Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Carlos Moedas, comissari europeu de Ciència, Recerca i Innovació

0

Carlos Moedas (Béja, 1970) és el comissari portuguès. Enginyer civil de professió, va estudiar a Lisboa i a la Universitat de Harvard. Gairebé un nouvingut a la política, no s’hi va començar a dedicar fins al 2011, com a diputat al Parlament. Abans, havia estat centrat en una àmplia carrera professional amb importants càrrecs en el Grup Suez, Goldman Sachs i Deutsche Bank.

Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea


Com valora els seus dos primers anys com a comissari? Quines accions en destacaria?
Hem implementat de forma molt satisfactòria Horitzó 2020, el nostra programa de recerca i desenvolupa-ment. Però a més, també hem fet un important progrés pel que fa a algunes altres de les nostres prioritats en innovació, i que nosaltres anomenem com “Les Tres O”: Innovació Oberta, Ciència Oberta i Oberts al Món. Deixi’m explicar-li-ho amb alguns exemples: en Innovació Oberta, hem donat importants passos per a la creació del Consell Europeu d’Innovació, i també estem treballant en la creació d’un fons paneuropeu per oferir a les pimes europees un major accés al capital internacional. Quant a Ciència Oberta, tractem d’oferir una major col·laboració i accés a l’intercanvi de dades. I sobre Oberts al Món, en aquest context, hem signat acords amb sis països associats a Horitzó 2020, i dos acords de cooperació reforçada amb els Estats Units i el Canadà. A més, hem creat un portal para ajudar els científics refugiats a trobar feina en el sector, i hem dedicat 45 milions d’euros a la recerca contra el virus Zika.

El programa Horitzó 2020 és una de les seves majors prioritats. Està satisfet dels resultats obtinguts?
La seva arquitectura, que dóna suport a tot el procés de la recerca i la innovació, i el seu focus en múltiples sectors clau per a la societat, fan que sigui un gran èxit. En els seus primers dos anys de vida, el programa ha rebut 76.000 propostes d’altíssima qualitat. Hem signat més de 9.000 acords de subvenció entre el 2014 i el 2015, assignant-hi gairebé 16.000 milions d’euros. Per la seva gran funcionalitat i la facilitat per poder subscriure-s’hi també ha provocat un gran volum de demandes. Tot i així, ens esforcem per seguir millorant el programa: sempre estem treballant per fer més fàcil Horitzó 2020 per als sol·licitants i beneficiaris.

“Estem en el punt àlgid d’una nova onada d’innovació oberta i radical.”

Abans ha mencionat la creació del Consell Europeu d’Innovació. Què espera d’aquesta iniciativa?
Actualment estem en el punt àlgid d’una nova onada d’innovació oberta i radical, que sovint s’anomena la quarta revolució industrial. Els meus plans per al Consell passen per donar suport als millors innovadors per donar a conèixer el seu potencial, avançar en la creació de mercats favorables i generar un major impacte en inversió i R+D. Això significarà tenir contacte amb una nova generació d’innovadors. Estaré assessorat per un grup de quinze experts d’alt nivell que aportaran una gran experiència, com a emprenedors, inversos i creadors d’un amplíssim ecosistema d’innovació. A més, el Consell comptarà amb el suport d’Horitzó 2020, amb la idea de posar-ho tot en marxa pel període 2018-2020.

El comissari actualment està treballant en la creació del Consell Europeu d’Innovació, on espera donar suport als millors innovadors per donar a conèixer el seu potencial, avançar en la creació de mercats favorables i generar un major impacte en inversió i R+D.
El comissari actualment està treballant en la creació del Consell Europeu d’Innovació, on espera donar suport als millors innovadors per donar a conèixer el seu potencial, avançar en la creació de mercats favorables i generar un major impacte en inversió i R+D.

Creu que iniciatives com ara el Premi Europeu per a Dones Innovadores contribueixen a millorar la situació de la bretxa de gènere en el sector de l’R+D?
L’experiència, tant internacional com europea, ens ha demostrat que els premis són un gran potencial per augmentar la conscienciació d’una qüestió en particular. Reconèixer els seus mèrits i donar veu a les dones emprenedores és un dels objectius del Premi. Les dotze finalistes de l’any 2017 es van donar a conèixer el passat 24 de gener, i a més aquest any el guardó inclou una nova categoria: la d’Innovadora Revelació, que consisteix a reconèixer l’excel·lència de dones emprenedores menors de 30 anys. Realment espero que totes elles, i la resta de finalistes, inspirin a d’altres dones i homes a convertir-se en innovadors. El fet que quatre d’aquestes finalistes provinguin d’Espanya és un gran èxit*. A més, l’informe sobre l’Espai Europeu d’Investigació demostra una tendència encoratjadora respecte de les dones en alts càrrecs: s’ha passat del 19,5% el 2010 al 23,5% el 2014. I el nombre de dones al capdavant d’institucions en centres d’educació superiors també ha augmentat: del 15,5% el 2010 al 20,1% el 2014.

“En Innovació Oberta, estem treballant en la creació d’un fons paneuropeu per oferir a les pimes europees un major accés al capital internacional.”

La Comissió Europea ha anunciat recentment la inversió de 40 milions d’euros per a la recerca a l’Àrtic. Quin és l’objectiu?
L’Àrtic és una de les regions on el clima està canviant més ràpidament. Aquests canvis han impactat no només en el seu fràgil ecosistema, sinó que també ho han fet en el clima mundial i el nivell del mar. La UE forma part de l’Aliança d’Investigació sobre l’Oceà Atlàntic, juntament amb el Canadà i els Estats Units. Aquesta aliança va aprovar la inversió en projectes relacionats amb la recerca a l’Àrtic dins del programa Horitzó 2020. Un dels projectes en el qual es treballarà el 2017 vol adreçar-se a les qüestions relacionades amb el desgel del permafrost [sòl congelat que es manté en 0 ºC durant dos anys consecutius], i com el carboni que s’hi troba dins pot afectar l’atmosfera.

Les economies encara són molt dependents dels combustibles fòssils. Considera que fa falta més R+D per a les energies renovables?
Invertir en R+D per a una economia baixa en carboni és fonamental per a la transformació del nostre sistema energètic. Per això, la Comissió Europea va adoptar recentment una comunicació on ressalta la importància de l’R+D en aquesta transició. Però tot i que la inversió en les renovables és necessària, no és l’únic en què ens hem enfocat. Les prioritats en R+D comencen per l’eficiència energètica, i aquest plantejament es complementa amb la intenció de la UE de seguir liderant en tecnologies renovables i el transport elèctric. Amb tot, per arribar a la temperatura global acordada a l’Acord de París, també hem de convèncer els consumidors d’Europa i d’arreu del món que abandonin els antics hàbits i confiïn més en les energies netes. El rellotge corre, i no hi ha temps a perdre.

“Les prioritats en R+D comencen per l’eficiència energètica, i aquest plantejament es complementa amb la intenció de la UE de seguir liderant en tecnologies renovables i el transport elèctric.”

El conegut com a Pla Juncker s’estendrà per arribar a una inversió de 630.000 milions d’euros. Quin espe-ra que sigui el seu impacte en l’R+D?
Constantment estem buscant com podem millorar els programes d’inversió per impulsar la recerca i el desenvolupament. Ja abans del llançament del Pla d’Inversió, la Comissió i el Banc Europeu d’Inversions van crear un grup conjunt per animar a bancs i altres intermediaris a donar suport a les companyies d’innovació: aquesta eina es diu InnovFin. D’altres companyies poden trobar accés al finançament sota el programa COSME. Ara, amb el Pla d’Inversió s’ha incrementat el poder d’aquests instruments ja existents unint-los amb el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (EFSI, en les seves sigles en anglès). El 25% dels fons de l’EFSI provenen de l’R+D, i les pimes enfocades a la innovació han obtingut la meitat dels fons.

*Al tancament d’aquesta edició encara no es coneixia el nom de les guanyadores.

Llegeix també: Horitzó 2020: Europa busca el seu lloc en la investigació mundial

Enviar Comentari