Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Josef Ajram, day trader

0
Ja sigui pel seu nom, pels seus tatuatges o per la claredat amb què explica els conceptes econòmics i financers més enrevessats, és complicat oblidar Josef Ajram. I és que aquest polifacètic day trader borsari no para quiet, fet que l’ha convertit en un fenomen social en tota regla. Desconeix on són els límits i ho aprofita per desafiar-se a si mateix dia rere dia en el terreny professional, però també en l’esportiu, una de les seves grans passions.

 
Text: Berta Seijo Fotos: Cedides
 
 


mon-empresarial-004-josef-ajramQuan va decidir donar el pas i dedicar-se a la borsa?
Ja m’atreia abans de començar la universitat, però vaig decidir abandonar la carrera a inicis de tercer d’Administració i Direcció d’Empreses per centrar els meus recursos a la borsa i dedicar-m’hi professionalment. És un món que em cridava l’atenció des del 1996, any a partir del qual jo ja tenia l’edat suficient per obrir un compte allà i començar a fer operacions.

Com recorda els seus primers dies a la Borsa de Barcelona?
Els primers dies hi passava totes les hores possibles. Tenia molt clar que el que havia de fer era aprendre, i que si hi havia d’estar de nou del matí a cinc de la tarda doncs hi estava, molt a gust i molt il·lusionat.

Fins que va arribar el 23 d’abril del 2007, una data que, si no m’equivoco, té molt marcada. Què va passar? I, a partir d’aquí, què va canviar?
És una data que tinc marcada perquè tant aquell dia com el dia següent em van passar coses, professionalment parlant, que mai havia contemplat. Per a què et facis una idea, vaig patir una gran pèrdua borsària de 110.000 euros -de la meva butxaca i no de tercers- i a l’endemà ho vaig recuperar pràcticament tot. Allò em va servir per posar els peus a terra, veure realment els perills que té aquest negoci i tenir clar que l’èxit no existeix; per molt bé que facis les coses mai t’has de relaxar del tot, sempre has de mantenir un cert nivell de tensió. Des d’aleshores, tinc molta més cura i presto molta més atenció.

“Quan la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent has de deixar les xarxes socials”

I després hi ha l’esport. Què tenen en comú les proves d’ultrafons i les triatlons amb la borsa?
Més que en comú, són dues àrees que es complementen. L’esport t’ajuda a entendre que has de ser constant i que si treballes pots rendir més, i tot això és útil a la borsa. Per exemple, tot l’aprenentatge de vuit anys com a professional va ser clau per superar la pèrdua dels 110.000 euros.

A què dedica el temps que no està entrenant, competint o invertint en borsa?
Doncs també m’agrada no fer res, estar tranquil, relaxat, passar temps amb la meva dona, la meva família… En definitiva, coses súper normals i corrents que a vegades, quan vas saturat de feina, es troben molt a faltar.

mon-empresarial-004-coach-ajramUn dels seus punts forts és la interacció que manté amb els seus seguidors a les xarxes socials. Què el mou a escriure al seu blog i a ser tan actiu a Twitter?
Les xarxes socials són una de les millors eines per interactuar amb la gent. Pots tenir bones idees o productes però si no et coneixen és com si no existissis. Jo ja fa 10 anys que tinc un blog que és com una finestra de comunicació per a mi. Després van venir les xarxes socials i ara mateix puc parlar d’una comunitat de 500.000 seguidors que m’ajuda a ser més visible i també a ser més àgil mentalment.

I el costat negatiu de tot plegat?
No és tant la crítica allò que em molesta, sinó l’insult. Les xarxes socials també t’ajuden a veure que sempre hi ha algú que no estarà content amb el que dius o fas. Has d’aprendre a filtrar perquè no t’afecti. Al final he entès que no tothom està preparat per tenir un compte a qualsevol xarxa social. Això sí, està clar que en el moment que la crítica destructiva et fa dubtar del teu talent has d’abandonar aquest tipus de plataformes.

Un dels seus mantres és “8 hores per dormir, 8 per treballar i 8 per a tu”. Sempre és tan disciplinat o deixa alguna cosa a l’atzar?
Intento ser endreçat perquè necessito un ordre, una estructura, saber què passarà demà. La borsa és un món ple d’inestabilitat i per això a la meva vida necessito tenir certs punts d’estabilitat. En aquest sentit, el 8-8-8 és com una obsessió, l’única manera d’aconseguir aquest temps per a mi, per a les competicions, per a altres coses que no tinguin a veure amb treballar.

I si parlem d’atzar i de no saber què passarà, en termes polítics i econòmics quina creu que és la major incertesa que tenen ara mateix Espanya i Catalunya?
Espanya i Catalunya presenten un escenari condemnat totalment a l’atzar. Per una banda, Catalunya està immersa en aquest possible procés independentista, i a Espanya no se sap qui governarà a partir de desembre. De cara a l’economia aquest panorama té un pes molt important perquè potser seria més prudent realitzar inversions un cop passat desembre.

I, personalment, quin possible escenari li preocupa més?
Com a espanyol em preocuparia que Podemos tingués pes -bé directe o bé fruit d’una coalició- al Govern perquè a nivell financer suposaria un endarreriment important, tenint en compte la recuperació que s’està produint al país. El procés independentista, si et dic la veritat, no em preocupa. Si pel que fos tirés endavant, jo no hi participaria i marxaria de Catalunya. Crec que una de les errades que contempla el procés és pensar que si això va a més el PIB de Catalunya continuaria sent el mateix. I això és un error; jo, per exemple, m’emportaria tot el que tributo i les meves empreses. Potser s’hauria de reformular el procés tenint en compte quin percentatge de la població marxaria del territori i com afectaria això a l’economia.

“L’èxit no existeix; per molt bé que facis les coses mai t’has de relaxar del tot, sempre has de mantenir un cert nivell de tensió.”

Parlant de temes d’actualitat, quina és la seva visió sobre la situació dels refugiats? Tinc entès que el seu pare és d’origen siri…
És una situació que em toca directament; tinc un oncle i tres cosins que han marxat als Estats Units i un altre oncle i quatre cosins més que viuen a Damasc. Jo l’escenari actual siri el veig, evidentment, amb tristesa, perquè presenciar com una població tan arrelada a la seva terra ha de marxar del seu país és dur, però també el miro des de la hipocresia occidental. S’ha de participar activament i col·laborar de veritat a través d’iniciatives molt interessants que s’estan fent.

Quin va ser el darrer cop que va visitar el país? Com el recorda?
He anat 25 estius a Síria, el darrer cop va ser l’any 2010, just abans que esclatés el conflicte. Recordo un país excepcional, tranquil, laic, on les diferents religions podien conviure de manera pacífica i cordial. Per això el que està passant va suposar una sorpresa molt gran per a nosaltres. I la veritat és que veure un territori que tenia una riquesa cultural tan gran destrossat i massacrat és molt trist.

Per acabar, m’agradaria preguntar-li sobre la seva faceta com a coach, sobretot en el terreny empresarial. Quins són els consells més adients que es poden donar a empresaris que tot just comencen amb el seu negoci o que han de reconduir el seu camí?
Jo sempre aconsello tres variables. La primera és la inversió controlada, és a dir, actuar en la mesura de les nostres possibilitats. En segon lloc, intentar aprofitar les noves tecnologies i el que ens ofereix avui dia el món 2.0 a l’hora de reduir costos. I, en tercer lloc, la mobilitat: poder treballar des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

I els valors esportius es poden aplicar també en l’àmbit empresarial?
Clar que sí. Els millors exemples són el treball en equip, el fraccionament d’objectius, el fet de creure en un mateix, la constància, la recerca permanent de l’equilibri i de la motivació, i sobretot, la bona comunicació.

A fons

mon-empresarial-004-day-trader-ajramEstà clar que Josef Ajram (Barcelona, 1978) ha triat el seu propi destí i no ha deixat res en mans de l’atzar. Seguint la pista dels diners i de les experiències fortes, va perdre de vista la universitat a tercer de carrera i va decidir dedicar-se professionalment a la borsa, un negoci que sempre li havia cridat l’atenció. Es podria dir que actualment és el day trader més conegut del país, una fama que ha aconseguit gràcies a les seves reflexions sobre economia i finances, però sobretot al seu caràcter mediàtic, adornat amb un bon grapat de tatuatges i sense corbata a la vista. Quan no compra o ven accions, corre, va en bicicleta, neda -és un habitual a les proves més exigents d’ultrafons-, escriu a les xarxes socials -té 205.000 seguidor a Twitter-, treu al mercat un nou llibre o exerceix de coach empresarial i esportiu.

Enviar Comentari