Revista d'Anàlisi Plural

Què passa amb el comerç mundial?

0

mon-empresarial-005-joan-tugoresAlentiment, modèstia, feblesa són alguns dels termes que es fan servir a les anàlisis dels organismes internacionals per descriure les dades del comerç mundial en els darrers anys. Què passa –i per què– al comerç internacional?

Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.


Des de fa dècades una regularitat empírica que semblava consolidada era que el comerç internacional creixia a ritmes superiors als de l’activitat econòmica. Dues de les principals implicacions d’aquest fet eren que: d’una banda, l’anomenada ràtio d’obertura comercial expressada com el quocient entre exportacions i/o importacions respecte del PIB anava a l’alça (essent un dels indicadors de globalització comercial més coneguts); i de l’altra, que el paper del comerç internacional com a motor de creixement –terme que ja va fer servir l’economista britànic Alfred Marshall al segle XIX– i com a factor cabdal de prosperitat i dinamisme es veia ratificat.

mon-empresarial-004-importacions-mundialAixí, tal com mostra la figura 1, extreta de l’informe de perspectives mundials del Fons Monetari Internacional (FMI) World Economic Outlook d’abril del 2015, quan arriba la crisi inicialment algunes vessants d’aquesta regularitat empírica semblen ratificar-se: efectivament, malgrat que en un principi la caiguda del comerç el 2009 és molt notable i substancialment més que proporcional a la caiguda del volum d’activitat, en el període 2010-2011 sembla que la seva recuperació internacional se situa també per sobre de la del PIB. La novetat arriba, però, a partir del 2012 –i dura fins a les dades més recents de principis del 2015–, quan es constata que, de mitjana mundial, les xifres del comerç internacional ja no superen les de l’evolució del PIB. Les dades de l’FMI que quantifiquen el creixement del PIB mundial en un 3,4% els anys 2013 i 2014 documenten uns increments del volum de comerç del 3,3% i del 3,2%, respectivament. I si a això hi afegim la modèstia de les xifres, es pot entendre que s’hagin activats tots els senyals d’alarma respecte de què està succeint en aquest àmbit de l’economia; en particular es tracta d’esbrinar si som davant d’uns fenòmens transitoris o bé més estructurals, i com poden afectar al futur i a les estratègies de la recuperació mundial.

mon-empresarial-004-creixement-pibLes dades de l’FMI que quantifiquen el creixement del PIB mundial en un 3,4% els anys 2013 i 2014 documenten uns increments del volum del comerç de només el 3,3% i el 3,2%, respectivament. Aquest fet ha activat totes les alarmes per esbrinar què està succeint en aquest àmbit de l’economia; en particular es tracta d’esbrinar si som davant d’uns fenòmens transitoris o bé més estructurals, i com poden afectar al futur i a les estratègies de la recuperació mundial

mon-empresarial-004-comerc-internacionalD’altra banda, la figura 2, extreta de l’article publicat al Butlletí Econòmic del Banc Central Europeu sota l’explícit títol Entenent la feblesa del comerç mundial, il·lustra dos aspectes importants també en aquest sector. El primer, i d’abast general, és la comparació entre les dades reals de comerç mundial amb la tendència que es venia seguint abans de la crisi, i que mostren nítidament com la inflexió a la baixa produïda el 2009 no s’ha recuperat posteriorment, i com, en els anys més recents, fins i tot sembla que s’allunya el retorn a la trajectòria precrisi. Quant al segon aspecte a destacar, el text ens presenta una possible explicació –com a mínim parcial– amb la qual coincideix l’anàlisi de l’Organització Mundial de Comerç (OMC): el comerç intraeuropeu, especialment entre els països de la zona euro, seria el que mostra l’alentiment més significatiu, llastant de forma important les dades mundials a la vista del paper (encara) molt destacat de les economies europees dins del sistema comercial mundial. La lectura en positiu (sembla cal buscar-la!) seria que, en la mesura que els problemes de la zona euro –i de la Unió Europea, en general– es puguin anar clarificant, seria més previsible un retorn a pautes més normalitzades de dinamisme comercial mundial.

El comerç intraeuropeu, especialment entre els països de la zona euro, seria el que mostra l’alentiment més significatiu, llastant de forma important les dades mundials a la vista del paper (encara) molt destacat de les economies europees dins del sistema comercial mundial

Una desacceleració heterogènia
Més recentment s’ha apuntat que la desacceleració en algunes importants economies emergents també estaria gravitant a la baixa sobre el comerç mundial.mon-empresarial-004-desaccelaracio-heterogenea Es tracta de situacions molt heterogènies: els problemes de fons de Rússia, Brasil o Turquia tenen poc a veure amb la revisió a la baixa d’alguns indicadors de Xina, i en d’altres casos, com a l’Índia o al Perú, les perspectives van fins i tot a l’alça.

També es discuteix fins a quin punt un cert rebrot de proteccionisme, sota molt variades fórmules, podria estar contribuint a l’alentiment del comerç mundial. Però, malgrat el to apocalíptic de l’informe de Global Trade Alert (novembre del 2014) que feia servir el qualificatiu de Global Trade Disorder (desordre del comerç global), els estudis empírics dels organismes internacionals tendeixen a coincidir en el paper limitat, com a mínim per ara, de les mesures comercials restrictives.

En la línia de cautela, l’informe del mes de juliol del 2015 del director general de l’OMC també documenta la preocupació per l’increment de mesures restrictives del comerç. Cal, doncs, insistir en la necessitat de continuar els esforços per mantenir obert el sistema comercial mundial, així com instar perquè les negociacions per desenvolupar els acords de la cimera de l’Organització Mundial de Comerç a Bali (desembre del 2013) i preparar la conferència ministerial de Nairobi (prevista pel desembre del 2015) siguin especialment actives… i efectives.

Les xarxes globals de producció
Un aspecte que ha merescut especial atenció és el paper de les xarxes globals de producció o global value chains, que, de manera cada vegada més visible i important, fragmenten els processos productius entre activitats o components que es porten a terme en una àmplia multiplicitat de països. Els automòbils o els ordinadors són alguns dels casos més coneguts i estudiats, però es tracta d’una pràctica cada vegada més estesa en molts sectors. Això té la conseqüència que molts inputs intermedis, components o productes semielaborats creuen les fronteres en més d’una ocasió (a mesura que es va avançant en la cadena global de valor cap al producte que arriba al consumidor final), de manera que les estadístiques de comerç internacional recullen més d’una vegada el valor d’alguns components inserits al PIB.
mon-empresarial-004-xarxes-produccio
Tècnicament això ha comportat la posada en marxa d’iniciatives per reelaborar les estadístiques del comerç internacional en termes de valor afegit, ja que durant les darreres dècades en què aquesta proliferació de xarxes globals de producció ha anat significativament a l’alça aquest fet ha contribuït a fer que les dades de creixement del comerç internacional se situessin per sobre de les del PIB mundial. Ara tot apunta que aquest procés ja s’hauria consolidat, convertint així aquesta forma multinacional d’organitzar la producció en un tret del paisatge de l’economia global. Amb tot, unes taxes d’augment més suaus també estarien contribuint a explicar les dades recents.

Si bé les exportacions són una de les vies centrals d’internacionalització, d’altres aspectes, com ara la inserció més plena en les xarxes de producció globals, també tenen la màxima significació en les noves regles de l’economia global

L’exigència de la competitivitat, un prerequisit per a la recuperació
mon-empresarial-004-produccio-globalAquesta seria doncs una explicació de tipus estructural, però alhora fins a cert punt tranquil·litzadora, amb, això sí, dues poderoses implicacions: d’una banda, que la presència en el comerç internacional continua essent una exigència de competitivitat cabdal; de l’altra, ens recorda que, si bé les exportacions són una de les vies centrals d’internacionalització, d’altres aspectes, com ara la inserció més plena en les xarxes de producció globals, també tenen la màxima significació en les noves regles de l’economia global.

Per tant, i encara que es confirmin les revisions en positiu de l’FMI, que al juliol del 2015 preveien pels anys 2015 i 2016 creixements del comerç del 4,1% i del 4,4% respectivament –lleugerament per sobre, per tant, dels creixements del PIB del 3,3% i 3,8%–, mantenir i accentuar les exigències de competitivitat global segueix essent un prerequisit per a la solidesa de la recuperació.

LA COMPOSICIÓ DEL COMERÇ

A diferència de les xarxes globals de producció o cadenes globals de valor, que no tenen la mateixa importància per a tots els tipus de productes, els canvis en la composició de la demanda sí. Així, durant el temps en què va créixer molt la demanda d’articles com ara automòbils, electrodomèstics o material informàtic, en que les xarxes globals de producció són especialment importants, les xifres de comerç internacional es van veure impulsades a l’alça. I quan, en arribar la crisi i ser lenta la recuperació, la demanda d’aquest tipus de productes va caure o s’alentí, també ho van fer, proporcionalment, les xifres de comerç internacional.

EL DEBAT SOBRE LES ELASTICITATS

La relació entre comerç i PIB mundials s’analitza sovint mitjançant l’anomenada elasticitat del comerç respecte al PIB, que compara les taxes de variació d’ambdues variables. Els càlculs de l’Organització Mundial de Comerç indiquen que aquesta elasticitat hauria estat augmentant entre 1990 i principis del segle XXI, passant d’un valor d’1,4 a un del 2,4 per, posteriorment, reduir-se a l’1,8 a l’inici de la crisi i a l’1,7 amb les dades més recents. L’estudi del Banc Central Europeu Entenent la feblesa del comerç mundial calcula una elasticitat del 2,2 pel període 1995-2007 que s’hauria reduït a la meitat, 1,1 , a la fase 2011-2014. Els aspectes comentats en l’article tracten d’avaluar les raons d’aquests canvis i les seves implicacions.
mon-empresarial-004-debat-elasticitats

Llegeix també: L’intercanvi de mercaderies, a mig gas

Enviar Comentari