{"id":8815,"date":"2016-03-14T08:30:57","date_gmt":"2016-03-14T07:30:57","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=8815"},"modified":"2025-06-06T10:44:54","modified_gmt":"2025-06-06T08:44:54","slug":"entrevista-robert-aumann-premi-nobel-economia-2005","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/03\/14\/entrevista-robert-aumann-premi-nobel-economia-2005\/","title":{"rendered":"Entrevista a Robert J. Aumann<\/span>, Premi Nobel d\u2019Economia 2005"},"content":{"rendered":"

Apassionat per les matem\u00e0tiques pures des dels inicis de la seva carrera acad\u00e8mica, Robert J. Aumann (Frankfurt, Alemanya, 1930) va acabar sucumbint a la teoria de jocs i, de rebot, a les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques. Qualsevol que el conegu\u00e9s de prop diria que aquest canvi de rumb li va obrir infinitat de portes, inclosa la de rebre el Premi Nobel d\u2019Economia 2005 per les seves contribucions en el camp dels jocs repetits i la creaci\u00f3 del comportament cooperatiu. Amb ell hem parlat sobre aquests temes, sense passar-ne per alt d\u2019altres com la crisi financera, la situaci\u00f3 grega o l\u2019estira-i-arronsa entre territoris.<\/h4>\n

 
\n 
\nText: Berta Seijo<\/a>
\n 
\n <\/p>\n

\n

\u201cEls rescats s\u2019haurien d\u2019evitar perqu\u00e8 envien un missatge negatiu als inversors\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"Robert
Robert J. Aumann va topar amb la teoria de jocs gr\u00e0cies a John Nash, reconegut matem\u00e0tic (i guanyador del Premi Nobel d\u2019Economia 1994) que va morir l\u2019any passat. Ambd\u00f3s es van con\u00e8ixer a l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT) quan Aumann finalitzava el seu doctorat i Nash era instructor Moore.<\/figcaption><\/figure>La Reial Acad\u00e8mia Sueca de les Ci\u00e8ncies el va premiar (juntament amb Thomas Schelling) amb el Nobel d\u2019Economia de 2005 \u201cper haver ampliat la nostra comprensi\u00f3 sobre el conflicte i la cooperaci\u00f3 a trav\u00e9s de la teoria de jocs\u201d. Podria explicar-me de forma planera aquest concepte?<\/span>
\nLa teoria de jocs engloba aquelles situacions en qu\u00e8 individus amb objectius diferents interaccionen, cadascun d\u2019ells tractant de prendre les decisions que li convenen m\u00e9s. En fer-ho, per\u00f2, han de tenir present que l\u2019altre, o els altres, actuen de la mateixa manera. Aquestes idees s\u00f3n la base de jocs de taula com ara els escacs o el p\u00f2quer, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres camps com ara la pol\u00edtica, l\u2019economia o els negocis. Personalment, he contribu\u00eft en diversos aspectes a la comprensi\u00f3 de la teoria de jocs, per\u00f2 el Comit\u00e8 Nobel em va premiar per les meves investigacions en el camp dels jocs repetits. Quan hom es troba en una situaci\u00f3 de forma regular (avui, dem\u00e0 i dem\u00e0 passat), acostuma a posar en pr\u00e0ctica el mateix joc una vegada i una altra, i \u00e9s en aquests casos on la cooperaci\u00f3 pot sorgir, m\u00e9s que en aquells que nom\u00e9s passen un cop a la vida. Et posar\u00e9 un exemple: si alg\u00fa ve a casa meva i intenta vendre\u2019m alguna cosa, desconfiar\u00e9 d\u2019ell. De la mateixa manera, si jo li compro el producte, per\u00f2 li dic que li pagar\u00e9 d\u2019aqu\u00ed tres dies perqu\u00e8 ara no tinc efectiu, el comerciant tamb\u00e9 desconfiar\u00e0 de mi. Per contra, si vaig a fer la compra a la botiga del poble de tota la vida, confiar\u00e9 que el pa o la llet s\u00f3n de bona qualitat per dues raons: perqu\u00e8 no \u00e9s la primera vegada que hi vaig i perqu\u00e8 el venedor sap perfectament que si em falla deixar\u00e9 de ser el seu client. De la mateixa manera, en cas d\u2019oblidar-me els diners a casa i que m\u2019hagi de fiar, el dependent de la botiga ho far\u00e0. I \u00e9s que si no pago el que li dec, sap que jo s\u00f3c conscient que trair\u00e9 la seva confian\u00e7a. En definitiva, els jocs repetits modelen la interacci\u00f3 a llarg termini i expliquen comportaments com ara la cooperaci\u00f3, l\u2019altruisme, la lleialtat, la confian\u00e7a o, fins i tot, la venjan\u00e7a. <\/p>\n
\n

\u201cSi enllaces la realitat grega amb la teoria de jocs em sembla que, en el moment de la discussi\u00f3 amb la troica<\/i>, Varoufakis tenia molt clar que havia de refor\u00e7ar el seu posicionament i jugar amb el balan\u00e7 que hi ha entre compet\u00e8ncia i cooperaci\u00f3 a qualsevol negociaci\u00f3. I no ho va fer del tot malament.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-005-teoria-de-jocs\"Per qu\u00e8 va triar la teoria de jocs aplicada a l\u2019economia com a principal l\u00ednia de recerca? D\u2019on prov\u00e9 aquest inter\u00e8s si, segons tinc ent\u00e8s, la seva traject\u00f2ria acad\u00e8mica va estar des dels inicis lligada a les matem\u00e0tiques pures?<\/span>
\nLa teoria de jocs va esdevenir la meva principal l\u00ednia de recerca m\u00e9s o menys per accident. \u00c9s com endinsar-te en el bosc, comen\u00e7ar a explorar una zona desconeguda i, de sobte, trobar quelcom interessant i capbussar-t\u2019hi completament. Com has assenyalat, la meva tesi doctoral \u2013aix\u00ed com el grau i els m\u00e0sters que vaig fer\u2013 fou sobre matem\u00e0tiques pures; no tenia res a veure ni amb economia ni amb la teoria de jocs. Despr\u00e9s d\u2019acabar-la, vaig anar a treballar a una consultoria afiliada a la Universitat de Princeton i dedicada a la investigaci\u00f3 operativa. Un cop all\u00e0, vaig arribar a la conclusi\u00f3 que per resoldre el problema pr\u00e0ctic que m\u2019havien assignat havia de fer \u00fas de la teoria de jocs. En veritat, no era una disciplina en la que hagu\u00e9s aprofundit; nom\u00e9s havia escoltat com altres companys i professors en parlaven mentre feia el doctorat. Per exemple, el gran matem\u00e0tic John Nash [Premi Nobel d\u2019Economia 1994], amb qui tenia una molt bona relaci\u00f3, em va explicar alguns aspectes d\u2019aquesta teoria. Ens vam con\u00e8ixer l\u2019any 1953 a l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts: jo ja m\u2019havia graduat i ell era instructor Moore \u2013c\u00e0rrec que ocupaven els millors joves matem\u00e0tics al MIT\u2013. Les converses que vaig tenir amb Nash van venir a la meva mem\u00f2ria quan vaig haver de fer front al problema que et comentava abans. Llavors vaig comen\u00e7ar a estudiar la teoria de jocs i d\u2019aqu\u00ed vaig anar a parar a l\u2019economia. No va ser al rev\u00e9s. <\/p>\n

Hi ha molts problemes reals que es podrien analitzar mitjan\u00e7ant la teoria de jocs. Prenem com a exemple la situaci\u00f3 econ\u00f2mica grega. I \u00e9s que la relaci\u00f3 entre aquest pa\u00eds i la Uni\u00f3 Europea no passa pel seu millor moment. Sap que l\u2019exministre de finances Yanis Varoufakis \u00e9s un expert en la teoria de jocs? Creu que aquesta eina ha tingut un rol important a les negociacions dels l\u00edders grecs amb la troica<\/i>?<\/span>
\nNo sabia que l\u2019exministre de finances grec fos un seguidor de la teoria de jocs. De fet, est\u00e0 molt b\u00e9 saber-ho! Disculpa\u2019m per no con\u00e8ixer fil per randa la situaci\u00f3 a Gr\u00e8cia. Llegeixo als diaris qu\u00e8 est\u00e0 passant, per\u00f2 no he seguit de prop la seva evoluci\u00f3. Igualment, si enllaces la realitat grega amb la teoria de jocs, si em dius que Varoufakis n\u2019\u00e9s un bon coneixedor, em sembla que, en el moment de la discussi\u00f3 amb la troica<\/i>, ell tenia molt clar que havia de refor\u00e7ar el seu posicionament i jugar amb el balan\u00e7 que hi ha entre compet\u00e8ncia i cooperaci\u00f3 a qualsevol negociaci\u00f3. I no ho va fer del tot malament, ja que es van haver de reprendre una vegada i una altra les negociacions… Suposo que els prestamistes no tenien totes les garanties que se sortirien amb la seva. <\/p>\n

\n

\u201c[Durant la gestaci\u00f3 de la crisi] en tot moment les persones van reaccionar als incentius que se\u2019ls oferien i els esdeveniments es van succeir tal com les teories econ\u00f2miques cl\u00e0ssiques i la teoria de jocs haurien predit.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Gr\u00e8cia no \u00e9s l\u2019\u00fanic pa\u00eds europeu que camina per la corda fluixa. Quina \u00e9s la seva opini\u00f3 sobre els rescats que s\u2019han produ\u00eft o que encara planegen sobre els pa\u00efsos membres de la UE?<\/span>
\nJo s\u00f3c un economista te\u00f2ric, no un macroeconomista pr\u00e0ctic. O el que \u00e9s el mateix, no conec les especificitats de cada rescat. Malgrat aix\u00f2, s\u00f3c conscient del que passa al m\u00f3n i penso que els rescats, encara que a vegades siguin necessaris, en principi s\u2019haurien d\u2019evitar. Ho dic perqu\u00e8 envien un missatge negatiu\u2013\u2013, tant als inversors com a la resta de ciutadans: \u201cPodeu actuar de manera imprudent perqu\u00e8 si us fiqueu en problemes financers i feu fallida us rescatarem\u201d. Recordo una hist\u00f2ria que lliga amb el que t\u2019estic explicant i que va passar a la vall del Mississipp\u00ed fa uns anys. Llavors, mogut pel risc d\u2019inundaci\u00f3, el govern federal va instar els grangers a que contractessin una asseguran\u00e7a, aix\u00ed els podrien recompensar en cas de desastre. Encara que era un bon tracte, molts d\u2019aquests treballadors no van voler curar-se en salut. Quan es va produir la gran inundaci\u00f3, l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica va haver d\u2019intervenir i ajudar tots aquells que no tenien asseguran\u00e7a i que s\u2019havien quedat sense res. Aquests grangers van ser els m\u00e9s llestos! El mateix succeeix amb els rescats financers, i \u00e9s per aix\u00f2 que s\u00f3c molt esc\u00e8ptic sobre el tema. <\/p>\n

\"mon-empresarial-005-robert-aumann\"Ha pogut seguir el proc\u00e9s independentista catal\u00e0 a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3? Si \u00e9s aix\u00ed, qu\u00e8 en pensa sobre tot plegat?<\/span>
\nLa veritat \u00e9s que no s\u00e9 per qu\u00e8 Catalunya vol esdevenir independent… Qu\u00e8 hi ha de dolent a seguir formant part d\u2019Espanya? No \u00e9s un territori oprimit, per\u00f2 clar, s\u00ed que \u00e9s una de les zones que generen m\u00e9s riquesa dins del pa\u00eds, i el govern espanyol segurament puja els impostos als ciutadans catalans per tal de redistribuir els guanys i ajudar altres parts d\u2019Espanya que no gaudeixen de les mateixes condicions… Al seu torn, la poblaci\u00f3 catalana no ho vol fer perqu\u00e8 se sent diferent per temes de cultura, llengua, etc. No ho s\u00e9, nom\u00e9s estic fent suposicions. Per\u00f2 si aquest \u00e9s el cas, penso que l\u2019Estat espanyol hauria d\u2019actuar i intentar arribar a una mena d\u2019acord.<\/p>\n

Dos pa\u00efsos que finalment han restaurat els lla\u00e7os diplom\u00e0tics despr\u00e9s de m\u00e9s de 50 anys de guerra freda s\u00f3n Cuba i els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Quina \u00e9s la teva opini\u00f3 sobre aquesta reconciliaci\u00f3?<\/span>
\nPrimer de tot, deixa\u2019m dir que \u00e9s un esdeveniment meravell\u00f3s; sempre he estat a favor de les relacions basades en la pau i la cooperaci\u00f3. Precisament, com t\u2019he comentat abans, vaig guanyar el Premi Nobel per les meves percepcions sobre com es crea el comportament cooperatiu. Malgrat aix\u00f2, m\u2019agradaria apuntar la destrucci\u00f3 de la biodiversitat i de l\u2019ecosistema cub\u00e0 com un dels possibles perills que implica aquest apropament. I \u00e9s que gr\u00e0cies a qu\u00e8 els EUA s\u2019han mantingut allunyats de Cuba, aquest pa\u00eds ha pogut deixar florir la seva bellesa ecol\u00f2gica. Ara, els dirigents han de demostrar que s\u00f3n capa\u00e7os de tenir una relaci\u00f3 cordial i preservar l\u2019ecosistema alhora. <\/p>\n

\n

\u201cEl Premi Nobel \u00e9s com un certificat on hi posa: \u2018Val la pena escoltar aquest home\u2019. Al capdavall, aix\u00f2 \u00e9s el que intentem tots els investigadors i cient\u00edfics; quan esbrinem alguna cosa ens apassiona compartir-ho amb la resta i vendre<\/i> les nostres idees.\u201d <\/h2>\n<\/blockquote>\n

Vost\u00e8 ha defensat que els incentius han estat el principal desencadenant de la crisi. Com s\u2019explica que, abans que explot\u00e9s la bombolla financera, aquelles persones amb una elevada probabilitat d\u2019impagament obtinguessin pr\u00e9stecs dels bancs?<\/span>
\nDeixa\u2019m posar-te un exemple: un home amb un 1% o un 2% de probabilitats de no fer-se c\u00e0rrec del seu pr\u00e9stec demana cr\u00e8dit a un banc per comprar-se una casa. Per descomptat, l\u2019entitat financera fixa un tipus d\u2019inter\u00e8s raonable i accepta la petici\u00f3. Hores m\u00e9s tard, un altre home, aquest amb un 20% de probabilitats de no poder pagar, fa el mateix. Actualment el banc no li hauria deixat ni un c\u00e8ntim, per\u00f2 en temps de bonan\u00e7a l\u2019opci\u00f3 escollida va ser una altra: prestar diners a tots aquells amb un historial creditor pobre a canvi de sotmetre\u2019ls a altes taxes d\u2019inter\u00e8s. Els prestadors justificaven la seva pol\u00edtica dient que era una mesura preventiva, una manera de cobrir possibles p\u00e8rdues. Per\u00f2 no oblidem que el risc no era tan alt com deien per una senzilla ra\u00f3: el banc sempre tindria la casa del client com a aval. En aix\u00f2 es basaven els famosos pr\u00e9stecs subprime<\/i> (o d\u2019alt risc). Ara b\u00e9, hi ha un aspecte que les entitats financeres van passar per alt. I \u00e9s que la demanda al mercat immobiliari va cr\u00e9ixer fins a nivells insospitats gr\u00e0cies a qu\u00e8 els prestataris (abans poc solvents) ja podien permetre\u2019s l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019una casa. Aix\u00f2 va donar com a resultat la construcci\u00f3 d\u2019un gran nombre de noves resid\u00e8ncies, el que coneixem com a bombolla immobili\u00e0ria. I quan, tal com s\u2019esperava, els clients subprime<\/i> van deixar de pagar, els bancs van comen\u00e7ar a posar aquestes cases una altra vegada en venta. <\/p>\n

Fou aqu\u00ed quan la bombolla va petar, oi?<\/span>
\nExacte. De cop i volta, l\u2019oferta superava la demanda i els preus de les cases van comen\u00e7ar a caure. Fins i tot aquells que estaven en condicions de tornar el seu cr\u00e8dit van decidir deixar-ho c\u00f3rrer, doncs sortien guanyant si el banc es quedava l\u2019immoble (ara valia molt menys que temps enrere!). En resum, est\u00e0vem davant l\u2019escenari idoni per a qu\u00e8 la crisi comenc\u00e9s… En tot moment les persones van reaccionar als incentius que se\u2019ls oferien i els esdeveniments es van succeir tal com les teories econ\u00f2miques cl\u00e0ssiques i la teoria de jocs haurien predit.
\n \"mon-empresarial-005-economia-nobel-2005\"
\nSi tornem a la seva traject\u00f2ria professional, un cop va afirmar que \u201cla ci\u00e8ncia \u00e9s una gran aventura cooperativa\u201d. Quants col\u00b7laboradors ha tingut al llarg de la seva vida? I qui s\u00f3n?<\/span>
\nHe tingut 25 col\u00b7laboradors i la majoria d\u2019ells s\u00f3n companys de professi\u00f3 d\u2019arreu del m\u00f3n. \u00c9s per aix\u00f2 que la ci\u00e8ncia \u00e9s una gran aventura cooperativa; els coneixes a confer\u00e8ncies o trobades, llegeixes els seus articles i t\u2019hi acabes vinculant professionalment. Molts investigadors fan treballs de recerca amb els seus estudiants, per\u00f2 no \u00e9s el meu cas. Jo corregeixo les seves tasques \u2013mai no participo en elles\u2013. Tamb\u00e9 m\u2019agrada escollir els millors alumnes, posar-los exercicis dif\u00edcils i desafiar-los perqu\u00e8 se superin a ells mateixos dia rere dia. <\/p>\n

I ja per \u00faltim, una pregunta obligat\u00f2ria: qu\u00e8 se sent en guanyar un Premi Nobel?<\/span>
\nUn se sent realment b\u00e9! I deixa\u2019m que et digui una cosa: crec que el major benefici que n\u2019he pogut treure \u00e9s el que est\u00e0 passant ara mateix, en altres paraules, que m\u2019entrevistin. I aquesta \u00e9s una de moltes [riu]. La gent et pregunta i escolta el que has de dir! El Premi Nobel \u00e9s com un certificat on hi posa: \u201cVal la pena escoltar aquest home\u201d. Al capdavall, aix\u00f2 \u00e9s el que intentem tots els investigadors i cient\u00edfics; quan esbrinem alguna cosa ens apassiona compartir-ho amb la resta i vendre<\/i> les nostres idees. <\/p>\n

El perfil<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-el-perfil-aumann\"Israel Robert John Aumann va n\u00e9ixer a Frankfurt (Alemanya) el 1930, i vuit anys m\u00e9s tard va emigrar amb la seva fam\u00edlia, que era jueva, a Nova York a causa de l\u2019opressi\u00f3 nazi. Malgrat el trasbals de la fugida, Aumann va rebre una educaci\u00f3 excel\u00b7lent i ja des de ben jove va mostrar un notable inter\u00e8s per les matem\u00e0tiques. Tan gran era la seva fascinaci\u00f3 pels n\u00fameros que, despr\u00e9s de graduar-se, va fer el seu doctorat a l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts amb un treball sobre teoria de nusos, una branca de les matem\u00e0tiques abstracta i dif\u00edcil. Durant aquella \u00e8poca tamb\u00e9 va iniciar la seva carrera professional com a docent: primer a Princeton i despr\u00e9s, pels volts de 1956, al Departament de Matem\u00e0tiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem. I \u00e9s que Aumann va decidir tornar a emigrar, aquest cop de forma volunt\u00e0ria, a la terra d\u2019on ell se sentia originari: Israel. No obstant el canvi de resid\u00e8ncia, el matem\u00e0tic ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes, com ara Stanford, Yale o Berkeley, i el seu contacte amb companys de disciplina sempre fou constant i profit\u00f3s. Prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la seva contribuci\u00f3 a la teoria de jocs, premiada amb un Nobel l\u2019any 2005 i a la qual va arribar gr\u00e0cies a les converses que va mantenir al llarg de la seva vida amb experts en el tema (John Nash, entre d\u2019altres) o a la lectura d\u2019obres com per exemple Games and Decisions, de Robert Duncan Luce i Howard Raiffa. Actualment, Aumann dedica una part dels seu temps a la recerca, per\u00f2 la resta \u00e9s per a la seva nombrosa fam\u00edlia, formada per la seva dona, cinc fills, 21 n\u00e9ts i 15 besn\u00e9ts. <\/p>\n

La contribuci\u00f3 d\u2019Aumann a<\/span> les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-nobel-economia-2005\"La concessi\u00f3 del Premi Nobel d\u2019Economia 2005<\/span> a Robert J. Aumann i Thomas C. Schelling \u201cper haver ampliat la nostra comprensi\u00f3 del conflicte i la cooperaci\u00f3 mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de la teoria de jocs\u201d va tornar a confirmar la influ\u00e8ncia d\u2019aquesta teoria i l\u2019inter\u00e8s social que desperta. I \u00e9s que, si fem mem\u00f2ria, 11 anys enrere el guard\u00f3 tamb\u00e9 havia anat destinat a tres experts en aquesta disciplina, John C. Harsanyi, John F. Nash Jr. i Reinhard Selten, \u201cper la seva an\u00e0lisi pionera de l\u2019equilibri en la teoria de jocs no cooperatius\u201d. Ara b\u00e9, quina fou la gran aportaci\u00f3 d\u2019Aumann? Segons el Comit\u00e8 Nobel, l\u2019an\u00e0lisi dels jocs repetits, \u00e9s a dir, l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquelles situacions que cada vegada que es repeteixen segueixen el mateix patr\u00f3 que la vegada anterior. A partir de les seves observacions, el matem\u00e0tic israeli\u00e0 va arribar a la conclusi\u00f3 que el fenomen de la cooperaci\u00f3 neix en elles perqu\u00e8 hi ha una vinculaci\u00f3 molt potent entre el passat i el futur: en un entorn marcat pel llarg termini, els jugadors no nom\u00e9s tindran en compte els resultats instantanis, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019efecte futur de les seves accions. La repetici\u00f3 \u00e9s un factor modificador que d\u00f3na la volta a situacions que no induirien mai a una conducta cooperativa. En definitiva, Aumann es va encarregar de formalitzar matem\u00e0ticament situacions de jocs cooperatius i no cooperatius en les quals intervenen variables diverses i que tenen lloc d\u2019una manera repetida. Tot i la complexitat de les seves an\u00e0lisis, els resultats es poden aplicar a conflictes reals, com per exemple els programes d\u2019armament o les guerres comercials.
\nPer \u00faltim, no ens oblidem que el conjunt de temes en els quals ha treballat l\u2019israeli\u00e0 al llarg de la seva traject\u00f2ria professional \u00e9s extensa i abasta molts \u00e0mbits. La compet\u00e8ncia perfecta, l\u2019equilibri de correlaci\u00f3 o l\u2019epistemologia interactiva en s\u00f3n alguns. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Apassionat per les matem\u00e0tiques pures des dels inicis de la seva carrera acad\u00e8mica, Robert J. Aumann (Frankfurt, Alemanya, 1930) va acabar sucumbint a la teoria de jocs i, de rebot, a les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques. Qualsevol que el conegu\u00e9s de prop diria que aquest canvi de rumb li va obrir infinitat de portes, inclosa la de rebre el Premi Nobel d\u2019Economia 2005 per les seves contribucions en el camp dels jocs repetits i la creaci\u00f3 del comportament cooperatiu. Amb ell hem parlat sobre aquests temes, sense passar-ne per alt d\u2019altres com la crisi financera, la situaci\u00f3 grega o l\u2019estira-i-arronsa entre territoris. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8816,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,10821,9,10820,10824,15],"tags":[2210,2211,2212,2213,2214,2215,2216,2217,2218,2219,2220,2221,10854,142,326,1309],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8815"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46285,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8815\/revisions\/46285"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8815"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8815"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8815"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}