Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç de Tàrrega

0

Capital de l’Urgell, Tàrrega concentra gairebé la meitat de la població d’aquesta comarca lleidatana, uns 16.500 habitants. És un municipi dedicat, en gran mesura, al comerç i al sector serveis, i destaca per albergar un dels esdeveniments culturals més coneguts arreu d’Europa: la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. De l’activitat firal, empresarial i econòmica del municipi n’hem parlat amb Delfí Robinat, president de la Cambra de Comerç més petita de Catalunya.

Text: Redacció   Fotos: Cambra de Comerç de Tàrrega / Ajuntament de Tàrrega


Robinat reconeix que a Tàrrega la crisi ha deixat la seva petjada, “sobretot en el comerç”, un sector que, malgrat la recuperació, “s’ha de continuar potenciant i defensant”.
Robinat reconeix que a Tàrrega la crisi ha deixat la seva petjada, “sobretot en el comerç”, un sector que, malgrat la recuperació, “s’ha de continuar potenciant i defensant”.

Tenint en compte que presideix l’entitat des de l’any 2002, quina és la millor i la pitjor part de capitanejar la Cambra de Comerç amb el pressupost més baix de les 13 que hi ha a Catalunya?
Sempre ho he vist com una oportunitat. Tenim una estructura molt equilibrada, sense passius i un edifici molt emblemàtic en el qual no hi ha cap part hipotecada. I és gràcies a les exportacions de les empreses del territori que podem equilibrar més o menys el nostre pressupost. Dit això, una altra de les vies d’ingressos importants de la Cambra són els certificats d’origen: documents destinats a provar l’origen de les mercaderies, a autentificar que són d’origen comunitari.
És cert que som la Cambra més petita per dimensió, però som grans quant a la nostra capacitat d’arrelament al territori i de proximitat amb les empreses. També impulsem iniciatives que han comptat amb la presència de figures d’alt nivell com ara Antoni Brufau (president de Repsol), Jose María Gay de Liébana, el president Puigdemont o la Junta Directiva del Barça.

Com definiria la situació econòmica actual de la ciutat? Comencen a veure els primers signes de recuperació quant al sector serveis?
A Tàrrega, com ha passat a la resta del país, la crisi ens ha afectat molt, i sobretot al comerç per la caiguda del consum. Ara sembla que les coses comencen a remuntar, però és un sector que hem de potenciar i defensar perquè la nostra és una ciutat comercial.

Quins creu que són els factors determinants perquè el comerç de proximitat planti cara a l’arribada continuada de franquícies a Tàrrega?
Tàrrega té una gran tradició comercial amb uns trets característics molt marcats. La majoria de locals són propis, és a dir, han passat de generació en generació, i aquells que hi treballen són gent molt professional, que saben atendre i aconsellar molt bé el client. I això, malgrat que els centres comercials i les franquícies els preguin cada vegada més relleu, empeny gran part de la població a tornar a la botiga tradicional, a la de sempre.

“És cert que som la Cambra més petita [de Catalunya]per dimensió, però som grans quant a la nostra capacitat d’arrelament al territori i de proximitat amb les empreses.”

I què me’n diu de la industria agroalimentària, un dels vostres punts forts?
Aquí sempre ha predominat l’agricultura de secà (el cultiu de cereals), però ara, amb la inversió del Segarra-Garrigues, viurem un transformació de la industria agroalimentària molt important. És una obra lenta, però a Tàrrega, amb el Canalet en funcionament, ens trobem a la part final. És vital perquè puguem incorporar cultius i productes nous, diferents del cereal i que tinguin un valor afegit alt. De fet, el Grup Borges va impulsar la plantació dels primers pistatxers en regadiu fa poc més d’un any i ja estan donant els seus primers fruits.

Ja que ha fet referència al Grup Borges, empresa líder en exportació dels seus productes, quin rol juguen les vendes al mercat exterior a Tàrrega?
Més del 70% de la facturació que suma Borges prové de les exportacions. I el cas dels Turrons Vicens d’Agramunt també és similar. Ara bé, a la Cambra representem 3.000 empreses, però només una desena d’elles facturen més de 15 milions d’euros. Amb això vull dir que bàsicament el teixit empresarial el composen pimes de mercat local que no exporten.

“A la Cambra representem més de 3.000 empreses, sobretot pimes de mercat local. Només 10 d’elles tenen una facturació superior als 15 milions d’euros.”

Tampoc no podem passar per alt l’activitat firal de la seva ciutat. Enguany han celebrat la 36a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, un dels certàmens d’arts escèniques més rellevants a Espanya i a Europa. Quin és el balanç que fa com a president de la Cambra de la recent edició?
Molt positiva, la veritat. Un estudi encarregat a l’empresa Ceres (amb dades de les edicions de 2013 i 2014) va concloure que prop del 75% de les companyies catalanes de la secció oficial són contractades arran de la seva participació a la Fira. A més a més, segons el mateix informe, cada euro que les institucions inverteixen a la Fira genera un retorn de set.

És evident que la Fira és un actiu consolidat a Tàrrega, però mirant cap al futur, quines són les vostres reclamacions per a la millora econòmica de la ciutat?
A la Cambra treballem per a la defensa dels interessos generals del comerç i de la indústria i, per aquest motiu, demanem unes bones infraestructures. Hem d’aprofitar que estem a la vora de Barcelona, Tarragona, Saragossa i Andorra.
A tall d’exemple, fa anys que reclamem la reforma de la famosa C-14, carretera que va des de Tàrrega a Montblanc i que es troba en un estat força precari. Després, evidentment, també ens perjudica que el trajecte per anar Barcelona amb la línia R12 sigui de més de dues hores i mitja… S’ha d’invertir per a millorar l’accés a la ciutat i la seva promoció.

Enviar Comentari