zona euro han perdut la seva sobirania monet\u00e0ria i bona part de la seva sobirania fiscal. Per tant, tampoc s\u00f3n estats pol\u00edticament sobirans. En conseq\u00fc\u00e8ncia, les decisions dels seus ciutadans tampoc ho poden ser. Gr\u00e8cia \u00e9s el cas que millor exemplifica aquesta nova realitat.
\nEl problema pol\u00edtic grec ha sigut no acceptar que ja no \u00e9s, de facto<\/i>, un pa\u00eds sobir\u00e0. Com tampoc ho \u00e9s Espanya, ni ho seria una Catalunya independent en el marc de la UEM. La principal lli\u00e7\u00f3 que hem d\u2019extreure del que ha passat a Gr\u00e8cia durant el 2015 \u00e9s que sense sobirania monet\u00e0ria i fiscal \u2013\u00e9s a dir, sense moneda pr\u00f2pia i sense una recaptaci\u00f3 fiscal suficient per finan\u00e7ar la despesa p\u00fablica\u2013 \u00e9s impossible mantenir la sobirania pol\u00edtica.
\nLa sobirania pol\u00edtica grega, avui, \u00e9s una ficci\u00f3 perqu\u00e8 no \u00e9s un estat fiscalment sobir\u00e0. Si Gr\u00e8cia tingu\u00e9s una recaptaci\u00f3 fiscal suficient per mantenir la seva despesa p\u00fablica i no necessit\u00e9s endeutar-se m\u00e9s per tal de seguir pagant als seus funcionaris i pensionistes, podria suspendre el pagament del deute pendent. Per\u00f2 ara no pot, perqu\u00e8 el pa\u00eds es col\u00b7lapsaria. Gr\u00e8cia avui no es pot autofinan\u00e7ar i, per tant, els ciutadans grecs no poden fer prevaler les seves prefer\u00e8ncies pol\u00edtiques per sobre de les prefer\u00e8ncies del creditors que han de continuar finan\u00e7ant el pa\u00eds.
\nCom es pot resoldre aquest trilema? Construint un nou sistema democr\u00e0tic a nivell europeu que respongui a les prefer\u00e8ncies dels ciutadans europeus expressades a les urnes. En el marc de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria \u2013i aviat fiscal\u2013 la democr\u00e0cia ser\u00e0 europea o no ser\u00e0.
\n\"mon-empresarial-004-trilema-uem\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Economista i activista catal\u00e0, Sergi Cutillas \u00e9s membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i de l’Observatori del Deute en la Globalitzaci\u00f3 (ODG). Ha estat tamb\u00e9 un dels 15 experts internacionals escollits per a participar al Comit\u00e8 de la Veritat del Deute P\u00fablic Grec, creat a petici\u00f3 de l\u2019aleshores presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, ara exmembre de Syriza. Cutillas ens explica l\u2019entrellat dels diferents rescats a Gr\u00e8cia i ens desgrana l\u2019actualitat del pa\u00eds hel\u00b7l\u00e8.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":7367,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,13],"tags":[1319,1320,1321,1322,1323,1324,1325,1326,1327,1328,1329,1330,1331,113,1332,1317,1333,1318],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7365"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7365"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7365\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47378,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7365\/revisions\/47378"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7367"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7365"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7365"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7365"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}