A Pensar r\u00e1pido, pensar despacio<\/i> Daniel Kahneman<\/span> realitza un viatge pel nostre pensament, que presenta dividit en dos sistemes diferents: el sistema 1 \u00e9s intu\u00eftiu, emocional i m\u00e9s r\u00e0pid, i el sistema 2 \u00e9s molt m\u00e9s lent, racional i l\u00f2gic. En la seva obra m\u00e9s coneguda, \u00e8xit internacional de vendes, Kahneman exposa idees que han impactat en camps diversos: des de l’economia fins a la pol\u00edtica, passant per la medicina. L’autor ens presenta el funcionament del cervell com no l\u2019hav\u00edem vist abans; ens explica com funcionem, com pensem i per qu\u00e8 ho fem com ho fem. Al llarg de tot el llibre coneixem la nostra capacitat de pensar d’una forma immediata i ens desvetlla la veritable influ\u00e8ncia dels agents externs, de les impressions que formulem intu\u00eftivament sobre el nostre pensament i tamb\u00e9 sobre la nostra conducta.<\/p>\nCom \u00e9s l\u00f2gic, el pensament i el desglossament del seu funcionament no nom\u00e9s t\u00e9 una vessant m\u00e8dica molt interessant, sin\u00f3 que \u00e9s aplicable a qualsevol dels camps existents, i sobretot al cas que ens concerneix: les decisions empresarials. Invertir en borsa, una estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3, la contractaci\u00f3 d’un candidat per sobre d’un altre, els riscos de les decisions empresarials… Els biaixos cognitius nom\u00e9s poden ser compresos si podem entendre el funcionament en conjunt dels dos sistemes esmentats del nostre pensament a l’hora de formular les nostres decisions i reflexions.<\/p>\n
Els dos sistemes del pensament<\/span>
\nEl sistema 1 ens proporciona conclusions d’una forma autom\u00e0tica, una acci\u00f3-reacci\u00f3 immediata, mentre que el sistema 2 \u00e9s el que treballa les respostes conscients. Tal com l’autor defensa, els humans creiem que el sistema 2 \u00e9s, en realitat, qui som, ja que aquest es forma judicis i fa eleccions. Per\u00f2 sol aprovar o racionalitzar idees i sensacions que han estat generades pel sistema 1 de manera autom\u00e0tica i sense el nostre propi control. La majoria de les coses que pensem i fem (el nostre sistema 2) s’originen al sistema 1, per\u00f2 el 2 pren les regnes quan aquestes coses es posen dif\u00edcils i \u00e9s ell normalment el que t\u00e9 l’\u00faltima paraula.<\/p>\n\nCom a humans tendim a sobreestimar les nostres possibilitats quan planifiquem una tasca gr\u00e0cies al nostre gran sentit de l’optimisme. Aquesta actitud es veu reflectida des d\u2019en com condu\u00efm fins a les decisions que pren el director d’una empresa<\/h2>\n<\/blockquote>\n
![\"mon-empresarial-005-pensar-rapifo-pensar-despacio\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mon-empresarial-005-pensar-rapifo-pensar-despacio.png\")
Per\u00f2 no hem de creure que l’autor estigui definint als humans, en definitiva, com a \u00e9ssers irracionals. Sin\u00f3 que com a norma veiem alterada la nostra racionalitat amb la implicaci\u00f3 de les emocions i amb el propi disseny del nostre cervell, que explica a partir dels sistemes 1 i 2, i que s\u00f3n els encarregats de repartir-se el complex treball de la presa de decisions. Al cap i a la fi, el sistema 1 (com hem vist, r\u00e0pid i pr\u00e0cticament autom\u00e0tic), opera quasi sense esfor\u00e7 i sense la sensaci\u00f3 d’un control voluntari. \u00c9s el que anomenem WYSIATI (what you see is all there is<\/i>, el que veus \u00e9s el que hi ha), la prova de l’evid\u00e8ncia existent i la ignor\u00e0ncia de l’evid\u00e8ncia que est\u00e0 absent. D’altra banda, el sistema 2 se centra en aquelles activitats mentals que requereixen un esfor\u00e7, encara que sigui lleu, incloent c\u00e0lculs complexos tamb\u00e9. Aquests c\u00e0lculs poden tractar-se de les probabilitats, per exemple, que una decisi\u00f3 empresarial tiri o no endavant basant-nos en experi\u00e8ncies anteriors, o en les tend\u00e8ncies d’altres exercicis, o en els nombres que coneixem de la compet\u00e8ncia, o en les tend\u00e8ncies globals i locals sobre el nostre producte.
\nKahneman defensa que els dos sistemes estan constantment actius sempre que estem desperts i conscients. Per\u00f2 \u00e9s el sistema 2 el que sempre est\u00e0 a l’espera de la reacci\u00f3 del sistema 1 amb intu\u00efcions, impressions, sensacions autom\u00e0tiques davant d’una circumst\u00e0ncia per poder passar a l’an\u00e0lisi posterior, a l’elaboraci\u00f3 d’un judici m\u00e9s contrastat i finalment a la decisi\u00f3 d\u2019una acci\u00f3 o una altra. En definitiva, encara que el sistema 1 \u00e9s el que primer reacciona al nostre cervell, \u00e9s el sistema 2 l’encarregat d’analitzar all\u00f2 que ha passat i desenvolupar una lectura, buscant en la nostra mem\u00f2ria alguna refer\u00e8ncia, sigui pr\u00f2pia o apresa, per poder dur a terme una actuaci\u00f3.<\/p>\n
Optimisme ignorant<\/span>
\nDe tota manera, Kahneman deixa patent durant tot el llibre diverses teories sobre com la nostra capacitat d’an\u00e0lisi, planificaci\u00f3, i el sentit d’estar fent el correcte i encertat en moltes ocasions no s\u00f3n suficients. Com a humans tendim a sobreestimar les nostres possibilitats quan planifiquem una tasca gr\u00e0cies al nostre gran sentit de l’optimisme. Encara que sapiguem que hi ha una opci\u00f3 en una decisi\u00f3 que pot fer que tot surti malament, tendim a pensar que aix\u00f2 “tan dolent” no pot passar-nos a nosaltres. Aquesta actitud es veu reflectida des d\u2019en com condu\u00efm fins a les decisions que pren el director d’una empresa.<\/p>\nI \u00e9s aquest sector el que realment ens interessa: una gran part de cada decisi\u00f3 que afecta l’empresa ve donada per la nostra percepci\u00f3, per la nostra experi\u00e8ncia i per com aquesta afecta al nostre sistema 2, \u00e9s a dir, per com processem la informaci\u00f3 gr\u00e0cies a el que ja hem viscut anteriorment. Tendim a generar una confian\u00e7a pr\u00f2pia en judicis que fem basats en poca informaci\u00f3 que pot derivar en grans errors (no sabem que no sabem). Quan apareix aquest error \u00e9s el moment en qu\u00e8 ens adonem de la poca informaci\u00f3 que ten\u00edem al nostre abast i la poca reflexi\u00f3 que hem dut a terme abans de prendre aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n
\nCon\u00e8ixer, encara que sense poder controlar, el nostre recorregut inconscient fins a la presa de petites i grans decisions pot fer-nos entendre errors passats als quals no trob\u00e0vem explicaci\u00f3<\/h2>\n<\/blockquote>\n
Comprendre per millorar<\/span>
\nAdmetre els nostres errors, tant personals com professionals, no \u00e9s una cosa agradable: tenim opinions diferents depenent de si les coses van b\u00e9 o malament. Si el nostre negoci va b\u00e9 solem ser molt m\u00e9s optimistes en les nostres decisions, m\u00e9s atrevits, i no pensem que ens conduiran a l\u2019error. En canvi, si el nostre negoci va malament, acostumem a ser m\u00e9s reflexius i a pensar que l’error pot donar-se de forma m\u00e9s recurrent. Quan canviem d’opini\u00f3, solem oblidar com pens\u00e0vem abans: si ara sabem una cosa, \u00e9s molt dif\u00edcil recordar la situaci\u00f3 en la que no la sab\u00edem. Per exemple, si ens sentim tra\u00efts per un company de feina per un motiu professional, tendim a recordar episodis passats amb aquesta persona i tindrem la sensaci\u00f3 que ja sospit\u00e0vem alguna cosa.<\/p>\nCon\u00e8ixer, encara que sense poder controlar, el nostre recorregut inconscient fins a la presa de petites i grans decisions pot fer-nos entendre errors passats als quals no trob\u00e0vem explicaci\u00f3. Aix\u00ed, podrem evitar en la mesura del possible nous errors que puguin ser previstos i prendrem decisions que ens condueixin poc a poc cap a l’\u00e8xit.<\/p>\n
DE PROP<\/span><\/div>\n![\"mon-empresarial-005-daniel-kahneman\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2016\/04\/mon-empresarial-005-daniel-kahneman.png\")
El psic\u00f2leg israeli\u00e0-americ\u00e0 Daniel Kahneman (Tel Aviv, 1934) \u00e9s especialista en psicologia cognitiva i economia conductual, sent aquesta \u00faltima la disciplina que li va fer guanyar el Premi Nobel d’Economia el 2002 juntament amb Vernon L. Smith “per haver integrat aspectes de la investigaci\u00f3 psicol\u00f2gica en la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica, especialment pel que fa al judici hum\u00e0 i a la presa de decisions sota incertesa”. Al llarg de la seva traject\u00f2ria professional Kahneman ha donat classes a la Universitat Hebrea de Jerusalem i a la Universitat de Calif\u00f2rnia a Berkeley, entre d’altres prestigiosos centres, i actualment \u00e9s catedr\u00e0tic del Departament de Psicologia de la Universitat de Princeton. El 2015 The Economist<\/i> el va nomenar el set\u00e8 economista m\u00e9s influent del m\u00f3n.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Molts coneixeran Daniel Kahneman com el guanyador del Premi Nobel d’Economia de l’any 2002. La seva peculiaritat rau en que no \u00e9s economista, sin\u00f3 psic\u00f2leg, i es va convertir en el primer a guanyar aquest guard\u00f3 gr\u00e0cies als seus estudis sobre la presa de decisions en moments de risc i incertesa. Les teories exposades per Kahneman han influ\u00eft en el que anomenem economia conductual, un corrent que intenta demostrar que les finances poden no ser tan predictibles com semblen, doncs el comportament hum\u00e0 s’escapa dels pressupostos del mercat.<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":9862,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[10820,10821,10822,11,5057],"tags":[3320,3336,3321,3337,3322,3338,3323,3339,3324,3340,3325,3341,351,3326,915,3327,1228,3328,2041,3329,2605,3330,3315,3331,3316,3332,3317,3333,3318,3334,3319,3335],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9856"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9856"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9856\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46277,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9856\/revisions\/46277"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9862"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"mon-empresarial-alfonso-cebrian\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mon-empresarial-alfonso-cebrian.png\")
Molts coneixeran Daniel Kahneman com el guanyador del Premi Nobel d’Economia de l’any 2002. La seva peculiaritat rau en que no \u00e9s economista, sin\u00f3 psic\u00f2leg, i es va convertir en el primer a guanyar aquest guard\u00f3 gr\u00e0cies als seus estudis sobre la presa de decisions en moments de risc i incertesa. Les teories exposades per Kahneman han influ\u00eft en el que anomenem economia conductual, un corrent que intenta demostrar que les finances poden no ser tan predictibles com semblen, doncs el comportament hum\u00e0 s’escapa dels pressupostos del mercat.<\/h5>\n![\"mon-empresarial-004-guru-dirigent\"](\"http:\/\/monempresarial.com\/wp-content\/uploads\/2015\/12\/mon-empresarial-004-guru-dirigent.png\")