Revista d'Anàlisi Plural

Economia de la guerra DAFO

0

Text: Alba Barbarà. Directora Acadèmica de les Àrees de Recursos Humans, Finances i Dret a OBS Business School.

DEBILITATS

Menor creixement econòmic, atur, fuga de capitals i disminució de la productivitat i inversió. Tot això comporta un increment del deute i dels impostos, i una distribució dels recursos cap a d’altres sectors per fer front a la despesa pública.

Augment dels costos directes (militars, sistemes judicials, salut i policia) i indirectes (disminució de la productivitat i del creixement econòmic) als quals fer front a les regions en conflicte. Per exemple, a Síria s’estima que la despesa l’any 2014 derivada de la Guerra Civil va ser de 72.000 milions de dòlars. A nivell mundial, l’impacte econòmic total derivat de les situacions conflictives i del terrorisme, per a l’any 2015, va ser de 89.600 milions de dòlars.

Disminució de la despesa en desenvolupament humà, social i econòmic. Redistribució dels recursos per tal de fer front als costos derivats del conflicte.

Disminució del comerç exterior. Les empreses inverteixen en béns consumibles en època de guerra en comptes de béns exportables.

AMENACES

Disminució del turisme a zones conflictives i, per tant, dels recursos econòmics que se’n deriven. Per exemple, França ha vist reduïda en 1.700 milions de dòlars la contribució del turisme en el període 2014-2015.

Crisi dels refugiats, traduïda en l’aparició d’una nova classe baixa que viu en condicions precàries. Això implica un augment dels costos derivats d’assistència als refugiats i als civils desplaçats, tant a nivell intern del país com extern.

Aparició de grups terroristes finançats. En aquest sentit, les economies es veuen obligades a incrementar les inversions en la lluita antiterrorista. L’any 2015 les donacions a aquests grups es van incrementar.

FORTALESES

Redistribució dels recursos. Increment del pressupost destinat a les forces i serveis de seguretat. Actualment s’ha incrementat en gairebé 110 milions de dòlars a nivell mundial. Això ajuda a reduir a llarg termini les situacions conflictives que obliguen a adoptar mesures econòmiques de guerra.

Esforç dirigit a establir acords per tal de reduir el conflicte. Això influeix positivament en l’economia d’un país en guerra, reduint els costos derivats del conflicte. Per exemple, en el cas de Pequín es va aprovar una legislació antiterrorista per fer front a l’amenaça de la presència de grups armats a Xinjiang.

OPORTUNITATS

Suport internacional a nivell econòmic i social. Es duen a terme diferents accions relacionades amb l’embargament d’armes, les missions internacionals o el finançament. Actualment, 130 milions de persones viuen gràcies a les ajudes proporcionades a nivell internacional. Per exemple, a l’Àfrica es va evidenciar aquest suport en l’acció transfronterera de diversos grups armats, en les missions i coalicions internacionals i en la intervenció de tercers.

Increment de la despesa destinada a crear i mantenir entorns pacífic(més personal militar, més costos operatius de les missions de l’ONU, programes de reintegració, programes d’eliminació de mines antipersona i activitats de mediació). La reducció del volum de conflictes internacionals genera un impacte econòmic positiu i frena l’adopció de mesures d’economia de guerra.

Intervenció per part d’organismes com l’ONU amb l’objectiu d’actuar sobre la zona en conflicte i resoldre’l sense entrar en la confrontació. Apliquen mesures que a llarg termini es poden traduir en un restabliment de l’economia.

Enviar Comentari