Revista d'Anàlisi Plural

Avançar-se: un avantatge competitiu

0

Xavier Pascual Batalla. Economista. Profesor asociado en la Universidad Abat Oliba y CETT.

Les visions disruptives són necessàries per afrontar la supervivència de les empreses.

XAVIER PASCUAL BATALLA. Economista. Professor associat a la Universitat Abat Oliba i CETT.


Els paradigmes són suposicions, conceptes, valors i experiències prèvies amb què ens mirem les coses; són filtres que ens imposem nosaltres mateixos. El filòsof nord-americà Thomas Khun ja parlava, fa més de 50 anys, de com les revolucions científiques suposen un canvi tan gran amb el paradigma anterior que ni tant sols no es poden comparar amb el paradigma nou, perquè fins i tot les paraules que es fan servir per explicar-ho són noves.

En una situació competitiva i global com l’actual, on cal reinventar-se per sobreviure, l’anticipació de les empreses a l’hora de preveure els canvis que es produiran per irrupcions de noves tecnologies i com afectaran els seus mercats tradicionals suposa una gran oportunitat. I és que, acompanyada d’un pensament disruptiu i canviant, la forma de visionar les situacions des d’una òptica diferent –out of the box– pot comportar ser el primer a entrar en un nou mercat.

Si mirem enrere podem trobar molts exemples de com han mutat o fins i tot han desaparegut mercats complets per canvis de paradigma. És el cas del mercat de la música o del de la fotografia. Si analitzem aquest darrer, veurem com tres eren les multinacionals que dominaven el mercat del rodet fotogràfic: Kodak, Fuji i Agfa. Cap d’elles, però, no va saber veure de quina manera la tecnologia digital alteraria els hàbits del consumidor fins al punt de transformar dràsticament tot el sector, des dels fabricants de càmeres als laboratoris fotogràfics i la xarxa de detallistes.

Els frens i les pors davant dels canvis són reals: una espècie de “paràlisi paradigmàtica” de qualsevol societat. Cal, però, que les empreses adoptin, amb imaginació i valor, visions des d’altres perspectives per poder anticipar-se a les transformacions que inexorablement s’acabaran produint.

Altres sectors en canvi són el de l’educació, on s’ha passat de l’ensenyament passiu (assistència física a les classes amb un mestre explicant davant d’una pissarra) a trobar el coneixement a la xarxa i els cursos via web; o el laboral, on ja és possible tenir l’oficina a qualsevol lloc, un factor que tindrà repercussions immobiliàries i en el transport, consum de combustible, hàbits i estils de vida (potenciant exponencialment, per exemple, la venda en línia, ja que cada cop treballarem més des de casa).

D’altra banda, podem trobar exemples de canvis que han revolucionat sectors per una visió disruptiva. És el cas de l’empresa sueca IKEA, que ha transformat el negoci del mobiliari mitjançant la visió que el consumidor es podia muntar ell mateix els mobles amb el resultat que tots coneixem.

En general, però, hom troba poca informació sobre els canvis de paradigma, ja que normalment les empreses, quan els coneixen, se’ls guarden gelosament, i les administracions són del tot reticents a fomentar la recerca d’aquests, ja que suposa posar en risc la viabilitat dels sectors afectats. Per tant, la pregunta que ens hem de plantejar ara, tot fent un exercici de ficció, és: quins sectors poden estar exposats a canvis de paradigma properament? Segurament, el sector de l’automoció serà un d’ells, ja que en ell recauen moltes variables, des de el tipus d’energia fins a les smart citys. L’envelliment de la població, en serà un altre, i les pors, un factor a tenir en compte per a un pensament disruptiu.

 

Enviar Comentari