\n
\nText: Oriol Amat.<\/a> Catedr\u00e0tic d\u2019Economia de la Universitat Pompeu Fabra.
\n <\/p>\n
\n
\n
![\"mon-empresarial-005-crisi-lehman-brothers\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mon-empresarial-005-crisi-lehman-brothers.png\")
Lehman Brothers, entitat global de serveis financers,<\/span> va ser la protagonista d’una de les majors fallides de tota la hist\u00f2ria amb un deute que superava els 600.000 milions de d\u00f2lars. Fou la gota que va fer vessar el got i feia evident que s’iniciava una crisi financera mundial de dimensions maj\u00fascules. En el crack del 2000, el gran esc\u00e0ndol va ser Enron, que va arrossegar amb ell una de les m\u00e9s grans firmes d’auditoria: Arthur Andersen. En el 2008, Lehman Brothers va ser el m\u00e0xim exponent d’un sistema financer que feia aig\u00fces. <\/p>\nEl desencadenant <\/span> Els principals errors:<\/span> Les dues cares de la moneda<\/span> Un altre cas a destacar \u00e9s el de Joe Gregory, director d’operacions de Lehman i m\u00e0 dreta de Fuld. A part de col\u00b7leccionar mansions luxoses, era propietari d\u2019un helic\u00f2pter amb el qual es despla\u00e7ava de Long Island a Manhattan per anar a la feina cada dia. Gregory fou acomiadat per Fuld poc abans de la fallida i ara \u00e9s un dels principals creditors de Lehman, ja que reclama 233 milions de d\u00f2lars d’indemnitzaci\u00f3 per l’acomiadament. La fallida de Lehman Brothers a finals de 2008 va ser el desencadenant de la crisi financera mundial que encara patim. Un any abans, el 2007, la prestigiosa revista Fortune l’havia designat com una de les entitats nord-americanes d\u2019inversions m\u00e9s admirades. Tot seguit, en aquest article recordem qu\u00e8 va passar i els principals errors comesos.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":8881,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[36,10820,11,10819],"tags":[2885,2901,2886,2902,2887,2903,2888,2904,2889,2905,326,2890,568,2891,722,2892,2198,2893,2199,2894,2605,2895,2880,2896,2881,2897,2882,2898,2883,2899,2884,2900],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8877"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8877"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8877\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46278,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8877\/revisions\/46278"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl principal motiu de la fallida va ser la concessi\u00f3 de milers de milions de d\u00f2lars d’hipoteques escombraria, \u00e9s a dir, de pr\u00e9stecs hipotecaris a clients amb baixa qualificaci\u00f3 credit\u00edcia (persones a l\u2019atur i\/o amb baixos ingressos) que finan\u00e7aven el 100% del valor de l\u2019habitatge. Aquests pr\u00e9stecs varen alimentar la bombolla immobili\u00e0ria que, quan va punxar, va accelerar els impagaments. Fins aleshores, s\u2019havia aconseguit amagar un maquillatge comptable massiu que consistia en transferir pr\u00e9stecs escombraria de clients insolvents a filials de les Illes Caiman. D’aquesta manera, l\u2019entitat oferia la imatge de tenir molta tresoreria, en lloc de pr\u00e9stecs que no valien res. Per tant, estava ocultant p\u00e8rdues multimilion\u00e0ries.
\nPoc abans de la fallida de Lehman, als Estats Units el Govern ja havia rescatat varies companyies que tamb\u00e9 havien abusat de les hipoteques escombraria: Bear Stearns, Freddie Mac i Fannie Mae. Per\u00f2 Lehman Brothers va ser diferent; el Govern la va deixar caure. La ra\u00f3 oficial va ser que es volia donar un av\u00eds, ja que els contribuents no havien de pagar les conseq\u00fc\u00e8ncies de totes les males pr\u00e0ctiques. De tota manera, que la caiguda de Lehman Brothers acceler\u00e9s la crisi financera mundial va fer que, posteriorment, els governs d\u2019arreu del m\u00f3n, incloent-hi el dels Estats Units, seguissin rescatant la majoria de les entitats que anaven fent fallida. Per exemple, pocs dies despr\u00e9s de la caiguda de Lehman, l’asseguradora AIG va rebre un ajut de 85.000 milions de d\u00f2lars a c\u00e0rrec dels contribuents i aix\u00ed va evitar la fallida.<\/p>\n\n
El principal motiu de la fallida fou la concessi\u00f3 de milers de milions de d\u00f2lars d’hipoteques escombraria: pr\u00e9stecs hipotecaris a clients amb baixa qualificaci\u00f3 credit\u00edcia que finan\u00e7aven el 100% del valor de l\u2019habitatge<\/h2>\n<\/blockquote>\n
\n-La mala regulaci\u00f3<\/span> explica la proliferaci\u00f3 de productes financers inviables que van permetre que algunes entitats creixessin exponencialment. Sobre Lehman Brothers, Bruce Dubinsky, de l\u2019Association of Fraud Examiners, va declarar: \u201cLehman Brothers es va aprofitar dels errors de la legislaci\u00f3\u201d.
\n– Es tractava d’un negoci basat en productes financers inviables<\/span>: les hipoteques escombraria que finan\u00e7aven la totalitat dels immobles.
\n– Els alts riscos es justificaven amb la hip\u00f2tesi que l\u2019habitatge mai baixaria<\/span>. Per tant, no es va tenir en compte que en els darrers 150 anys, els bens immobles havien pujat i baixat m\u00e9s d’una vintena de cops.
\n– Com passa a la majoria dels grans esc\u00e0ndols financers, l\u2019operativa a trav\u00e9s de paradisos fiscals<\/span> (Illes Caiman) va evitar que les autoritats, les ag\u00e8ncies de r\u00e0ting i els auditors detectessin els problemes a temps.
\n– La cobd\u00edcia generalitzada<\/span> va alimentar la bombolla i, quan aquesta va punxar, el p\u00e0nic va fer m\u00e9s profunda la crisi.
\n– Entitats i directius sense escr\u00fapols<\/span>, i un sistema d’incentius pervers<\/span> que premiava pr\u00e0ctiques que van acabar enfonsant empreses i clients. Segons The Institute for Policy Studies and United for a Fair Economy, l\u2019any 1976, la retribuci\u00f3 mitjana dels executius de les grans empreses era 36 cops superior a la del treballador mig. El 1989, va passar a ser 71 cops superior i, finalment, el 2007 ja parl\u00e0vem de 275. <\/p>\n
\n![\"mon-empresarial-005-caiguda-lehman-brothers\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mon-empresarial-005-caiguda-lehman-brothers.png\")
Despr\u00e9s de la fallida de Lehman Brothers, milions de persones han perdut els seus estalvis i, a causa de la crisi, molts milions m\u00e9s han perdut la feina i s’han empobrit. No obstant aix\u00f2, a la majoria dels causants de la crisi, les coses no els han anat tan malament…
\nRichard S. Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers va cobrar entre el 1993 i el 2008 m\u00e9s de 500 milions de d\u00f2lars entre sou i bons. El m\u00e9s escandal\u00f3s \u00e9s que una part important dels bons es van seguir cobrant despr\u00e9s de la fallida. D\u2019altra banda, Fuld va prendre mesures r\u00e0pides per tal de protegir el seu patrimoni: per exemple, li va vendre a la seva dona una de les seves mansions per 100 d\u00f2lars, la que tenia a Florida, que li havia costat 13 milions de d\u00f2lars. <\/p>\n\n
Richard S. Fuld, conseller delegat de Lehman Brothers va cobrar entre el 1993 i el 2008 m\u00e9s de 500 milions de d\u00f2lars entre sou i bons. La seva m\u00e0 dreta, Joe Gregory, encara reclama els 233 milions de d\u00f2lars d’indemnitzaci\u00f3 per l’acomiadament <\/h2>\n<\/blockquote>\n
\nMalgrat les males pr\u00e0ctiques, la just\u00edcia no va declarar culpables a cap dels dos, doncs no es va trobar que s’hagu\u00e9s vulnerat cap normativa. Sens dubte, en lloc de deixar que Lehman Brothers perjudiqu\u00e9s milions d’estalviadors, hauria estat millor rescatar la poblaci\u00f3 i enviar a la pres\u00f3 els causants d’aquesta crisi.
\nEl que va passar a Lehman Brothers t\u00e9 moltes similituds amb el cas d\u2019Enron (any 2000) i, si mirem enrere, amb moltes altres situacions -com per exemple, la bombolla de les tulipes a Holanda l’any 1637-. En definitiva, la llarga hist\u00f2ria dels cracks i les bombolles posa de manifest que hi ha una s\u00e8rie d’errors que es van produint una i altra vegada sense que la majoria de les persones n’aprenguin les lli\u00e7ons.
\n![\"mon-empresarial-005-lehman-brothers\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mon-empresarial-005-lehman-brothers.png\")
<\/p>\n![\"mon-empresarial-005-fracas-economia\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/mon-empresarial-005-fracas-economia.png\")
Uns anys despr\u00e9s de la fallida de Lehman Brothers,<\/span> moltes grans companyies segueixen amb sistemes d’incentius perversos i la majoria d’inversors assumeixen riscos excessius. Molt pocs causants de la crisi han estat castigats. D\u2019altra banda, als Estats Units i Europa la massa monet\u00e0ria s’ha duplicat des del 2008, ja que els bancs centrals han inundat el mercat de diners per tal de fer front a la crisi. Si no s’apr\u00e8n la lli\u00e7\u00f3, es millora la regulaci\u00f3 i es castiguen m\u00e9s exemplarment les males pr\u00e0ctiques, tornarem a caure en els mateixos errors. I com s’oblida massa sovint, cal prioritzar la prud\u00e8ncia en les inversions. Com diu Warren Buffet: \u201cHauries d’invertir en empreses que fins i tot un boig podria dirigir, perqu\u00e8 algun dia un boig ho far\u00e0\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"