{"id":8920,"date":"2016-03-16T08:30:10","date_gmt":"2016-03-16T07:30:10","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=8920"},"modified":"2025-09-24T10:01:51","modified_gmt":"2025-09-24T08:01:51","slug":"objectiu-enfortir-nous-mercats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/03\/16\/objectiu-enfortir-nous-mercats\/","title":{"rendered":"Objectiu: enfortir-se en nous mercats"},"content":{"rendered":"

El 2015 va ser un any de r\u00e8cords per a l\u2019economia catalana, que al final del primer semestre registrava un volum d\u2019exportacions de prop de 32.000 milions d\u2019euros, la xifra m\u00e9s alta mai aconseguida en sis mesos. Aix\u00ed, l\u2019economia va agafant embranzida i la balan\u00e7a de les relacions comercials catalanes bascula el pes cada cop amb m\u00e9s for\u00e7a cap a l\u2019estranger, tendint a reduir la depend\u00e8ncia del mercat espanyol. El gruix de les exportacions les absorbeix la UE, principalment Fran\u00e7a i Alemanya, per\u00f2 la tend\u00e8ncia futura \u00e9s diversificar i obrir-se a nous mercats, refor\u00e7ant la pres\u00e8ncia a els EUA, Llatinoam\u00e8rica, els BRIC i les economies mediterr\u00e0nies. <\/h4>\n

 
\nText: Al\u00edcia F\u00e0bregas<\/a>
\n <\/p>\n

\nSegons dades de l a Generalitat de Catalunya,<\/span> al 2014 les vendes fora d\u2019Espanya ja representaven gaireb\u00e9 un 59% del total de les exportacions catalanes. La UE, que acapara m\u00e9s de dos ter\u00e7os del total de les exportacions, \u00e9s el principal soci comercial, seguit de lluny per Am\u00e8rica del Nord, Llatinoam\u00e8rica i altres pa\u00efsos del continent europeu com Su\u00efssa.
\n\"mon-empresarial-005-dependencia-mercat-europeu\"Tenint en compte que les exportacions catalanes representen el 25% del total de les exportacions de l\u2019estat i que aquest percentatge augmenta encara uns punts quan es tracta d\u2019importacions, Catalunya es perfila n\u00edtidament com un dels principals motors del comer\u00e7 internacional espanyol. Les raons s\u00f3n m\u00faltiples i es troben tant en la situaci\u00f3 geogr\u00e0fica i la pot\u00e8ncia industrial d\u2019aquesta Comunitat Aut\u00f2noma, com en els avantatges que aporten certs acords comercials.
\nPer\u00f2 les principals explicacions emanen d\u2019una perspectiva macroecon\u00f2mica. El 2014 va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3 per a l\u2019economia catalana i per fi es van deixar enrere anys d\u2019estancament. La demanda interna ha crescut des de llavors i ha impulsat el dinamisme econ\u00f2mic, contribuint a augmentar tamb\u00e9 la inversi\u00f3, que s\u2019ha incrementat un 280,3% respecte el 2014, amb l\u2019OCDE i la UE com a principals inversors seguits d\u2019Am\u00e8rica Llatina, segons dades del Ministeri d\u2019Economia i Competitivitat. Tot aix\u00f2, sumat a la davallada del preu del petroli i la p\u00e8rdua de valor de l\u2019euro respecte el d\u00f2lar i la lliura esterlina, ha esperonat el creixement de les exportacions catalanes. <\/p>\n
\n

La tend\u00e8ncia \u00e9s diversificar els mercats, una estrat\u00e8gia que va acompanyada d\u2019una millora en la integraci\u00f3 de la cadena de valor. \u00c9s a dir, fer millors productes, i per tant no competir tant en el pla salarial sin\u00f3 en el qualitatiu, potenciant la innovaci\u00f3 i el disseny<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Reduir la depend\u00e8ncia de la UE<\/span>
\nSegons dades de la Cambra de Comer\u00e7 de Barcelona, el 68,8% de les exportacions catalanes les absorbeix la UE. \u00c9s el nostre mercat natural, per proximitat geogr\u00e0fica i cultural, per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019aranzels que suposa pert\u00e0nyer a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea i per la hist\u00f2ria que ens uneix i que fa que algunes de les nostres empreses tinguin el proc\u00e9s de producci\u00f3 integrat en diferents pa\u00efsos membres. Segons fonts de la Cambra, en gran part s\u00f3n relacions d\u2019integraci\u00f3 intraindustrial. Per exemple, la seu de Seat est\u00e0 a Catalunya, per\u00f2 importa alguns motors d\u2019Alemanya i ven all\u00e0 el cotxe manufacturat.
\nLa llista de les exportacions a la UE l\u2019encap\u00e7ala Fran\u00e7a (16,7%), seguida d\u2019Alemanya (13,4%) i It\u00e0lia (9,1%). En canvi, respecte a les importacions, \u00e9s Alemanya qui passa per davant de Fran\u00e7a. Segons explica Francesc D\u00edaz, director de la delegaci\u00f3 francesa d\u2019ACCI\u00d3, l\u2019ag\u00e8ncia per a la competitivitat de l\u2019empresa de la Generalitat, \u201cles regions franceses amb les que Catalunya t\u00e9 m\u00e9s relacions econ\u00f2miques s\u00f3n, l\u00f2gicament, les m\u00e9s desenvolupades econ\u00f2micament i les m\u00e9s din\u00e0miques (Ile-de-France, Rh\u00f4ne-Alpes), aix\u00ed com les del sud del pa\u00eds\u201d.
\nPer\u00f2 la tend\u00e8ncia futura persegueix desviar-se d\u2019aquest model i busca obrir-se m\u00e9s al m\u00f3n. Com explica N\u00faria Betriu, consellera delegada d\u2019ACCI\u00d3, \u201csi l\u2019any 2008 les exportacions a la UE representaven el 71,2% de les vendes catalanes a l\u2019exterior, el 2014 aquest percentatge es va situar en un 64,7%. Correlativament, si el 2008 els pa\u00efsos emergents van concentrar el 18,7% de les exportacions catalanes, el 2014 van augmentar fins a situar-se en el 23,8%\u201d.
\nPer tant, l\u2019objectiu principal \u00e9s diversificar els mercats. Una estrat\u00e8gia que, segons asseguren fonts de la Cambra, va acompanyada d\u2019una millora en la integraci\u00f3 de la cadena de valor. \u00c9s a dir, fer millors productes, i per tant no competir tant en el pla salarial sin\u00f3 en el qualitatiu, potenciant la innovaci\u00f3 i el disseny. Aix\u00ed, Catalunya s\u2019emmiralla en altres economies del nord d\u2019Europa, petites per\u00f2 que tenen una proporci\u00f3 molt elevada d\u2019exportacions sobre el seu PIB.
\n\"mon-empresarial-005-exportacions-catalunya\"
\nVincles comercials m\u00e9s enll\u00e0<\/span>
\nAbsorbint el 3% del total de les exportacions catalanes al 2015 i un 2,5% de les importacions, els EUA s\u00f3n tamb\u00e9 un soci comercial molt important per a Catalunya. Segons afirmen fonts de les delegacions nord-americanes d\u2019ACCI\u00d3, aquest pa\u00eds compta amb un perfil de consumidor sofisticat i amb alt poder adquisitiu, convertint-lo en un dels mercats de consum m\u00e9s lucratius al m\u00f3n. L\u2019empresa catalana que s\u2019embarca als EUA acaba guanyant competitivitat \u2013adquirint qualitats molt \u00fatils per a introduir-se en altres mercats del m\u00f3n\u2013 i es beneficia dels ingressos d\u2019un gran mercat homogeni, perqu\u00e8 amb una sola inversi\u00f3 el retorn \u00e9s molt m\u00e9s gran.
\nLes economies del mediterrani tamb\u00e9 tenen el seu atractiu. En els darrers anys, Turquia s\u2019ha convertit en un dels estats m\u00e9s llaminers. El seu sector farmac\u00e8utic \u00e9s el sis\u00e8 m\u00e9s gran d\u2019Europa i el qu\u00edmic engloba m\u00e9s de 4.500 empreses amb una alta demanda d\u2019importacions de mat\u00e8ries primes i tecnologia.
\nLa Generalitat aposta fort tamb\u00e9 per pa\u00efsos com el Marroc o el Jap\u00f3, un com a porta del continent afric\u00e0 \u2013despr\u00e9s d\u2019Alg\u00e8ria\u2013 i l\u2019altre de la regi\u00f3 \u00c0sia-Pac\u00edfic. Els plans d\u2019actuaci\u00f3 inclouen acords de col\u00b7laboraci\u00f3 a dos anys vista que es fonamenten en varis eixos, com per exemple l\u2019assessorament i la promoci\u00f3 de les empreses catalanes implantades all\u00e0, el foment de les relacions comercials o la captaci\u00f3 d\u2019inversi\u00f3. Pel que fa al Marroc, m\u00e9s de la meitat de les empreses espanyoles presents all\u00e0 s\u00f3n catalanes, i respecte al Jap\u00f3, el 88% de les seves companyies implantades a Espanya estan a Catalunya. Per tant, l\u2019inter\u00e8s com\u00fa \u00e9s obvi.<\/p>\n

\n

L\u2019empresa catalana que s\u2019embarca als EUA acaba guanyant competitivitat \u2013adquirint qualitats molt \u00fatils per a introduir-se en altres mercats del m\u00f3n\u2013 i es beneficia dels ingressos d\u2019un gran mercat homogeni, perqu\u00e8 amb una sola inversi\u00f3 el retorn \u00e9s molt m\u00e9s gran<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-005-sectors-exportacions\"La musculatura productiva de Catalunya<\/span>
\nDurant els primers nou mesos del 2015, el sector qu\u00edmic catal\u00e0 va ser qui va liderar les exportacions, aportant 12.662 milions d’euros, un 6,1% m\u00e9s que en el mateix per\u00edode del 2014. Per darrere d\u2019aquest es troba el sector de b\u00e9ns d’equipament seguit del de l\u2019autom\u00f2bil, que amb un augment del 16% respecte el mateix per\u00edode del 2014, va ser el que m\u00e9s va cr\u00e9ixer. Segons les estad\u00edstiques del Ministeri d\u2019Economia i Competitivitat, la prov\u00edncia de Barcelona, com a joia de la corona, es reafirma com a gran motor de l\u2019economia catalana, amb una producci\u00f3 molt diversificada. La segueix Tarragona, gr\u00e0cies a la seva pot\u00e8ncia en el sector qu\u00edmic i petroler, per davant de Girona i Lleida.
\nCaldr\u00e0 veure, per\u00f2, si la millora de l\u2019economia es converteix en una tend\u00e8ncia ferma en els darrers anys i si la situaci\u00f3 macroecon\u00f2mica permet a les empreses catalanes seguir el full de ruta establert. Si \u00e9s aix\u00ed, \u00e9s molt probable que en uns anys la import\u00e0ncia de certs socis comercials de Catalunya s\u2019inverteixi.
\n\"mon-empresarial-005-generalitat-catalunya\"<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-unio-europea\"La Uni\u00f3 Europea neix<\/span> inicialment com un acord comercial per a mantenir la pau entre Fran\u00e7a i Alemanya despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. Aix\u00ed, al 1950 es crea la Comunitat Europea del Carb\u00f3 i de l\u2019Acer (CECA). Uns anys m\u00e9s tard, al 1957, Alemanya, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Luxemburg i els Pa\u00efsos Baixos signen el Tractat de Roma que d\u00f3na llum a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE), tamb\u00e9 anomenada mercat com\u00fa. Des de llavors fins a l\u2019actualitat s\u2019ha anat consolidant la uni\u00f3 duanera que afecta a tots els intercanvis de mercaderies i que implica tamb\u00e9 l\u2019adopci\u00f3 d\u2019un aranzel com\u00fa de cara a pa\u00efsos membres que comerci\u00efn amb d\u2019altres fora de la UE.
\nUn dels pilars d\u2019aquestes relacions entre pa\u00efsos membres \u00e9s, segons estableix el Tractat de la UE, que \u201cel mercat interior implicar\u00e0 un espai sense fronteres interiors, on la lliure circulaci\u00f3 de mercaderies, persones, serveis i capitals estar\u00e0 garantida d\u2019acord amb les disposicions dels Tractats\u201d. Aquesta eliminaci\u00f3 de barreres comercials ha contribu\u00eft a una dinamitzaci\u00f3 econ\u00f2mica sense precedents que ha convertit la UE en la primera pot\u00e8ncia exportadora del m\u00f3n i l\u2019ha erigit com el mercat \u00fanic m\u00e9s gran amb 500 milions de consumidors. De fet, la UE tamb\u00e9 ha dissenyat instruments de defensa comercial i d\u2019acc\u00e9s al mercat per tal de protegir a les empreses dels pa\u00efsos membres en els intercanvis i evitar els obstacles. A m\u00e9s, contribueix a la participaci\u00f3 dels pa\u00efsos menys desenvolupats econ\u00f2micament dins la UE, aplicant programes d\u2019ajuda i afavorint-los amb unes taxes redu\u00efdes. <\/p>\n

LES CLAUS DE:<\/span> L’Associaci\u00f3 Transatl\u00e0ntica pel Comer\u00e7 i la Inversi\u00f3 (ATCI)<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-associacio-transatlantica\"L\u2019ATCI, tamb\u00e9 coneguda com a TTIP<\/span> per les seves sigles en angl\u00e8s, \u00e9s un acord de lliure comer\u00e7 entre la UE i els EUA que est\u00e0 en proc\u00e9s de negociaci\u00f3. Si s\u2019aprov\u00e9s podria canviar molt les relacions comercials entre aquests dos grans mercats que junts representen prop del 60% del PIB mundial i sumen quasi 800 milions de consumidors.
\nTot va comen\u00e7ar el juny del 2013, quan els EUA van iniciar les negociacions amb la Comissi\u00f3 Europea. Quan els EUA i la UE hagin arribat a un acord a nivell de requisits, es redactar\u00e0 un esborrany final que ser\u00e0 entregat als governs de cada un dels 28 pa\u00efsos de la UE i als membres del Parlament Europeu perqu\u00e8 l\u2019aprovin o el rebutgin.
\nSegons els documents de la UE, l\u2019objectiu d\u2019aquest acord \u00e9s \u201ccrear noves oportunitats de negoci, m\u00e9s creixement i llocs de treball\u201d reduint les barreres comercials i abaixant preus. Aix\u00ed, l\u2019ATCI es fonamenta sobre tres pilars: l\u2019acc\u00e9s al mercat; l\u2019harmonitzaci\u00f3 de normes, controls i exig\u00e8ncies administratives i la reducci\u00f3 de les barreres no aranzel\u00e0ries; i l\u2019adequaci\u00f3 de les lleis que tinguin impacte comercial i que facilitin les inversions entre els EUA i la UE.
\nLa pol\u00e8mica sorgeix per varis motius. D\u2019una banda, la presumpta p\u00e8rdua de poder dels estats davant de les grans empreses. De l\u2019altra, el fet de relegar a procediments arbitraris privats els litigis sobre inversions exteriors. A m\u00e9s, els detractors dubten de com afectar\u00e0 a tot el que t\u00e9 a veure amb els drets laborals i els salaris i a la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria sanit\u00e0ria dels productes alimentaris, que actualment \u00e9s for\u00e7a diferent als EUA i a la UE, per exemple pel que fa als transg\u00e8nics. <\/p>\n

\n
L’AN\u00c0LISI<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-005-montserrat-feliu\"Lideratge i implantaci\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia en la internacionalitzaci\u00f3<\/span><\/p>\n

MONTSERRAT FELIU COSTA.<\/span> S\u00f2cia directora a Feliu N&I.<\/b><\/p>\n

Parlar d\u2019internacionalitzaci\u00f3 \u00e9s, com sempre defenso, parlar d\u2019estrat\u00e8gia. Voldria incidir en la difer\u00e8ncia entre tenir una estrat\u00e8gia i implantar l\u2019estrat\u00e8gia a l\u2019organitzaci\u00f3. La implantaci\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia \u00e9s un proc\u00e9s molt m\u00e9s complex que el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de la mateixa.
\nLa implantaci\u00f3 requereix la definici\u00f3 d\u2019objectius, accions i indicatius que, si no s\u00f3n molt concrets, poden no ser \u00fatils. Quan parlem dels errors habituals en els processos d\u2019internacionalitzaci\u00f3, parlem, per exemple, d\u2019una falta de coneixement suficient del mercat de dest\u00ed o de la improvisaci\u00f3 en les accions que es duen a terme. Aix\u00f2 requereix preguntar-nos cont\u00ednuament quanta informaci\u00f3 necessitem saber per tal de passar a l\u2019acci\u00f3.
\nNecessitem un lideratge fort del projecte i a diferents nivells organitzatius. L\u00f2gicament, per lidiar en l’entorn actual \u2013definit molt encertadament com vol\u00e0til, incert, complex i ambigu\u2013necessitem l\u00edders a la Direcci\u00f3 General que gestionin la complexitat de la internacionalitzaci\u00f3 i que tinguin la capacitat per prendre decisions i gestionar els riscos i els canvis. Per\u00f2 tamb\u00e9 a als altres nivells de l\u2019organitzaci\u00f3. Un aspecte a tenir en compte \u00e9s que en moltes organitzacions el grau de participaci\u00f3 en el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019estrat\u00e8gia de les persones que tindran la responsabilitat d\u2019implantar-la \u00e9s m\u00ednim. Si impliquem des de l\u2019inici als responsables de la implantaci\u00f3, aconseguirem una millor integraci\u00f3 en el projecte, augmentarem el nivell de coordinaci\u00f3 de les decisions que es prenen en diferents \u00e0rees o equips de l\u2019empresa, guanyarem agilitat en la presa de decisions, i tamb\u00e9 facilitarem la flexibilitat, especialment davant la necessitat de canvis.
\nLa incorporaci\u00f3 dels responsables de Recursos Humans en les fases de planificaci\u00f3 i implantaci\u00f3 \u00e9s clau, perqu\u00e8 la disponibilitat de persones preparades, amb els coneixements i habilitats necessaris en el lloc i moment oportuns \u00e9s un dels principals reptes dels directius. El creixement de la internacionalitzaci\u00f3 en la nostra economia, aix\u00ed com l’obertura a l’exterior de les empreses de prestaci\u00f3 de serveis t\u00e8cnics i tecnol\u00f2gics enfocades a la gesti\u00f3 de projectes, ens imposen un canvi en la nostra forma d’actuar amb vista a la gesti\u00f3 internacional de persones. \u00c9s imprescindible gestionar amb planificaci\u00f3, anticipaci\u00f3 i de forma proactiva per evitar haver d’anar salvant situacions urgents.
\nPer \u00faltim, per qu\u00e8 el pressupost \u00e9s una gran eina per a la implantaci\u00f3 de la internacionalitzaci\u00f3? Hem de treballar amb un pressupost perqu\u00e8 ens permet planificar i coordinar; per prioritzar l\u2019assignaci\u00f3 de recursos, per avaluar, per motivar, per generar un aprenentatge; perqu\u00e8 ens permet, en la fase d\u2019elaboraci\u00f3, discutir oportunitats i riscos, i tamb\u00e9, posteriorment, analitzar els resultats obtinguts i les expectatives que s\u2019havien plantejat.
\n\"mon-empresarial-005-lideratge-estrategia-internacionalitzacio\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2015 va ser un any de r\u00e8cords per a l\u2019economia catalana, que al final del primer semestre registrava un volum d\u2019exportacions de prop de 32.000 milions d\u2019euros, la xifra m\u00e9s alta mai aconseguida en sis mesos. Aix\u00ed, l\u2019economia va agafant embranzida i la balan\u00e7a de les relacions comercials catalanes bascula el pes cada cop amb m\u00e9s for\u00e7a cap a l\u2019estranger, tendint a reduir la depend\u00e8ncia del mercat espanyol. El gruix de les exportacions les absorbeix la UE, principalment Fran\u00e7a i Alemanya, per\u00f2 la tend\u00e8ncia futura \u00e9s diversificar i obrir-se a nous mercats, refor\u00e7ant la pres\u00e8ncia a els EUA, Llatinoam\u00e8rica, els BRIC i les economies mediterr\u00e0nies. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":8928,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[9,13],"tags":[1415,2242,1463,2243,1871,2244,2210,2245,2230,2246,2231,2247,2232,2248,116,2233,2249,143,2234,10688,325,2235,435,2236,832,2237,898,2238,1239,2239,1400,2240,1403,2241],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8920"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":47379,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8920\/revisions\/47379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8920"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8920"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8920"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}