![\"mon-empresarial-004-carlos-roman\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/mon-empresarial-004-carlos-roman3.png\")
el Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland defensava la idea que l’impacte de les pol\u00edtiques monet\u00e0ries dep\u00e8n, en gran part, del model de tipus hipotecari. Vegem com.<\/h4>\nel Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland defensava la idea que l’impacte de les pol\u00edtiques monet\u00e0ries dep\u00e8n, en gran part, del model de tipus hipotecari. Vegem com.<\/h4>\nDr. Carlos Garriga(1) y Dr. Roman \u0160ustek(2).<\/span> (1)Membre del Departament d\u2019Investigaci\u00f3 al Banc de la Reserva Federal de St. Louis. (2)Professor d\u2019Economia a la Universitat Queen Mary de Londres.<\/b><\/p>\n Ajustar la taxa d’inter\u00e8s nominal per complir la meta d’inflaci\u00f3<\/span> La figura 3<\/b> mostra l’efecte sobre pr\u00e9stecs contrets un trimestre abans de la baixada dels tipus d’inter\u00e8s. Si la caiguda de tipus es deu a una menor inflaci\u00f3, els costos del servei del deute augmenten per als propietaris amb hipoteques de quota fixa (llevat que puguin refinan\u00e7ar el cr\u00e8dit a tipus m\u00e9s baixos), mentre que disminueixen per als propietaris que han comprat l’habitatge utilitzant hipoteques de quota variable. Encara que aix\u00f2 pot semblar molt dolent per als propietaris d’habitatges que van utilitzar hipoteques de tipus fix i no poden refinan\u00e7ar, l’impacte de la baixa inflaci\u00f3 \u00e9s molt gradual i es requereixen bastants trimestres abans que el valor real de les quotes hipotec\u00e0ries augmenti prou. Per contra, els propietaris que van comprar utilitzant hipoteques amb quota variable es beneficien immediatament de menors pagaments d’interessos. Aquests efectes sobre els pr\u00e9stecs vigents es van atenuant a mesura que les hipoteques s\u00f3n a prop del venciment.![\"mon-empresarial-004-bancs-hipoteques\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/mon-empresarial-004-bancs-hipoteques.png\")
Avui dia la principal eina de pol\u00edtica monet\u00e0ria<\/span> utilitzada pels bancs centrals \u00e9s el control de la taxa d’inter\u00e8s nominal a curt termini. Les intervencions en la taxa de curt termini tenen l’objectiu d’influenciar l’activitat econ\u00f2mica sempre que en l’economia hi hagi algun tipus d’impediment que limita l’habilitat de les empreses per respondre a la nova pol\u00edtica monet\u00e0ria.
\nAquesta lentitud en l’ajust en l’argot econ\u00f2mic se sol anomenar rigideses nominals<\/i>, per ra\u00f3 que les empreses normalment utilitzen contractes de tipus nominals on els pagaments s’especifiquen en algun tipus de moneda (euros, d\u00f2lars, bitcoin, etc.) en comptes d’una altra unitat de pagament. Tamb\u00e9 \u00e9s habitual que els contractes (compromisos d’intercanviar b\u00e9ns o serveis) s’estableixin per un avan\u00e7at de diversos mesos, i fins i tot anys, per exemple, contractes laborals, contractes de lloguer o compromisos de compravenda. At\u00e8s que no \u00e9s factible ajustar els termes del contracte en termes del preu, l’\u00fanica alternativa \u00e9s ajustar l’activitat empresarial sense que aix\u00f2 afecti la taxa d’inflaci\u00f3. Els economistes argumenten que en abs\u00e8ncia d’aquest per\u00edode d’ajust, qualsevol canvi en la taxa nominal d’inter\u00e8s de curt termini ha d’afectar directament a la taxa d’inflaci\u00f3.
\nUn clar exemple de contractes nominals a llarg termini s\u00f3n les hipoteques. Els pr\u00e9stecs hipotecaris habituals requereixen als propietaris d’habitatges la cobertura de quotes mensuals que paguen el servei del deute (que depenen del tipus d’inter\u00e8s nominal) i l’amortitzaci\u00f3 del principal (pagar el deute). Les quotes s’estableixen per tal de garantir que, donada la taxa d’inter\u00e8s de la hipoteca, el deute es paga a poc a poc en la seva totalitat al final del termini de la hipoteca, en general de 15 a 30 anys. Diferents pa\u00efsos ofereixen diferents tipus hipotecaris. Per exemple, les hipoteques de quota fixa (HQF), molt caracter\u00edstiques dels Estats Units, Alemanya, Fran\u00e7a o Dinamarca, tenen un tipus hipotecari fix a l’inici del pr\u00e9stec i quotes mensuals, en termes nominals, que no varien durant la vig\u00e8ncia del pr\u00e9stec. Per contra, les hipoteques de quota variable (HQV), t\u00edpiques d’Espanya, el Regne Unit, It\u00e0lia, Irlanda i Austr\u00e0lia, fixen quotes nominals sobre una base per\u00edode a per\u00edode que varia amb fluctuacions del tipus d’inter\u00e8s nominal a curt termini actual. La majoria dels pr\u00e9stecs hipotecaris s\u00f3n variants d’aquests dos contractes b\u00e0sics.<\/p>\n\n
Des de la perspectiva de la macroeconomia, algunes dades b\u00e0siques suggereixen la import\u00e0ncia potencial de les hipoteques en la conducci\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria. Per exemple, la proporci\u00f3 de la renda (abans de pagar impostos) que els propietaris d\u2019una casa destinen a pagaments hipotecaris oscil\u00b7la entre el 15% i el 30%. A nivell col\u00b7lectiu, per\u00f2, la suma total del deute hipotecari (anual) com a percentatge del PIB en les economies avan\u00e7ades va assolir una mitjana del 70% l’any 2009<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nEn el nostre treball realitzat juntament amb el professor i Premi Nobel d’Economia Finn E. Kydland ten\u00edem per objectiu analitzar la pol\u00edtica monet\u00e0ria, via ajustos en la taxa ![\"mon-empresarial-004-preus-hipoteques\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/mon-empresarial-004-preus-hipoteques.png\")
d’inter\u00e8s a curt termini, per observar com afecta l’activitat econ\u00f2mica i, en particular, el sector de la construcci\u00f3. Des de la perspectiva de la macroeconomia, algunes dades b\u00e0siques suggereixen la import\u00e0ncia potencial de les hipoteques en la conducci\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria. Per exemple, la proporci\u00f3 de la renda (abans de pagar impostos) que els propietaris d\u2019una casa destinen a pagaments hipotecaris oscil\u00b7la entre el 15% i el 30%. A nivell col\u00b7lectiu, per\u00f2, la suma total del deute hipotecari (anual) com a percentatge del PIB en les economies avan\u00e7ades va assolir una mitjana del 70% l’any 2009 (el 22% a It\u00e0lia, pa\u00eds que ostentava la menor xifra, i del 105% als Pa\u00efsos Baixos, el que oferia la major quantitat). Per\u00f2 en alguns pa\u00efsos el deute hipotecari \u00e9s fins i tot encara m\u00e9s gran que el deute p\u00fablic i la seva durada \u00e9s m\u00e9s llarga.
\nAix\u00ed, com a part de l’estabilitzaci\u00f3 del cicle econ\u00f2mic, i per complir amb la seva meta d’inflaci\u00f3, els bancs centrals ajusten la taxa d’inter\u00e8s nominal a curt termini en resposta a les fluctuacions econ\u00f2miques. Aquests ajustaments incrementen o disminueixen el cost financer de les hipoteques noves aix\u00ed com les existents. En dur a terme els seus objectius d’estabilitzaci\u00f3, el banc central acaba redistribuint ingressos i benestar de la poblaci\u00f3 en funci\u00f3 de l’etapa en qu\u00e8 es trobin en el seu cicle de propietat de l’habitatge. En el treball amb el professor Kydland emfatitzem en qu\u00e8 la mida i la direcci\u00f3 d’aquesta redistribuci\u00f3 dep\u00e8n del tipus de contracte hipotecari utilitzat.
\n![\"mon-empresarial-004-politica-monetaria\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/mon-empresarial-004-politica-monetaria3.png\")
El seg\u00fcent exemple num\u00e8ric t\u00e9 el prop\u00f2sit d’il\u00b7lustrar aquests efectes. Per a aix\u00f2, considerem un escenari hipot\u00e8tic on el banc central redueix el tipus d’inter\u00e8s nominal a curt termini del 4% a l’1%, com a la figura 1<\/b> (la unitat de mesura en l’eix horitzontal representa un trimestre), abans de retornar la taxa d’inter\u00e8s al 4%. Les figures 2 i 3 mostren el que succeeix amb els costos de servei del deute d’una casa amb el canvi en la pol\u00edtica monet\u00e0ria. Per quantificar-ho, considerem una hipoteca que \u00e9s quatre vegades m\u00e9s gran que l’ingr\u00e9s de les llars. Tamb\u00e9 suposem que l’ingr\u00e9s real de les llars no canvia durant el termini del pr\u00e9stec i que la taxa d’inflaci\u00f3 segueix una traject\u00f2ria similar a la taxa d’inter\u00e8s nominal a curt termini (en les dades, les taxes d’inter\u00e8s nominals s\u00f3n t\u00edpicament baixes quan la inflaci\u00f3 \u00e9s baixa, i viceversa). Com mostrarem a continuaci\u00f3, \u00e9s important diferenciar els nous compradors, que s’enfronten a tipus d’inter\u00e8s m\u00e9s baixos, dels que van comprar fa temps, a tipus m\u00e9s alts.
\nLa figura 2<\/b> mostra clarament com la reducci\u00f3 en la taxa d’inter\u00e8s nominal a curt termini redueix el cost financer dels nous pr\u00e9stecs, tant de quota fixa com variable. Per tant, els nous propietaris es beneficien de l’acci\u00f3 pol\u00edtica monet\u00e0ria i, en particular, aquells que trien quota fixa guanyen m\u00e9s. Aix\u00f2 es deu al fet que la taxa d’inter\u00e8s en les hipoteques de quota fixa, que es mant\u00e9 constant durant la vida del pr\u00e9stec, ha de reflectir la futura inversi\u00f3 de la taxa d’inter\u00e8s nominal a curt termini. Altrament, els prestadors no estarien disposats a oferir hipoteques de quota fixa.<\/p>\n\n
Per a tots aquells individus que utilitzen hipoteques de quota variable (nous propietaris i ja existents) una relaxaci\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria resulta beneficiosa. En canvi, quan les hipoteques disponibles tenen quota fixa, els nous compradors d’habitatges guanyen mentre que els antics surten perjudicats si no poden refinan\u00e7ar el seu cr\u00e8dit<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nEn resum, per a tots aquells individus que utilitzen hipoteques de quota variable (nous propietaris i ja existents) una relaxaci\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria resulta beneficiosa. En canvi, quan les hipoteques disponibles tenen quota fixa, els nous compradors d’habitatges guanyen mentre que els antics surten perjudicats en la mesura que no puguin refinan\u00e7ar el seu cr\u00e8dit.
\n![\"mon-empresarial-004-cost-deute\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/mon-empresarial-004-cost-deute2.png\")
<\/p>\n