Revista d'Anàlisi Plural

Quan el director fa trampes jugant al solitari

0

Equivocar-se és humà, però encara ho és més mirar d’encolomar la culpa a un altre. Aquesta és l’arrel principal de les dificultats de la direcció general per entomar el procés de regeneració que l’empresa necessita.

GABRIEL GINEBRA. Director de Transformació Organitzativa a Arise, Culture and People.


Arran del procés de liquidació d’UNIPOST, darrerament sentim a parlar de crisi del correu tradicional. No obstant això, MRW segueix creixent. Què pot haver passat, doncs, perquè un projecte de més de 4.000 treballadors hagi naufragat en només tres anys? Com és que les coses es descobreixen quan ja són inevitables?

Hi ha un moment en què, dins del cervell de l’home extraordinari –aquell que és capaç d´impulsar un gran projecte empresarial– hi apareix l’Hybris –com en deien els grecs–, una mena de dimoniets que et fan creure que vals més del que realment vals, i et fan sentir invencible. Així, estires més el braç que la màniga, plantejant un creixement o una diversificació imprudent, t’envoltes de professionals afalagadors i estires el coll per sortir guapo a la foto amb un ambiciós pla de visibilitat.Abans no sigui massa tard, cal fer un gir radical a aquest estil de lideratge.

La majoria dels discursos corporatius d´organitzacions excel·lents transpiren orgull excessiu. No reconeixen errors ni dubtes. Ens creiem especials, encara que ningú no sàpiga perquè ho som. En canvi, ens caldria reconèixer que hi ha un cert punt de contradicció entre els diferents objectius que perseguim, que queden coses a mig fer i d’altres que no podem fer o que no sabem fer encara.

L’Hybris produeix l´efecte invers de la delegació. En comptes de deixar per als altres totes les tasques possibles, perquè a mitjà termini les faran millor, els directors les acaparen, perquè ara ells les fan millor. En lloc de fer això, els caps haurien de redescobrir el seu rol com a Inspiradors, Desenvolupadors i Facilitadors de la tasca dels altres. Emprendre el camí del Líder Servidor (Greenleaf, 1998) en comptes del rol de líder controlador i buscador de les pessigolles.

Cal iniciar un procés de transformació cultural amb sinceritat, basat en la humilitat i la transparència, i amb un compromís de la direcció general que sigui de debò. Voler canviar, “però sense moure massa coses” (sense sortir de la zona de confort), no funciona. Sovint, ens fem trampes jugant al solitari.

Enviar Comentari