Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Sergi Cutillas, Membre del Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec

0

Economista i activista català, Sergi Cutillas és membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG). Ha estat també un dels 15 experts internacionals escollits per a participar al Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec, creat a petició de l’aleshores presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, ara exmembre de Syriza. Cutillas ens explica l’entrellat dels diferents rescats a Grècia i ens desgrana l’actualitat del país hel·lè.

Text i Fotos: Alícia Fàbregas

“El tercer rescat destruirà l’economia grega”

1. VIRATGES PROFESSIONALS AL CAMP DE L’ECONOMIA

L'economista considera que els grecs "han donat l'última opotunitat a la idea de viure dins de l'eurozona" a les eleccions del setembre.
L’economista considera que els grecs “han donat l’última opotunitat a la idea de viure dins de l’eurozona” a les eleccions del setembre.
Has passat de treballar al Banc Sabadell o a l’IESE Business School, a fer-ho a l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que es dedica a lluitar contra el model de desenvolupament capitalista. Com vas passar d’un lloc a l’altre?
Portava temps sent activista a la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD). Sempre he tingut una sensibilitat social, i tot i treballar al Banc Sabadell o a Caixa Manresa, on també vaig estar i on he après molt, intentava ser crític. Quan va esclatar la crisi, em va impactar el que va passar amb Caixa Manresa, que era una petita caixa que a mi em sembla que funcionava molt bé, amb nivells de morositat baixos, un tracte proper, etc. Tot i així va acabar sent absorbida per Caixa Catalunya i a la ruïna. Són aquestes petites coses les que et fan veure que el sistema financer té problemes profunds.

Amb 32 anys ja t’has fet un lloc al panorama econòmic internacional. Com vas entrar a formar part del Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec?
Al 2010, quan es va disparar la crisi del deute sobirà i el primer país on va picar fort va ser Grècia, em trobava treballant al departament de mercats al Banc Sabadell. Vaig viure la crisi sobre el terreny, perquè des d’allà estàvem pendents del que passava cada dia a Grècia. Va ser llavors quan vaig començar a veure la manipulació i la injustícia que suposava el muntatge institucional en el qual vivim. Em vaig adonar de com es podia esclafar un país en poc temps amb moviments especulatius. I així he anat seguint la situació econòmica a Grècia durant aquests cinc anys, juntament amb la crisi de l’euro en general.

Aleshores ha sigut informant-te i investigant com has anat a parar al Comitè?
El meu interès per aquest tema m’ha portat a fer el doctorat a la Universitat de Londres amb un director de tesi que és economista, grec i membre de Syriza. Òbviament, després que al gener Syriza guanyés les eleccions, l’actualitat es va tornar a centrar en Grècia i es va recuperar el debat sobre l’impagament del deute i sobre la sortida de l’euro del país hel·lè. Va ser a través d’aquesta via i gràcies a la meva feina a l’ODG i a col·laboracions internacionals com finalment vaig ser convidat a participar al Comitè de la Veritat del Deute.

2. EL COMITÈ DE LA VERITAT DEL DEUTE PÚBLIC GREC I LES CONSEQÜÈNCIES DELS RESTATS DE GRÈCIA

mon-empresarial-004-truth-committeeQuè és el Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec i quina ha estat la seva funció?
És un comitè format per 30 membres, 15 experts internacionals i 15 grecs, i va ser creat per mandat de la llavors presidenta del Parlament grec, Zoe Constandopulu, que aleshores era membre de Syriza i que ha passat a formar part d’Unió Popular. El Comitè s’havia de dedicar a fer una anàlisi preliminar en tres mesos de què havia succeït durant els últims anys a Grècia, sobretot centrant-nos en els dos programes d’ajustament econòmic, el del 2010 i el del 2012. Hem fet una anàlisi històrica, també, des del 1980, per saber d’on venia el país i com s’havien gestionat les finances de l’Estat.

I quines van ser les conclusions ?
Que els dos rescats van ser rescats a la banca. Al 2010 el deute tenia una probabilitat de ser impagat molt alta, perquè s’havia arribat a una situació de fallida. Els últims governs havien estat molt corruptes, amb manipulacions de les estadístiques econòmiques i demés. Però cal dir, també, que l’Eurostat tenia coneixement d’aquestes manipulacions. D’altra banda, va haver-hi diferents moviments especulatius coordinats des de l’exterior per a provocar pànic al mercat de deute públic i fer que els tipus d’interès es disparessin. Va haver-hi gent que va fer molt negoci amb la situació grega, sobretot amb els credit default swaps (CDS).

Es va manipular l’economia grega seguint determinats interessos?
L’impagament del deute grec al 2010 hagués suposat grans pèrdues pels bancs que tenien aquest deute en cartera: bancs francesos, alemanys, anglesos, americans… Per això el que es va fer va ser un préstec pont, un rescat que en realitat va permetre guanyar temps als inversors públics, als bancs dels diferents països. Així, tot i que quan es va aprovar el rescat, els estats de la Unió Europea es van comprometre a forçar als seus bancs a no vendre el deute hel·lè que tenien en cartera, molts ho van fer i se’l van treure de sobre. Ens fan creure que és un rescat de la zona euro al sector públic de Grècia. Però no, en realitat és un rescat dels estats als bancs.

Llavors, podríem dir que en aquell moment les fluctuacions brusques de les primes de risc eren fiables?
Penso que no són indicadors que expressin els fonaments de l’economia. Tenen la seva lògica dins del mercat financer i poden estar indicant moltes coses: que hi ha una situació de por entre els inversors, per exemple. Ja ho deia Keynes, que els mercats poden funcionar de forma irracional més enllà del que tu pots mantenir-te racional i et poden arruïnar. Per tant, per una banda poden reflectir un pànic que no té base. D’altra banda, també poden haver-hi moviments especulatius. Per això les primes de risc s’han de prendre amb pinces, perquè tenen en compte molts aspectes a la vegada i estan influïdes per molts factors.

Tornant al Comitè de la Veritat del Deute Públic Grec, què es podia fer amb les conclusions de la vostra auditoria?
La conclusió final de la investigació del Comitè va ser que clarament el deute no s’havia de pagar. Però hem vist que el Govern d’Alexis Tsipras no ha fet cas d’aquest consell. Per tant, al final l’informe que nosaltres hem realitzat ha sigut una eina de pressió en les negociacions amb la troica, però res més. Jo estic segur que l’expresidenta del Parlament era partidària de l’impagament unilateral, però el primer ministre grec no ho va veure clar.
mon-empresarial-004-cronologia-grecia

“La població grega ha quedat en xoc després de la negociació amb la troica. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res més sota la coerció dels creditors. La gent tria el que creu que serà el mal menor.”

3. SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA ACTUAL

Syriza ha guanyat amb un 35,5% dels vots favorables. Com llegeixes aquesta victòria?
Al meu entendre, la població grega ha quedat en xoc després de la negociació amb la troica. Accepten la idea que Tsipras ha lluitat i no podia fer res més sota la coerció dels creditors. El primer ministre ha defensat que ell implementarà el memoràndum respectant als més dèbils i que, per tant, és el més indicat per a portar-lo a terme, millor que els partits de l’establishment. La gent tria el que creu que serà el mal menor.

Unitat Popular ni tan sols ha entrat al Parlament. Vol dir això que els grecs han votat en contra de sortir de l’euro?
Hi ha un element de falta de temps per organitzar-se i arribar a la gent. Tsipras s’ha mogut, s’ha coordinat amb la troica, per convocar unes eleccions en menys d’un mes i enmig de les vacances. Tenia pressa, ja que encara manté una popularitat que sap que perdrà aviat, i això li ha permès eliminar el grup de l’esquerra més radical dins del seu partit. D’altra banda, la població grega ha patit massa amenaces i massa por en els últims mesos. Per això segurament una posició tan forta i clara a favor de la ruptura ha sigut difícil de pair en tres setmanes. En definitiva, els grecs li han donat l’última oportunitat a la idea de viure dins de l’eurozona. Unitat Popular possiblement hagi de treballar més en el seu projecte, no només a nivell nacional sinó també europeu, amb el seu “pla B”, i estar preparada per quan la situació maduri i la població li retiri el suport a Tsipras, cosa que possiblement passi en un període curt de temps.

La primera part dels 86.000 milions d’euros del tercer rescat a Grècia ja han arribat. Què suposaran per a l’economia grega les mesures que van acompanyades d’aquesta ajuda econòmica i l’obligació de retornar el préstec?
Aquest tercer rescat destruirà l’economia grega. El multiplicador fiscal és 1 o superior, és a dir que té un impacte clar i directe: si es retalla un 1% del PIB, la conseqüència directa és la caiguda d’un 1% del PIB, al contrari del que preveien els economistes neoliberals que parlaven d’austeritat expansiva. Per tant, ja ho anirem veient, però no és una situació gens positiva per Grècia.

L’ANÀLISI

mon-empresarial-004-albert-aixala

Grècia i el trilema de Rodrik

Albert Aixalà. Professor de Ciències Polítiques de la UPF.

L’economista nord-americà Dani Rodrik va elaborar una teoria l’any 2007 en què alertava sobre la impossibilitat de mantenir, alhora, la sobirania nacional i un sistema democràtic en un marc de mercats oberts i integrats. És el que es coneix com el “trilema de Rodrik”.
Rodrik afirmava que en un context de globalització és impossible mantenir un sistema de govern democràtic –en què prevalen les preferències del ciutadans– en el marc d’un estat-nació sobirà. Per tant, si es vol mantenir la integració en els mercats globals, caldrà renunciar a la democràcia o a la sobirania nacional. En cas contrari, caldrà renunciar a la integració en els mercats globals per permetre mantenir un sistema democràtic a nivell nacional.
Aquest trilema té una translació directa en l’àmbit europeu. En el marc de la integració de mercats de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) és impossible mantenir sistemes democràtics a nivell nacional que siguin realment sobirans. Avui, tots els estats de la zona euro han perdut la seva sobirania monetària i bona part de la seva sobirania fiscal. Per tant, tampoc són estats políticament sobirans. En conseqüència, les decisions dels seus ciutadans tampoc ho poden ser. Grècia és el cas que millor exemplifica aquesta nova realitat.
El problema polític grec ha sigut no acceptar que ja no és, de facto, un país sobirà. Com tampoc ho és Espanya, ni ho seria una Catalunya independent en el marc de la UEM. La principal lliçó que hem d’extreure del que ha passat a Grècia durant el 2015 és que sense sobirania monetària i fiscal –és a dir, sense moneda pròpia i sense una recaptació fiscal suficient per finançar la despesa pública– és impossible mantenir la sobirania política.
La sobirania política grega, avui, és una ficció perquè no és un estat fiscalment sobirà. Si Grècia tingués una recaptació fiscal suficient per mantenir la seva despesa pública i no necessités endeutar-se més per tal de seguir pagant als seus funcionaris i pensionistes, podria suspendre el pagament del deute pendent. Però ara no pot, perquè el país es col·lapsaria. Grècia avui no es pot autofinançar i, per tant, els ciutadans grecs no poden fer prevaler les seves preferències polítiques per sobre de les preferències del creditors que han de continuar finançant el país.
Com es pot resoldre aquest trilema? Construint un nou sistema democràtic a nivell europeu que respongui a les preferències dels ciutadans europeus expressades a les urnes. En el marc de la Unió Econòmica i Monetària –i aviat fiscal– la democràcia serà europea o no serà.
mon-empresarial-004-trilema-uem

Enviar Comentari