Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Miguel Arias Cañete, comissari europeu d’Energia i Acció pel Clima

0

La tensa relació entre Rússia i Ucraïna i la Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a París han posat l’energia en el focus de l’escenari europeu. Miguel Arias Cañete, dues vegades ministre espanyol d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, així com veterà eurodiputat (1986-1999), és ara el responsable de la política energètica i acció pel clima de la Unió Europea. Des que va ocupar el seu càrrec el passat novembre, diu que “ha recorregut mig món en visites de treball” ja que té una agenda marcada per un ritme trepidant. Parlem amb ell.

Text: Beatriz Manrique. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


“A curt i mitjà termini Rússia continuarà sent un dels nostres principals proveïdors [energètics] gairebé amb tota probabilitat”

Tot just va ser nomenat comissari, va haver de lidiar amb socis com Rússia, que proveeix al voltant del 30% del gas europeu. La Unió vol reduir aquesta dependència. Què està fent per assegurar altres opcions de subministrament?
Les opcions per reduir la dependència de proveïdors únics com Rússia són nombroses. La més immediata és la diversificació de l’oferta. Per aconseguir-ho és necessari diversificar tant les fonts d’energia com les rutes i els proveïdors. He viatjat a països com Algèria o Noruega per redoblar la cooperació amb ells.
Així mateix, la construcció d’infraestructures energètiques, com ara el gasoducte Southern Gas Corridor [Corredor Meridional de Gas], ens ajudaran a augmentar la nostra independència energètica. L’eficiència energètica també pot jugar al nostre favor de manera decisiva. Al cap i a la fi, no hi ha energia més barata i més segura que la que no consumim.

Llavors, ¿és viable que Rússia deixi de ser un soci energètic clau per als Vint-i-vuit?
No podem esperar un canvi dramàtic i instantani en la configuració dels fluxos energètics a Europa. A curt i mitjà termini Rússia continuarà sent un dels nostres principals proveïdors gairebé amb tota probabilitat.

Ha llançat la Unió de l’Energia, una iniciativa ambiciosa que impulsarà noves interconnexions entre estats membres. Quins beneficis tindrà?
Evitarà crisis de subministrament com les que han tingut lloc els últims anys. Augmentarà la solidaritat entre els estats membres a través de plataformes de cooperació regional. Un exemple és la interconnexió elèctrica entre França i Espanya. Al mes de febrer vam aconseguir duplicar la capacitat d’intercanvi elèctric entre els dos països amb la construcció de la línia de Molt Alta Tensió pels Pirineus orientals. La interconnexió de gas Midcat és també un projecte essencial per a la diversificació de rutes de proveïment a Europa. En l’àmbit de l’electricitat, continuarem treballant per assolir el mínim de 10% d’interconnexió elèctrica en el 2020. Estem finançant estudis de viabilitat del cable submarí Espanya-França pel Golf de Biscaia i la identificació de nous projectes pels Pirineus centrals.

La Unió s’ha marcat com a objectiu que un 20% de l’energia que consumeixi provingui de les renovables. No obstant això, el sector es queixa d’incertesa (especialment a Espanya). Com està apostant la UE per aquestes fonts?
El president de la Comissió ha deixat clar que Europa ha de ser el número u en renovables. Comparteixo plenament aquesta ambició i estic treballant per fer-la realitat. No només estem en el bon camí per aconseguir el 20% el 2020, sinó que ja hem establert un objectiu de com a mínim el 27% pel 2030. A mitjans de la meva legislatura presentaré un ambiciós paquet de renovables que doni coherència a la nostra acció i que permeti un desenvolupament harmoniós i progressiu de les renovables a tota la Unió Europea. Aquest esforç requerirà també inversió en innovació.

“El marc europeu d’energia nuclear és el més avançat del món, també en termes de seguretat. Dit això, els estats membres són lliures de decidir el seu mix energètic, i qualsevol opció és legítima.”

Alemanya vol més renovables, però, també, eliminar l’energia nuclear per al 2020 després de la polèmica de Fukushima. Com està millorant la UE la seguretat de les centrals?
La catàstrofe de Fukushima va suposar un toc d’atenció sobre la seguretat de les centrals nuclears. La Unió Europea va dur a terme tests d’estrès entre 2011 i 2012 que va passar amb nota. Les conclusions d’aquestes proves van cristal·litzar en la revisió de la Directiva de Seguretat Nuclear de 2009 per reforçar el poder i la independència de les autoritats reguladores nacionals, estar en millor posició per prevenir accidents, evitar emissions radioactives i elevar el grau de transparència i implicació de la població en assumptes de seguretat nuclear. La UE ha reforçat significativament el seu lideratge mundial en l’àmbit de la seguretat nuclear.

Considera, llavors, l’energia nuclear una opció segura?
El marc europeu d’energia nuclear és el més avançat del món, també en termes de seguretat. Dit això, els estats membres són lliures de decidir el seu mix energètic, i qualsevol opció és legítima.

La Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a França està a tocar. La UE ha promès baixar un 40% les emissions pel 2030. És optimista respecte a aconseguir un compromís global?
París serà un moment clau per definir uns objectius a nivell global. La Unió Europea ha estat molt ambiciosa en els seus objectius, i els nostres socis internacionals han d’intentar ser igual d’ambiciosos i assumir la seva part de responsabilitat. El canvi climàtic és un problema que ens afecta a tots, no té sentit actuar per separat.
És el moment que les noves potències emergents se sumin. Els països del G-20, com la Xina, que tenen un paper fonamental en l’economia global, han de reflectir la seva rellevància també en el terreny del canvi climàtic. A més, la UE està disposada a prestar la seva ajuda als països menys desenvolupats perquè se sumin a l’acord. París ha de ser un èxit, i la UE ja està fent tot el possible perquè així sigui.

Llegeix també: Europa desaprofita el potencial de les renovables

Enviar Comentari