Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Alvin E. Roth, Premi Nobel d’Economia 2012

0

Provinent del món de l’enginyeria, Alvin E. Roth (Nova York, NY, EUA, 1951) ha treballat al llarg dels anys en l’estudi del disseny de mercats i les seves aplicacions pràctiques amb l’objectiu de solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor. De moment, tant el mercat laboral de metges nord-americà com el sistema d’escoles públiques de Nova York o Boston o el Programa de Donació de Ronyons de Nova Anglaterra s’han beneficiat de les seves teories que, a més, van ser premiades amb el Nobel d’Economia l’any 2012. Hi parlem.

Text: Emma Bouisset


“És bó que els economistes puguem ajudar a la gent a obtenir les coses que necessiten i volen”

Alvin Roth
Foto: Ulla Montan
Roth reconeix que els seus dos grans referents han estat dos altres Premis Nobel d’Economia: els estatunidencs
Lloyd Shapley, amb qui va compartir
guardó, i David Gale. “Són, sens dubte, dos dels meus gegants”, subratlla.

Hem llegit en diverses entrevistes que vostè no es defineix com un economista. Malgrat això, és el Nobel d’Economia de 2012 (juntament amb Lloyd S. Shapley), ha estat professor d’Economia a la Universitat de Pittsburg, Harvard (del 1998 al 2013) i a Stanford, i els seus camps de recerca són, fonamentalment, la teoria dels jocs, les econòmiques experimentals i el disseny de mercats. Ens ho pot aclarir?
Encara que, efectivament, tots els meus títols són en el camp de l’enginyeria, he treballat en l’àmbit de l’economia durant tant de temps que ara ja em sento 100% economista –el disseny de mercats és la part enginyera de la teoria dels jocs, i la teoria dels jocs s’ha convertit en una part central de l’economia-. Però fou el meu company de premi, el professor Shapley, qui va dir que ell s’identifica més com a matemàtic, que no pas com a economista.

Parlem del Nobel. La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències el va premiar “per la seva teoria de les assignacions estables i la pràctica del disseny de mercats”. En què consisteixen aquests conceptes? Me’ls podria resumir de forma planera perquè els entengui tothom?
El disseny de mercats és la comprensió de com funcionen els mercats. Una comprensió que ha de ser prou bona i amb suficient detall com per poder arreglar-los quan estan trencats. El disseny d’un mercat és el conjunt de normes i institucions que fan que els mercats funcionin bé, i una gran quantitat de mercats són mercats de cerca i aparellament, on realment té importància amb qui estàs tractant. “Assignacions estables” és un terme que fem servir en relació amb els mercats de cerca i aparellament. Els mercats de treball, per exemple, són molt diferents dels mercats de valors, perquè quan ens dirigim a un mercat de valors per comprar-hi accions d’una empresa, no ens importa a qui li comprem les accions. Però en un mercat de treball sí que ens importa per a qui treballem o a qui contractem. Així, els mercats de cerca i aparellament no es defineixen només pel preu; són mercats on no pots triar simplement allò que vols (encara que ho puguis pagar) perquè tu també has de ser triat. Per tant, el mercat ha d’aparellar-hi els participants.

EL PERFIL
Alvin Roth
Foto: Mohammad Kheirkhah
Alvin E. Roth és un dels fundadors de la (nova) disciplina econòmica del disseny de mercats –el seu assaig, “The Economist as Enginee” (l’Economista com a Enginyer) és un dels manifestos del moviment–, i també és un dels pioners en l’àmbit de l’economia experimental i un veterà de la teoria dels jocs.
Doctorat en Investigació d’Operacions per la Universitat d’Stanford als 22 anys, Roth va aconseguir una plaça com a docent titular a la Universitat d’Illinois tres anys després. El Nobel ha impartit classes a la Universitat de Pittsburg i actualment és professor d’Economia a Standord i professor emèrit d’Economia i Administració d’Empreses a la Universitat de Harvard.
Com els passa a la majoria de llorejats nord-americans, Roth va rebre la trucada que havia estat guardonat per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències un dia feiner (el 15 d’octubre de 2012 era un dijous) a les tres i mitja de la matinada. L’economista confessa que estava “profundament adormit” i que, malgrat haver estat nominat en diverses ocasions, no s’ho esperava i només va tenir 25 minuts per preparar la conferència de premsa.
L’any 2013, Roth va col•laborar amb l’Athletic Club per escollir el mètode d’assignació de localitats als socis en el nou camp de San Mamés.

Aplicar la teoria econòmica per solucionar problemes reals i fer que tot funcioni millor ha estat el motor de la seva carrera. Per això ha treballat amb el National Resident Matching Program (el mercat laboral dels metges nord-americans), amb el sistema d’escoles públiques de Nova York o Boston i és el fundador del Programa de Donació de Ronyons de Nova Anglaterra, que permet incrementar el nombre de transplantaments, ja que millora el sistema que combina pacients i donants. Com valora aquestes experiències?
He après molt sobre els mercats de cerca i aparellament, i sobre el disseny de mercats, mitjançant l’estudi –primer– i, després, ajudant a dissenyar i posar en pràctica els mercats que són utilitzats per molta gent. I és bo que els economistes puguem ajudar la gent a obtenir les coses que necessiten i volen, fent que els mercats funcionin millor. (Recordi que moltes de les maneres com les persones ens coordinem i cooperem i competim són mercats, no només aquells en què els preus fan tota la feina…).

Com a especialista en el disseny de mercats, el sorprèn que a Espanya el mercat laboral tingui un atur superior al 25%? Què estem fent malament i què hauríem de fer per corregir-ho?
Com que no sóc un expert en l’economia espanyola, no provaré de dir-li com han d’arreglar les coses a Espanya.

“Els mercats de cerca i aparellament no es defineixen només pel preu; són mercats on no pots triar simplement allò que vols (encara que ho puguis pagar), perquè tu també has de ser triat. Per tant, el mercat ha d’aparellar-hi els participants.”

I com a professor universitari, creu que ens hauria de preocupar la fuga de cervells?
En una greu recessió econòmica sempre hi ha motius per estar preocupats per la fuga de cervells, però, en general, Espanya ho ha fet bé en aquest sentit, perquè ha construït universitats fortes. En economia, per exemple, Barcelona s’ha fet famosa com a centre de la teoria dels jocs i l’economia experimental i àrees relacionades.

No fa gaire, l’educació superior era vista com una eina de mobilitat social. El somni de la universitat com a ascensor social, però, sembla que s’esfuma: tenim un 50% d’atur juvenil i el 45% dels titulats espanyols treballa per sota de la seva qualificació, alhora que creixen les desigualtats entre rics i pobres. Com creu que ens en sortirem?
Bona pregunta. Als EUA també ens agrada pensar en les nostres universitats com a instruments de mobilitat social, i també ens preocupa el fet que no estiguin acomplint aquesta tasca tan bé com abans, o tan bé com pensàvem que ho feien.

Roth, Alvin. Who Gets What and Why.Parlem ara del seu últim llibre, Who gets what –and why, que es publicarà el proper mes de juny. A les seves pàgines hi podrem trobar les sorprenents normes que condicionen i / o dirigeixen un gran nombre d’activitats quotidianes en les quals els diners hi juguen un paper molt petit, o cap, directament. Com és possible un llibre d’economia que no parli de diners?
Molts dels mercats de què parlo són mercats de cerca i aparellament on els diners no fan tota la feina. Abans he esmentat els mercats de treball. Món Empresarial, per exemple, de segur que no contracta periodistes mitjançant la reducció dels salaris fins a aconseguir suficients sol•licitants d’ocupació que combreguin amb el preu -és a dir, quan el preu de l’oferta iguala el de la demanda-. Apostaria que treballar-hi és una bona opció laboral, i que, per tant, deuen rebre moltes sol•licituds de feina, però només alguns candidats són escollits. Per tant, els diners no són l’únic element decisiu en aquest cas. De la mateixa manera, la Universitat de Stanford, on imparteixo classes, no regeix el seu criteri d’admissió basant-se en el preu de la matrícula –no l’eleva fins que només poden sol•licitar-hi la plaça un nombre d’estudiants que es correspon amb els que el centre vol admetre–. Molts estudiants hi sol•liciten una plaça, i només se n’admeten alguns. A les escoles públiques, d’altra banda, els preus no hi juguen cap paper en absolut; l’educació pública és gratuïta. I és il•legal comprar un òrgan per fer-se un trasplantament; l’aparellament es fa sense tenir en compte criteris econòmics. Per tant, en una gran quantitat de mercats, fins i tot en aquells en què els diners són, per descomptat, molt importants, no són ni l’única cosa important ni, de vegades, la més important.

Em faria molt feliç ser recordat com un bon mestre que ha après molt dels seus alumnes.

Alvin Roth, premi Nobel d'Economia 2012
Foto: Alexander Mahmoud

En el seu discurs durant el banquet de celebració dels Premis Nobel de 2012, va declarar –fent servir la popular frase d’Isaac Newton: “Si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants”– que la seva contribució a l’economia va ser possible gràcies a la feina feta pels seus predecessors, en especial Lloyd Shapley –amb qui va compartir premi– i David Gale. Fins a quin punt el van influenciar?
El meu treball es basa en una gran quantitat de literatura sobre la teoria dels jocs i l’economia. Gale i Shapley són, sens dubte, dos dels meus gegants.

En aquell mateix discurs també va voler anar més enllà, proposant la idea que la ciència és com una reacció nuclear en cadena en la qual gent i idees salten entre elles, i que si s’arriba a “tocar” a la massa crítica, s’aconsegueix obrir un nou camp de recerca. Què creu que aportarà la seva investigació a les futures generacions?
Els mercats i el disseny de mercats són activitats humanes ancestrals. Els mercats són com les llengües: vénen en una gran quantitat de varietats. El meu treball és una petita part que permet ajudar a comprendre i fer un ús més intel•ligent dels mercats, que són un invent humà fonamental, més vell que l’agricultura.

Per acabar, a banda de per haver guanyat el Nobel, per què voldria ser recordat Alvin E. Roth?
Em faria molt feliç ser recordat com un bon mestre que ha après molt dels seus alumnes.

“En una greu recessió econòmica sempre hi ha motius per estar preocupats per la fuga de cervells, però, en general, Espanya ho ha fet bé perquè ha construït universitats fortes. En economia, per exemple, Barcelona s’ha fet famosa com a centre de la teoria dels jocs i l’economia experimental i àrees relacionades.”

LA CONTRIBUCIÓ DE ROTH A LES CIÈNCIES ECONÒMIQUES
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va premiar Alvin E. Roth (juntament amb Lloyd S. Shapley) amb el Nobel d’Economia del 2012 “per la seva teoria de les assignacions estables i la pràctica del disseny de mercats”. “Com aparellar diferents jugadors de la millor manera possible és un problema econòmic clau”, justifiquen des de l’Acadèmia. I afegeixen: “Exemples de situacions en què es planteja aquest problema són les assignacions dels alumnes a les diferents escoles i dels ronyons (o altres òrgans) amb els pacients que requereixen trasplantaments. Des de la dècada de 1960, Lloyd Shapley va utilitzar el que es coneix com a teoria de jocs cooperatius per estudiar diferents mètodes de correspondència. En el marc d'aquesta teoria, és especialment important que s’aconsegueixi una correspondència estable. Una correspondència estable implica que no hi ha dos agents que prefereixen l'un a l'altre sobre els seus homòlegs actuals. En col•laboració amb altres investigadors, Shapley va aconseguir identificar mètodes que permeten assolir aquesta estabilitat.”
mon-empresarial-002-info-ciencies
Per la seva banda, Roth, “a partir de la dècada de 1980, va utilitzar els resultats teòrics de Shapley per explicar com funcionen els mercats en la pràctica. A través d'estudis empírics i d’experiments de laboratori, ell i els seus col•legues van demostrar que l'estabilitat era fonamental per aconseguir mètodes de correspondència reeixits. Des d’aleshores, Roth també ha desenvolupat sistemes per assignar metges amb hospitals, escolars amb escoles i donants d'òrgans amb pacients que necessiten un trasplantament,” conclouen des d’aquesta prestigiosa institució.

Enviar Comentari