Author: Berta Seijo

0

Bressol de la Revolució americana i ciutat receptora de tradicions europees, la capital de l’estat de Massachusetts té un passat que no deixa ningú indiferent. Mirant endavant, el seu futur és prometedor: Boston ha esdevingut un dels destins acadèmics i professionals preferits al món. Voleu saber per què?

Més
0

Catalunya és un país decent? Segons Miquel Puig, la resposta és més aviat negativa. Però la qüestió no queda aquí. L’economista ha volgut explicar en aquest assaig el per què de la seva afirmació, basant-se en aspectes com el salari mínim interprofessional, la distribució de la riquesa i la creació de llocs de treball.

Més
0

“L’economia hauria d’estar al servei de les persones i no només del benefici monetari.” Aquesta és la clau per entendre l’economia del bé comú (EBC), fenomen internacional que va néixer a Àustria gràcies a la iniciativa de Christian Felber. Tot seguit, ell mateix dóna resposta als nostres interrogants.

Més
0

Actualment, les opcions per seguir aprenent un cop has trobat feina són abundants: màsters o postgraus, propostes dels plans de Formació per a l’Ocupabilitat, cursos de desenvolupament professional, o fins i tot conferències, seminaris i tallers que et poden ajudar a adquirir certes habilitats. Tot seguit, fem un repàs pels estudis i els centres amb més prestigi que conformen el panorama de la formació continuada a nivell nacional i internacional.

Més
0

Jordi Baiget va assumir a principis d’any la cartera d’Empresa i Coneixement, dins del paraigua de l’àrea econòmica liderada per Oriol Junqueras. El fins ara secretari de Govern ens ha explicat en aquesta entrevista quins són els nous reptes del Departament i, d’altra banda, què ens depara el futur més pròxim quant a temes com la transferència de coneixement cap al sector productiu, les taxes als ensenyaments universitaris o la polèmica generada pel decret 3+2.

Més
0

Apassionat per les matemàtiques pures des dels inicis de la seva carrera acadèmica, Robert J. Aumann (Frankfurt, Alemanya, 1930) va acabar sucumbint a la teoria de jocs i, de rebot, a les ciències econòmiques. Qualsevol que el conegués de prop diria que aquest canvi de rumb li va obrir infinitat de portes, inclosa la de rebre el Premi Nobel d’Economia 2005 per les seves contribucions en el camp dels jocs repetits i la creació del comportament cooperatiu. Amb ell hem parlat sobre aquests temes, sense passar-ne per alt d’altres com la crisi financera, la situació grega o l’estira-i-arronsa entre territoris.

Més
0

Josef Ajram, day trader

Ja sigui pel seu nom, pels seus tatuatges o per la claredat amb què explica els conceptes econòmics i financers més enrevessats, és complicat oblidar Josef Ajram. I és que aquest polifacètic day trader borsari no para quiet, fet que l’ha convertit en un fenomen social en tota regla. Desconeix on són els límits i ho aprofita per desafiar-se a si mateix dia rere dia en el terreny professional, però també en l’esportiu, una de les seves grans passions.

Més
0

Tres dècades d’ofici li van aportar la confiança i l’empenta necessàries per engegar el seu propi projecte d’una vegada per totes l’any 2013. I no ho ha fet seguint el model dels restaurants on hi va deixar la seva petjada com a xef temps enrere, sinó que Fermí Puig ha volgut que la bona cuina catalana també arribi a les butxaques menys afortunades.

Més
0

Bressol de la psicoanàlisi i amb el cor dividit per la febre del futbol, la capital de l’Argentina ha patit tota mena de sotracs econòmics, polítics i socials al llarg dels segles. La Buenos Aires d’avui, però, és una ciutat plena de talent, atractiu i amb molta personalitat.

Més
0

El director de Recursos Humans de Telefónica, Bernardo Quinn, posa sobre la taula les claus perquè aquelles empreses que es troben arran de l’abisme puguin donar-li la volta al seu negoci. I ho fa a través d’un llibre amè i pragmàtic, que pivota al voltant de tres casos exemplars de renaixença: Apple, IBM i Telefónica.

Més