Revista d'Anàlisi Plural

Cap a on s’encamina la recerca biomèdica?

0
Quines són les línies d’investigació més rellevants que s’estan impulsant des dels diferents centres de recerca de Catalunya i quines són les seves implicacions socioeconòmiques? Quins son els reptes de l`R+D+i en biociències al nostre país? La investigació biomèdica rep tot el suport que caldria?

 
 
Text: Emma Bouisset
Fotos: Cedides
 
 
En l’àmbit de les biociències, Catalunya ocupa una posició capdavantera en recerca i innovació, tal com recullen les xifres del darrer informe Biocat (2013), Anàlisi del sector de les biociències a Catalunya. Una aposta pel valor i el creixement: el 20% de les empreses que fa R+D en biotecnologia a l’Estat espanyol amb la salut humana com a àmbit principal d’aplicació té aquí la seva seu. Però és que, a més, en paraules del conseller en funcions de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, els sistemes públics de salut com a impulsors de la innovació en l’àmbit biomèdic estan cridats a jugar un paper fonamental, ja que les “pressions demogràfiques i econòmiques que estan afrontant aquestes sistemes fan que la recerca i la innovació no siguin només la millor opció, sinó una absoluta necessitat per tal de poder acomplir el que són els nostres objectius bàsics: oferir la millor atenció sanitària possible als ciutadans, tot garantint la sostenibilitat del sistema”. Així, per conèixer quines són les línies d’investigació que s’estan duent a terme avui i com marcaran el demà de la nostra sanitat –repercutint, alhora, en l’economia i el benestar social–, hem parlat amb els principals centres de recerca de referència de Catalunya.

Dr. Jaume Pérez Payarol

mon-empresarial-004-jaume-payarolDirector de Recerca i Innovació de l’Hospital Sant Joan de Déu

“Les nostres línies d’investigació se centren en el càncer infantil, les malalties rares, les malalties infeccioses i les malalties que tenen l’origen en l’etapa fetal o en els primers anys de vida. Apliquem un model de recerca translacional, estretament lligat a la pràctica clínica, i col·laborem amb centres de recerca bàsics de tot el món per poder oferir als nostres pacients nous tractaments. I és que els avenços tenen un clar benefici per a la societat perquè permeten millorar els índexs de curació, així com la qualitat de vida dels nens que les pateixen.
Quant al principal repte de futur a Catalunya, és el de promocionar la col·laboració i l’agrupació dels centres d’investigació per poder ser competitius davant els grans nuclis de recerca dels EUA i la Xina.”

Dr. Josep Maria Piqué

mon-empresarial-004-josep-piqueDirector general de l’Hospital Clínic de Barcelona

“L’Hospital Clínic de Barcelona és pioner a impulsar mesures d’incentivació de la recerca. A través dels seus instituts IDIBAPS i ISGlobal promou investigacions translacionals que busquen respostes concretes per millorar la salut dels ciutadans. La producció científica i l’impacte en citacions d’aquesta recerca generada situen la nostra institució entre les 20 més importants del món. Això fa que moltes de les guies clíniques internacionals pel tractament de malalties tinguin participació dels nostres professionals o hi facin referència a les seves publicacions. Els últims anys s’han impulsat polítiques que afavoreixin la translació del coneixement, mitjançant la generació de patents, llicències i acords de comercialització que incrementin el retorn directe de la inversió. Des de la creació del Departament d’Innovació al Clínic, fa sis anys, ja s’han constituït cinc spin-offs al voltant de productes sortits de la pròpia recerca. Un estudi recent ha calculat que tota aquesta activitat genera 1.358 llocs de treball i que per cada euro invertit en recerca a l’Hospital Clínic s’obté un retorn econòmic de més de dos euros.”

Dr. Joan Comella

mon-empresarial-004-joan-comellaDirector del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

“El Campus de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el seu Institut de Recerca (VHIR) són líders de recerca en quasi la majoria de les malalties que pot patir una persona des del seu naixement fins als seus últims anys de vida. L’objectiu de la nostra feina és millorar la vida de les persones trobant solucions a curt, mitjà o llarg termini a les patologies que pateixen, ja que és fonamental per al seu benestar. Contribuïm a prevenir les malalties, a disminuir el nombre de malalts i/o el temps que les persones patiran una malaltia, aconseguint reduir així el seu temps de baixa, un fet que repercuteix positivament en la dedicació professional i, en general, en el cost associat a les malalties. Tot plegat pot suposar un estalvi molt considerable en la nostra sanitat i en l’economia en general. Així mateix, el campus Vall d’Hebron està considerat com un dels principals pols d’innovació i de transferència al mercat del coneixement científic. El model està fortament basat en la col·laboració amb la indústria i en compartir risc-benefici amb el món privat.
Pel que fa a l’estat de la investigació biomèdica a Catalunya, des de fa temps rep un suport sostingut per part dels diferents governs catalans, però en els últims anys ha patit una forta reducció pel que fa al suport del Govern espanyol via projectes d’investigació. Davant d’això, i del perill d’acabar perdent gran part del que hem aconseguit fins ara, els centres, com ha fet el VHIR, han de buscar noves alternatives, com ara captar més fons de projectes internacionals –europeus i americans–, incrementar el volum de negoci en assaigs clínics –apartat en el qual som líders–, o augmentar les col·laboracions amb la indústria.”

Dr. Jaume Reventós

mon-empresarial-004-jaume-reventosDirector de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)

“L’IDIBELL té com a objectiu impulsar i facilitar la recerca translacional, és a dir, portar els resultats de la nostra recerca fins als pacients per a la millora contínua de la salut i la qualitat de vida. Entre les nostres línies de recerca destaquen l’oncologia i les neurociències amb l’impacte socioeconòmic que suposa poder millorar la diagnosi, els tractaments o la prevenció de malalties com el càncer o l’Alzheimer. A Catalunya es detecten cada any més de 30.000 casos de càncer i és la primera causa de mort en homes i la segona en dones. D’altra banda, la prevalença de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson incrementa any rere any com a conseqüència d’una major esperança de vida. Entre les nostres línies d’investigació també destaquen la recerca en trasplantaments, malalties infeccioses, respiratòries i cardiovasculars, entre d’altres.
Si volem que Catalunya continuï al capdavant de la R+D+i, hem de repensar com fem recerca. Està clar que no podem continuar depenent del finançament públic estatal i que hem de mirar a Europa i, sobretot, a les col·laboracions amb l’empresa privada o, fins i tot, a l’emprenedoria dels investigadors amb l’objectiu d’entrar al mercat i fer arribar el nostre coneixement a la societat.”

Dr. Lluís Blanch

mon-empresarial-004-lluis-blanchDirector de Recerca i Innovació de la Corporació Sanitària Parc Taulí

“La Corporació Parc Taulí valora la investigació i la innovació com a pilars de l’assistència sanitària. Fruit del coneixement dels seus professionals, hem assolit l’excel·lència en la investigació en sèpsia, microbioma respiratori, insuficiència respiratòria aguda, aparell digestiu, càncer, prevenció en salut mental, etc. I som, a més, centre de referència en malalties minoritàries. La innovació està orientada a la transferència: hem aconseguit casos d’èxit i retorn econòmic en projectes d’imatge digital, teleradiologia, software d’anàlisi de senyals biomèdiques i aparells per a solucions quirúrgiques. El Taulí té 48 extensions internacionals de patents, coordina un programa estatal de foment de la innovació i, recentment, ha creat l’Institut d’Investigació i Innovació I3PT a fi de promoure, encara més eficientment, les activitats d’excel·lència en R+D+i.”

Dr. Albert Barberà

mon-empresarial-004-albert-barberaDirector de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI)

“Les principals línies d’investigació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) s’emmarquen en el camp de la recerca biomèdica i en salut. Podríem ressaltar la recerca en les àrees de neurociències, oncologia, cardiologia i metabolisme, principalment. Tota la recerca que fem a l’IDIBGI té un clar impacte no només assistencial sinó també econòmic, doncs gran part del coneixement que generem es transfereix al sector productiu per tal que serveixi per a desenvolupar nous fàrmacs o dispositius mèdics. També s’han creat empreses entre els propis investigadors de l’IDIBGI que, amb un esperit emprenedor, han decidit tirar endavant un pla de negoci lligat a la investigació en la que treballen des de fa temps.
El gran repte de la R+D+i en biociències a Catalunya és, principalment, millorar la capacitat que tenim de traslladar tot el coneixement que generem, que és de gran qualitat, al sector productiu. En això encara fallem, som novells i ens falten instruments i ajudes. Sens dubte a la recerca biomèdica li manca suport econòmic, estem en una situació molt precària que fa perillar tot allò que s’ha aconseguit fins ara.”

Dr. David Dalmau

mon-empresarial-004-david-dalmauDirector de la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa

“Les línies de recerca més rellevants a la Fundació Docència i Recerca MútuaTerrassa (FMT) fan referència a malalties cròniques greus amb un elevat cost social i econòmic: malalties oncològiques, neurològiques (demència, ictus), psiquiàtriques (autisme i esquizofrènia), immunològiques (infecció pel VIH, pneumònies) i digestives (celiaquia). D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aquestes malalties són les més freqüents en la nostra societat, i per tant són les que tenen un major impacte econòmic i a nivell de salut pública.
El nostre repte és millorar el coneixement de les seves causes per facilitar el seu ràpid diagnòstic i millorar-ne el seu tractament. Com ha passat en altres sectors, la investigació biomèdica del nostre país s’ha vist afectada per la crisi. Certament, un increment en la inversió en investigació i innovació biomèdica afavoriria l’estalvi de recursos sanitaris. Seria interessant que la innovació biomèdica, com a canal entre el coneixement i l’usuari, rebés més suport en tasques transversals com ara la divulgació, la formació, la integració o la personalització.”

Dr. Raimon Belenes Juárez

mon-empresarial-004-raimon-belenesDirector corporatiu d’Innovació, investigació, qualitat i seguretat del pacient de Quirónsalud

“Fa uns 15 anys, la investigació biomèdica a Espanya va iniciar una etapa molt fructífera en la qual, però, la participació del sector privat era purament testimonial. Amb tot, cinc anys després s’inicia un canvi amb la creació d’un bon nombre de centres privats d’alta capacitat i cartera de serveis completa, incloent terciarisme i alta complexitat. I és que els professionals del sector privat entenen que han d’estar a prop de la innovació i de la recerca com a condició per a l’excel·lència en la pràctica mèdica –a més tenint en compte l’avantatge que suposa la flexibilitat que presenten els centres privats per a les necessitats de recerca de la indústria farmacèutica i de fabricants d’equips–. Mostra d’aquest procés de consolidació és el potencial investigador i innovador del nou grup Quirónsalud, que ha vist multiplicar les seves activitats i recursos amb el procés de fusió que ha donat lloc a la nova companyia. De fet, la Fundació Jiménez Díaz, i el seu Institut d’Investigació Sanitària homònim, ja era l’única institució privada acreditada per l’Instituto de Salud Carlos III amb una producció científica rellevant (2.300 documents i 47.000 cites en el període 1997-2011; 10 projectes FIS en 2012-2014; participació en 5 Cibers i 7 RETICS). Addicionalment, una vintena de centres integrats a Quirónsalud presenten producció científica, encara que petita. El nou grup té actius 10 projectes d’R+D+i (en gran part amb finançament competitiu d’organismes internacionals i nacionals), una presència rellevant en el camp de les TIC, i amb més de 500 assaigs clínics és el referent en aquesta àrea d’investigació en el sector sanitari privat. I és que el paper de la sanitat privada en el camp de la investigació és encara petit, però sens dubte creixerà en el futur.”

Dr. Josep Lamarca

mon-empresarial-004-josep-lamarcaCoordinador General de l’Institut Universitari Barraquer

“Juntament amb la vessant assistencial i clínica, el Centre Barraquer engloba també una àrea docent, l’Institut Universitari Barraquer, així com una àrea d’investigació, la Càtedra de recerca en oftalmologia Joaquim Barraquer, que compta amb nombroses línies d’investigació pròpies. A més, desenvolupa projectes amb altres universitats i laboratoris tant a nivell nacional com internacional, ja que disposa de l’acreditació europea per formar part de la xarxa de laboratoris d’investigació en oftalmologia. El projecte d’investigació més destacat en el que treballem és l’estudi de l’acomodació del cristal·lí de l’ull, per tal de poder desenvolupar un substitut en produir-se una cataracta que permeti recuperar la visió a totes les distancies (de prop, mitjana i llunyana). Gran part de les línies d’investigació estan orientades a la prevenció. Un bon exemple és la degeneració macular associada a l’edat, atès que és una patologia altament incapacitant. D’altra banda, les investigacions orientades al diagnòstic permeten oferir al pacient un pronòstic adequat a la seva patologia. En qualsevol cas, està clar que la disminució de l’agudesa visual de les persones representa una incapacitat individual així com una gran pèrdua per a la societat, per tant, qualsevol millora visual té un gran impacte social i econòmic.
Actualment, la majoria de projectes de recerca estan suportats per la indústria farmacèutica, amb objectius molt centrats en patologies d’alta afectació poblacional, ja que només es poden recuperar les altes inversions que precisen oferint tractaments massius. Això fa evident que la investigació per a les malalties minoritàries requeriria una major atenció per part de les administracions públiques, ja que l’obtenció d’un retorn econòmic és molt complicada.”

L’ICS, institució capdavantera

mon-empresarial-004-institut-catala-saludL’Institut Català de la Salut (ICS) és l’organització sanitària líder a l’Estat pel que fa a la quantitat i a la qualitat dels articles científics publicats. L’any 2014, els investigadors dels set centres de recerca vinculats a l’ICS van publicar 3.835 articles en revistes científiques indexades, més que qualsevol altra institució sanitària catalana i espanyola. Aquests treballs sumen un total de 14.381,23 punts de factor d’impacte, un indicador de qualitat que es calcula a partir del nombre mitjà de cites que tenen tots els articles que publica cada revista.

Els centres de recerca integrats als hospitals i els equips d’atenció primària de la institució són el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que gestiona la recerca que es du a terme als hospitals de Bellvitge i Viladecans; l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP); l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida); l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), que gestiona la investigació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i el Verge de la Cinta de Tortosa; l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Doctor Josep Trueta (IDIBGI); i l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol). Quatre d’aquests instituts (VHIR, IDIBELL, IGTP i IRBLleida) estan acreditats per l’Instituto de Salud Carlos III com a instituts d’investigació sanitària.

Aquests centres tenen en actiu 1.148 projectes d’investigació competitius i 2.467 assaigs clínics, que durant el 2014 van suposar 91 milions d’euros. L’any passat, els instituts van realitzar 40 sol·licituds de patents i van signar 94 contractes de recerca i desenvolupament.

Les principals línies de recerca dels centres vinculats a l’ICS són les neurociències; el càncer; les malalties cardiovasculars; la patologia infecciosa i el trasplantament; les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives; les malalties respiratòries i l’epidemiologia; i la salut pública, entre d’altres.
mon-empresarial-004-institut-ics

Enviar Comentari