Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

0

Al juliol, el Consell de Titulats Mercantils de Catalunya i els Col·legis de Titulats Mercantils de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona van passar a formar part del Col·legi d’Economistes de Catalunya, del qual Joan B. Casas n’està al capdavant. Des que l’any 2008 el gruix de la societat va despertar del somni de la bombolla i va descobrir que estem endeutats, comptem amb sectors amb poc valor afegit i un gran dèficit comercial, l’economia ha sortit de l’armari i l’interès per aquesta disciplina s’ha disparat. El degà del Col·legi ens parla de com es presenta el 2015.

Text: Neus Duran Fotos: Cedides


D’aquí a cinc anys haurem sortit de la crisi o ens haurem adaptat a un nou paradigma?
Estem en la fase prèvia de la recuperació. Tenim clar que el procés de remuntada serà molt llarg i ens deixarà problemes molt difícils de solucionar, com per exemple, la incorporació de les persones que queden tecnològicament fora del mercat del treball. Anem cap a societats del coneixement tecnificades i amb fàbriques senceres robotitzades, i malgrat que sempre hi haurà sectors com el turisme capaços d’absorbir treballadors, ve una transició cap a un model en què els sous alts i estables requeriran elevades competències.

Qualsevol repte passa per les relacions Madrid-Catalunya. Les transferències determinaran uns pressupostos difícils pel 2015…
Els pressupostos catalans depenen d’un model de finançament caducat; en un 90% depenen de les transferències que faci l’Estat i del seus càlculs. L’esforç de la Generalitat per fer quadrar els números ha estat espectacular i admiro molt la feina del conseller Mas-Colell, però realment els marges d’acció de què disposa són molt limitats.

En canvi, en una hipotètica Catalunya independent, quadrarien els números?
Els pressupostos estarien equilibrats si poguéssim recaptar tots els impostos que paguem a l’Estat. Economistes independents han estimat que si el concert basc s’apliqués a Catalunya tindríem uns ingressos addicionals de 10.000 milions d’euros l’any. Considerant que l’any que la Generalitat ha tingut mes dèficit van ser 8.000 milions d’euros, hi ha capacitat per presentar uns pressupostos públics equilibrats. En un període transitori, les coses podrien ser més complexes, però a mig termini la situació és clarament viable.

“Anem cap a unes societats del coneixement més tecnificades i amb fàbriques senceres robotitzades.”

Imaginem les perspectives econòmiques d’una Catalunya independent. A banda de l’exportació i el turisme, quin són els altres sectors estratègics?
Catalunya, independent o no, té uns punts forts claríssims. En primer lloc, som una societat amb un sector industrial molt potent que ha demostrat una gran capacitat d’adaptació i una obertura a l’exterior claríssima. La majoria de les innovacions i de les exportacions vénen del sector industrial, cosa que implica que hem d’apostar per reforçar i ampliar el nostre sector industrial manufacturer. D’altra banda, som capdavanters en recerca bàsica i hem d’aconseguir que es converteixi en recerca aplicada que permeti la creació de nous productes d’alt valor afegit. En tercer lloc, som una potència turística i ho hem de continuar sent, gràcies, sobretot, a la força de Barcelona, que disposa d’una marca molt potent. Quart, el tema logístic: hem de potenciar unes infraestructures portuàries, ferroviàries i aeroportuàries que facin de Barcelona una base de recepció, transformació i exportació de mercaderies que, juntament amb el Corredor Mediterrani, ens convertiria en una zona d’enorme atractiu logístic. I, finalment, tenim un sector de serveis públics i d’educació, i especialment el sanitari, dels millors del món. Tot això configura una economia diversificada, sòlida i amb moltes potencialitats. No es tracta de desitjos: són realitats. I amb aquests eixos tindrem una economia que pot competir al segle XXI. Però cal innovació i recerca, cal el Corredor Mediterrani, cal potenciar la indústria i toca protegir la marca turística.

“Si el concert basc s’apliqués a Catalunya tindríem uns ingressos addicionals de 10.000 milions d’euros l’any.”

Ja fa anys que les empreses catalanes s’han enfrontat a boicots per temes polítics, creu que això anirà a més? Caldrà enfocar-se més a l’exterior?
Des d’un punt de vista econòmic, el boicot és una conducta irracional. Per existir boicot a un producte, aquest ha de ser finalista, fàcilment identificable i substituïble, condicions que redueixen molt les possibilitats d’èxit. Els estudis ens diuen que, en el cas d’independència, la incidència en el PIB seria només transitòria i no passaria d’un 3% anual. Amb el temps deixaria de tenir efectes. En tot cas, el que ha afavorit l’orientació de les empreses catalanes a l’estranger més que no pas els boicots ha estat el procés d’integració comunitària i la caiguda de la demanda interior per la crisi.

Un altre dels punts de fricció amb l’Estat sorgeix arran de la llei de comerç minorista català vs el model estatal. Què n’opina?
És un tema complex. Hem de combinar els interessos del consumidor amb el manteniment d’un model que eviti la desertització del nuclis urbans cèntrics. El nostre model s’ha d’adaptar, no fer-lo desaparèixer.

De cara a l’any 2015, podem ser raonablement optimistes?
Podem esperar-nos una lleugera recuperació. Europa té un problema de creixement molt lent que, tot i els tipus d’interès baixos i l’energia barata, acaba afectant les exportacions. El 2015 no serà pitjor que el 2014. Hi haurà un creixement de prop del 1,5%-2%, però tot és encara molt feble. Si, per exemple, es produís una crisi de tipus militar al món o en una part d’Europa, l’escenari podria canviar del tot.

Enviar Comentari