{"id":9970,"date":"2016-06-13T08:30:09","date_gmt":"2016-06-13T06:30:09","guid":{"rendered":"http:\/\/monempresarial.com\/?p=9970"},"modified":"2025-06-06T10:42:20","modified_gmt":"2025-06-06T08:42:20","slug":"entrevista-a-vernon-smith-premi-nobel-deconomia-2002","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/2016\/06\/13\/entrevista-a-vernon-smith-premi-nobel-deconomia-2002\/","title":{"rendered":"Entrevista a Vernon Smith<\/span>, Premi Nobel d\u2019Economia 2002"},"content":{"rendered":"

Un noi nascut i criat a l\u2019entorn m\u00e9s rural de Kansas durant el Dust Bowl i la Gran Depressi\u00f3, salvat en part gr\u00e0cies a la pensi\u00f3 de viudetat de la seva mare per\u00f2 tamb\u00e9 a un esperit aventurer, inquiet i curi\u00f3s que no el va abandonar mai. Vernon Smith, el pare de l\u2019economia experimental, va demostrar el 2002 que guanyar el Premi Nobel d\u2019Economia \u00e9s propi de persones que s\u2019arrisquen i que, tot i les opinions de tercers, aposten per idees que en un primer moment poden semblar rocambolesques, per\u00f2 que esdevenen magn\u00edficament revolucion\u00e0ries amb el pas del temps.<\/h4>\n

 
\n 
\nText: Berta Seijo<\/a>
\nFotos: Cedides<\/span>
\n 
\n <\/p>\n

\n

\u201cL\u2019economia experimental detecta els punts febles dels mercats i les pol\u00edtiques abans que les teories esdevinguin grans iniciatives p\u00fabliques\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"Durant
Durant els anys 80, Smith va centrar-se en el disseny de nous mercats. El seu major \u00e8xit, per\u00f2, no es va produir als EUA, sin\u00f3 a Austr\u00e0lia: \u201cA trav\u00e9s dels experiments vam demostrar que el Mercat El\u00e8ctric d\u2019Austr\u00e0lia podia funcionar perfectament amb subhastes d\u2019energia\u201d.<\/figcaption><\/figure>Si no vaig errada, tot i que va comen\u00e7ar la seva traject\u00f2ria acad\u00e8mica especialitzant-se en f\u00edsica, va canviar a enginyeria electr\u00f2nica. Despr\u00e9s, a l\u2019\u00faltim any de carrera va decidir fer un curs d\u2019economia. Per qu\u00e8 va trobar interessant aquesta ci\u00e8ncia social?<\/span>
\nJo no sabia que existia un \u00e0mbit de coneixement tan inesperadament rigor\u00f3s. Em va fascinar i m\u00e9s partint del fet que la meva carrera universit\u00e0ria sempre havia estat lligada a la f\u00edsica, l\u2019enginyeria i la qu\u00edmica. Com que no tenia res a perdre \u2013per\u00f2 s\u00ed ganes de fer quelcom nou\u2013, vaig realitzar aquest curs al qual fas refer\u00e8ncia. Despr\u00e9s van venir les primeres investigacions en el terreny econ\u00f2mic i el primer que em va venir al cap \u00e9s que tot s\u2019assemblava molt a la f\u00edsica. Per descomptat aquesta opini\u00f3 va canviar al llarg del temps, per\u00f2 sincerament en un primer moment em vaig deixar arrossegar per l\u2019economia fruit de les semblances que hi veia amb les altres ci\u00e8ncies. <\/p>\n

Un canvi de rumb que el va conduir a rebre el Premi Nobel d\u2019Economia el 2002, juntament amb Daniel Kahneman, pel seu treball revolucionari en el terreny de l\u2019economia experimental. Podria explicar als nostres lectors en qu\u00e8 consistien els primers experiments de laboratori en el camp de l\u2019economia que va encap\u00e7alar?<\/span>
\nA mitjan anys 50 treballava a la Universitat Purdue com a professor ajudant a l\u2019assignatura de Principis d\u2019Economia. El 1956 vaig fer el primer experiment a l\u2019aula, just quan comen\u00e7\u00e0vem el curs perqu\u00e8 cap dels estudiants no havia llegit encara res sobre teories econ\u00f2miques. No estaven gens contaminats i nom\u00e9s es movien pel seu instint, que els empenyia a comprar barat i vendre car. En aquell moment vaig voler posar a prova les hip\u00f2tesis de la teoria neocl\u00e0ssica dels mercats competitius i esbrinar per qu\u00e8 els mercats funcionen de la manera que funcionen. Per aix\u00f2 vaig crear al laboratori les condicions que, segons el pensament econ\u00f2mic convencional, es creien importants a l\u2019hora de prendre decisions en un mercat real d\u2019oferta i demanda. L\u2019estructura dels experiments era la seg\u00fcent: vaig assignar a l\u2019atzar el rol de comprador i de venedor als participants (els meus alumnes de llicenciatura), i despr\u00e9s vaig comunicar a cadascun d\u2019ells i en privat el preu m\u00e9s baix al qu\u00e8 podien vendre i el m\u00e9s alt al qu\u00e8 podien comprar el producte fictici que es negociava. Els intercanvis es van realitzar en diversos per\u00edodes de mercat consecutius i mitjan\u00e7ant subhasta en veu alta. L\u2019objectiu de tots els participants sempre era aconseguir el preu m\u00e9s favorable segons el seu propi inter\u00e8s. <\/p>\n

\n

\u201cSegons els ensenyaments convencionals, els meus primers experiments no complien els requisits perqu\u00e8 s\u2019assol\u00eds la compet\u00e8ncia perfecta: ni el nombre de venedors i compradors era gran ni els participants tenien al seu abast molta informaci\u00f3 sobre el mercat. Malgrat aix\u00f2, l\u2019oferta i la demanada van convergir de manera r\u00e0pida i estable!\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

\"mon-empresarial-006-smith-expert-mundial\"A quines conclusions va arribar?<\/span>
\nVaig quedar sorpr\u00e8s quan vaig veure que aquest mercat convergia totalment vers l\u2019equilibri de l\u2019oferta i la demanda. No esperava que els mercats funcionessin aix\u00ed perqu\u00e8, segons les creences i els ensenyaments convencionals, la compet\u00e8ncia perfecta no es podia assolir f\u00e0cilment en els mercats reals si no es complien aquest parell de requisits: que el nombre de venedors i compradors fos for\u00e7a gran, i que tots els individus tinguessin al seu abast informaci\u00f3 perfecta sobre l\u2019oferta i la demanda del mercat per tal de poder comparar preus i prendre la decisi\u00f3 m\u00e9s adient. I, precisament, els meus experiments estaven conformats per un grup redu\u00eft de participants \u2013amb 4 o 6 a cada b\u00e0ndol ja en tenia prou!\u2013 que nom\u00e9s disposaven d\u2019un petit fragment d\u2019informaci\u00f3 del total \u2013la que tenia a veure amb les seves circumst\u00e0ncies particulars\u2013. Aquestes condicions no van impedir que finalment s\u2019assol\u00eds l\u2019equilibri, \u00e9s a dir, que els preus obtinguts al laboratori s\u2019apropessin molt als seus valors te\u00f2rics. <\/p>\n

I quin va ser el seu seg\u00fcent pas?<\/span>
\nDurant els anys seg\u00fcents vaig introduir variacions als experiments originals per tal de trobar els l\u00edmits i la validesa d\u2019aquests mercats: alterant l\u2019entorn on es d\u00f3na l\u2019oferta i la demanda, variant les normes de comer\u00e7, introduint recompenses en efectiu, etc. Aix\u00f2 s\u00ed, entre els anys 60 i els 80 s\u2019hi van sumar m\u00e9s economistes que van comen\u00e7ar a realitzar els seus propis experiments.
\nJa als anys 90, amb alguns dels alumnes graduats \u2013especialment amb Arlington Williams\u2013 vam dur a terme els primers experiments amb actius (valors o b\u00e9ns immobles). Deixa\u2019m remarcar que als primers experiments \u2013on l\u2019oferta i la demanada convergien de manera r\u00e0pida i estable\u2013 ens hav\u00edem ajudat de b\u00e9ns de consum peribles, que tenen una aplicaci\u00f3 i consum immediats \u2013particularment en el sector dels serveis\u2013 i que no es poden revendre. Pensa en un bitllet d\u2019avi\u00f3 o una tallada de cabells, per exemple. Passar dels b\u00e9ns de consum als b\u00e9ns de llarga durada i renegociables va marcar una gran difer\u00e8ncia: la possibilitat de revenda tenia un fort impacte sobre el comportament dels participants. No importava que fossin estudiants, empresaris o financers; els resultats al laboratori van ser pitjors del que esper\u00e0vem. Si no es repetia l\u2019exercici, era molt com\u00fa que es creessin bombolles o col\u00b7lapses. I \u00e9s que amb freq\u00fc\u00e8ncia les expectatives de la gent es veien refor\u00e7ades i retroalimentades, fenomen que acabava quan les transaccions comen\u00e7aven a escassejar per manca de finan\u00e7ament o per una relaci\u00f3 desfavorable entre preu i rendibilitat. En aquest cas, \u00e9s evident que les teories tradicionals no van tenir \u00e8xit a l\u2019hora d\u2019explicar o entendre el comportament en els jocs cooperatius.<\/p>\n

\n

\u201cQuan els fons privats es fiquen en problemes penso que \u00e9s molt important en mat\u00e8ria de pol\u00edtica governamental que se\u2019ls deixi fer fallida. Si rescates els grans bancs, com vam fer als EUA, est\u00e0s rescatant els inversors. (…) No disposes d\u2019un sistema adequat de recompensa per a la nova activitat i frenes la recuperaci\u00f3 del pa\u00eds.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Veig que l\u2019economia experimental ajuda a entendre (i preveure) les bombolles…<\/span>
\nEn l\u00ednies generals, ens proporciona una millor comprensi\u00f3 de com els incentius formen la base de l\u2019\u00e8xit de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques. I un bon exemple d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la gran bombolla immobili\u00e0ria que va comen\u00e7ar als EUA l\u2019any 1997 i que va assolir el pic el 2006. Hi ha moltes raons per creure que la magnitud d\u2019aquesta bombolla va determinar-se pels pr\u00e9stecs hipotecaris. La ind\u00fastria estava plena d\u2019incentius dolents. Les entitats de cr\u00e8dit concedien molts pr\u00e9stecs hipotecaris sense voler assumir cap risc i, per aix\u00f2, un cop cobraven la comissi\u00f3 intentaven revendre\u2019ls el m\u00e9s aviat millor. Per treure-se\u2019ls de sobre, els empaquetaven en grans portafolis de pr\u00e9stecs per poder vendre\u2019ls a tercers i obtenir m\u00e9s beneficis.<\/p>\n

Canviant de continent, quina \u00e9s la seva opini\u00f3 sobre la resposta dels governs europeus a la crisi?<\/span>
\nQuan els fons privats es fiquen en problemes penso que \u00e9s molt important en mat\u00e8ria de pol\u00edtica governamental que se\u2019ls deixi fer fallida. Si rescates els grans bancs, com vam fer als EUA, est\u00e0s rescatant els inversors. No hi havia cap problema amb els dipositants! Els valors de la banca eren prou alts com per cobrir possibles deutes… A m\u00e9s a m\u00e9s, ten\u00edem el Fons de Garantia de Dip\u00f2sits… Per a mi, est\u00e0 clar que els rescats estan totalment dirigits als inversors. I el problema d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que si aquestes persones fan inversions que fracassen i els rescates, est\u00e0s negant l\u2019oportunitat a nous inversors que volen participar dels beneficis del creixement econ\u00f2mic. \u00c9s a dir, no disposes d\u2019un sistema adequat de recompensa per a la nova activitat i frenes la recuperaci\u00f3 del pa\u00eds. T\u2019est\u00e0s quedant estancat en el baix creixement econ\u00f2mic perqu\u00e8 arrossegues tots aquests inversors que acaparen el mercat.
\nEm ve al cap el que va passar els anys 90 a Jap\u00f3 quan la bombolla immobili\u00e0ria va explotar. El govern va permetre que els bancs concedissin pr\u00e9stecs hipotecaris a valor comptable sense tenir en compte les p\u00e8rdues acumulades. Aquests pr\u00e9stecs s\u2019atorgaven als sol\u00b7licitants perqu\u00e8 poguessin complir amb els seus pagaments. Es va baixar el tipus d\u2019inter\u00e8s paulatinament i cap a finals dels 80 es va situar en valors propers a zero. Despr\u00e9s, el govern va injectar de forma massiva diner p\u00fablic per contrarestar la crisi bancaria; tamb\u00e9 va augmentar el seu d\u00e8ficit a trav\u00e9s d\u2019una baixada d\u2019impostos i una pujada de les despeses. Tots depenien d\u2019una suposada recuperaci\u00f3 com a resultat d\u2019un nou creixement que no es va materialitzar mai. <\/p>\n

I qu\u00e8 em pot dir del cas de Su\u00e8cia?<\/span>
\n\u00c9s un clar exemple de recuperaci\u00f3 gr\u00e0cies a la decisi\u00f3 del govern, que va assumir el deute dels bancs per evitar la fallida del sistema, per\u00f2 que no es va fer c\u00e0rrec dels actius t\u00f2xics. De fet es va fer responsable a la banca de la crisi, i aquesta va haver d\u2019anotar-se les p\u00e8rdues i oferir avals al govern. <\/p>\n

\n

\u201cPer als alumnes, l\u2019economia experimental \u00e9s molt atractiva; no es tracta nom\u00e9s de llegir sin\u00f3 de practicar, de realitzar experiments, de fer sorgir noves idees o projectes, etc. Parlem d\u2019un tipus d\u2019ensenyament orientat a l\u2019acci\u00f3, a la descoberta.\u201d<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Tinc ent\u00e8s que va treballar com a assessor en el proc\u00e9s de privatitzaci\u00f3 de l\u2019energia el\u00e8ctrica a Austr\u00e0lia, i que va participar a nombrosos debats sobre la liberalitzaci\u00f3 de l\u2019energia als Estats Units. Com va ser aplicar l\u2019economia experimental a l\u2019hora de tractar q\u00fcestions del dia a dia?<\/span>
\n\"mon-empresarial-006-vernon-smith\"Tot aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb el disseny de nous mercats. Gr\u00e0cies als experiments al laboratori podem detectar de manera r\u00e0pida i efica\u00e7 els punts febles dels mercats i les pol\u00edtiques abans que les idees i les teories esdevinguin grans iniciatives p\u00fabliques. Durant els anys 80, amb companys de la Universitat d\u2019Arizona vam comen\u00e7ar a analitzar els mercats estructurals. Molts pa\u00efsos, especialment de fora dels EUA, es van interessar pels nostres estudis, per\u00f2 el nostre major \u00e8xit fou a Austr\u00e0lia, on vam avaluar diverses maneres d\u2019organitzar els mercats energ\u00e8tics a trav\u00e9s d\u2019experiments. Els participants eren persones que pertanyien al sector energ\u00e8tic i al govern. Hi havia molt d\u2019escepticisme; no creien que una industria aix\u00ed es pogu\u00e9s estructurar al voltant de mercats… Malgrat aix\u00f2, finalment es va demostrar que estaven equivocats. Cap a meitats dels anys 90, el Mercat El\u00e8ctric d\u2019Austr\u00e0lia ja funcionava amb subhastes d\u2019energia: les companyies comercialitzadores, que s\u2019encarreguen de portar l\u2019electricitat a les llars dels consumidors, acudeixen a aquest mercat majorista com\u00fa on arriba tota l\u2019energia produ\u00efda per tal d\u2019adquirir-la al preu que determini la subhasta. <\/p>\n

No va passar el mateix amb els seus compatriotes, veritat?<\/span>
\nAls EUA hem fet progressos a partir dels experiments al laboratori en diferents \u00e0mbits, per\u00f2 pocs en mat\u00e8ria d\u2019energia el\u00e8ctrica per una senzilla ra\u00f3: cada estat regula la part que li pertoca. La Comissi\u00f3 Federal de la Regulaci\u00f3 d\u2019Energia s\u2019encarrega del mercat majorista i aquest s\u00ed que ha estat for\u00e7a globalitzat, per\u00f2 entrar a les bombolles dels estats \u00e9s m\u00e9s complicat perqu\u00e8 les empreses de serveis p\u00fablics exerceixen molta influ\u00e8ncia sobre els governs locals (Texas \u00e9s una excepci\u00f3). No hi ha suficient motivaci\u00f3 perqu\u00e8 abandonin els seus privilegis a l\u2019hora de regular. <\/p>\n

Per \u00faltim, vost\u00e8 sempre ha defensat el di\u00e0leg entre diverses disciplines. Per qu\u00e8 \u00e9s important anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019economia?<\/span>
\n\u201cUn economista que \u00e9s nom\u00e9s economista no pot ser un bon economista\u201d. M\u2019encanta aquesta citaci\u00f3 de Friedrich Hayek! (riu) A trav\u00e9s de l\u2019economia experimental hem enfortit els lla\u00e7os amb altres disciplines, sobretot amb la sociologia i la psicologia social. Tamb\u00e9 vam tornar a portar Adam Smith a primera fila. Mai no hauria pensat que un dels majors exponents de l\u2019economia cl\u00e0ssica hagu\u00e9s escrit com obra prima La teoria dels sentiments morals<\/i> (1759), un llibre sobre la sociabilitat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0; un llibre que t\u00e9 una aplicaci\u00f3 immediata si ets un economista experimental i has estudiat els jocs cooperatius. Llavors \u00e9s interessant veure com aix\u00f2 ens fa tornar al segle XVIII, a l\u2019\u00e8poca de la Il\u00b7lustraci\u00f3 escocesa, i ajuda a qu\u00e8 hi hagi m\u00e9s investigadors dedicats a estudiar les teories de Smith. <\/p>\n

A trav\u00e9s de l\u2019economia experimental?<\/span>
\nS\u00ed. De fet, el nostre treball \u00e9s cada vegada m\u00e9s conegut; el que fem \u00e9s rellevant en moltes \u00e0rees, com t\u2019he pogut explicar. D\u2019altra banda, destaca aquesta estreta connexi\u00f3 amb el m\u00f3n acad\u00e8mic. Per als alumnes, l\u2019economia experimental \u00e9s molt atractiva; no es tracta nom\u00e9s de llegir sin\u00f3 de practicar, de realitzar experiments, de fer sorgir noves idees o projectes, etc. Parlem d\u2019un tipus d\u2019ensenyament orientat a l\u2019acci\u00f3, a la descoberta. A m\u00e9s a m\u00e9s, la millor manera que t\u00e9 un professor de fer efectiu all\u00f2 que est\u00e0 ensenyant \u00e9s formar part del propi proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. <\/p>\n

El perfil<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-premi-nobel-economia-2002\"Vernon Lomax Smith va n\u00e9ixer a Wichita (Kansas) l\u20191 de gener de 1927, just abans que comenc\u00e9s la Gran Depressi\u00f3. Els seus pares eren militants socialistes, i ell tamb\u00e9 ho va ser durant la seva joventut. Malgrat aix\u00f2, la seva immersi\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019economia el va deslligar tant de la ideologia pol\u00edtica heretada com de la f\u00edsica i l\u2019enginyeria electr\u00f2nica, ci\u00e8ncies que van protagonitzar la seva primera etapa acad\u00e8mica. De fet, Smith \u00e9s llicenciat en enginyeria electr\u00f2nica per l\u2019Institut de Tecnologia de Calif\u00f2rnia. R\u00e0pidament, per\u00f2, l\u2019economia \u2013i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el liberalisme\u2013 el va seduir i es va doctorar a Harvard el 1955 per despr\u00e9s impartir classes a diverses universitats nord-americanes, com ara Arizona, Stanford, Brown o Yale. Precisament els seus alumnes de Purdue van ser els primers conillets d\u2019\u00edndies amb els quals va demostrar la validesa de l\u2019economia experimental, disciplina a la que va arribar a causa de la seva insatisfacci\u00f3 amb la forma que els economistes recopilaven dades. Per a ell mai no bastar amb observar i prou; s\u2019havia d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, ser m\u00e9s rigor\u00f3s i disposar d\u2019esperit cient\u00edfic.
\nEl seu \u00e8xit com a pare de l\u2019economia experimental va possibilitar que pogu\u00e9s participar en un gran nombre de programes d\u2019investigaci\u00f3 i consultoria a la Rand Corporation, al Centre d\u2019Estudis Avan\u00e7ats en Ci\u00e8ncies del Comportament, a la Comissi\u00f3 Federal de Comer\u00e7 dels EUA, al Chicago Mercantile Exchange, etc. A m\u00e9s, quan va guanyar el Premi Nobel d\u2019Economia 2002, va utilitzar la seva part (mig mili\u00f3 de d\u00f2lars) per crear la International Foundation for Research in Experimental Economics<\/i> (IFREE). Smith ha publicat m\u00e9s de 200 articles i ha format part del consell editorial de nombroses publicacions cient\u00edfiques. Actualment \u00e9s professor d\u2019Economia i Dret a la Universitat de Chapman.<\/p>\n

La contribuci\u00f3 de Smith a<\/span> les ci\u00e8ncies econ\u00f2miques<\/span><\/div>\n

\"mon-empresarial-006-experiments-economics\"Fins fa relativament poc, l\u2019economia era considerada una ci\u00e8ncia no experimental<\/span> que havia de recolzar-se en l\u2019observaci\u00f3 del m\u00f3n real i no en experiments de laboratori. La creen\u00e7a que imperava era que el comportament hum\u00e0 i social \u00e9s tan complex que de cap de les maneres no es pot assolir la precisi\u00f3 desitjada. Amb Smith, per\u00f2, tot aix\u00f2 va canviar. Aquest enginyer diagnosticat amb el trastorn d\u2019Asperger va obrir nous camins experimentant en un entorn controlat per tal de posar a prova teories econ\u00f2miques i el funcionament dels mercats. Els aprenentatges obtinguts \u2013del que anys m\u00e9s tard va passar a anomenar-se economia experimental<\/i>\u2013 s\u00f3n \u00fatils per a investigadors per\u00f2 tamb\u00e9 per als responsables de la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques econ\u00f2miques.
\nL\u2019Acad\u00e8mia sueca va premiar Vernon Smith el 2002, juntament amb el professor de Psicologia i Afers P\u00fablics de Princeton, Daniel Kahneman, amb el Premi Nobel d\u2019Economia \u201cper establir l’experimentaci\u00f3 com una eina d’an\u00e0lisi econ\u00f2mica emp\u00edrica, especialment en l’estudi dels mecanismes dels mercat alternatius\u201d. El seu treball fou considerat revolucionari, una de les fites m\u00e9s decisives de la teoria econ\u00f2mica. Tanmateix, la publicaci\u00f3 dels resultats no va ser un cam\u00ed de roses… Segons ell mateix reconeix \u201cL\u2019editor de The Journal of Political Economy<\/i> (Universitat de Chicago) va haver de lluitar contra vent i marea per mostrar-se ferm davant les opinions de companys de professi\u00f3 que el dissuadien perqu\u00e8 no don\u00e9s veu a les meves troballes\u201d. Tres anys despr\u00e9s del primer esborrany, per\u00f2, a l\u2019abril de 1962, \u201cAn Experimental Study of Competitive Market Behavior\u201d va veure la llum.
\nA mesura que la seva influ\u00e8ncia s\u2019anava estenent, molta gent del m\u00f3n de l\u2019economia es va alegrar que es pos\u00e9s en entredit el vell paradigma racionalista de l\u2019economia dominant, segons el qual nom\u00e9s si tots els participants posseeixen la mateixa informaci\u00f3 i actuen de manera racional els mercats esdevenen perfectament eficients. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un noi nascut i criat a l\u2019entorn m\u00e9s rural de Kansas durant el Dust Bowl i la Gran Depressi\u00f3, salvat en part gr\u00e0cies a la pensi\u00f3 de viudetat de la seva mare per\u00f2 tamb\u00e9 a un esperit aventurer, inquiet i curi\u00f3s que no el va abandonar mai. Vernon Smith, el pare de l\u2019economia experimental, va demostrar el 2002 que guanyar el Premi Nobel d\u2019Economia \u00e9s propi de persones que s\u2019arrisquen i que, tot i les opinions de tercers, aposten per idees que en un primer moment poden semblar rocambolesques, per\u00f2 que esdevenen magn\u00edficament revolucion\u00e0ries amb el pas del temps. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9977,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"mc4wp_mailchimp_campaign":[],"jnews-multi-image_gallery":[],"jnews_single_post":[],"jnews_primary_category":[]},"categories":[11148,9,10820,10821,10824,15],"tags":[3603,3604,326,2210,3315,3592,3593,3594,3595,3596,3597,3598,3599,3600,3601,3602],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9970"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9970"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9970\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":46275,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9970\/revisions\/46275"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9977"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9970"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9970"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monempresarial.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9970"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}