Revista d'Anàlisi Plural

La formació del directiu davant del canvi de paradigma

0

Alfonso Cebrián Díaz, Director d'Escola Universitària CETAL’empresa, concebuda com a “organisme viu”, ha d’adaptar-se a la realitat que l’envolta. Per això, ha de comptar amb personal i, sobretot, directius, que siguin competents i que assumeixin que la clau entre l’èxit i el fracàs recau en el coneixement i la formació específica.

Text: Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.


Fa unes dècades, tota la societat ja reconeixia que la formació havia d’entrar, de forma activa, en el món empresarial. Aquest fet era especialment urgent en el món occidental, on l’evolució de les noves tecnologies i les comunicacions era cada vegada més ràpida i requeria adaptacions de les organitzacions a un nou entorn. Inevitablement, la creixent complexitat de l’avenç tecnològic va fer que un gran número de funcions, que fins aleshores s’havien realitzat per aplicació directa de les facultats intel·lectuals i físiques de l’ésser humà, passessin a ser realitzades per màquines. Fou aleshores quan les empreses començaren a demanar de forma creixent un tipus de personal preparat per dominar, controlar i dirigir la tecnologia, i per dur a terme funcions de direcció en el més ampli sentit de la paraula. Aquest personal de “qualitat” va propiciar la diferenciació de les companyies, amb directius convençuts de la importància de la formació al ritme de la societat i el canvi.

I és que quan una empresa afronta una novetat desconeguda, l’organització ha de posar-se en consonància amb el seu entorn, raó per la qual es poden plantejar dues possibilitats: la pròpia innovació o l’assimilació d’experiències procedents dels resultats d’altres organitzacions que sí que han innovat. Existeix, per tant, la possibilitat d’“inventar” o de “copiar”, però en ambdós casos el “coneixement” resulta fonamental. Per adoptar la primera opció, és indubtablement necessària una formació sòlida en el camp de l’empresa i el sector, de la seva situació actual i de l’anàlisi de la direcció a prendre i els seus resultats. Però també és molt important conèixer també les noves àrees formatives que han de cobrir les companyies perquè no apareguin problemes.

La crisi ha marcat el camí
Avui dia, ens veiem afectats per una profunda crisi que no fa sinó accentuar les carències i les necessitats de les organitzacions i marca un camí per poder continuar endavant. Els joves han assumit completament aquesta metodologia perquè molts han crescut i s’han educat -sense assabentar-se’n- en aquesta dinàmica d’informació i formació constant que pels directius de generacions anteriors no estava tan clara. Aleshores, un ofici s’observava com a aprenent i es repetia per fer-se bé, incorporant el criteri personal i la lògica. Però hi mancava en molts casos la vessant teòrica que sí tenen avui dia els titulats en MBA, que són conscients de la importància d’un bon management, de les lleis que el defineixen -com ara l’ètica, l’RSC o la identitat personal- i de la importància de l’entitat de l’empresa més enllà dels resultats; en el fons, la necessitat d’arribar a conèixer realment el sentit d’allò que es fa, i del sentit que té per a aquells que ho fan. A tall d’exemple, a l’informe La Economía Española en 2033, editat per PWC, s’hi veu reflectida, entre altres dades, l’opinió dels empresaris sobre la formació. Aquests conclouen que l’aprenentatge continu, l’experiència i les pràctiques formatives a l’entorn del treball són, definitivament, activitats o polítiques amb un efecte en la productivitat del treballador que s’amplifica a mesura que augmenta la base sobre la qual s’apliquen, que són els anys d’estudi de la població.

Els directius del segle XXI no poden deixar de banda els coneixements. Les companyies cada cop valoren més l’experiència internacional, el nivell d’idiomes, les habilitats tecnològiques i l’experiència professional conforme al seu càrrec

Quin tipus de directiu necessitem?
Dins d’un panorama com el descrit, la formació no es pot posar en dubte i esdevé, per tant, un recurs primordial de l’organització per adaptar-se amb agilitat i mantenir el seu posicionament competitiu. Però la innovació no hauria de recaure només en els nous fitxatges, sinó en el compromís general, sobretot en el cas dels alts càrrecs, de la recerca constant i de l’actualització dels mitjans i coneixements de l’entorn.

Així, hem d’aturar-nos a pensar quin és el tipus de directiu que necessitem i com s’ha de formar per arribar a aquest perfil. Tant si és una nova incorporació com si té una llarga trajectòria en càrrecs de direcció, la formació ha d’estar sempre present en qualsevol de les seves decisions de futur, recordant la importància del saber i del coneixement, i de quina manera la bona gestió d’aquests factors pot marcar el futur de l’empresa o departament, però també el seu camí personal.

La companyia especialitzada en la recerca i selecció d’alta direcció, Michael Page Executive Search, afirma que un bon directiu ha de tenir compromís ètic i comprendre que les seves decisions impacten en el seu entorn. Per això, recalca la importància que siguin professionals ràpids, eficaços en la presa de decisions, imparcials i autocrítics amb la seva feina. Alhora, considera fonamental que aquests practiquin l’escolta activa, que siguin accessibles i capaços de detectar, atraure i retenir el talent, delegar en els seus subordinats i fer-los sentir que són amos del seu propi treball. I no només això: un bon cap ha de comptar amb intel·ligència emocional i ha de formar-se en habilitats socials amb l’objectiu d’esdevenir una persona carismàtica, empàtica i amb capacitats de negociació. Perquè el talent executiu d’un directiu implica la capacitat per descobrir els talents i habilitats de les persones que dirigeix i fer que desenvolupin tot el seu potencial, que interioritzin la missió de l’organització i, al mateix temps, satisfer les necessitats reals dels seus membres.

A tot això cal afegir-hi que els directius del segle XXI no poden deixar de banda els coneixements. Les companyies cada cop valoren més l’experiència internacional, el nivell d’idiomes, les habilitats tecnològiques i l’experiència professional conforme al seu càrrec. El valor d’un professional es mesura tant per l’experiència adquirida com per la formació rebuda. Aquesta darrera és especialment important perquè els treballadors no es quedin desactualitzats en un entorn on la tecnologia avança amb tanta rapidesa. Conscients d’aquest problema, moltes empreses posen en marxa els seus propis plans de formació. Tot i així, la formació empresarial està sempre vinculada a l’entorn econòmic en què les organitzacions desenvolupen la seva activitat i, en èpoques de crisi com l’actual, les companyies acostumen a reduir tots aquests programes amb l’objectiu d’estalviar. De fet, de manera completament errònia, en èpoques de conjuntura econòmica precària, la formació interna és una de les primeres partides que es retallen, junt amb el pressupost destinat a la publicitat.

  El coneixement és poder
Existeix una necessitat real d’adaptació i transformació als nous temps a tots els nivells jeràrquics d’una empresa, i per això és imprescindible assumir la gran importància de la formació contínua. Tot allò que coneixem ara pot haver canviat en pocs mesos; pot quedar antiquat perquè ha aparegut una altra manera de fer diferent, una altra teoria, un altre procés més innovador i beneficiós que no podem descartar per estar desinformats o poc preparats. Scientia potentia est, el coneixement és poder i no espera ningú.

Enviar Comentari