Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Vytenis Andriukaitis, comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària

0

Vytenis Andriukaitis (Kioussour, Sibèria, 1951) és el comissari europeu de Salut i Seguretat Alimentària. Cardiòleg de professió, va néixer en un camp de concentració durant el terror de Josef Stalin. Va ser fundador del Partit Socialdemòcrata de Lituània i un dels signants de la declaració d’indepèndencia del seu país. Abans de treballar a la capital europea, va ser vicepresident de l’Organització Mundial de la Salut. En una entrevista exclusiva amb Món Empresarial, parla de la seva feina en els últims dos anys.

Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


La Comissió Europea ha presentat recentment un pla d’acció davant els greus problemes que provoca l’augment de la resistència als antibiòtics. Creu que hi ha suficient informació dels riscos que comporta fer-ne un ús excessiu?
No hi ha dubte: la població no està prou informada dels perills que comporta l’abús dels antibiòtics. Aquesta és una de les raons per les quals hem impulsat un pla d’acció i hem instaurat el Dia Europeu de Conscienciació (15 de novembre). Les dades ens demostren que la societat disposa de poca informació sobre aquesta qüestió. Per exemple, sovint no sap quina és la diferència entre un virus i un bacteri, i desconeix que un virus no pot ser tractat amb antibiòtics. Per aquesta raó, la detecció precoç és bàsica per evitar que se’n receptin d’innecessaris.
Una altra qüestió important és que la població també tingui en compte la prevenció, per exemple, en virus com el de la grip. Si es fomenta que la població es vacuni, es redueix el nombre de malalts.
Finalment, hi ha un tercer problema: l’automedicació. Conec casos de països on aquesta és una pràctica molt comuna, on és fàcil comprar antibiòtics sense recepta, provocant nombrosos problemes de salut pública, com ara la resistència bacteriana, que provoca més de 20.000 morts l’any a la UE.

“Reduir la inversió en salut pot provocar problemes, com que no es puguin evitar morts i malalties que són, en realitat, curables”

La Comissió Europea ha aconseguit fer una llista completa sobre els compostos químics considerats disruptors endocrins —substàncies que alteren el sistema hormonal—. És el pas definitiu per acabar amb aquests agents nocius?
Primer, cal puntualitzar que hi ha molts tipus de disruptors endocrins. Per exemple, el cafè és un disruptor natural; després estan els químics, els que es produeixen de forma sintètica, i aquests són els que nosaltres hem inclòs en la llista. Per fer-la, hem utilitzat diversos criteris com la definició de l’OMS, per adequar-la a la normativa europea. És cert que hi ha hagut molta controvèrsia al respecte: el grup dels Verds al Parlament ens ha demanat que, a la llista, també hi incloguem els considerats com a “possibles”, però sense proves que siguin nocius és impossible aplicar-los una regulació. Així que proposem una llista “oberta” on, un cop anem comprovant nous disruptors, els puguem incloure per prohibir-los.

Andriukaitis va passar el seus primers anys de vida en un camp de concentració. Després de treballar en un hospital com a cardiòleg, va fundar el Partit Socialdemòcrata de Lituània i va ser un dels signataris de la declaració de la independència. L’exvicepresident de l’OMS, actualment és l’encarregat de vetllar per la salut i la seguretat alimentària dels europeus.

El glifosat, un herbicida, va ser declarat per un informe com a “possiblement cancerigen”, tot i que després altres estudis ho han rebutjat. Malgrat això, hi ha molta controvèrsia, perquè un sector de la societat civil està en contra de la seva aprovació pels seus efectes nocius…
Hi ha certa confusió al respecte. Una agència que treballa amb l’OMS (IARC) va publicar fa dos anys un informe on s’apuntava “la possibilitat” que fos cancerigen. Tot i així, després, l’OMS va publicar una segona investigació que desmentia aquest primer informe. A la UE també hem investigat sobre la qüestió, i l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i tots els organismes nacionals competents han publicat els seus propis estudis, i tots han coincidit que és “improbable” que sigui cancerigen. També aquesta ha estat la conclusió a altres països com Austràlia, el Japó, Canadà o els Estats Units. Per tant, només hi ha un únic informe al món –que, a més, va utilitzar la seva pròpia metodologia– que parli d’una probabilitat que sí que ho sigui. Tot i així, ens hem proposat que se’n redueixi l’ús, per exemple, en algunes àrees com ara a escoles o parcs, perquè realment ens importa l’opinió pública. Estem en contacte amb la indústria perquè produeixi pesticides més verds i menys tòxics. En tot cas, jo no en tinc dubtes: el glifosat no és cancerigen.

Durant aquests anys de crisi econòmica, molts països han optat per aplicar retallades en el sistema sanitari. No creu que això afecta l’Estat del benestar, que tan difícil ha estat de construir?
Hi estic d’acord. Estic molt preocupat per les retallades. És cert que els estats membres tenen les competències en salut i d’ells depèn decidir quin sistema sanitari volen i com han d’utilitzar els diners públics. Tot i que els països han de defensar els diners dels contribuents i com gastar-los, nosaltres podem advertir-los, a través de les recomanacions per països, que rebutgin les retallades en sanitat. Reduir la inversió en salut pot provocar problemes, com que no es puguin evitar morts i malalties que són, en realitat, curables.

“La detecció precoç és bàsica per evitar que es receptin antibiòtics innecessaris.”

Aquest estiu hi ha hagut un frau alimentari per la contaminació d’ous amb el pesticida fipronil, que ha afectat a tota Europa i part del món. Què creu que ha fallat?
Des del moment en què Bèlgica va comunicar el frau, el 20 de juliol, la Comissió Europea va actuar molt ràpid a través del Sistema Europeu d’Alerta Ràpida. Vam oferir als països totes les eines d’ajuda disponibles i vam comunicar-nos-hi immediatament per assegurar-nos que s’hi apliquessin totes les mesures nacionals. A la UE, cada dia es produeixen 330 milions d’ous, o sigui que, en una setmana, se’n generen més de mil milions, però els ous contaminats van ser una part ínfima d’aquest total, més o menys 40 o 60 milions. Ha estat difícil seguir-ne la pista, però els vam detectar. Vam ser efectius a l’hora de reaccionar davant d’aquest problema, però tampoc se’ns pot demanar que eliminem el fipronil, perquè el seu ús és legal per als animals que no es destinen al consum humà. Holanda va detectar els primers casos d’ús de fipronil l’any 2016, però en va descartar el perill en la salut humana i va començar a investigar-ho com un frau; després, Bèlgica va demanar-ne explicacions i va ser així com es va descobrir. El problema ha radicat en el grau d’informació i coordinació entre països sobre el frau, però s’ha evitat que es convertís en un problema de salut.

“No en tinc dubtes: el glifosat no és cancerigen.”

Per acabar, voldria fer-li una pregunta personal. Vostè va néixer i va viure fins als sis anys en un gulag. Una experiència difícil…
(Fa un llarg sospir) Sí. deixi’m ensenyar-li una cosa (mostra el mapa d’Europa). Els meus pares van ser deportats l’any 1942 a Sibèria, en aquest camp, just a l’Oceà Àrtic, a Kiossour, on Stalin va emplaçar un gulag. Allí és on jo vaig néixer, el 1951, i on vaig viure fins el 1956. Després, ens van portar en una zona propera de Minsk, en un camp de desplaçats on era de nit les 24 hores del dia; no sabia què significava el matí. Als sis anys i mig vam tornar a Lituània. Quan vam arribar-hi, vaig tenir un xoc: mai no havia vist abans el que era la civilització. Moltes vegades penso en tot el que van patir els meus pares allà, i en totes les persones que hi van morir. Va ser difícil, però també estic orgullós d’aquest passat, perquè els meus pares sempre van lluitar i, l’any 1989, la història em va permetre poder signar la declaració d’independència de Lituània, un moment molt important de la meva vida. Després del que he viscut, he après el que és la vida, l’amistat, la humanitat, els drets humans, la justícia social i la igualtat que han permès la creació de la Unió Europea actual.

Llegeix més: La investigació farmacèutica, al capdavant de la UE

Enviar Comentari