{"id":8737,"date":"2016-05-23T08:30:04","date_gmt":"2016-05-23T06:30:04","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=8737"},"modified":"2025-09-24T10:21:15","modified_gmt":"2025-09-24T08:21:15","slug":"boston-passat-present-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/05\/23\/boston-passat-present-futur\/","title":{"rendered":"Boston. Passat, present i futur"},"content":{"rendered":"
Bressol de\"mon-empresarial-005-logo-masssachusetts\" la Revoluci\u00f3 americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l\u2019estat de Massachusetts t\u00e9 un passat que no deixa ning\u00fa indiferent. Mirant endavant, el seu futur \u00e9s prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acad\u00e8mics i professionals preferits al m\u00f3n. Voleu saber per qu\u00e8?<\/h5>\n

 
\n 
\nText: Berta Seijo<\/a>
\n 
\n 
\n\"mon-empresarial-005-red-sox\"L\u2019any 1620 van arribar a la costa<\/span> els primers colons europeus que van fundar Nova Anglaterra, regi\u00f3 dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica localitzada al nord-est del pa\u00eds on, en un primer moment, es van establir les col\u00f2nies de Connecticut, Nou Hampshire, Rhode Island i Massachusetts (despr\u00e9s s\u2019hi van sumar Maine i Vermont). Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, els puritans anglesos ja havien establert les bases de la que seria una de les ciutats m\u00e9s antigues i rellevants de tot el territori nord-americ\u00e0: Boston. Parlem de la capital de l\u2019estat de Massachusetts, que va viure en pr\u00f2pia pell esdeveniments hist\u00f2rics com la Revoluci\u00f3 americana (1765\u20131783), la Guerra de la Independ\u00e8ncia (1775\u20131783), i, com a resultat, el naixement de la terra de les oportunitats.
\nEntre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d\u2019immigrants, procedents d\u2019Irlanda \u2013avui dia, la poblaci\u00f3 bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%\u2013 i It\u00e0lia. Aix\u00f2 va possibilitar l\u2019entrada del catolicisme i de noves tradicions, inclosa la pol\u00edtica. Nom\u00e9s cal fer mem\u00f2ria i repassar el llistat d\u2019alcaldes que ha tingut la capital de Massachusetts: Hugh O\u2019Brien, Patrick Collins, John F. Fitzgerald (avi matern de John F. Kennedy) i James M. Curley, entre d\u2019altres. Tots amb sang verda a les venes! <\/p>\n

\n

Entre 1860 i 1920, Boston va acollir un gran nombre d\u2019immigrants, procedents d\u2019Irlanda \u2013avui dia, la poblaci\u00f3 bostoniana amb arrels irlandeses representa prop del 16%\u2013 i It\u00e0lia.<\/h2>\n<\/blockquote>\n

La ciutat dels barris<\/span>
\nA part de ser considerada bressol de la cultura europea dins dels EUA, a Boston tamb\u00e9 se la coneix amb el sobrenom de \u201cla ciutat dels barris\u201d. En total, n\u2019hi ha 21 d\u2019oficials, per\u00f2 nosaltres n\u2019hem destacat vuit. Comencem amb North End, barri itali\u00e0 per excel\u00b7l\u00e8ncia i un dels m\u00e9s antics de la capital nord-americana. Alberga edificis amb un gran valor hist\u00f2ric, com ara l\u2019esgl\u00e9sia Old North, constru\u00efda l\u2019any 1723.
\n\"mon-empresarial-005-districtes-boston\"Seguim amb el centre financer i comercial de Boston, Downtown Crossing. Tot i que els gratacels dibuixen la seva l\u00ednia d\u2019horitz\u00f3, aquest barri acull un dels emblemes del passat angl\u00e8s de la ciutat: l\u2019Old State House, seu del Govern colonial brit\u00e0nic entre 1713 i 1776. Com a bona zona de compres, no hi pot faltar el Quincy Market, en el qual, a part de buidar la cartera, tamb\u00e9 podr\u00e0s gaudir de m\u00fasica en directe. Per\u00f2 si all\u00f2 que vols \u00e9s una nit protagonitzada pels millors musicals, \u00f2peres o ballets cl\u00e0ssics, recorda\u2019t de passar per l\u2019equivalent del Broadway novaiorqu\u00e8s a Boston, el Theatre District. Un cop finalitzat l\u2019espectacle, recorre el Chinatown d\u2019aquesta capital, on podr\u00e0s adquirir tota mena d\u2019esp\u00e8cies i teles ex\u00f2tiques, i assaborir un bon sopar a base de menjar asi\u00e0tic!
\nA la part sud de la ciutat, popularment anomenada Southie, encara se la coneix per donar cabuda a la classe obrera irlandesa dels Estats Units. Aquesta barreja de cultures ha possibilitat que s\u2019erigeixi com a epicentre bohemi a Boston, ve\u00efnat d\u2019artistes, i aposta segura si parlem de vida nocturna. Ben a prop, el South End, un altre centre urb\u00e0 amb un estil molt victori\u00e0: cases fetes amb ma\u00f3 vermell, galeries d\u2019art ecl\u00e8ctic i bons restaurants.
\nPer acabar, criden l\u2019atenci\u00f3 Back Bay i Beacon Hill, dos barris lim\u00edtrofs amb el riu Charles i d\u2019aspecte m\u00e9s aviat europeu. Back Bay no fou constru\u00eft fins a mitjans del segle XIX, per\u00f2 pot presumir d\u2019edificis de visita obligat\u00f2ria com l\u2019esgl\u00e9sia Trinity, la Biblioteca P\u00fablica municipal m\u00e9s antiga i gran dels EUA o el gratacel John Hancock Tower. A Beacon Hill, el bar Cheers \u2013que va inspirar la m\u00edtica s\u00e8rie de televisi\u00f3 dels 80\u2013 conviu amb dos dels parcs m\u00e9s importants de la capital, Boston Commons i Public Garden, i la torre Prudential, el centre comercial amb les millors vistes de Boston. <\/p>\n

Focus d\u2019I+D<\/span>
\nA principis d\u2019any, la multinacional General Electric (GE) va anunciar el trasllat de la seva seu corporativa a Boston des de Connecticut. Els motius? Segons va afirmar l\u2019empresa, una de les raons de pes per aquesta mudan\u00e7a \u00e9s que \u201cl\u2019Estat de Massachusetts inverteix m\u00e9s en investigaci\u00f3 i desenvolupament que una altra regi\u00f3 al m\u00f3n\u201d.
\nEn realitat, GE no \u00e9s ni la primera ni l\u2019\u00faltima companyia que aprecia el potencial de l\u2019ecosistema empresarial d\u2019aquesta regi\u00f3; no ens oblidem que Gillette, New Balance, The Boston Consulting Group o Bain & Company ja van apostar per la ciutat nord-americana en el seu moment. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 hi localitzem actors molt rellevants pel que fa a l\u2019\u00e0mbit dels serveis financers: Teradyne, Liberty Mutual, Bain Capital, Fidelity Investments, etc.
\nSi mirem cap al futur, Boston tamb\u00e9 \u00e9s un focus important\u00edssim quant a la ind\u00fastria biotecnol\u00f2gica. Que tremoli Sillicon Valley perqu\u00e8 les empreses dedicades a aquest sector ocupen 50.000 persones, i durant el 2014 van rebre inversions per valor de 6.100 milions de d\u00f2lars. Parlem d\u2019un tipus de creixement que no ha tingut lloc d\u2019un dia per l\u2019altre, sin\u00f3 que \u00e9s el resultat d\u2019anys de treball. I \u00e9s que Boston \u00e9s una ciutat molt atractiva per a les companyies a causa de la pres\u00e8ncia d\u2019universitats i hospitals on es fa investigaci\u00f3 de primer nivell. <\/p>\n

\"mon-empresarial-005-increment-ocupacio-boston\"El podi de l\u2019ocupaci\u00f3<\/span>
\nAra b\u00e9, si ens centrem en els sectors de tota la vida, els jaciments d\u2019ocupaci\u00f3 m\u00e9s importants a l\u2019\u00e0rea metropolitana de Boston s\u00f3n els serveis professionals i de negocis, l\u2019oci i la hostaleria, i l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat. Per exemple, si ens fixem en la contractaci\u00f3 de personal d\u2019aquest darrer, nom\u00e9s entre el 2014 i el 2015 (figura 1), es van crear 15.100 nous llocs de treball en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3 i la sanitat \u2013xifra que va suposar un increment del 2,8%\u2013. <\/p>\n

Formaci\u00f3 de prestigi<\/span><\/div>\n

A l\u2019altre costat del riu Charles,<\/span> sense sortir de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Boston, hi trobem dues de les universitats amb m\u00e9s fama i nivell del m\u00f3n: l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT) i la Universitat de Harvard. La primera es va constituir l\u2019any 1861 i per les seves aules han passat 76 Premis Nobel. I \u00e9s que nom\u00e9s el 10% dels sol\u00b7licitants fan realitat el seu somni i aconsegueixen una pla\u00e7a al centre on es van forjar invents tan revolucionaris com el GPS, el Technicolor o el primer videojoc. Una ruta a peu de 30 minuts ens pot portar a l\u2019altre gran emblema de la formaci\u00f3 de prestigi, Harvard. Fundada el 1636 a imatge i semblan\u00e7a de Cambridge o Oxford, \u00e9s la universitat m\u00e9s antiga dels EUA. Formar part del seu alumnat \u2013com ho van fer en el seu moment Roosevelt, Obama o Kennedy\u2013 costa al voltant de 40.000 d\u00f2lars l\u2019any, tot i que el seu sistema de beques permet que el preu es redueixi fins als 6.500 d\u00f2lars l\u2019any.
\n\"mon-empresarial-005-boston-ciutat-prestigi\"<\/p>\n

Pioners en molts sentits<\/span><\/div>\n

Massachusetts destaca pel seu amor per la llibertat i la democr\u00e0cia. Bona prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que fou el primer estat nord-americ\u00e0 a legalitzar el matrimoni homosexual el 2004. I concretament la seva capital tamb\u00e9 es pot considerar pionera si la comparem amb la resta dels EUA. A Boston es va construir la primera xarxa de metro (1897), escola p\u00fablica (1635), biblioteca municipal (1848) i centre universitari \u2013parlem de Harvard, \u00e9s clar!\u2013.<\/p>\n

Seguidors incondicionals<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-celtics-boston\"Si del que es tracta \u00e9s d\u2019equipaments esportius, els bostonians indecisos ho tenen dif\u00edcil. I \u00e9s que aquesta ciutat es caracteritza per albergar una gran quantitat de clubs d\u2019hoquei, beisbol, futbol, futbol americ\u00e0 i b\u00e0squet. Per\u00f2, posats a triar, ens quedem amb els m\u00e9s coneguts de cada esport (seguint l\u2019ordre esmentat anteriorment): els Boston Bruins, els Red Sox \u2013eterns enemics dels Yankees de Nova York\u2013, els New England Revolution, els Patriots i, com no, els propietaris del tr\u00e8vol de tres fulles m\u00e9s fam\u00f3s del m\u00f3n, els Celtics. <\/p>\n

El mar a la taula <\/span><\/div>\n

\"L\u2019Union
L\u2019Union Oyster House, el restaurant en funcionament m\u00e9s antic dels Estats Units ( va obrir les seves portes el 1826).<\/figcaption><\/figure>Segons les \u00faltimes dades del Departament de Comer\u00e7 dels Estats Units, al voltant d\u20191,4 milions d\u2019estrangers van visitar Boston durant el 2014 \u2013un 10% m\u00e9s que l\u2019any anterior\u2013. Entre els efectes immediats de la popularitzaci\u00f3 d\u2019aquesta ciutat com a dest\u00ed tur\u00edstic i de negocis no podem obviar l\u2019embranzida de dos sectors clau per a la seva economia: l\u2019oci i l\u2019hostaleria. Tampoc no podem passar per alt que la seva cultura gastron\u00f2mica estigui sumant cada vegada m\u00e9s adeptes. I \u00e9s que un dels atractius de Nova Anglaterra \u00e9s precisament el seu receptari, que t\u00e9 com a aut\u00e8ntics protagonistes el peix i el marisc. Si filem prim, les clo\u00efsses al vapor, fregides o com a ingredient principal de sopes, la llagosta, el fish and chips<\/i> (sovint elaborat amb bacall\u00e0 fresc), les baked beans<\/i> i les ostres \u2013tal i com les preparen a l\u2019Union Oyster House\u2013 s\u00f3n els plats estrella a qualsevol local fidel a la tradici\u00f3 bostoniana.
\n 
\n <\/p>\n
\n <\/p>\n
Tot sota control: prepara la teva visita a Boston<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-boston-ciutat\"
\nGrau amunt,<\/span> grau avall<\/span><\/p>\n

Boston \u00e9s un bon dest\u00ed vacacional tot l\u2019any, malgrat que finals de primavera i principis de tardor s\u00f3n dues de les millors \u00e8poques per escapar-s\u2019hi. Aix\u00f2 s\u00ed, m\u00e9s de 250.000 estudiants arriben i marxen durant setembre i maig, motiu pel qual trobar allotjament \u00e9s una tasca quasi b\u00e9 impossible si no es fa amb antelaci\u00f3!<\/h5>\n

\"mon-empresarial-005-primavera-hivern-boston\"
\n\"mon-empresarial-005-estiu-tardor-boston\"<\/p>\n

\nESTALVIA<\/span> (per\u00f2 no amb les propines!)<\/span>
\nSi quan viatges, l\u2019austeritat<\/span> \u00e9s una de les teves m\u00e0ximes, quan arribis a Boston tingues en compte que els preus s\u00f3n generalment m\u00e9s alts als barris de Beacon Hill, Back Bay i Harvard Square. Per trobar gangues, millor despla\u00e7a\u2019t a North End, Kenmore Square, Downtown Crossing i Cambridge\u2019s Central Square. Per\u00f2 pensa que les propines no s\u00f3n quelcom que puguis passar per alt: als restaurants, la propina est\u00e0ndard oscil\u00b7la entre el 15% i el 20% de la factura; en el cas dels taxis, els conductors tamb\u00e9 cobren com a suplement un 15% de la tarifa, i ocorre el mateix amb els professionals que presten serveis personals en general (perruquers o massatgistes, per exemple). D\u2019altra banda, \u00e9s costum obsequiar amb una propina d\u2019entre un i 20 d\u00f2lars els conserges i grums dels hotels. <\/p>\n
\nCom moure\u2019s<\/span> per la ciutat?<\/span>
\nTot i encap\u00e7alar<\/span> el llistat de ciutats nord-americanes on hi ha un major percentatge de gent que va a peu fins al seu lloc de treball (el 15%), Boston i la seva \u00e0rea metropolitana estan connectades per una xarxa molt completa de transport p\u00fablic (Massachusetts Bay Transportation Authority), formada per quatre l\u00ednies de metro i autobusos. Aquesta opera entre les 5.30h del mat\u00ed i les 12.30h de la matinada, amb un preu per bitllet que no supera els dos d\u00f2lars i mig. Nom\u00e9s \u00e9s aconsellable que agafin el cotxe els m\u00e9s atrevits, doncs el tr\u00e0nsit a Boston \u00e9s m\u00e9s aviat un malson; els conductors porten l\u2019agressivitat a les venes i amb ra\u00f3: les obres al carrer semblen no acabar-se mai i la senyalitzaci\u00f3 brilla per la seva abs\u00e8ncia. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Bressol de la Revoluci\u00f3 americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l\u2019estat de Massachusetts t\u00e9 un passat que no deixa ning\u00fa indiferent. Mirant endavant, el seu futur \u00e9s prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acad\u00e8mics i professionals preferits al m\u00f3n. Voleu saber per qu\u00e8?<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8765,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[12,10816,10848,50],"tags":[3468,3485,3501,3517,3470,3486,3502,3518,3471,3487,3503,3519,3472,3488,3504,3520,3473,3489,3505,3521,3474,3490,3506,3522,168,3475,3491,3507,3523,351,3476,3492,3508,3524,1158,3477,3493,3509,3525,3209,3478,3494,3510,3526,3360,3479,3495,3511,3527,3463,3480,3496,3512,3530,3464,3481,3497,3513,3465,3482,3498,3514,3466,3483,3499,3515,3467,3484,3500,3516],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8737"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47443,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8737\/revisions\/47443"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8765"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}