Revista d'Anàlisi Plural

Òrgans i genomes

0

Fa 10 o 12 anys, algun expert parlava de la “tempesta perfecta” en referir-se a allò que estava passant pels volts del 2020 amb l’empenta dels big data, la intel·ligència artificial i l’Internet de les coses, entre altres avenços de l’era digital. Pobre insensat, li diria des d’aquest any gloriós 2030. Ni hi ha hagut una tempesta perfecta, ni s’han produït daltabaixos: l’era digital ha avançat molt amb algunes convulsions, però els nostres homes i dones de l’actualitat han viscut i viuen amb tranquil·litat, assimilant els canvis més transformadors de la història.

JOSEP-FRANCESC VALLS. Catedràtic d’ESADE Business & Law School.


Quan des del 2030 contemplo l’avenç de la genòmica, confirmo que es tracta del més important dels últims 100.000 anys, com va anunciar el mateix Venter en el seu moment davant del president Clinton. Ara no només s’han descobert les seqüències dels gens, sinó que es poden predir, diagnosticar i tractar la majoria de les malalties. Gràcies a la genòmica, la medicina ha deixat de ser diagnòstica i pal·liativa per a ser preventiva.

El meu ordinador, el meu mòbil, el meu rellotge ofereixen constantment dades sobre la meva salut. El meu metge virtual coneix les meves propensions, els meus dolors, les meves xacres, les meves malalties hereditàries i rep al segon informació del meu organisme. Tot és previsible

El meu ordinador, el meu mòbil, el meu rellotge ofereixen constantment dades sobre la meva salut. El meu metge virtual coneix les meves propensions, els meus dolors, les meves xacres, les meves malalties hereditàries i rep al segon informació del meu organisme. Tot és previsible. Quan sona un avís de qualsevol nivell, o bé, em visiten en qüestió de segons, si es tracta d’una cosa nova; o bé, m’envien una vacuna a través d’Internet que em punxo jo mateix; o bé, em citen per a una revisió que aporti noves dades. Estic tranquil perquè puc saber en tot moment si estic en condicions d’ascendir en helicòpter a l’Everest amb el meu amic, si puc fer una marxa de 60 quilòmetres en dues o tres etapes pel Pirineu, o si el meu nivell d’apnea em permet de fer submarinisme a pulmó lliure. O si em falta calci, em sobra ferro o necessito un xut d’adrenalina.

MALALTIES COMPRENSIBLES
Un cop descoberta la seqüència del genoma, els passos següents desenvolupats durant aquests últims anys s’han encaminat, en primer lloc, cap a la comprensió, la catalogació i el coneixement de l’entorn dels gens humans.
En segon lloc, i aquí es troben els grans avenços als quals hem assistit en l’última dècada, cap a la comprensió de les malalties gràcies al coneixement de les relacions que estableixen amb els gens. En conèixer l’entitat dels dos milions de proteïnes del cos humà que s’escampen per les cèl·lules, òrgans i teixits i la seva evolució, resulta més fàcil determinar les combinacions que poden desenvolupar davant canvis intra o extra cel·lulars. Fa temps que es va aconseguir identificar el proteoma (proteïnes / genoma) complet. Malalties com la de Crohn, gran part de les infeccioses, de les cardiovasculars, de les patologies hereditàries i moltes altres hi han trobat una solució definitiva. I fins i tot el càncer i la sida.

Malalties com la de Crohn, gran part de les infeccioses, de les cardiovasculars, de les patologies hereditàries i moltes altres han trobat una solució definitiva gràcies a la seqüència del genoma. I fins i tot el càncer i la sida

Per cert, fa uns mesos, en una convenció genòmica internacional van afirmar que la mortaldat com a conseqüència d’ambdues malalties era tendent a zero. De ser el gran problema mèdic des del 1990 fins al 2020, l’avanç dels fàrmacs preventius per avançar-se al desenvolupament de la malaltia ha fet la resta.
En tercer lloc, cap a l’aplicació dels big data i dels algoritmes a la genòmica que han generat una ingent quantitat de dades molt econòmiques, la qual cosa ha suposat una nova democratització de la medicina; a això cal afegir els avenços del hardware que permet la gestió de la informació a distància i la creació d’estereotips per a usos comparatius.
I, en quart lloc, i aquest és el tram on vivim diàriament, cap a com tot això es trasllada a la pràctica mèdica, als hospitals, a les clíniques, als centres de salut, als domicilis i residències, a les empreses i als carrers. La bioinformàtica ha avançat molt més encara. Tot i els grans avenços genètics, les dificultats de traduir tot això a la pràctica topen encara amb les estructures antigues. Es resisteix la vella medicina, tant la pública com la privada, a abaratir-se, a digitalitzar-se. Molts metges i pacients segueixen defensant que la relació presencial metge pacient és la clau de la superació de qualsevol malaltia o símptoma i s’hi escuden per menysprear la medicina moderna.
Les despeses sanitàries no acaben de superar el 9% del PIB mundial, però tot i això, els governs es resisteixen a augmentar-les davant les grans oportunitats d’abaratiment que ofereixen les noves tecnologies.

L’ENVELLIMENT NO ÉS PROBLEMA
Fins fa 10 anys, les claus de la longevitat es reduïen a tres coses: bona nutrició, esport constant sense excentricitats i cura de la salut. Això va permetre que pels volts del 2020 l’esperança de vida al món se situés entre els 83 anys del Japó i els 50 de la República Centreafricana. Tot i que s’ha avançat en aquests tres capítols, el salt en l’última dècada cal atribuir-lo a l’actiu del trasplantament d’òrgans. Les previsions d’esperança de vida s’han superat i ja no són els 100 anys assolits el 2020 a les “zones blaves” del planeta -Sardenya a Itàlia, Okinawa al Japó, Nicoya a Costa Rica, i Loma Linda a Califòrnia-. Hi ha milions de persones en l’actualitat que, combinant la medicina antienvelliment i els avenços dels trasplantaments, a base d’òrgans bioartificials, segueixen vius als 120 o 130 anys i han decidit perviure.

Hi ha milions de persones en l’actualitat que, combinant la medicina antienvelliment i els avenços dels trasplantaments, a base d’òrgans bioartificials, segueixen vius als 120 o 130 anys i han decidit perviure

No estem parlant només de trasplantaments de cor, ronyó, o fetge d’uns donants a altres receptors. Als òrgans humans que es trasplanten, cal afegir-hi els de diferents animals, com les rates, les ovelles, els porcs o els primats. Això col·loca al mercat una quantitat abundant de teixit humà trasplantable, pulmons, pàncrees, intestins prims, pell, nervis, venes, etc., que superen amb escreix les necessitats. I si fa 10 anys, no es podien trasplantar caps, retines, melses o vesícules biliars, avui els experiments realitzats avancen a marxes forçades.

Enviar Comentari