Revista d'Anàlisi Plural

Empresa i administració: ¿divorci o colaboració?

0

Ben aviat afloraran les diverses propostesJoaquim Triadú i Vila-Abadal. Professor associat de l’ IESE. Vicepresident del Centre Sector Públic-Sector Privat de l’ IESE. econòmiques que cada força política defensa, i la relació entre empresa i poder polític serà, de ben segur, al centre del debat.

Joaquim Triadú i Vila-Abadal. Professor associat de l’IESE. Vicepresident del Centre Sector Públic-Sector Privat.


ARA FA 14 ANYS va començar a caminar un projecte acadèmic en el si de l’ IESE anomenat Centre Sector Públic-Sector Privat en el qual s’agruparen entitats públiques i empreses privades per reflexionar i impulsar estudis acadèmics sobre la relació publicoprivada com a motor de l’economia, i veure, també, exemples d’arreu del món per analitzar la seva viabilitat o fracàs.

Érem i som de la convicció que el que es pot posar en qüestió i permanent revisió és el com ha de ser aquesta relació, però no l’existència de la relació en ella mateixa. Així, el paradigma existent a finals dels anys 90 i primers anys del segle XXI que va convertir la relació publicoprivada en una fórmula de finançament extrabancari ja no es pot tornar a donar. Arran de la gran crisi econòmica que hem sofert, és evident que calen noves regles. Normes que nosaltres agrupem sota quatre principis bàsics:

1.Principi de seguretat jurídica en els negocis jurídics mitjançant sistemes de contractació basats en la concurrència i en el diàleg competitiu per assolir els objectius demandats.
2. Principi de translació del risc del sector públic al privat. Sense risc empresarial estaríem davant d’un simple finançament públic no bancari amb nova generació de dèficit públic.
3. Principi de la transparència en totes les fases de la contractació i, també, en el posterior seguiment del compliment del contracte d’obra o serveis.
4. Principi de la lleialtat mútua en l’obtenció de l’objectiu bàsic d’afrontar inversions públiques o prestació de serveis amb menys cost per a l’administració, bé sigui per peatge o preu públic explícit, o per estalvi de costos per compartir guanys d’explotació, però sempre amb risc compartit.

Tan dolent seria voler suprimir qualsevol fórmula de col•laboració publicoprivada com retornar a una certa línia de “laisser faire-laisser passer” com la que ens va abocar a fracassos sonats com són les radials de Madrid o la Línia 9 de metro de Barcelona, que han quedat empantanegades per utilitzar de forma mal plantejada i pitjor executada sistemes de col•laboració sector públic-sector privat.


La relació entre empresa i poder polític, lleial i transparent, és l’únic remei eficaç a l’Europa actual per tal de garantir el creixement econòmic i l’estat del benestar. Posar-ho en risc, bé per excés o bé per defecte, seria un greu error. Polítics, no ens falleu!

Enviar Comentari