Revista d'Anàlisi Plural

Smart People. Educació i Smart City

0

Una Smart City compta amb les tecnologies de la informació i la comunicació, la gestió mediambiental, la gestió participativa, el desenvolupament econòmic i el capital social. Però la creativitat urbana només neix quan una ciutat intel·ligent, amb l’educació, fa créixer la intel·ligència dels humans que l’habiten.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Sovint, quan es parla de ciutats intel·ligents, es fa referència a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la digitalització d’infraestructures com el transport i els edificis. S’hi afegeixen ítems com la gestió mediambiental, la gestió participativa, el desenvolupament econòmic i el capital social o relacional. Però un gran nombre de vegades hi queda arraconat allò que és la clau de volta de tot plegat: el rol del capital humà i l’educació que fan factible la creativitat urbana.

Segons les dades de l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI), el pressupost destinat a les Smarts Cities sitúa la intel·ligència de les persones inteligencia de las personas en últim lloc. Això ho diu tot de la transformació tecnològica, digital i robòtica de les ciutats espanyoles

Smart citiesSegons les dades de l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI), el pressupost destinat a les Smarts Cities es distribueix seguint aquest ordre: primer, entorn intel·ligent; segon, vida intel·ligent; tercer, mobilitat intel·ligent; quart, governança intel·ligent; cinquè, economia intel·ligent; i, per últim, en sisè lloc, gent intel·ligent. La intel·ligència humana es troba a la cua.
Fixem-nos bé en el barem: en el darrer lloc, se situa la intel·ligència de les persones. Això ho diu tot de la transformació tecnològica, digital i robòtica de les ciutats espanyoles.Espanya ocupa el tercer lloc mundial en consum d’Internet setmanal per a entreteniment (sense fins professionals), però, en contrast, la posició espanyola en hàbit lector s’allunya fins al retardat número 19.

Situació educativa real
La Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents (RECI) té cinc grups de treball. Cap d’ells té l’educació com a eix central. Només en un dels grups de treball s’hi inclou l’educació: en el grup de treball d’innovació social, que té vuit ítems, on l’educació es troba en el setè i penúltim lloc. De fet, en l’índex del Plan Nacional de Ciudades Inteligentes no hi surt ni un sol cop la paraula ‘educació’.
Espanya recula fins l’endarrerit lloc número 25 en comprensió lectora, la posició 30 en ciències i el rang 32 en matemàtiques en el rànquing internacional de l’informe PISA sobre educació. Un altre indicador: Espanya és el segon país d’Europa que més hores veu la televisió, després d’Itàlia. I a títol il·lustratiu: arrasa GH VIP, de Tele 5. La cultura audiovisual supera la cultura de la lectoescriptura, que és el fonament intel·ligent d’una ciutat intel·ligent, i no pas la cultura oral i visual.

Tenim un problema d’intel·ligència. Però no d’intel·ligència artificial sinó d’intel·ligència humana. Barcelona, Madrid, Màlaga, València, Sevilla, Bilbao i A Coruña són urbs espanyoles estimades com a ciutats intel·ligents. Però arraconen l’educació de la gent

Ciutats intel.ligents
Tenim un problema d’intel·ligència. Però no d’intel·ligència artificial, sinó d’intel·ligència humana. Barcelona, Madrid, Màlaga, València, Sevilla, Bilbao i A Coruña són urbs espanyoles estimades com a ciutats intel·ligents. Però n’arraconen la clau: l’educació. És paradoxal, però s’obliden que el nucli dur d’una ciutat intel·ligent és la gent intel·ligent. L’Smart People!

Ments intel.ligents
Redes.es, entitat pública empresarial del Ministeri d’Economia i Empresa, cal que prioritzi l’educació aprenent de Finlàndia en educació primària i secundària, emulant Alemanya en formació professional i fixant-se en els Estats Units i Canadà en educació universitària. Mentre no ho faci, certament tindrem entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, eines i dispositius intel·ligents, però poques ments intel·ligents.
Una ciutat podrà ser formalment qualificada de digital (o intel·ligent) quan el seu principal objectiu segueixin sent les infraestructures de les TIC, però mentre deixi enrere l’ensenyament, llavors el seu capital humà prosseguirà amb pobresa intel·lectual. Allò que fora bo seria el creixent rol del capital humà i l’educació com a important motor del creixement urbà.

Enviar Comentari