{"id":8134,"date":"2015-12-16T08:30:18","date_gmt":"2015-12-16T07:30:18","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=8134"},"modified":"2025-06-06T10:45:34","modified_gmt":"2025-06-06T08:45:34","slug":"pegaso-fugac-trajectoria-fabricant-cridat-liderar-mercat-automobilistic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2015\/12\/16\/pegaso-fugac-trajectoria-fabricant-cridat-liderar-mercat-automobilistic\/","title":{"rendered":"Pegaso,<\/span> la fuga\u00e7 traject\u00f2ria del fabricant cridat a liderar el mercat automobil\u00edstic ."},"content":{"rendered":"
Pegaso va iniciar la seva activitat\"mon-empresarial-004-empresa-pegaso\" l\u2019any 1946 com a hereu oficial d\u2019Hispano-Suiza i amb elements suficients, tals com un nodrit equip de joves t\u00e8cnics disposats a revifar la ind\u00fastria automobil\u00edstica espanyola, per triomfar. L\u2019\u00e8xit de la companyia, no obstant, no va durar m\u00e9s enll\u00e0 dels anys 80, quan va ser adquirida per Iveco. Quines van ser les causes del no enlairament d\u2019aquesta jove promesa?<\/h5>\n

 
\n 
\nText: Esther Escol\u00e1n<\/a>
\n 
\n 
\nLa hist\u00f2ria de Pegaso arrenca l\u2019any 1946,<\/span> quan l\u2019Institut Nacional d\u2019Ind\u00fastria (INI) va fundar la companyia estatal ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, S.A.), amb seu a Barcelona. Des dels seus inicis va comptar amb tot el coneixement i el personal de l\u2019empresa Hispano-Suiza, que havia estat nacionalitzada. Aix\u00f2 va permetre a Pegaso, la marca amb que ENASA comercialitzava els seus vehicles, no comen\u00e7ar de zero, doncs va heretar de la seva predecessora una tecnologia puntera i un equip t\u00e8cnic ja format. Al capdavant d\u2019aquest es trobava Wifredo Ricart, un enginyer que, despr\u00e9s d\u2019un temps treballant a l\u2019Alfa Romeo italiana \u2013aleshores bressol del sector\u2013 ocupava la direcci\u00f3 general del Centre d\u2019Estudis T\u00e8cnics d\u2019Automoci\u00f3 (CETA). Amb la resta de l\u2019equip, Ricart va fer seva la missi\u00f3 d\u2019aixecar la ind\u00fastria automobil\u00edstica d\u2019Espanya, que fins aleshores es limitava a fabricar tractors, camions i altres vehicles militars.
\nA banda del valuos\u00edssim llegat t\u00e8cnic, industrial i d\u2019actius de la decadent Hispano-Suiza, \u201camb una gran experi\u00e8ncia i implantaci\u00f3 fins i tot a nivell europeu, a Pegaso se li presentava l\u2019oportunitat d\u2019un nou mercat que, tot i estar sortint encara de la postguerra, estava en disposici\u00f3 d\u2019incrementar el seu parc automobil\u00edstic, tant a nivell particular com industrial, de manera exponencial\u201d, afirma Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona.
\n\"mon-empresarial-004-vehicles-pegaso\"<\/p>\n

\n

Tot i l\u2019envergadura de la companyia, el seu mode de fabricaci\u00f3 i la introducci\u00f3 constant de noves idees feien que cada Pegaso fos una pe\u00e7a \u00fanica, de col\u00b7leccionista.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Model poc sostenible<\/span>
\nEls nous dirigents van comen\u00e7ar per optimitzar els sistemes productius, els components i, en definitiva, el proc\u00e9s industrial que se seguia a la factoria del barri barcelon\u00ed de La Sagrera, on encara roman el fam\u00f3s Parc de la Pegaso. L\u2019amplitud de mires d\u2019aquell equip aviat els va fer apostar per desmarcar-se i comen\u00e7ar a fabricar cotxes esportius, a banda dels camions i autobusos, que durant un breu per\u00edode de temps \u2013entre 1951 i 1957\u2013 van ser aclamats als salons internacionals i a les curses automobil\u00edstiques.
\nTot i l\u2019envergadura de la companyia, el seu mode de fabricaci\u00f3 i la introducci\u00f3 constant de noves idees feien que cada Pegaso fos una pe\u00e7a \u00fanica, de col\u00b7leccionista. Una estrat\u00e8gia, en qualsevol cas, massa llunyana del model de fabricaci\u00f3 en s\u00e8rie que imperava en aquell moment i que no va fer possible que la firma adopt\u00e9s un sistema productiu realment sostenible. Si a tot aix\u00f2 afegim que, com era habitual en aquella \u00e8poca, \u201cENASA no nom\u00e9s era una f\u00e0brica, sin\u00f3 que va construir pisos pels treballadors, una esgl\u00e9sia, etc., s\u2019explica que tingu\u00e9s unes grans c\u00e0rregues econ\u00f2miques des dels seus inicis\u201d, apunta In\u00e9s Alegre, professora de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Empresarials de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Alegre tamb\u00e9 fa especial \u00e8mfasi en la manca de visi\u00f3 dels gestors que havien estat designats per dirigir l\u2019empresa, \u201cels quals no estaven qualificats ni van saber recon\u00e8ixer el gran valor tecnol\u00f2gic que tenien entre mans i all\u00f2 que calia potenciar per a que continuar sent capdavanters\u201d.
\n\"mon-empresarial-004-automobils-pegaso\"<\/p>\n

\n

Als anys 80 ENASA va intentar competir novament a escala internacional, per\u00f2 ja no disposava del valor d\u2019abans ni d\u2019una salut financera que permet\u00e9s adaptar els seus models i sistemes de fabricaci\u00f3 a la cursa europea.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La internacionalitzaci\u00f3, tamb\u00e9 fallida<\/span>
\nEn paraules d\u2019Aixa, el que realment va succeir amb Pegaso \u00e9s que \u201cpotser, sense saber-ho, van tenir el primer o un dels primers laboratoris de recerca de la ind\u00fastria automobil\u00edstica a nivell mundial\u201d. Avui dia estem acostumats a que les empreses d\u2019automoci\u00f3 inverteixin molts recursos en els departaments d\u2019R+D per tal de desenvolupar nous models, idees, conceptes i tecnologies que s\u00f3n decisius a l\u2019hora de fer evolucionar els seus productes i processos productius, \u201cuna carta que Pegaso no va saber jugar de manera profitosa\u201d, afegeix el consultor.
\nTemps despr\u00e9s i amb l\u2019entrada d\u2019Espanya a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (1986), ENASA va intentar competir novament a escala internacional, per\u00f2 ja no disposava del valor d\u2019abans ni d\u2019una salut financera que permet\u00e9s adaptar els seus models i sistemes de fabricaci\u00f3 a la cursa europea. D\u2019intents, per\u00f2, no en van faltar. El primer, a principis dels anys 80 amb la companyia americana International Harvester, que va fracassar per problemes econ\u00f2mic d\u2019aquesta \u00faltima; i el segon, amb l\u2019holandesa DAF. Fruit d\u2019aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 entre ENASA i DAF va veure la llum el cami\u00f3 Troner que, segons Alegre, \u201cva funcionar relativament b\u00e9 per\u00f2 no el suficient per tirar l\u2019empresa endavant\u201d. Va ser en aquell moment quan Pegaso va iniciar una cursa de fons a la recerca d\u2019altres acords internacionals que mai van arribar a tancar-se, fet que va provocar que l\u2019any 1989 fos adquirida per Iveco, una de les filials de Grupo Fiat.
\n\"mon-empresarial-004-pegaso-cotxes\"<\/p>\n

Manca de visi\u00f3 comercial i empresarial<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-004-ines-alegre\"In\u00e9s Alegre, professora de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Empresarials de la UIC:<\/span>
\n\u201cWifredo Ricart era un enginyer brillant per\u00f2 no tenia visi\u00f3 comercial ni empresarial. Cada model incorporava millores t\u00e8cniques que convertien aquell cotxe en un dels millors de la seva \u00e8poca a nivell mundial, per\u00f2 aix\u00f2 feia que cap d\u2019ells es fabriqu\u00e9s en s\u00e8rie i de manera eficient. Les s\u00e8ries eren molt curtes per tal d\u2019incorporar les millores t\u00e8cniques en el seg\u00fcent model, i aix\u00f2 era dif\u00edcil de sostenir econ\u00f2micament.\u201d
\n 
\n 
\n 
\n 
\n\"mon-empresarial-004-gonzalo-aixa\"Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona:<\/span>
\n\u201cEl que va passar amb els turismes d\u2019alta gamma de Pegaso \u00e9s que no eren productes pensats per a la seva comercialitzaci\u00f3 i\/o industrialitzaci\u00f3. Eren meravellosos exercicis de disseny, tecnologia i innovaci\u00f3, peces m\u00e9s pr\u00f2pies d\u2019un taller artesanal que no pas d\u2019una l\u00ednia de producci\u00f3. Eren quasi prototips, obres d\u2019art, aut\u00e8ntics somnis, per\u00f2 l\u2019art no pot produir-se i rendibilitzar-se des d\u2019una l\u00ednia de producci\u00f3.\u201d
\n 
\n 
\n 
\n <\/p>\n

El veredicte<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-004-propaganda-pegaso\"Quan l\u2019enginyer Wifredo Ricart es va jubilar,<\/span> l\u2019any 1957, i ENASA va decidir tornar als seus or\u00edgens en els vehicles pesats fabricant camions i autobusos, la companyia ja arrossegava una s\u00e8rie de problemes estructurals i financers fruit de la seva manca de visi\u00f3 empresarial. Tampoc va ajudar-hi la situaci\u00f3 de postguerra que vivia Espanya en aquell moment. \u201cEl pa\u00eds necessitava consolidar la seva ind\u00fastria automobil\u00edstica i ENASA era l\u2019\u00fanica empresa capa\u00e7 de fabricar camions i autobusos\u201d, una l\u00ednia per la que va apostar decididament sense adonar-se que, de retruc, \u201cestava deixant de banda la fabricaci\u00f3 d\u2019autom\u00f2bils, de la qual n\u2019era l\u00edder\u201d, comenta In\u00e9s Alegre, professora de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Empresarials de la UIC. L\u2019experta, a m\u00e9s, incideix en la \u201cmanca de criteris econ\u00f2mics i empresarials\u201d que van guiar la traject\u00f2ria de la companyia. En aquest sentit, Gonzalo Aixa, consultor i promotor de FuckUpNights Barcelona, afegeix que \u201ctot i tenir poca compet\u00e8ncia, la companyia no era eficient i, per descomptat, no estava preparada per competir en altres mercats\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pegaso va iniciar la seva activitat l\u2019any 1946 com a hereu oficial d\u2019Hispano-Suiza i amb elements suficients, tals com un nodrit equip de joves t\u00e8cnics disposats a revifar la ind\u00fastria automobil\u00edstica espanyola, per triomfar. L\u2019\u00e8xit de la companyia, no obstant, no va durar m\u00e9s enll\u00e0 dels anys 80, quan va ser adquirida per Iveco. Quines van ser les causes del no enlairament d\u2019aquesta jove promesa?<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":8137,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,36,11,10819],"tags":[1772,1773,1774,1775,1776,1777,1778,1779,1780,1781,1782,1783,1784,763,1792,1770,1793,1771,1794],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8134"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8134"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8134\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46288,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8134\/revisions\/46288"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8137"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8134"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8134"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8134"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}